ELS FAVORITS DE LA LLIGA DE CAMPIONS (7): MANCHESTER CITY

En el capítol anterior dels favorits de la Champions League 2017 / 2018, comentava que el tècnic del PSG, Unai Emery, comptarà durant el present exercici amb una pressió tremenda i penso que és, més o menys, la mateixa que haurà de suportar Pep Guardiola en el seu segon any a l’estadi al Etihad.

Aquesta temporada, l’entrenador català no podrà excusar-se en el fet que s’ha trobat un equip que no era totalment de la seva satisfacció, doncs la direcció tècnica no ha estalviat en recursos i ha fitxat futbolistes expressament reclamats pel tècnic com Ederson Moraes, Kyle Walker, Danilo da Silva, Benjamin Mendy, Bernardo Silva o Leroy Sané, encara que, és cert, no ha estat capaç de portar a terme les contractacions de Kylian Mbappé i Alexis Sánchez, dues de les màximes apostes del preparador de Santpedor.

L’entitat anglesa, que ha perdut jugadors com Pablo Zabaleta, Bacary Sagna, Gaël Clichy, Fernando Reges o els espanyols Jesús Navas i Nolito Agudo, i ha traspassat definitivament el porter Joe Hart, continua amb futbolistes bàsics en els esquemes del City com el capità Vincent Kompany, John Stones, Nicolás Otamendi, Fernandinho Roza, Yaya Touré, Ilkay Gündogan, Kevin de Bruyne, el veterà David Silva (foto), Sergio Kun Agüero o Raheem Sterling.   

LES MEDALLES DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA A BARCELONA 1992: OR DE FLYING DUTCHMAN (VELA)

El regatista canari Luis Doreste, sent encara molt jove, va conquistar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles, celebrats l’any 1984, en la classe 470 i aleshores acompanyat de Roberto Molina.

Vuit anys més tard, quatre després que el seu germà gran José Luis aconseguís la medalla d’or a les Olimpíades de Seül, en la categoria de Finn, Luis, aquell cop fent equip amb Domingo Manrique, va obtenir el seu segon títol olímpic a Barcelona, en una trajectòria molt regular com a patró de la classe Flying Dutchman.

D’aquesta forma, Luis Doreste, un dels pocs espanyols que compta amb dos ors olímpics en el seu palmarès, pot estar considerat un dels millors esportistes de la història de l’estat.

ELS FAVORITS DE LA LLIGA DE CAMPIONS (6): PARÍS SAINT – GERMAIN

Nasser al Khelaifi, president i propietari del París Saint – Germain (PSG), fart de no passar dels quarts de final de la Lliga de Campions (de fet, la temporada passada no va superar ni els vuitens de final), ha decidit portar a terme una espectacular inversió i fitxar cracks com Neymar da Silva, que s’ha convertit en el traspàs més car de la història, i el jove Kylian Mbappé, que ha arribat teòricament com a cedit.

Neymar i Mbappé, juntament amb el veterà Dani Alves, reforcen un planter ja abans espectacular per la presència de futbolistes com Marquinhos Aoas, el capità Thiago Silva, Thiago Motta, Marco Verratti, que segueix al Parc dels Prínceps malgrat l’interès del FC Barcelona; Adrien Rabiot, Javier Pastore, Ángel di María, Lucas Moura, Julian Draxler i el golejador uruguaià Edinson Cavani (foto), mentre l’única baixa sensible ha estat la de Blaise Matuidi, que portava un munt d’anys al PSG.

Tanmateix, com afortunadament tantes vegades s’ha demostrat en la història del futbol, els diners no sempre fabriquen equips campions, com el seu dia van demostrar el Barça de Josep Lluís Núñez, abans de l’arribada de Johan Cruyff;  el Real Madrid galàctic de Florentino Pérez i, en diferents etapes, el Chelsea, el Manchester City o el mateix PSG. A més, l’entrenador basc Unai Emery comptarà aquesta temporada amb tota la pressió imaginable. 

GRANS FUTBOLISTES ESPANYOLS DE LA HISTÒRIA: FRANCISCO JOSÉ CARRASCO

Comunitat: València.

Any de naixement: 1959.

Lloc de naixement: Alcoi.

