EL MES DE DESEMBRE POLIESPORTIU

7 (Handbol): comença l’Europeu d’Handbol femení. Espanya, bronze olímpic, entre els favorits.

8 (Golf). La navarresa Carlota Ciganda (foto), l’any del seu debut professional, es proclama vencedora de l’Ordre del Mèrit del Circuit Europeu.

8 (Patinatge): el madrileny Javier Fernández acaba quart en el Grand Prix de Patinatge Artístic sobre Gel.

9 (Atletisme): l’equip masculí d’Espanya es fa amb el campionat europeu de Cross, celebrat a Budapest. Irlanda guanya el títol per esquadres femení, mentre l’italià Lalli i la irlandesa Briton s’imposen en les proves individuals.

13 (Natació): s’inauguren a Istanbul els Mundials en Piscina Curta.

15 (Handbol): el FC Barcelona Intersport acaba el 2013 amb la totalitat dels partits de la Lliga ASOBAL guanyats.

16 (Bàsquet): Ricky Rubio torna a jugar després de romandre nou mesos lesionat.

16 (Golf): Sergio García es fa amb l’Open de Malàisia.

16 (Natació): finalitza el Mundial en Piscina de 25 m amb tres medalles per a la delegació estatal. Melanie Costa obté un or (400 Lliure) i una plata (200 Lliure), mentre Duane da Rocha aconsegueix un bronze (200 Esquena).

16 (Tennis): Marc Fornell i Laura Pous es proclamen campions de Catalunya.

17 (Bàsquet): Juan Antonio Orenga és presentat com a nou seleccionador espanyol.

17 (Natació): Mireia Belmonte és elegida millor esportista catalana del 2012.

17 (Taekwondo): Joel González és designat millor esportista català de l’any.

22 (Handbol): el Barça Interesport s’endú la Copa ASOBAL.

EL MES DE DESEMBRE FUTBOLÍSTIC

1 (Barcelona): el Barça de Vilanova aconsegueix realitzar el millor començament de la història del campionat de Lliga.

1 (València): la directiva del València destitueix Mauricio Pellegrino.

3 (València): Ernesto Valverde (foto), nou entrenador del València.

5 (diferents ciutats): finalitza la fase de grups de la Champions League amb la classificació per a vuitens de final de París Saint – Germain, Porto, Schalke 04, Arsenal, Màlaga, Milan, Borussia Dortmund, Real Madrid, Juventus, Xakhtar Donetsk, Bayern Munic, València, FC Barcelona, Celtic, Manchester United i Galatasaray. Entre les esquadres eliminades destaca el Chelsea, vigent campió del torneig.

6 (diferents ciutats): acaba la fase de grups de la Europe League. Atlético Madrid, vigent campió, i Llevant es classifiquen per als vuitens de final, mentre l’Athletic Club Bilbao, finalista l’edició anterior, en queda eliminat.

7 (Yokohama): comença el Mundial de Clubs.

9 (Sevilla): Leo Messi bat el rècord internacional de gols marcats en un any natural, que fins ara posseïa l’alemany Gerd Müller.

16 (Yokohama): el Corinthians guanya el Mundial de Clubs davant el Chelsea.

22 (Valladolid): el FC Barcelona guanya matemàticament el títol honorífic de campió d’hivern.

30 (La Coruña): José Luis Oltra es destituït com a entrenador del Deportivo i el portuguès Domingos Paciéncia n'és el nou tècnic.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: IFK GÖTEBORG 1982

Entrenador: Sven - Goran Eriksson (foto).

Estrella: Torbjörn Nilsson.

Altres jugadors bàsics: Glenn Hysen, Tord Holmgren i Tommy Holmgren.

Equips amb qui s’enfronta: Haka Valkeakoski, Sturm Graz, Dinamo Bucarest, València CF, FC Kaiserslautern i Hamburg SV.

El millor: la tornada de la final

De manera sorprenent, l’IFK Göteborg es va convertir en el segon equip suec en arribar a una final europea (el primer va ser el Malmö a la Copa d’Europa de 1979), superant conjunts teòricament superiors com València i Kaiserslautern. A la final, després de guanyar només per 1 a 0 a l’anada, va fer un autèntic recital a la tornada (0-3) contra l’Hamburg, que conquistaria la Copa d’Europa l’any següent.

El pitjor: absència d’estrelles

Malgrat que el club suec, entrenat per Eriksson, que posteriorment es va convertir en un autèntic rodamón, tenia jugadors importants com el central Nysen, els germans Holmgren o el golejador Nilsson, que precisament jugaria més tard a l’Hamburg, el club escandinau no comptava amb grans individualitats, doncs el fort dels campions es trobava essencialment en el bloc i la força física.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: AS SAINT - ETIENNE

Lliga: francesa.

Estadi: Geoffroy Guichard.

Uniforme: samarreta verda i pantalons blancs.

Títols estatals: 10 Lligues, 7 Copes, 1 Copa de la Lliga i 5 Supercopes.

Títols internacionals: cap.

Els millors entrenadors de la seva història: Albert Batteux, Robert Herbin i Jean Snella.

Els millors jugadors de la seva història: Dominique Bathenay, Laurent Blanc, Gérard Janvion, Christian López, Osvaldo Piazza, Michel Platini, Johnny Rep, Dominique Rocheteau i Jacques Santini.

