jueves, 29 de noviembre de 2012

AQUELL REAL MADRID DE RADOMIR ANTIC




Si el FC Barcelona venç l’Athletic Club al Camp Nou aquest dissabte, l’equip de Tito Vilanova haurà signat el millor inici de la història del campionat de Lliga, que en aquest moment comparteix amb el Real Madrid 1991/1992, el qual preparava el tècnic serbi Radomir Antic.

A diferència d’allò que es pugui pensar, aquell Real Madrid no va conquistar cap títol i, el que encara és més sorprenent, Antic va ser destituït al finalitzar la primera volta, malgrat que el balcànic va portar l’entitat madridista a la condició honorífica de campiona d’hivern.

L’entrenador serbi, que amb anterioritat havia dirigit Partizan i Saragossa, dos dels seus clubs com a futbolista, havia substituït a la banqueta del Santiago Bernabéu el tàndem format pel veterà Alfredo Di Stefano i el recentment retirat José Antonio Camacho, al final de la temporada 1990/1991. Després d’una gran remuntada, Antic va situar el Madrid en tercer lloc, per darrere del Barça de Johan Cruyff, el cèlebre Dream Team, que va aconseguir la primera de les seves quatre Lligues consecutives, i l’Atlético de Madrid.

El conjunt blanc va iniciar com un coet l’exercici 1991/1992, al mateix temps que el Dream Team ho va fer d’una manera molt irregular, fins el punt que els d’Antic li van treure als de Cruyff un avantatge de vuit punts, en una època en què la victòria només en valia dos. No obstant, mentre el Madrid va entrar en una fase més inestable, els catalans van reaccionar i van retallar diferències abans d’arribar-se a la meitat de la competició.

El llavors president de la institució madridista, Ramón Mendoza, es va posar una mica nerviós i, davant també les crítiques de la premsa madrilenya al joc que oferia el grup d’Antic, va decidir cessar el preparador serbi i fitxar l’holandès Leo Beenhacker, que ja havia entrenat l’equip entre 1986 i 1989, quan per exemple va obtenir tres Lligues consecutives durant l’era daurada de la Quinta del Buitre, ja en evident decadència la campanya 1991/1992.

Finalment, el Barça va consolidar la remuntada i va aconseguir el campionat de Lliga a la darrera jornada, després que el bloc de Beenhacker caigués a l’Heliodoro Rodríguez de Tenerife, fet que es repetiria un any més tard amb Benito Floro a la banqueta madridista.

Pel que fa a Antic, després d’entrenar amb força èxit l’Oviedo, viuria la seva millor etapa durant l’exercici 1995/1996, quan va assolir el doblet Lliga / Copa del Rei amb l’Atlético. Posteriorment va dirigir de forma transitòria el Barça, arran de substituir Louis van Gaal l’any 2003, i va preparar la selecció nacional del seu país.

miércoles, 28 de noviembre de 2012

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: WERDER BREMEN




Lliga: alemanya.

Estadi: Weserstadion.

Uniforme: samarreta verda i pantalons blancs.

Títols estatals: 4 Lligues, 6 Copes, 1 Copa de la Lliga i 4 Supercopes.

Títols internacionals: 1 Recopa i 1 Intertoto.

Els millors entrenadors de la seva història: Willi Multhaup, Otto Rehhagel i Thomas Schaaf.

Els millors jugadors de la seva història: Marco Bode, Tim Borowski, Torsten Frings, Andreas Herzog, Miroslav Klose, Per Mertesacker, Mesut Özil, Wynton Rufer i Rudi Völler.

El millor: la llarga època amb Rehhagel d’entrenador.

El pitjor: una història internacional més aviat modesta.

martes, 27 de noviembre de 2012

ONZE DE LA MASIA




Mentre que a Europa s’han donat casos d’equips que han jugat amb la totalitat de jugadors no nascuts al país al qual pertany el club, com va ser el cas de l’Inter de Milà, que amb José Mourinho va disputar la final de la Lliga de Campions de l’any 2010 sense cap futbolista italià de sortida, el passat diumenge, a l’estadi Ciutat de València, el Barça de Tito Vilanova va arribar a jugar més o menys una hora amb 11 homes formats a la Masia (foto).

Víctor Valdés

Ciutat: Gavà (Baix Llobregat).
Debut en el primer equip: 2002.
Entrenadors: Louis van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: la final de la Champions de París, el 2006.
El pitjor de la seva trajectòria: va ser molts anys discutit.

Martín Montoya

Ciutat: Viladecans (Baix Llobregat).
Debut en el primer equip: 2011.
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 1 Copa.
El millor de la seva trajectòria: titular a l’última final de la Copa del Rei.
El pitjor de la seva trajectòria: s’ha de consolidar encara al primer equip.

Gerard Piqué

Ciutat: Barcelona (Barcelonès).
Debut en el primer equip: 2008 (després de passar pel Manchester United).
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 3 Lligues, 2 Copes, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: el millor central del món els darrers anys.
El pitjor de la seva trajectòria: Alex Ferguson a penes va comptar amb ell a Old Trafford.

Carles Puyol

Ciutat: La Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Debut en el primer equip: 1999.
Entrenadors: Louis van Gaal, Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach, de nou Van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: el caràcter, la lluita i el cor.
El pitjor de la seva trajectòria: les lesions dels últims anys.

Jordi Alba

Ciutat: L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Debut en el primer equip: 2012 (després de passar pel València).
Entrenador: Tito Vilanova.
Títols: 1 Eurocopa.
El millor de la seva trajectòria: l’Eurocopa 2012.
El pitjor de la seva trajectòria: els Jocs Olímpics de Londres.

Xavi Hernández

Ciutat: Terrassa (Vallès Occidental).
Debut en el primer equip: 1998.
Entrenadors: Louis van Gaal, Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach, de nou Van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 6 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 2 Eurocopes i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: millor centrecampista mundial de l’últim lustre.
El pitjor de la seva trajectòria: li va costar força anys convertir-se en un líder.

Sergio Busquets

Ciutat: Badia del Vallès (Vallès Occidental).
Debut en el primer equip: 2008.
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 3 Lligues, 2 Copes, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: futbolista completíssim.
El pitjor de la seva trajectòria: escassa arribada.

Cesc Fàbregas

Ciutat: Arenys de Mar (Maresme).
Debut en el primer equip: 2011 (després de passar per l’Arsenal).
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 1 Copa, 1 Supercopa d’Espanya, 1 Supercopa d’Anglaterra, 1 Supercopa d’Europa, 1 Mundial de Clubs, 2 Eurocopes i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: el seu rendiment a l’Arsenal.
El pitjor de la seva trajectòria: complicada adaptació al Barça.

Pedro Rodríguez

Ciutat: Santa Cruz de Tenerife (Canàries).
Debut en el primer equip: 2008.
Entrenadors: Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 3 Lligues, 2 Copes, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: la seva eficàcia anotadora entre els anys 2009 i 2011.
El pitjor de la seva trajectòria: la sequera de l’últim any i mig.

Leo Messi

Ciutat: Rosario (Argentina).
Debut en el primer equip: 2004.
Entrenadors: Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs i 1 Jocs Olímpics.
El millor de la seva trajectòria: millor futbolista mundial dels darrers temps.
El pitjor de la seva trajectòria: allò aconseguit fins ara amb Argentina.

Andrés Iniesta

Ciutat: Fuentealbilla (Castella – la Manxa).
Debut en el primer equip: 2002.
Entrenadors: Louis van Gaal, Radomir Antic, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.
Títols: 5 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 2 Eurocopes i 1 Mundial.
El millor de la seva trajectòria: una tècnica prodigiosa.
El pitjor de la seva trajectòria: els problemes físics.

lunes, 26 de noviembre de 2012

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: JUVENTUS FC 1977




Entrenador: Giovanni Trapattoni.
Estrella: Roberto Bettega (foto).
Altres jugadors bàsics: Dino Zoff, Gaetano Scirea i Franco Causio.
Equips amb qui s’enfronta: Manchester City, Manchester United, Xakhtar Donetsk, FC Magdeburg, AEK Atenes i Athletic Club Bilbao.

El millor: un equip d’estrelles

El Juventus de 1977 comptava amb una de les millors plantilles de la seva història, amb futbolistes com el mític porter Zoff, Claudio Gentile, el desaparegut Scirea, Marco Tardelli, Romeo Benetti, l’hàbil Causio, el golejador Bettega o el veterà Roberto Boninsegna. Aquest fet va ser bàsic perquè la Vecchia Signora superés clubs com Manchester City, Manchester United o Magdeburg.

El pitjor: els múltiples problemes per guanyar la final

Possiblement perquè amb anterioritat el conjunt torinès havia perdut dues finals de la Copa de Fires, contra Ferencvaros i Leeds United, i una final de la Copa d’Europa, enfront l’Ajax de Johan Cruyff, només tres anys abans, el Juventus va jugar excessivament pressionat contra l’Athletic Club, un equip força inferior a qui només va poder superar pel valor doble del gol en camp contrari.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: LIVERPOOL FC 1976




Entrenador: Bob Paisley.
Estrella: Kevin Keegan.
Altres jugadors bàsics: Ray Clemence, Phil Neal i John Toshack (foto).
Equips amb qui s’enfronta: Hibernian FC, Real Sociedad, Slask Wroclaw, Dinamo Dresde, FC Barcelona i KV Bruges.

El millor: comença l’era Paisley

Paisley va substituir el llegendari Bill Shankly, l’home que va fer sortir el Liverpool de la crisi, i va portar l’entitat d’Amfield al millor període de la seva història, amb la conquista d’aquesta Copa de la UEFA i tres Copes d’Europa, sent encara l’únic entrenador en haver assolit tres vegades el preat trofeu. Jugadors com Clemence, el capità Tommy Smith, l'estrella Keegan o Toshack ja havien guanyat la UEFA de 1973.

El pitjor: les dificultats

Potser perquè aquell Liverpool era un equip en què aspectes com el bloc, el físic, l’ofici o la mentalitat guanyadora ressaltaven per sobre de les individualitats, malgrat que Paisley comptava amb la presència de Keegan, un dels millor futbolistes europeus del període, els anglesos ho van tenir molt complicat davant Hibernian, Dinamo Dresde, Barça o Bruges, aquest últim a la final.

jueves, 22 de noviembre de 2012

EL RENAIXEMENT VIOLA




Durant el segle XV, en allò que els italians van anomenar el Quattrocento, la bella Florència, la capital de la Toscana, va ser la principal seu del Renaixement, un moviment artístic que va suposar el final de l’Edat Mitjana i la recuperació del llegat greco-romà. Ara, el club de la ciutat, el Fiorentina AC, està vivint un altre renaixement.

Pel que fa al futbol italià, després dels tres grans i clàssics d’Itàlia, Juventus, Milan i Inter, i dos històrics molt vinguts a menys, Bolonya i Gènova, es troben, en ordre d’importància, un grup d’esquadres format pels dos equips de la capital, Roma i Lazio, a més de Nàpols, Sampdoria o Fiorentina. Aquest últim va viure una època daurada entre la segona meitat dels anys 50 i els inicis del decenni dels 60, quan per exemple va conquistar l’Scudetto de 1956, va jugar la final de la Copa d’Europa de 1957, la qual va perdre contra el Real Madrid a l’estadi Santiago Bernabéu, i va assolir la primera Recopa de la història, el 1961 contra el Glasgow Rangers.

No obstant, la història de la Fiore ha estat força irregular, inestable i amb constants canvis de tendència, de manera especial durant les últimes dècades, quan l’equip viola ha sofert diferents descensos a la sèrie B. Aquesta inestabilitat ha tingut lloc malgrat que per l’estadi Artemio Franchi han passat els darrers decennis jugadors de la qualitat de Giancarlo Antognoni, Francesco Graziani, Roberto Baggio o Gabriel Batistuta.

Aquesta temporada la Fiorentina s’està convertint en la gran revelació del campionat italià, ocupant en aquests moments la tercera plaça de la classificació, només per darrere del líder Juventus i l’Inter. La gran incògnita és saber si el conjunt que dirigeix Vincenzo Montella (foto), que ha apostat per un futbol brillant i ofensiu, aguantarà aquest ritme tota la campanya. Montella compta amb futbolistes importants com el capità Manuel Pasqual, l’internacional Alberto Aquilani, el veterà Luca Toni, el montenegrí Stevan Jovetic, potser l’estrella de la plantilla viola, el marroquí Mounir el Hamdaoui o els exjugadors del Vila-real Gonzalo Rodríguez, Borja Valero i Matías Fernández.

miércoles, 21 de noviembre de 2012

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: FIORENTINA AC




Lliga: italiana.

Estadi: Artemio Franchi.

Uniforme: samarreta i pantalons violetes.

Títols estatals: 2 Lligues, 6 Copes i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 1 Recopa.

Els millors entrenadors de la seva història: Fulvio Bernardini, Nandor Hidegkuti i Claudio Ranieri.

Els millors jugadors de la seva història: Giancarlo Antognoni, Roberto Baggio, Gabriel Batistuta, Daniel Bertoni, Rui Costa, Carlos Dunga, Francesco Graziani, Kurt Hamrin i Daniel Passarella.

El millor: el període entre 1957 (final de la Copa d’Europa) i 1961 (títol de la Recopa).

El pitjor: la irregularitat.

martes, 20 de noviembre de 2012

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: BORUSSIA MÖNCHENGLABDACH 1975




Entrenador: Hennes Weisweiler.
Estrella: Allan Simonsen.
Altres jugadors bàsics: Berti Vogts (foto), Rainer Bonhoff i Jupp Heynckes.
Equips amb qui s’enfronta: Wacker Innsbruck, Olympique Lió, Real Saragossa, Banik Ostrava, FC Colònia i Twente Enschede.

El millor: un dels grans dels 70

El Borussia Mönchenglabdach es va convertir durant la dècada dels 70 en el millor club d’Alemanya, juntament amb el Bayern Munic, i en un dels grans blocs d’Europa, en una època en què va assolir dues Copes de la UEFA i va jugar la final d’una Copa d’Europa i d’una altra UEFA. Vogts, Uli Stielike, Bonhoff, Simonsen, Heynckes i Henning Jensen eren els jugadors més destacats.

El pitjor: va mancar la Copa d’Europa

Weisweiler va abandonar el Borussia després de conquistar la UEFA de 1975, per fitxar pel FC Barcelona, i va ser substituït per Udo Lattek, que li havia donat la Copa d’Europa de 1974 al Bayern. No obstant, Lattek no va ser capaç de guanyar de nou el trofeu amb l’entitat borusser, que va perdre la final de 1977 contra el Liverpool, el mateix equip que l’havia derrotat a la final de la UEFA de 1973.

FEIA FALTA DONAR TANTES VOLTES PER ARRIBAR FINS AQUÍ ?




El FC Barcelona s’havia caracteritzat per ser l’únic gran club d’Europa en no portar publicitat a la seva samarreta, fet que particularment em semblava una decisió una mica antiquada i també inadequada, doncs es donava cert avantatge econòmic a grans entitats com Real Madrid, Manchester United o Milan, entre d’altres.

Joan Laporta ja va observar la necessitat d’introduir-hi la publicitat i va aconseguir que una de les assemblees de la institució blaugrana ho aprovés, però l’expresident va decidir la inclusió de l’ONG UNICEF a la samarreta del Barça, en un gest honorable, però també una decisió que motivava una major venda de la vestimenta blaugrana.

Quan l’actual màxim mandatari del Barcelona, Sandro Rosell, va arribar a la presidència de l’entitat i va trobar, suposadament, un terrible forat econòmic, va decidir acceptar una gran oferta econòmica del govern de Quatar per portar a la samarreta el nom de Quatar Foundation. Aleshores la directiva va explicar que, com UNICEF, que va anar a parar a la part posterior de l’uniforme, es tractava d’una ONG, malgrat que el país de la península Aràbiga, com altres estats de la zona, està considerat un emirat poc democràtic, on per exemple les dones no compten amb drets fonamentals.

Dos anys després que una nova assemblea aprovés l’acord amb l’estat quatarí, la directiva ha decidit que Quatar Airways, que no té res d’ONG ni d’entitat sense ànim de lucre, sigui la nova publicitat que porti el Barça a partir de la temporada 2013/2014. Una de les excuses que ha donat el vice-president econòmic Javier Faus (foto), ha estat que l’aerolínia àrab posarà en marxa més serveis a l’aeroport del Prat. No era Quatar Airways la proposta des d’un bon principi, fent Quatar Foundation de tapadera durant un temps ? Feia falta donar tantes voltes per arribar fins aquí ? Des de quan el FC Barcelona s’interessa tant per l’aeroport del Prat ?

lunes, 19 de noviembre de 2012

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: VALÈNCIA CF




Lliga: espanyola.

Estadi: Mestalla.

Uniforme: samarreta blanca i pantalons negres.

Títols estatals: 6 Lligues, 7 Copes i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 1 Recopa, 2 Copes de Fires, 1 Copa de la UEFA i 2 Supercopes.

Els millors entrenadors de la seva història: Rafael Benítez, Héctor Cúper i Alfredo Di Stefano

Els millors jugadors de la seva història: David Albelda, Rubén Baraja, Rainer Bonhof, Santi Cañizares, José Claramunt, Mario Kempes, Claudio López, Gaizka Mendieta i Antonio Puchades.

El millor: el període comprès entre els anys 1999 i 2004, quan per exemple va jugar dues finals de la Champions.

El pitjor: el descens de 1986.

jueves, 15 de noviembre de 2012

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: DINAMO KIEV



Lliga: ucraïnesa.

Estadi: Olímpic de Kiev.

Uniforme: samarreta i pantalons blancs.

Títols estatals: 13 Lligues soviètiques, 15 Lligues ucraïneses, 9 Copes soviètiques, 11 Copes ucraïneses, 3 Supercopes soviètiques i 7 Supercopes ucraïneses.

Títols internacionals: 2 Recopes i 1 Supercopa.

Els millors entrenadors de la seva història: Valeri Lobanovski, Oleksei Mikhailitxenko i Josef Sabo.

Els millors jugadors de la seva història: Igor Belanov, Oleg Blokhin, Sergei Demianenko, Mikhailo Fomenko, Viktor Kolotov, Oleksei Mikhailitxenko, Sergei Rebrov, Andrei Xevtxenko i Alexander Zavarov.

El millor: el joc ofert als anys 70.

El pitjor: no aconseguir aleshores la Copa d’Europa.

miércoles, 14 de noviembre de 2012

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: FEYENOORD ROTTERDAM 1974




Entrenador: Wiel Coerver.
Estrella: Willem van Hanegem (foto).
Altres jugadors bàsics: Wim Rijsbergen, Wim Jansen i Theo de Jong.
Equips amb qui s’enfronta: Östers Vaxjö, Gwardia Varsòvia, Standard Lieja, Ruch Chorzow, VFB Stuttgart i Tottenham Hotspur.

El millor: una gran època del club de Rotterdam

Amb Jugadors emblemàtics com el porter Eddy Treytel, Rijsbergen, el capità Rinus Israel, Jansen, De Jong o Van Hanegem, estrella d’aquell equip, el Feyenoord va realitzar un primer lustre de la dècada dels 70 estel•lar, doncs el conjunt de Rotterdam va ser la primera entitat neerlandesa en conquistar la Copa d’Europa, l’any 1970, mentre que el 1974 es va fer tant amb la Lliga holandesa com amb la Copa de la UEFA.

El pitjor: haver d’esperar 28 anys

Poques persones haguessin imaginat que el Feyenoord hauria trigat 28 anys en tornar a assolir un torneig europeu, quan el 2002 van obtenir la seva segona Copa de la UEFA, en el mateix estadi De Kuyp de Rotterdam, contra el Borussia Dortmund. A més, en aquell període de temps només va ser capaç de guanyar dues Lligues d’Holanda, en una època en què va ser clarament superat per PSV i Ajax.

martes, 13 de noviembre de 2012

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: ASTON VILLA FC




Lliga: anglesa.

Estadi: Villa Park.

Uniforme: samarreta grana (amb mànigues blaves) i pantalons blancs.

Títols estatals: 7 Lligues, 7 Copes, 5 Copes de la Lliga i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 1 Copa d’Europa, 1 Intertoto i 1 Supercopa.

Els millors entrenadors de la seva història: Tony Barton, Joe Mercer i Ron Saunders.

Els millors jugadors de la seva història: Milan Baros, Tony Cascarino, Robbie Keane, Paul McGrath, Steve McMahon, Tony Morley, Dennis Mortimer, Gary Shaw i Peter Withe.

El millor: la Copa d’Europa de 1982.

El pitjor: el que ha vingut després.

lunes, 12 de noviembre de 2012

ENTOSSUDITS EN LA RECERCA DEL PLA B




L’entorn del FC Barcelona és el més estrany, curiós i increïble del món futbolístic i l’última peculiaritat és aquesta tossuderia en demanar a Tito Vilanova (foto) un pla B, malgrat que el Barça ha aconseguit 14 títols de 18 possibles amb el pla A, amb Pep Guardiola d’entrenador i Vilanova de principal ajudant, i que el tècnic empordanès ha signat el millor inici de la Lliga de la història de l’entitat catalana.

Sóc conscient que aquesta temporada, com ja va succeir durant l’anterior, el sistema defensiu no funciona i també que al Barça li costa moltíssim atacar davant fèrries i ordenades defenses, tal com li ha passat en els dos partits de Champions contra el Celtic. Tanmateix, canviar la filosofia del club em sembla una temeritat tremenda i per certificar-ho només he d’oferir unes dades concretes.

Sense l’actual filosofia, la institució blaugrana ha conquistat 10 Lligues, 22 Copes, 2 Copes de la Lliga, 2 Supercopes d’Espanya, 3 Recopes, 3 Copes de Fires i 2 Copes Llatines. L’única època en què el Barça podríem dir que va marcar una època va ser durant la dècada dels anys 50.

Amb l’actual filosofia, mitjançant els entrenadors Johan Cruyff, Louis van Gaal, Frank Rijkaard i Pep Guardiola, i amb un lapse molt més reduït de temps (només 19 campanyes i mitja), el club català ha assolit 11 Lligues, 4 Copes, 8 Supercopes d’Espanya, 4 Copes d’Europa, 1 Recopa, 4 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs.

No crec que, com diria Bernd Schuster, faci falta dir res més, però caldria subratllar que amb el pensament que va introduir Cruyff el 1988, el Barça ha conquistat més de la meitat dels campionats de Lliga de la seva història i la totalitat de Copes d’Europa, Supercopes d’Europa i Mundials de Clubs.

domingo, 11 de noviembre de 2012

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: LIVERPOOL FC 1973




Entrenador: Bill Shankly (foto).
Estrella: Kevin Keegan.
Altres jugadors bàsics: Ray Clemence, Tommy Smith i John Toshack.
Equips amb qui s’enfronta: Eintracht Frankfurt, AEK Atenes, Dinamo Berlín, Dinamo Dresde, Tottenham Hotspur i Borussia Mönchenglabdach.

El millor: s’iniciava una gran era

La Copa de la UEFA de 1973 va ser el primer esglaó del Liverpool que va fer història a Europa. L’entitat de la cuitat de The Beatles va aconseguir guanyar fins el 1984 quatre Copes d’Europa (1977, 1978, 1981 i 1984), una altra Copa de la UEFA (1976) i una Supercopa d’Europa (1978). El mític Shankly va donar pas a la banqueta d’Amfield a Bob Paisley i aquest li va donar el relleu a Joe Hagan.

El pitjor: un equip encara per completar

En relació al Liverpool que va obtenir la seva primera Copa d’Europa a Roma, també contra el Borussia MG., a l’equip de 1973 ja hi eren homes com Clemence, el capità Smith, Phil Thompson, Emilyn Hugues, Steve Heighway, Ian Callaghan, Toshack o Keegan, però encara no havien aparegut per Amfield jugadors com Phil Neal, Ray Kennedy, Terry McDermott, Graeme Souness o Kenny Dalgish.

jueves, 8 de noviembre de 2012

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: ATLÉTICO MADRID




Lliga: espanyola.

Estadi: Vicente Calderón.

Uniforme: samarreta blanc-i-vermella (ratlles verticals) i pantalons blaus.

Títols estatals: 10 Lligues, 10 Copes i 2 Supercopes.

Títols internacionals: 1 Recopa, 3 Lligues Europa, 1 Intertoto, 3 Supercopes i 1 Intercontinental.

Els millors entrenadors de la seva història: Radomir Antic, Luis Aragonés i Diego Simeone.

Els millors jugadors de la seva història: Luis Aragonés, Enrique Collar, Isacio Calleja, José Eulogio Gárate, Joaquín Peiró, Luiz Pereira, José Luis Pérez Caminero, Abelardo Rodríguez i Diego Simeone.

El millor: la generació dels Aragonés, Collar, Calleja, Peiró o Abelardo.

El pitjor: el descens de l’any 2000.

BREU HISTÒRIA DE LA LLIGA (I 8): DEL BARÇA DE FRANK RIJKAARD AL DE PEP GUARDIOLA




A partir de l’any 2005, FC Barcelona i Real Madrid s’han tornat a repartir tots els títols de Lliga, amb cinc el catalans i tres els madrilenys.

Els campionats dels anys 2005 i 2006 els va conquistar el Barça, que no obtenia el trofeu des de 1999, doncs l’època de presidència de Joan Gaspart (2000 – 2003) es va caracteritzar per una de les pitjors crisis que es recorden en la institució. L’holandès Frank Rijkaard, el qual va ser recomanat per Johan Cruyff al seu amic Joan Laporta, nou màxim mandatari de l’entitat, va ser l’entrenador d’un equip que va tenir com a gran i indiscutible estrella el brasiler Ronaldinho de Assis, potser el millor futbolista de la història del club abans de la irrupció de Leo Messi. Altres jugadors clau d’aquell grup eren Víctor Valdés, el capità Carles Puyol, Rafa Márquez, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, que no era llavors titular indiscutible, Deco da Sousa, Samuel Eto’o i un jove Messi (foto). L’autocomplaença, el baix rendiment i la manca de professionalitat d’alguns d’aquells homes, sobretot de Ronaldinho, va fer entrar en decadència aquell bloc després d’assolir la Champions League a París, l’any 2006.

L’enfonsament barcelonista el va saber aprofitar perfectament el Real Madrid presidit pel sempre discutit i qüestionat Ramón Calderón, que es va fer amb els torneigs del 2007, amb l’italià Fabio Capello d’entrenador, i del 2008, amb l’alemany Bernd Schuster a la banqueta del Santiago Bernabéu. Aquells conjunts no han passat a la història, sobretot el de Capello, pel joc que van desplegar, però van ser blocs molt sòlids, amb un enorme ofici i amb una fe extraordinària en les pròpies possibilitats, fet que va motivar que els blancs realitzessin unes remuntades espectaculars i inversemblants. La crisi social de la societat madridista (l’entorn de Florentino Pérez, que va tornar a la presidència del club el 2009, va motivar la dimissió de Calderón), el cessament de Schuster o l’arribada de Guardiola al Barça van provocar una profunda crisi a la institució, que durant el bicampionat va disposar de futbolistes com Iker Casillas, Sergio Ramos, Fabio Cannavaro, Roberto Carlos Silva, David Beckham, Raúl González, Gonzalo Higuaín o Ruud van Nistelroy.

L’estiu de l’any 2008, el Barcelona va decidir no continuar amb Rijkaard a la banqueta del Camp Nou i va donar la baixa a jugadors com Deco i Ronaldinho (també ho va intentar amb Eto’o, però el camerunès no marxaria fins el 2010). L’inexpert Pep Guardiola va ser designat nou entrenador i homes com Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta o Messi, ja considerat el millor futbolista del món, van deixar el segon pla en què es trobaven i es van convertir en els líders de l’equip, mentre van anar arribant al club, en algun cas des de la Masia, jugadors com Dani Alves, Gerard Piqué, Javier Mascherano, Sergio Busquets, Seydou Keita, Cesc Fàbregas, Pedro Rodríguez, David Villa o Alexis Sánchez, els quals es van unir als homes ja significats i a Eric Abidal o Touré Yaya, que havien fitxat en l’últim any de Rijkaard.

El Barça de Guardiola va desplegar un futbol ofensiu, vistós, extraordinari i espectacular, que ho va traduir en 14 títols oficials, entre els quals tres campionats de Lliga consecutius, entre el 2009 i el 2011, i dues Lligues de Campions conquistades a Roma i Wembley. Molts experts han considerat l’anomenat Pep Team com el millor equip de la història, que no obstant, en el darrer any del tècnic de Santpedor, va cedir el títol de Lliga al Real Madrid dirigit per José Mourinho, que seguia comptant amb Casillas, Ramos i Higuaín, a més dels posteriorment incorporats Xabi Alonso, Ángel di María, Mesut Özil o l’estrella Cristiano Ronaldo.

martes, 6 de noviembre de 2012

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: TOTTENHAM HOTSPUR 1972




Entrenador: Bill Nicholson.
Estrella: Pat Jennings (foto).
Altres jugadors bàsics: Alan Mullery, Steve Perryman i Martin Chivers.
Equips amb qui s’enfronta: KR Keflavik, Nantes Atlantique, Rapid Bucarest, Arad FC, AC Milan i Wolverhampton Wanderers.

El millor: segon títol europeu en una dècada

El Tottenham Hotspur, si bé és veritat que el club de White Hart Lane és una de les entitats històriques del futbol anglès, no és pas de les esquadres amb millor palmarès del seu país. No obstant, els londinencs van aconseguir la tercera Recopa l’any 1963, contra l’Atlético de Madrid, i van assolir la primera Copa de la UEFA l’any 1972, davant el també conjunt anglès del Wolverhampton Wanderers.

El pitjor: sense figures

No es pot dir que aquell Tottenham de la campanya 1971/1972, que entrenava Nicholson, fos un equip en què hi brillessin grans estrelles, encara que hi jugaven bons jugadors com el porter nord-irlandès Jennings, que era el membre més destacat d’aquell conjunt, el capità Mullery o el golejador Chivers, que va marcar dos dels tres gols de l’esquadra Londinenca a la final.

lunes, 5 de noviembre de 2012

EL MES D’OCTUBRE POLIESPORTIU




3 (Automobilisme): Michael Schumacher (foto) anuncia la seva segona retirada de la Fórmula 1.

7 (Automobilisme): Sebastian Vettel venç en el GP del Japó de Fórmula 1 i es situa a només quatre punts de Fernando Alonso.

7 (Automobilisme): Sebastien Loeb s’imposa en el Ral•li de França, conquista matemàticament el seu novè títol mundial, tots de forma consecutiva, i anuncia la seva retirada.

7 (Ciclisme): l’italià Marco Carpato guanya la clàssica París – Tours.

7 (Motociclisme): Max Biaggi guanya el seu segon Mundial de Superbikes, al treure només mig punt a Tom Sykes. En l’última cursa, corresponent al GP de França, aconsegueixen la victòria Sylvain Guindoli i el mateix Sykes.

7 (Patinatge sobre Rodes): el Reus Deportiu es proclama campió del món a Nova Zelanda, en la modalitat de Xou en Grup, per davant del CPA Olot.

11 (Bàsquet): comença l’Eurolliga.

13 (Waterpolo): el CN Sabadell obté la Supercopa d’Espanya en categoria femenina.

14 (Automobilisme): Sebastian Vettel guanya el GP de Corea del Sud de Fórmula 1 i desbanca Fernando Alonso del liderat del Mundial.

14 (Ciclisme): Toni Martin s’adjudica el Tour de Pequín i Joaquim Rodríguez acaba l’any com a líder de la classificació general de l’UCI.

14 (Esports de Muntanya): el cerdà Kilian Jornet, per quart cop, es proclama vencedor de la Copa del Món d’Skyrunning.

14 (Motociclisme): Dani Pedrosa (Moto GP), Marc Márquez (Moto 2) i el novell Danny Kent (Moto 3) aconsegueixen la victòria en el GP del Japó. En Moto GP hi ha triple estatal (Jorge Lorenzo és segon i Álvaro Bautista tercer) i en Moto 2 triple català (amb Pol Espargueró, segon, i Esteve Rabat, tercer, completant el podi).

14 (Tennis): Nowak Djokovic bat Andy Murray a la final del Masters Series de Xangai.

21 (Automobilisme): Dani Juncadella és proclama campió de la Fórmula 3.000.

21 (Ciclisme): Toni Martin guanya també el GP de les Nacions.

21 (Motociclisme): Dani Pedrosa (Moto GP), Alex de Angelis (Moto 2) i Sandro Cortese (Moto 3) s’imposen en el GP de Malàisia. L’alemany Cortese es fa a més amb el títol de forma matemàtica.

21 (Motociclisme): Laia Sanz es fa amb el seu primer Mundial d’Enduro.

22 (Tennis): comença a Istanbul el Masters femení.

27 (Esquí): comença a l’estació austríaca de Sölden la Copa del Món d’Esquí Alpí.

28 (Automobilisme): Sebastian Vettel aconsegueix a l’Índia la seva quarta victòria consecutiva en el Mundial de Fórmula 1.

28 (Esports de Muntanya): Núria Picas es proclama campiona de la Copa del Món d’Ultratrail.

28 (Golf): la navarresa Carlota Ciganda es fa amb l’Open de la Xina.

28 (Motociclisme): Jorge Lorenzo i Marc Márquez es proclamen matemàticament campions del món de Moto GP i Moto 2 respectivament al GP d’Austràlia. El vencedors de la cursa de Phillip Island són Casey Stoner (Moto GP), Pol Espargueró (Moto 2) i Sandro Cortese (Moto 3).

28 (Tennis): Serena Williams guanya el seu tercer Masters arran d’imposar-se a Maria Xarapova.

28 (Tennis): Albert Ferrer s’emporta el torneig de València, el seu sisè títol de l’any.

domingo, 4 de noviembre de 2012

EL MES D’OCTUBRE FUTBOLÍSTIC




2 (Leverkusen): Michael Ballack (foto) anuncia la seva retirada.

3 (Cornellà de Llobregat): el consell d’administració del RCD Espanyol presenta en bloc la seva dimissió i convoca eleccions.

3 (Londres): l’Arsenal Ladies, en un contundent parcial de 7 a 0, elimina el FC Barcelona a la Champions femenina.

7 (Barcelona): taules (2-2) en el clàssic de la Lliga entre Barça i Real Madrid disputat al Camp Nou. Leo Messi i Cristiano Ronaldo, amb dos gols cada un, són els grans protagonistes del matx.

13 (Ljubljana): el FC Barcelona Alusport supera la fase d’elit de la UEFA Futsal, mentre el Pozo de Múrcia en queda eliminat.

14 (Kíev): per primer cop a la història, la selecció catalana amateur arriba a la fase final de la Copa de les Regions de la UEFA.

14 (Yaoundé): per segon cop consecutiu, Camerun queda fora de la fase final de la Copa d’Àfrica.

15 (Palma de Mallorca): Andreu Fontàs és cedit al Mallorca.

16 (Madrid): Espanya no passa de l’empat en partit classificatori pel Mundial 2016 davant França.

24 (Madrid): la selecció espanyola femenina es classifica per a la fase final de l’Eurocopa.

29 (Barcelona): Leo Messi rep la seva segona Bota d’Or.