Demarcació: davanter.

Clubs: FC Barcelona, FC Sochaux i UE Figueres.

Eurocopes disputades: França 1984.

Mundials disputats: Mèxic 1986.

Títols de clubs: 1 Lliga espanyola, 3 Copes del Rei, 1 Supercopa d’Espanya, 2 Copes de la Lliga i 3 Recopes.

El millor: la final de Basilea

El Lobo Carrasco va debutar en el primer equip del Barça, només amb 18 anys, quan la temporada 1978 / 1979 estava ja començada. Mesos més tard, quan ja havia complert els 19, va ser el gran heroi de la primera Recopa del Barça, conquistada a l’estadi Sankt Jakob Park de Basilea. Curiosament, és possible que el davanter alcoià fos titular aquell dia per la lesió de Juan Carlos Heredia.

El pitjor: l’hostilitat de part del Camp Nou

Carrasco era un d’aquell futbolistes que sempre arriscava, que cercava contínuament la jugada de l’u contra u. Com de vegades no se’n sortia, o quan ho feia, en ocasions no podia acabar l’acció, va rebre força xiulets i esbroncades del Camp Nou. Malgrat tot, l’extrem alacantí va romandre 11 anys al primer equip blaugrana i va ser vàries vegades internacional absolut amb Espanya.

ELS FAVORITS DE LA LLIGA DE CAMPIONS (5): FC BARCELONA

El FC Barcelona, els darrers 12 anys, ha assolit quatre de les seves cinc Copes d’Europa (2006, 2009, 2011 i 2015) i ha estat en quatre altres ocasions semifinalista del torneig (2008, 2010, 2012 i 2013). No obstant, si tenim en compte només els últims quatre anys, l’entitat catalana ha estat eliminada tres cops en els quarts de final (2014, 2016 i 2017).

És una incògnita allò que pot fer el Barça en l’actual Champions League: d’una banda, tothom sembla estar d’acord que el fitxatge com a entrenador d’Ernesto Valverde, substitut de Luis Enrique Martínez, ha estat un encert, sense oblidar que el club català compta amb el millor futbolista del món, Leo Messi, i altres grans jugadors com Gerard Piqué, Sergio Busquets, el capità Andrés Iniesta o el golejador Luís Suárez. D’altra banda, però, l’equip blaugrana ha perdut Neymar da Silva, que paradoxalment pot acabar sent una bona notícia per reequilibrar el sistema, i el seu substitut, Ousmane Dembélé, ara lesionat, no podrà reaparèixer fins el mes de gener.

A part del davanter francès, el Barça ha contractat el defensa portuguès Nelson Semedo i el veterà centrecampista brasiler Paulinho Bezerra i ha recuperat Gerard Deulofeu, que reforcen un planter en què hi segueixen homes, a més dels ja citats en l’anterior paràgraf, com Marc André ter Stegen (foto), Samuel Umtiti, Jordi Alba, Sergi Roberto o Ivan Rakitic.

ELS FAVORITS DE LA LLIGA DE CAMPIONS (4): BAYERN MUNIC

Sempre he considerat aquests últims anys el Bayern de Munic un dels principals favorits per guanyar la Lliga de Campions, sobretot si tenim en compte que, des de la temporada 2009 / 2010, ha estat una vegada campió (2013), dues finalista (2010 i 2012) i tres semifinalista (2014, 2015 i 2016), els tres anys amb Pep Guardiola com a entrenador.

Tanmateix, aquesta temporada, tot i que considero el club bavarès entre els aspirants a assolir el torneig, no tinc el Bayern com un dels màxims favorits a conquistar la Lliga de Campions, doncs sembla que l’equip que ara dirigeix l’italià Carlo Ancelotti, que en l’exercici anterior ja no va superar els quarts de final, ha perdut cert potencial, tenint en compte les retirades del mític capità Philip Lahm i Xabi Alonso i que aquest estiu no s’ha reforçat de forma espectacular, sent Niklas Süle, Corentin Tolisso i l’exmadridista James Rodríguez les seves principals incorporacions.

No obstant, la plantilla d’Ancelotti continua sent completa, equilibrada i força important, si tenim en compte que continuen a l’Allianz Arena futbolistes com Manuel Neuer, Mats Hummels, Jérome Boateng, Javi Martínez, David Alaba (foto), Thiago Alcántara, Arturo Vidal, Joshua Kimmich, Thomas Müller, el golejador Robert Lewandowski, gran estrella del conjunt bavarès, o els veteraníssims Arjen Robben i Franck Ribéry.

QUÈ LI PASSA AL REAL MADRID ?

El Real Madrid va completar una temporada 2016 / 2017 extraordinària, en què, per primer cop en 58 anys, va assolir el doblet Lliga / Copa d’Europa, realitzant, a més a més, un notable futbol, que no s’observava al Santiago Bernabéu des de l’època de la Quinta del Buitre, fa ja tres dècades.

L’actual campanya, l’equip de Zinedine Zidane la va començar de forma espectacular: superant el Manchester United de José Mourinho a la Supercopa d’Europa i humiliant el FC Barcelona a la Supercopa d’Espanya, a qui va infligir un parcial de 5 a 1, 1 a 3 al Camp Nou i 2 a 0 al Bernabéu.  

 

Tanmateix, pel que fa al campionat de Lliga, el conjunt blanc ha fet un inici pèssim, doncs en cinc jornades només ha guanyat dos encontres, els dos disputats com a visitant, a Riazor i Anoeta. Per tant, encara no coneix el triomf com a local, després d’empatar davant València i Llevant i perdre contra el Betis, i ja es troba a set punts del líder, el Barça d’Ernesto Valverde.

Les causes d’aquest sotrac en què es troba el Madrid poden ser les següents:

Possible excés de confiança. Després de conquistar quatre títols consecutius, rebre l’admiració, l’aplaudiment i els elogis del món sencer i passar per sobre del Barça, és possible que els futbolistes blancs s’ho hagin cregut massa i un excés de confiança en les seves possibilitats hagi perjudicat l’equip.

L’absència de Cristiano Ronaldo. Per la seva absurda expulsió a l’anada de la Supercopa d’Espanya al Camp Nou, Ronaldo es va perdre la tornada del torneig i tampoc ha pogut jugar les quatre primeres jornades de Lliga. Malgrat que el davanter portuguès no es troba en el millor moment de la seva carrera, de cara a gol segueix sent un home fonamental, encara que tampoc va veure porta dimecres passat contra el Betis.

La baixa forma de Gareth Bale (foto). L’afecció del Bernabéu està perdent la paciència amb el gal·lès, que malgrat ser decisiu en alguns partits importants, com en les finals de la Copa del Rey i la Lliga de Campions de l’any 2014, està tenint un rendiment molt irregular. Fins i tot, varis experts pensen que la seva lesió a finals de la campanya anterior va beneficiar el joc de l’equip.

L’absència d’un davanter centre suplent. El president Florentino Pérez i Zidane van decidir no cobrir la marxa al Chelsea d’Álvaro Morata, l’absència del qual es nota molt per la baixa forma i posterior lesió de Karim Benzema i la inexperiència de Borja Mayoral.

Grans futbolistes, però no encara cracks mundials. L’anomenat fons d’armari madridista ha donat un gran rendiment, però jugadors com Nacho Fernández, Isco Alarcón, Marco Asensio, Lucas Vázquez i el mateix Mayoral, reconeixent que són grans futbolistes, no són encara cracks de primer nivell i no poden prendre sempre tota la responsabilitat.

Escassa efectivitat. El bloc madridista quasi sempre s’ha caracteritzat per una efectivitat davant extraordinària, cosa que no ha succeït ens els xocs enfront València, Llevant i Betis.

Les lesions musculars. Des de què ha començat l’actual exercici, s’han vist perjudicats per aquest tipus de lesions jugadors com Raphael Varane, Sergio Ramos, Toni Kroos i Benzema.

ELS FAVORITS DE LA LLIGA DE CAMPIONS (3): ATLÉTICO MADRID

El conjunt blanc-i-vermell tornarà a cercar l’aprovació de la seva assignatura pendent, conquistar la Copa d’Europa / Lliga de Campions, de què ha estat finalista els anys 1974, 2014 i 2016. Sincerament, no crec que l’Atlético es trobi actualment en el principal grup de favorits per guanyar el torneig, però no es pot descartar una esquadra que gairebé mai es dóna per vençuda.

Tot fa pensar que aquesta serà l’última campanya al club madrileny de l’entrenador argentí  Diego Simeone i l’estrella francesa Antoine Griezmann, doncs han decidit continuar una temporada més per dues raons fonamentals: en primer lloc, perquè aquest estiu l’Atlético no ha pogut fitxar per una sanció de la FIFA i, en segon lloc, perquè aquest any s’ha inaugurat el nou estadi Wamba Metropolitano, que substitueix l’històric Vicente Calderón.

Simeone, un home que ha portat a terme un autèntic miracle a l’Atlético, segueix comptant amb futbolistes com Jan Oblak (foto), Juanfran Torres, Stefan Savic, Diego Godín, Felipe Luis Kasmirski, Gabi Fernández, Koke Resurrección, Saül Ñíguez, Yannick Carrasco, el significat Griezmann, Kevin Gameiro o el veterà Fernando Torres, a l’espera de l’arribada al mercat d’hivern de Vitolo Machín i Diego Costa.   

GRANS FUTBOLISTES CATALANS DE LA HISTÒRIA: CARLOS BUSQUETS

Comarca: Vallès Occidental.

Any de naixement: 1967.

Lloc de naixement: Badia del Vallès.

Demarcació: porter.

Clubs: FC Barcelona.

Títols de clubs: 6 Lligues, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa, 1 Recopa i 2 Supercopes d’Europa.

El millor: la confiança de Johan Cruyff

A Cruyff li agradaven més els porters espectaculars i amb reflexes que no pas els sobris i ben col·locats, sector aquest al qual pertanyia el seu arquer titular al FC Barcelona: Andoni Zubizarreta. Potser per aquesta raó, l’holandès primer va fitxar Juan Carlos Unzué i més tard va ascendir Carlos Busquets al primer equip. Tanmateix, malgrat tot, Zubizarreta va continuar de titular.

El pitjor: un estil estrany

Carlos, pare de l’actual migcentre del Barça Sergio Busquets, va ser un porter força rar, doncs, a part d’actuar sempre amb un xandall, jugava millor amb els peus que no pas amb les mans. Fins i tot, algun periodista va comentar que el meta de Badia del Vallès semblava més aviat un porter d’handbol. No obstant, Cruyff va confiar amb ell i va ser normalment titular entre 1994 i 1996.

LES MEDALLES DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA A BARCELONA 1992: OR D’ALMUDENA MUÑOZ (JUDO)

Abans dels Jocs Olímpics celebrats l’any 1992 a Barcelona, l’art marcial del Judo havia realitzat importants progressos a Espanya i, per exemple, la val·lisoletana Míriam Blasco s’havia proclamat campiona d’Europa i mundial.

No obstant, la medalla d’or aconseguida per la valenciana Almudena Muñoz als Jocs de 1992 va ser una important sorpresa. La judoka llevantina es va imposar en la final de la categoria de menys de 52 kg. a la japonesa Noriko Tamura.

Posteriorment, Muñoz assoliria un or europeu, a Atenes 1993; una plata mundial, a Hamilton 1993, i un bronze en els Jocs del Mediterrani, a Bari 1997.

ELS FAVORITS DE LA LLIGA DE CAMPIONS (2): JUVENTUS FC

Després de la contundent derrota fa uns mesos a la final de la Lliga de Campions contra el Real Madrid (4-1), a l’estadi Millenium de Cardiff, sembla que l’ambient s’ha enrarit una mica en l’entitat torinesa, que a més va començar fatal la seva trajectòria en l’actual Champions League, arran de perdre clarament al Camp Nou (3-0) davant el FC Barcelona, el conjunt a qui va eliminar la passada temporada en quarts de final de forma autoritària.

Es comenta que un dels homes més afectats pel desastre de Cardiff va ser el central Leonardo Bonucci, qui presumptament va tenir un enfrontament amb Paulo Dybala, l’estrella del bloc piamontès, i amb l’entrenador Massimiliano Allegri, per la qual cosa el defensa ha fitxat pel Milan aquest estiu. A més, també ha abandonat el club italià el veterà Dani Alves, que ha estat contractat pel París Saint – Germain després d’una brillant única campanya al Juventus Stadium.

No obstant, la Vecchia Signora, que ha incorporat jugadors com Mattia de Sciglio, Blaise Matuidi, Douglas Costa o Federico Bernardeschi, i ha aconseguit la propietat de Juan Cuadrado, segueix comptant amb una plantilla excel·lent, en la qual continuen homes com el llegendari porter i capità Gianluigi Buffon, Andrea Barzagli, Giorgio Chiellini, Álex Sandro, Miralem Pjanic, Claudio Marchisio, Sami Khedira, Mario Mandzukic, el citat Dybala (foto) o el golejador Gonzalo Higüaín. 

ELS FAVORITS DE LA LLIGA DE CAMPIONS (1): REAL MADRID

El Real Madrid, que té 12 Copes d’Europa / Lligues de Campions en el seu impressionant palmarès, ha guanyat les dues últimes edicions de la Champions League, sent el primer club en obtenir dues competicions consecutives amb l’actual denominació del campionat, i n’ha conquistat tres de les últimes quatre. Per tant, per aquest motiu, i també perquè compta amb una llarga i extraordinària plantilla, el grup de Zinedine Zidane en surt com el màxim favorit. 

Es comenta que quan les coses van bé, és un error canviar-les i, segurament per aquesta raó, el club espanyol ha realitzat escassos fitxatges aquest estiu, cosa ben estranya en el president Florentino Pérez, que sembla ser que amb el pas dels anys ha après de què va això del futbol. L’entitat madridista s’ha limitat a contractar dues joves promeses, Theo Hernández i Dani Ceballos, en un intent de repetir l’experiència viscuda amb Marco Asensio, encara que alguns experts pensen que s’hauria d’haver fitxat un davanter centre arran de la marxa d’Álvaro Morata al Chelsea, la baixa més important amb la del veterà Pepe Ferreira.

La gran Incògnita és que farà Zidane, que segueix dirigint homes importants com Keylor Navas, Dani Carvajal, Raphael Varane, Sergio Ramos (foto), Marcelo Vieira, Carlos Henrique Casemiro, Luka Modric o Toni Kroos, quan disposi del trident ofensiu al complert, fet que no va succeir al final de la temporada anterior, quan Gareth Bale estava lesionat, ni en l’actual, per la sanció de Cristiano Ronaldo. Si opta per un 4 – 4 – 2, sistema que quasi tos els entesos opinen que és amb el qual millor actua l’equip, Isco Alarcón i el ja citat Asensio podrien treure protagonisme a Bale i Karim Benzema, mentre que el 4 – 3 – 3 situaria el gal·lès i el francès com a companys de Ronaldo, que es podria dosificar tal com va fer la campanya passada. 

LES MEDALLES DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA A BARCELONA 1992: PLATA DE NATÀLIA VIA DUFRESNE (VELA)

La catalana Natàlia Via Dufresne va conquistar una de les cinc medalles que la delegació espanyola va assolir en l’esport de la Vela als Jocs Olímpics de Barcelona, en aquest cas una plata.

La regatista barcelonina va ser superada per la representant de Noruega i va precedir la dels Estats Units, convertint-se en la primera dona espanyola en aconseguir un metall individual en la disciplina nàutica.

Quatre anys més tard, a les Olimpíades d’Atlanta, la seva germana gran Begonya va obtenir la medalla d’or a la classe 470, acompanyada de Theresa Zabell, campiona a Barcelona amb Patricia Guerra. 

BARÇA: HI HA UNA ESPERANÇA

Si, és cert, el FC Barcelona ha perdut aquest any un dels millors jugadors del món, Neymar, nomenat per molts com el relleu de Leo Messi. Igualment, la direcció tècnica és un autèntic caos, tal com s’ha demostrat aquest estiu en la gestió de les altes i les baixes, i la directiva liderada per Josep Maria Bartomeu ha donat mostres evidents de voler acabar amb un model que ha marcat, sens dubte, algunes de la millors èpoques de l’entitat catalana.

Tanmateix, observo una certa esperança en el futur immediat del club blaugrana, sobretot si penso concretament en dos precedents: les temporades 1984 / 1985 i 2008 / 2009.

Temporada 1984 / 1985. Després de la vergonyant final de la Copa del Rei disputada entre Athletic Club i Barça al Santiago Bernabéu de Madrid, que va guanyar l’equip basc i en la qual diferents futbolistes es van involucrar en una batalla campal arran de la finalització del matx, un dels grans protagonistes de la baralla, Diego Armando Maradona, aleshores millor jugador del món, va abandonar el Camp nou per fitxar pel Nàpols. Malgrat que el conjunt blaugrana va fitxar un entrenador desconegut, Terry Venables, que va substituir César Luis Menotti, i que el tècnic anglès va rebutjar la contractació d’Hugo Sánchez, doncs va preferir el discret davanter escocès Steve Archibald, el Barça va conquistar, amb una gran autoritat, la seva primera Lliga en 11 anys, també la primera amb Josep Lluís Núñez com a president.

Temporada 2008 / 2009. El Barça acabava de finalitzar la segona de les temporades nefastes amb Frank Rijkaard d’entrenador, tècnic que prèviament, per exemple, havia aconseguit dues Lligues i una Lliga de Campions. El soci Oriol Giralt, probablement dirigit des de l’ombra per Sandro Rosell, va presentar una moció de censura contra el president Joan Laporta, que aquest va superar pels pèls, fet que no va evitar que dimitissin vicepresidents tan emblemàtics com Ferran Soriano o Marc Ingla. Posteriorment, Laporta va nomenar, amb el director tècnic Txiki Begiristáin, l’inexpert Pep Guardiola (foto) com a nou preparador, malgrat que molts directius apostaven per José Mourinho, i el tècnic de Santpedor va decidir la marxa de tres grans futbolistes: un decadent Ronaldinho, la gran estrella de l’equip; Deco i Samuel Eto’o, encara que aquest va romandre al club un any més. El conjunt català va assolir el triplet Lliga / Copa del Rei / Champions League d’aquella campanya, abans d’acabar l’any 2009 va afegir els títols de la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs i es va iniciar l’era del millor Barça de la història. 

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: CSKA MOSCOU

Lliga: russa.

Estadi: VEB Arena.

Uniforme: samarreta blanc-i-vermella (ratlles verticals) i pantalons blaus.

Títols estatals: 13 Lligues russes / soviètiques, 12 Copes russes / soviètiques i 7 Supercopes russes.

Títols internacionals: 1 Copa de la UEFA.

Els millors entrenadors de la seva història: Valeri Gazzaev, Pavel Sadirin i Leonid Slutski.

Els millors jugadors de la seva història: Igor Akinfeev, Aleksei Berezutski, Vasili Berezutski, Daniel Carvalho, Seydou Doumbia, Keisuke Honda, Sergei Ignaxevitx, Mark González i Vagner Love

El millor: la UEFA de l’any 2005.

El pitjor: durant l’era soviètica va estar a l’ombra d’altres clubs. 

LLIGUES EUROPEES: ESPANYA

Una vegada més, Real Madrid, vigent campió del torneig i d’Europa, i FC Barcelona són els grans favorits del campionat, tot i què els blancs, tal com van demostrar en la passada Supercopa d’Espanya, ara semblen bastant superiors. L’Atlético de Madrid ocupa un esglaó més baix i la sensació és que els blanc-i-vermells només poden optar al títol si fallen els seus dos rivals, tal com va succeir l’any 2014.

Real Madrid

Entrenador: Zinedine Zidane.

Estrella: Ronaldo.

Possible onze tipus: Navas, Carvajal, Varane, Ramos, Marcelo, Modric, Casemiro, Kroos, Bale, Benzema i Ronaldo.

Principals altes: Theo (Deportivo Alavés) i Ceballos (Real Betis).

Principals baixes: Pepe (Besiktas JK) i Morata (Chelsea FC).

A favor: en aquests moments sembla la millor plantilla del món.

En contra: els problemes que poden sorgir si homes com Isco o Asensio són suplents.

Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

FC Barcelona

Entrenador: Ernesto Valverde.

Estrella: Messi.

Possible onze tipus: Ter Stegen, