El passat dimarts 27 d’octubre, el president del FC
Barcelona, Josep Maria Bartomeu (foto), va anunciar la seva dimissió i la de
tota la junta directiva. Els 10 grans errors del ja exmàxim mandatari
barcelonista han estat penso els següents:
L'afer Neymar. Bartomeu i el seu antecessor al càrrec i
amic íntim, Sandro Rosell, van permetre que la institució catalana tingués antecedents
penals pel controvertit, polèmic i enrevessat fitxatge del davanter brasiler.
La destitució d’Andoni Zubizarreta. Cinc anys i mig
més tard encara no es comprèn perquè Bartomeu va cessar el basc com a secretari
tècnic, el que millor ha realitzat aquesta funció els últims anys al Barça, i
el motiu més clar sembla no ser cap altre que aturar d’alguna manera la crisi motivada
per la derrota d’Anoeta pocs dies abans i que va estar a punt de provocar
l’acomiadament com a entrenador de Luis Enrique Martínez.
Sense una idea clara de futbol. L’expresident mai ha
tingut clara la filosofia de joc del Barça. Bartomeu, tant en la direcció
com en la secretària tècniques, ha comptat amb persones de pensament tan
diferent com Zubizarreta, Robert Fernández, Pep Segura, Éric Abidal o Ramon
Planes.
Allunyar-se de la filosofia de Johan Cruyff. Aquest
era un dels desitjos de Rosell i també, encara que de forma aparentment més
sibil·lina, de Bartomeu, malgrat que aquest, després de la mort de l’holandès,
va reprendre converses amb la seva família, va posar el seu nom al principal
estadi de la Ciutat Esportiva Joan Gàmper i va instal·lar-hi una estàtua a les
proximitats del Camp Nou, al costat de la de Laszlo Kubala, un altre mite de la
societat.
Pèrdua d’influència als despatxos. A diferència dels
mandats de Josep Lluís Núñez i Joan Laporta, dos presidents antagònics, el ja exmàxim
dirigent barcelonista no sembla haver tingut cap influència en estaments com la
Lliga de Futbol Professional, la Federació Espanyola de Futbol o la UEFA.
Atorgar massa poder a la plantilla. Potser per la
manca de lideratge que moltes vegades han caracteritzat Bartomeu i la seva
junta, o potser perquè els futbolistes, després dels molts títols aconseguits,
van pensar que podien actuar en tasques que no els hi pertocaven, o per les
dues coses alhora, el vestidor va assolir un poder molt alt, el qual els
entrenadors Ernesto Valverde i Quique Setién no van poder ni saber combatre.
No renovar la plantilla. El ja expresident va anar
prorrogant contractes dels jugadors més importants de l’equip mitjançant uns
sous astronòmics, que han estat una de les causes de l’actual crisi econòmica del
club. La renovació del vestidor que s’ha començat a realitzar, potser encara
tímidament, el passat estiu, sembla que arriba amb dos anys de retard.
El cas Valverde. L’exmàxim dirigent de l’entitat
barcelonista va decidir no destituir l’entrenador extremeny després del
desastre d’Anfield, però, en canvi, ho va fer inoportunament uns mesos més tard
i sense tenir un recanvi preparat per a la banqueta del Camp Nou.
El Barçagate. Sens dubte, el pitjor escàndol de l’era
Bartomeu, quan el club va contractar una empresa, I3 Ventures, per publicar a
les xarxes socials crítiques a persones de l’entorn blaugrana, fins i tot
futbolistes vigents de la plantilla. Es fa difícil creure que el president no
en sabia res i que el màxim responsable va ser-ne l'executiu Jaume Masferrer,
que malgrat ser apartat de la junta, va seguir cobrant íntegrament el seu sou.
El cas Leo Messi. El passat mes d’agost, el millor
futbolista de la història de l’entitat va enviar un burofax a la institució en
què expressava la seva voluntat d’abandonar el Barça, cosa que finalment no va
succeir perquè la junta va posar sobre la taula unes condicions contractuals
força ambigües. Posteriorment, l’estrella argentina va criticar contundentment
Bartomeu en una entrevista.