El millor: els anys 70, quan va jugar la final de la Copa d’Europa.

El pitjor: els problemes de corrupció durant els 80.

ELS MILLORS DE L’ANY 2012

Catalunya

1- Xavi Hernández (FC Barcelona - Vallès Occidental)

2- Sergio Busquets (FC Barcelona - Vallès Occidental)

3- Jordi Alba (València CF / FC Barcelona - Barcelonès)

4- Cesc Fàbregas (FC Barcelona - Maresme)

5- Gerard Piqué (FC Barcelona - Barcelonès)

6- Víctor Valdés (FC Barcelona - Baix Llobregat)

7- Joan Verdú (RCD Espanyol - Barcelonès)
8 - Carles Puyol (FC Barcelona - Pallars Jussà)

9- Cristian Tello (FC Barcelona - Vallès Occidental)

10- Isaac Cuenca (FC Barcelona - Baix Camp)

Espanya

1- Andrés Iniesta (FC Barcelona - Castella la Manxa)

2- Xavi Hernández (FC Barcelona - Catalunya)

3- Sergio Busquets (FC Barcelona - Catalunya)

4- Sergio Ramos (Real Madrid - Andalusia)

5- Jordi Alba (València CF / FC Barcelona – Catalunya)

6- Xabi Alonso (Real Madrid - Euskadi)

7- Iker Casillas (Real Madrid - Madrid)

8- David Silva (Manchester City - Canàries)

9- Juan Mata (Chelsea FC - Astúries)

10- Santi Cazorla (Màlaga CF / Arsenal FC - Astúries)

Món

1- Leo Messi (FC Barcelona - Argentina)

2- Andrés Iniesta (FC Barcelona – Espanya)-

3- Cristiano Ronaldo (Real Madrid - Portugal)

4- Xavi Hernández (FC Barcelona - Espanya)

5- Sergio Busquets (FC Barcelona - Espanya)

6- Andrea Pirlo (Juventus FC - Itàlia)

7- Didier Drogba (Chelsea FC / Xangai Xenhoa  - Costa d’Ivori)

8- Sergio Ramos (Real Madrid - Espanya)

9- Radamel Falcao (Atlético Madrid - Colòmbia)

10- Mario Gómez (Bayern Munic - Alemanya)

A la foto, Leo Messi.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS POSSIBLE RIVALS DEL FC BARCELONA A VUITENS DE FINAL

Demà 20 de desembre se celebra el sorteig de vuitens de final de la Lliga de Campions. Els rivals que poden quedar emparellats amb l’equip de Tito Vilanova, ordenats de més complicat a més assequible, són els següents:

AC Milan

És cert que el Milan es troba en un moment força delicat, encara que darrerament ha reaccionat a la Lliga italiana; que ha traspassat jugadors de la importància de Thiago Silva, Antonio Cassano o Zlatan Ibrahimovic o que no fa res massa destacat a la Champions des del seu últim títol, guanyat el 2007, però sens dubte és l’adversari més temible que li pot tocar en sort al Barça.

Entrenador: Massimiliano Allegri.
Estrella: Robinho.

Arsenal FC

El Barça li va guanyar la partida al club londinenc quan aquest comptava amb futbolistes com Cesc Fàbregas, Thierry Henry o Robin van Persie. Per tant, no sembla que el conjunt que ara dirigeix Vilanova hagi de tenir grans problemes davant un club força afeblit els últims anys, encara que el bloc anglès continua comptant amb futbolistes de gran qualitat tècnica.

Entrenador: Arséne Wenger.
Estrella: Santi Cazorla.

FC Porto

El club portuguès, que ha traspassat els darrers anys els colombians Freddy Guarín (Inter) i Radamel Falcao (Atlético), té un planter i unes individualitats força inferiors a les del Barça, però els dragoes es caracteritzen per la seva segurerat defensiva, la qual pot donar-li problemes als jugadors de Vilanova, els mateixos que van patir els de Pep Guardiola a la Supercopa de l’any 2011.

Entrenador: Vítor Paneira.
Estrella: Lucho González.

Xakhtar Donetsk

Lucescu, l’etern entrenador romanès del club ucraïnès, es pot tornar a trobar el FC Barcelona, tal com va succeir a la fase de grups de la Champions 2008/2009, a la Supercopa 2009 i als quarts de final de la Lliga de Campions 2010/2011. El Barça sempre va sortir endavant, però, amb excepció de l’últim d’aquests enfrontaments, els de Donetsk han creat sempre moltes dificultats.

Entrenador: Mircea Lucescu.
Estrella: Darjo Srna.

Galatasaray SK

Sembla que a poc a poc el Galatasaray torna a ser el de fa uns anys, després de superar una important crisi, però el conjunt d’Istanbul es troba encara molt lluny de l’equip que va meravellar l’any 2000, quan li va guanyar la Copa de la UEFA a l’Arsenal i la Supercopa al Real Madrid. Penso que de forma clara és el rival més assequible dels que es poden enfrontar al Barça.

Entrenador: Fatih Terim.
Estrella: Aydin Yilmaz.

A la foto Leo Messi i Zlatan Ibrahimovic en un dels Barça - Milan de la passada Lliga de Campions.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: IPSWICH TOWN 1981

Entrenador: Bobby Robson (foto).
Estrella: Paul Mariner.
Altres jugadors bàsics: Mick Mills, Terry Butcher i Arnold Mürhen.
Equips amb qui s’enfronta: Aris Salònica, Bohemians Praga, Widzew Lodz, AS Saint – Étienne, FC Colònia i AZ Alkmaar.

El millor: una gran obra de Robson

Un jove Robson, posteriorment seleccionador anglès i entrenador de PSV Eindhoven, Porto o Barça, va portar el fins aleshores modest i desconegut Ipswich Town des de l’anonimat fins a convertir-lo en una de les millors esquadres del futbol anglès i del continent europeu. El cim d’aquell equip va ser aquest títol de la Copa de la UEFA, guanyat davant el també sorprenent club holandès de l’AZ.

El pitjor: no aconseguir la Lliga anglesa

Robson va aconseguir donar-li a l’Ipswich un títol de la Cup i aquest analitzat de la UEFA, però, malgrat situar l’entitat en la lluita pel campionat, mai va poder conquistar la Lliga. Aquell gran equip, que aviat, arran de la marxa del tècnic, es va anar desinflant, va comptar amb històrics futbolistes com Mills, Butcher, Eric Gates, el golejador Mariner o els holandesos Mürhen i Frans Thijsen.

ELS GOLS DE LEO MESSI SÓN EXCEPCIONALS I ESPECTACULARS, PERÒ...

Quan al FC Barcelona encara li resta un partit per finalitzar l’any 2012, el matx de Lliga contra el Valladolid a l’estadi Nuevo Zorrilla, Leo Messi ha batut amb escreix la xifra de gols en any natural de la història, que fins fa poc temps tenia el mític davanter alemany Gerd Müller. L’argentí suma fins el moment l’inversemblant número de 90 gols, una dada increïble i que reafirma l’estrella blaugrana com el millor futbolista del món i segurament el més gran de tots els temps. Tanmateix, també hi ha coses negatives, per difícil que pugui semblar.

Sequera d’altres jugadors. Mentre Messi s’ha afartat de fer gols, futbolistes com David Villa, qui ha estat molt de temps lesionat, i Pedro Rodríguez, que van fer un munt de gols durant la temporada 2010/2011, han estat força menys encertats durant l’any que està a punt de finalitzar. Igualment, Cesc Fàbregas, un centrecampista amb molta arribada, va romandre molts mesos sense veure porta, mentre el xilè Alexis Sánchez només ha fet un gol en el present exercici. Es pot parlar de ratxes negatives i també de baixos estats de forma, però una altra causa d’això podria ser l’enorme protagonisme que Messi té els últims temps a la davantera del Barça, de vegades motivat per la gran quantitat de pilotes que els homes descrits li cedeixen a l’argentí, algun cop amb situació de marcar molt clara i potser per no provocar l’enuig del 10 blaugrana.

No marcar en els tres partits més importants de l’any. Messi ha marcat 90 gols, però no va aconseguir fer-ne cap ni contra el Real Madrid, en el xoc de Lliga al Camp Nou, que va sentenciar el campionat a favor del conjunt de José Mourinho, ni tampoc en els dos encontres davant el Chelsea, corresponents a les semifinals de la Lliga de Campions, en què el Barça va quedar eliminat.

El Barça de Pep Guardiola menys brillant. Sense ser ni molt menys una mala temporada, doncs es van conquistar la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i la Copa del Rei, la darrera campanya de Guardiola va ser la menys brillant de la seva extraordinària època com a preparador barcelonista, amb la no consecució dels dos títols més importants i valorats, la Lliga i la Champions League, competicions que el Barça va ser incapaç d’assolir malgrat la bàrbara xifra de gols de Messi, 50 d’ells només al torneig de la regularitat.

En resum, tenir una gran individualitat és bàsic i decisiu, i pot ser necessari per aconseguir els títols més preats, però comptar a més amb un bloc sòlid i equilibrat encara és més important.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: IFK GÖTEBORG

Lliga: sueca.

Estadi: Gamla Ullevi.

Uniforme: samarreta blanca i blava (ratlles verticals) i pantalons blaus.

Títols estatals: 18 Lligues, 4 Copes i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 2 Copes de la UEFA.

Els millors entrenadors de la seva història: Gunder Bengtsson, Sven Goran Eriksson i Roger Gustafsson.

Els millors jugadors de la seva història: Stig Fredriksson, Gunnar Gren, Tommy Holmgren, Glenn Hysen, Roland Nilsson, Torbjörn Nilsson, Arne Nyberg, Thomas Ravelli i Ruben Svensson

El millor: les 2 UEFA dels 80.

El pitjor: quedar-se a les portes de la final de la Copa d’Europa de 1986.

ELS EQUIPS QUE HA DEIXAT JOSÉ MOURINHO

Tothom, o gairebé, està d’acord en què José Mourinho abandonarà el Real Madrid el pròxim 30 de juny, en un moment en què, a més de la marxa irregular de l’equip aquesta temporada, Florentino Pérez sembla estar ja fart de les polèmiques declaracions i shows del preparador portuguès, mentre emblemàtics jugadors del planter, com Iker Casillas i Sergio Ramos, mantenen tenses relacions amb ell. Es comenta que ni la possible consecució de la desena Copa d’Europa permetria la continuïtat de l’entrenador al Santiago Bernabéu.

La preocupació ara a la institució blanca, més del que pugui succeir aquesta campanya, és com deixarà Mourinho la plantilla, doncs el lusità té fama d’esprémer excessivament els seus futbolistes, els quals, arran de la seva marxa, semblen quedar totalment fosos. Per aquesta raó, sembla que Pérez prepara una exhaustiva renovació del vestidor madridista.

Així van quedar els exclubs de Mourinho després del seu comiat:

Porto. Després de conquistar sorprenentment la Champions League el 2004, a Gelserkirchen contra el Mònaco, Mourinho va abandonar O Dragao per fitxar pel Chelsea. És cert que els blanc-i-blaus van entrar en una crisi i que l’equip del nord de Portugal va acabar tercer a la Lliga lusitana 2004/2005, però s’ha de tenir en compte que també van marxar homes tan importants com Paulo Ferreira i Ricardo Carvalho, que el van acompanyar a Stamford Bridge, o Deco, la gran estrella d’aquell bloc, que va ser contractat pel FC Barcelona.

Chelsea. Autoproclamat com a Special One, Mourinho es va convertir en entrenador del conjunt anglès i li va donar a la societat d’Stamford Bridge dues Lligues consecutives, quan abans l’entitat londinenca només n’havia assolit una, en el remot any 1955. L’inici de la crisi a partir de la tercera temporada, la mateixa que està complint actualment al Bernabéu, i el fet de no poder obtenir la Lliga de Campions, van motivar que Roman Abramòvitx el cessés l’any 2007. Malgrat que el seu substitut, l’israelià Avram Grant, va portar l’equip a la final de la Champions uns mesos més tard, el club va entrar en una dinàmica molt irregular i definitivament el Manchester United, que el va batre a la final de la Lliga de Campions a Moscou, va recuperar l’hegemonia del futbol anglès.

Inter. Per començar, s’ha de comentar que Roberto Mancini, l’ara qüestionat entrenador del Manchester City, li va deixar a Mourinho una gran herència al Giusseppe Meazza, però el portuguès, a més de fer el que ja havia aconseguit el tècnic italià, és a dir guanyar l’Scudetto (el va assolir les dues temporades que va romandre a la capital llombarda), va conquistar la Lliga de Campions, repte que mai havia obtingut Mancini. Després d’aconseguir aquest títol, conquistat precisament al Bernabéu, Mourinho va ser contractat pel Real Madrid. Pel que fa a l’Inter, l’esquadra neroazzurra va entrar en una profunda crisi de la qual encara no s’ha recuperat de forma definitiva, mentre el seu substitut, l’espanyol Rafa Benítez, només va durar uns pocs mesos al càrrec.

Com es pot comprovar, sembla que l’etiqueta que porta Mourinho és força certa.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: EINTRACHT FRANKFURT 1980

Entrenador: Friedel Rausch.
Estrella: Bernd Hölzenbein (foto).
Altres jugadors bàsics: Bruno Pezzey, Karl – Heinz Körbel i Bum Kun Cha.
Equips amb qui s’enfronta: Aberdeen FC, Dinamo Bucarest, Feyenoord Rotterdam, Zbrojovska Brno, Bayern Munic i Borussia Mönchenglabdach.

El millor: un trajecte final extraordinari

Quan el sorteig de semifinals va emparellar Bayern Munic i Eintracht, pocs esperaven que l’esquadra de Frankfurt fos capaç de superar el conjunt bavarès, triple campió de la Copa d’Europa entre 1974 i 1976. Tanmateix, l’equip de Rausch va superar l’eliminatòria i més tard es va imposar a la final al Borussia Mönchenglabdach, vencedor de la competició els anys 1975 i 1979.

El pitjor: l’únic títol europeu

Quan l’Eintracht va conquistar la Copa de la UEFA de 1980, amb grans futbolistes com el central austríac Pezzey, el veterà i llegendari Hölzenbein o el coreà Cha, feia 20 anys que havia jugat la final de la Copa d’Europa contra el Real Madrid d’Alfredo di Stefano i Ferenc Puskas, la qual va perdre clarament. Aquestes han estat les úniques dues finals continentals disputades per l’entitat de Frankfurt.

CÒRDOVA 1972

Ahir el FC Barcelona va jugar contra el Còrdova en partit d’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei. Andalusos i catalans no s’enfrontaven des de 1972, quan a la penúltima jornada de Lliga, els cordovesos van batre el Barça a l’antic estadi de l’Arcángel i van deixar l’entitat blaugrana sense el títol.

El club català, durant la primera temporada amb l’holandès Marinus Michels a la banqueta del Camp Nou, va realitzar un primera volta de competició força irregular, però l’equip, que comptava amb futbolistes com Miguel Reina, Quimet Rifé, Marcial Pina, Juan Manuel Asensi o Carles Rexach, va realitzar una extraordinària remuntada a la segona part del torneig, fet que va motivar que el conjunt barcelonista depengués d’ell mateix per conquistar el títol.

Tanmateix, aquell Barça dels 70 era un bloc sense mentalitat guanyadora i que acostumava a enfonsar-se en els moments importants i decisius. Gràcies a un gol de penal mercat per Fermín Gutiérrez (foto), el Còrdova, en què hi jugava també un jove Vicente del Bosque, va vèncer el matx i va deixar el Barça sense Lliga, la qual va assolir el Real Madrid. Per cert, la institució andalusa va descendir aquell any a segona divisió i des de llavors mai més ha tornat a la màxima categoria del futbol espanyol.

Aquella derrota va enrarir molt l’entorn del Camp Nou, essencialment per dues raons: la primera perquè l’entitat barcelonista no conquistava el títol de Lliga des del llunyà 1960 i la segona perquè l’any anterior l’equip blaugrana, llavors dirigit per l’anglès Vic Buckingham, va perdre també de forma lamentable el campionat, el qual va guanyar el València. El Barça hauria d’esperar dos anys més, amb Johan Cruyff com a gran estrella, per fer-se amb l’esperat torneig.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: OLYMPIQUE MARSELLA

Lliga: francesa.

Estadi: Vélodrome.

Uniforme: Samarreta i pantalons blancs.

Títols estatals: 10 Lligues, 10 Copes, 3 Copes de la Lliga i 3 Supercopes.

Títols internacionals: 1 Lliga de Campions i 1 Intertoto.

Els millors entrenadors de la seva història: Didier Deschamps, Raymond Goethals i Michel Hidalgo.

Els millors jugadors de la seva història: Fabien Barthez, Laurent Blanc, Alen Boksic, Basile Boli, Marcel Desailly, Didier Deschamps, Jean – Pierre Papin, Abedi Pelé i Rudi Völler.

El millor: la Champions de 1993.

El pitjor: l’escàndol Valenciennes.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: ATHLETIC CLUB BILBAO

Lliga: espanyola.

Estadi: San Mamés.

Uniforme: samarreta blanca i vermella (ratlles verticals) i pantalons negres.

Títols estatals: 8 Lligues, 23 Copes i 2 Supercopes.

Títols internacionals: cap.

Els millors entrenadors de la seva història: Koldo Aguirre, Javier Clemente i Rafael Iriondo.

Els millors jugadors de la seva història: Joseba Etxeberría, Piru Gaínza, Andoni Goikoetxea, Julen Guerrero, José Ángel Iríbar, Fernando Llorente, Txetxu Rojo, Telmo Zarra i Andoni Zubizarreta.

El millor: el torneig de Copa.

El pitjor: la política de no fitxar jugadors fora d’Euskadi i Navarra.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: BORUSSIA MÖNCHENGLABDACH 1979

Entrenador: Udo Lattek.
Estrella: Allan Simonsen (foto).
Altres jugadors bàsics: Berti Vogts, Wilfried Hannes i Carsten Nielsen.
Equips amb qui s’enfronta: Sturm Graz, Benfica SL, Slask Wroclaw, Manchester City, MSV Duisburg i Estrella Roja Belgrad.

El millor: seguir guanyant sense grans efectius

El 1979 ja havien deixat Mönchenglabdach els llegendaris Günter Netzer, Uli Stielike, Rainer Bonhoff, Henning Jensen o Jupp Heynckes, a més del tècnic Hennes Weisweiler, però el Borussia, en el qual pel contrari hi continuaven l’entrenador Lattek, el capità Vogts i l’estrella danesa Simonsen, va ser encara capaç d’endur-se la seva segona Copa de la UEFA.

El pitjor: es va acabar una bonica història

El 1979, després d’una dècada sensacional, el Borussia començava el camí de la decadència, fet que es va agreujar els anys següents, doncs Vogts es va retirar i Simonsen, justament més tard del títol de la UEFA analitzat, va fitxar pel FC Barcelona. A poc a poc, l’equip de Mönchenglabdach va anar perdent potencial i fins i tot ha estat algunes temporades a la segona categoria d'Alemanya.

L’ÚLTIMA DE MOURINHO

Des de què un desesperat Florentino Pérez va decidir l’any 2010 fitxar José Mourinho com a entrenador del Real Madrid, ens hem anat acostumant als shows de l’entrenador portuguès, però probablement el passat dissabte, abans del derbi madrileny al Santiago Bernabéu, es va superar a ell mateix.

Després de protagonitzar extravagants capítols com el seu enfrontament amb el desaparegut Manolo Preciado, aleshores entrenador de l’Sporting de Gijón, la presentació d’una llista amb errors arbitrals contra el seu equip, la cèlebre roda de premsa posterior a l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions 2010/2011 o la trobada al pàrquing del Camp nou amb el col•legiat Teixeira Vitienes, Mourinho es va muntar un plebiscit per mesurar la seva popularitat davant l’afecció blanca.

Durant la roda de premsa del passat divendres, prèvia al matx davant l’Atlético de Madrid, el preparador portuguès va anunciar que sortiria a la gespa del Bernabéu uns 40 minuts abans de l’inici del derbi. En un estadi que encara presentava una minsa entrada, Mourinho, més que aplaudiments o xiulets, va rebre la indiferència, potser el pitjor que li pot succeir a un personatge de les característiques d’Special One.

Tal com estan les coses - sembla que les diferències de Mourinho amb Pérez i alguns jugadors de la plantilla blanca, com Iker Casillas i Sergio Ramos, són ja molt evidents -, la situació converteix en força probable que el tècnic lusità no sigui l’entrenador de l’entitat madridista la pròxima temporada, com ja ha anunciat el diari Marca. Si així fos, el Real Madrid hauria d’iniciar una etapa molt diferent, d‘acord amb la seva brillant i excel•lent història.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: CLUB BRUGES KV

Lliga: belga.

Estadi: Jan Breydel.

Uniforme: samarreta blava i negra (ratlles verticals) i pantalons negres.

Títols estatals: 15 Lligues, 11 Copes i 15 Supercopes.

Títols internacionals: cap.

Els millors entrenadors de la seva història: Hugo Broos, Ernst Happel i Trond Sollied.

Els millors jugadors de la seva història: Hugo Broos, Jan Ceulemans, Raoul Lambert, Timmy Simons, Rob Rensenbrink, Jan Sorensen, Franky Van der Elst, René Vandereycken i Gert Verheyen.

El millor: els anys 70, en què va jugar les finals de la Copa d’Europa i de la Copa de la UEFA.

El pitjor: l'escassa repercussió internacional de les últimes dècades.

EL MES DE NOVEMBRE POLIESPORTIU

4 (Automobilisme): Kimi Raikkonen aconsegueix el seu primer triomf després del seu retorn a la Fórmula 1, arran d’imposar-se en el GP d’Abu Dhabi.

4 (Tennis): David Ferrer (foto) guanya el torneig de París Bercy, el primer Masters 1.000 de la seva carrera.

5 (Tennis): comença a Londres el Masters masculí, amb Ferrer però sense Rafael Nadal.

7 (Atletisme): la ja retirada saltadora d’altura Ruth Beitia, campiona europea i quarta als Jocs de Londres, elegida millor atleta espanyola de l’any.

10 (Natació): Mireia Belmonte s’entrenarà finalment a la ciutat francesa de Niça.

10 (Tennis): Albert Ferrer queda eliminat a la fase de grups del Masters.

11 (Automobilisme): acaba el Mundial de Ral•lis amb el ja conegut títol de Sebastien Loeb, que guanya també l’última prova, el Catalunya – Costa Daurada.

11 (Motociclisme): finalitza al circuit de Xest, amb el GP de València, el Mundial de Velocitat amb els coneguts campionats de Jorge Lorenzo (Moto GP), Marc Márquez (Moto 2) i Sandro Cortese (Moto 3). Les últimes curses les guanyen Dani Pedrosa (Moto GP), el mateix Márquez (Moto 2) i Danny Kent (Moto 3).

11 (Tennis): Marcel Granollers i Marc López arriben a la final del Masters de Dobles.

12 (Tennis): Granollers i López conquisten el Masters 37 anys més tard que ho aconseguissin Joan Gisbert i Manuel Orantes.

12 (Tennis): Nowak Djokovic s’imposa a Roger Federer a la final del Masters.

17 (Gimnàstica): l’ucraïnès Oleg vernaiev i la russa Anna Dementievaguanyen el Memorial Joaquim Blume, celebrat al pavelló de la Vall d’Hebron.

18 (Atletisme): Carles Castillejo i Marta Domínguez s’imposen a la Jean Bouin.

18 (Automobilisme): Lewis Hamilton aconsegueix el triomf en el GP dels Estats Units i Sebastian Vettel i Fernando Alonso es disputaren el títol mundial de Fórmula 1 a la darrera prova, que tindrà lloc al Brasil.

18 (Bàsquet): Dusko Ivanovic és destituït com entrenador del Caja Laboral Baskonia.

18 (Golf): Miguel Ángel Jiménez es fa amb l’Open de Hong Kong i es converteix en el guanyador més veterà del Circuit Europeu.

18 (Hockei Patins): França venç Espanya a la final del Mundial femení, disputat al Brasil.

18 (Motociclisme): Toni Bou guanya també el campionat d’Espanya Outdoor i es fa amb els cinc títols de l’any 2012.

18 (Tennis): Txèquia supera Espanya a la final de la Copa Davis, disputada a Praga.

25 (Automobilisme): Sebastian Vettel es converteix en el tricampió més jove de la història de la Fórmula 1. L’alemany es proclama vencedor després de l’últim GP de la temporada, disputat al Brasil i guanyat per Jenson Button, i li treu només 3 punts a Fernando Alonso.

25 (Atletisme): Usain Bolt i Allison Felix són designats a Barcelona els millors atletes de l’any.

25 (Golf): el nord-irlandès Rory McIlroy acaba l’any com a vencedor del Circuit Europeu i número u mundial.

EL MES DE NOVEMBRE FUTBOLÍSTIC

3 (Barcelona): el Barça de Tito Vilanova signa el millor inici de la Lliga de la història de la institució catalana.

7 (Barcelona): Johan Cruyff anuncia que deixa la selecció catalana.

9 (Bangkok): comença el Mundial de Tailàndia de Futbol Sala

11 (Palma de Mallorca): Leo Messi supera Edson Arantes Pelé en número de gols en any natural i ara només té Gerd Müller al davant.

13 (Madrid): Messi és elegit, per quart any consecutiu, millor jugador de la Lliga espanyola en la votació de la Lliga de Futbol Professional.

18 (Bangkok): gràcies a un gol de Neto en els últims instants de la pròrroga, Brasil venç Espanya a la final del Mundial de Futbol Sala.

19 (Cornellà de Llobregat): en una convulsa i polèmica elecció, Joan Collet (foto) és proclamat nou president del RCD Espanyol.

21 (Londres): el Chelsea cessa Roberto di Matteo, l’home que els hi va donar la Champions només fa mig any. Rafa Benítez es converteix en el seu substitut.

22 (Praga): malgrat no disputar el seu partit, l’Athletic Club queda eliminat de la Lliga Europa, de la qual va ser finalista la temporada anterior.

23 (Rio de Janeiro): Mano Menezez és destituït com a seleccionador brasiler.

25 (Moscou): Unai Emery és cessat com a entrenador de l’Spartak.

25 (València): després de vèncer al camp del Llevant, combinat amb la derrota del Real Madrid al Benito Villamarín, el Barça li porta ja 11 punts al conjunt blanc.

26 (Cornellà de Llobregat): Mauricio Pocchetino deixa de ser l’entrenador de l’Espanyol.

28 (Cornellà de Llobregat) el mexicà Javier Aguirre és designat nou entrenador de l’Espanyol.

28 (Rio de Janeiro): Luiz Felipe Scolari, campió del món el 2002, torna a convertir-se en seleccionador brasiler.

29 (Sao Paulo): Andrés Iniesta, Leo Messi i Cristiano Ronaldo són elegits finalistes de la Pilota d’Or, mentre Vicente del Bosque, Pep Guardiola i José Mourinho arriben a la final de tècnics.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: PSV EINDHOVEN 1978

Entrenador: Kees Rijvers.
Estrella: Willy van de Kerkhov (foto).
Altres jugadors bàsics: Ernie Brandts, René van de Kerkhov i Willy Van der Kuijlen.
Equips amb qui s’enfronta: Glenavon, Widzew Lodz, Eintracht Braunsweigh, Magdeburg, FC Barcelona i Bastia.

El millor: un altre gran holandès

Feyenoord i sobretot Ajax eren els equips grans d’Holanda, mentre el PSV a penes havia fet res rellevant abans de la dècada dels 70. Tot va canviar, però, a partir d’aquest decenni, fins el punt que des d’aleshores el conjunt d’Eindhoven és el club que més Lligues holandeses ha conquistat. Els bessons Van de Kerkhov eren les estrelles d’aquell grup entrenat per Rijvers.

El pitjor: era només el començament

Pel que fa al futbol internacional, aquell PSV tot just estava iniciant el seu camí, encara que ja havia arribat a les semifinals de la Copa d’Europa de 1976, quan va ser eliminat pel Saint – Etienne. Justament 10 anys més tard del títol de la UEFA analitzat, el PSV, amb la millor plantilla de la seva història, assoliria la Copa d’Europa a les ordres del prestigiós tècnic Gus Hiddink.

AQUELL REAL MADRID DE RADOMIR ANTIC

Si el FC Barcelona venç l’Athletic Club al Camp Nou aquest dissabte, l’equip de Tito Vilanova haurà signat el millor inici de la història del campionat de Lliga, que en aquest moment comparteix amb el Real Madrid 1991/1992, el qual preparava el tècnic serbi Radomir Antic.

A diferència d’allò que es pugui pensar, aquell Real Madrid no va conquistar cap títol i, el que encara és més sorprenent, Antic va ser destituït al finalitzar la primera volta, malgrat que el balcànic va portar l’entitat madridista a la condició honorífica de campiona d’hivern.

L’entrenador serbi, que amb anterioritat havia dirigit Partizan i Saragossa, dos dels seus clubs com a futbolista, havia substituït a la banqueta del Santiago Bernabéu el tàndem format pel veterà Alfredo Di Stefano i el recentment retirat José Antonio Camacho, al final de la temporada 1990/1991. Després d’una gran remuntada, Antic va situar el Madrid en tercer lloc, per darrere del Barça de Johan Cruyff, el cèlebre Dream Team, que va aconseguir la primera de les seves quatre Lligues consecutives, i l’Atlético de Madrid.

El conjunt blanc va iniciar com un coet l’exercici 1991/1992, al mateix temps que el Dream Team ho va fer d’una manera molt irregular, fins el punt que els d’Antic li van treure als de Cruyff un avantatge de vuit punts, en una època en què la victòria només en valia dos. No obstant, mentre el Madrid va entrar en una fase més inestable, els catalans van reaccionar i van retallar diferències abans d’arribar-se a la meitat de la competició.

El llavors president de la institució madridista, Ramón Mendoza, es va posar una mica nerviós i, davant també les crítiques de la premsa madrilenya al joc que oferia el grup d’Antic, va decidir cessar el preparador serbi i fitxar l’holandès Leo Beenhacker, que ja havia entrenat l’equip entre 1986 i 1989, quan per exemple va obtenir tres Lligues consecutives durant l’era daurada de la Quinta del Buitre, ja en evident decadència la campanya 1991/1992.

Finalment, el Barça va consolidar la remuntada i va aconseguir el campionat de Lliga a la darrera jornada, després que el bloc de Beenhacker caigués a l’Heliodoro Rodríguez de Tenerife, fet que es repetiria un any més tard amb Benito Floro a la banqueta madridista.

Pel que fa a Antic, després d’entrenar amb força èxit l’Oviedo, viuria la seva millor etapa durant l’exercici 1995/1996, quan va assolir el doblet Lliga / Copa del Rei amb l’Atlético. Posteriorment va dirigir de forma transitòria el Barça, arran de substituir Louis van Gaal l’any 2003, i va preparar la selecció nacional del seu país.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: WERDER BREMEN

Lliga: alemanya.

Estadi: Weserstadion.

Uniforme: samarreta verda i pantalons blancs.

Títols estatals: 4 Lligues, 6 Copes, 1 Copa de la Lliga i 4 Supercopes.

Títols internacionals: 1 Recopa i 1 Intertoto.

Els millors entrenadors de la seva història: Willi Multhaup, Otto Rehhagel i Thomas Schaaf.

Els millors jugadors de la seva història: Marco Bode, Tim Borowski, Torsten Frings, Andreas Herzog, Miroslav Klose, Per Mertesacker, Mesut Özil, Wynton Rufer i Rudi Völler.

El millor: la llarga època amb Rehhagel d’entrenador.

El pitjor: una història internacional més aviat modesta.

ONZE DE LA MASIA

Mentre que a Europa s’han donat casos d’equips que han jugat amb la totalitat de jugadors no nascuts al país al qual pertany el club, com va ser el cas de l’Inter de Milà, que amb José Mourinho va disputar la final de la Lliga de Campions de l’any 2010 sense cap futbolista italià de sortida, el passat diumenge, a l’estadi Ciutat de València, el Barça de Tito Vilanova va arribar a jugar més o menys una hora amb 11 homes formats a la Masia (foto).

Víctor Valdés

Ciutat: Gavà (Baix Llobregat).
Debut en el primer equip: 2002.
Entrenadors: Louis van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: la final de la Champions de París, el 2006.
El pitjor de la seva trajectòria: va ser molts anys discutit.

Martín Montoya

Ciutat: Viladecans (Baix Llobregat).
Debut en el primer equip: 2011.
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 1 Copa.
El millor de la seva trajectòria: titular a l’última final de la Copa del Rei.
El pitjor de la seva trajectòria: s’ha de consolidar encara al primer equip.

Gerard Piqué

Ciutat: Barcelona (Barcelonès).
Debut en el primer equip: 2008 (després de passar pel Manchester United).
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 3 Lligues, 2 Copes, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: el millor central del món els darrers anys.
El pitjor de la seva trajectòria: Alex Ferguson a penes va comptar amb ell a Old Trafford.

Carles Puyol

Ciutat: La Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Debut en el primer equip: 1999.
Entrenadors: Louis van Gaal, Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach, de nou Van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: el caràcter, la lluita i el cor.
El pitjor de la seva trajectòria: les lesions dels últims anys.

Jordi Alba

Ciutat: L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Debut en el primer equip: 2012 (després de passar pel València).
Entrenador: Tito Vilanova.
Títols: 1 Eurocopa.
El millor de la seva trajectòria: l’Eurocopa 2012.
El pitjor de la seva trajectòria: els Jocs Olímpics de Londres.

Xavi Hernández

Ciutat: Terrassa (Vallès Occidental).
Debut en el primer equip: 1998.
Entrenadors: Louis van Gaal, Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach, de nou Van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 6 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 2 Eurocopes i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: millor centrecampista mundial de l’últim lustre.
El pitjor de la seva trajectòria: li va costar força anys convertir-se en un líder.

Sergio Busquets

Ciutat: Badia del Vallès (Vallès Occidental).
Debut en el primer equip: 2008.
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 3 Lligues, 2 Copes, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: futbolista completíssim.
El pitjor de la seva trajectòria: escassa arribada.

Cesc Fàbregas

Ciutat: Arenys de Mar (Maresme).
Debut en el primer equip: 2011 (després de passar per l’Arsenal).
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 1 Copa, 1 Supercopa d’Espanya, 1 Supercopa d’Anglaterra, 1 Supercopa d’Europa, 1 Mundial de Clubs, 2 Eurocopes i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: el seu rendiment a l’Arsenal.
El pitjor de la seva trajectòria: complicada adaptació al Barça.

Pedro Rodríguez

Ciutat: Santa Cruz de Tenerife (Canàries).
Debut en el primer equip: 2008.
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 3 Lligues, 2 Copes, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: la seva eficàcia anotadora entre els anys 2009 i 2011.
El pitjor de la seva trajectòria: la sequera de l’últim any i mig.

Leo Messi

Ciutat: Rosario (Argentina).
Debut en el primer equip: 2004.
Entrenadors: Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs i 1 Jocs Olímpics.
El millor de la seva trajectòria: millor futbolista mundial dels darrers temps.
El pitjor de la seva trajectòria: allò aconseguit fins ara amb Argentina.

Andrés Iniesta

Ciutat: Fuentealbilla (Castella – la Manxa).
Debut en el primer equip: 2002.
Entrenadors: Louis van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 2 Eurocopes i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: una tècnica prodigiosa.
El pitjor de la seva trajectòria: els problemes físics.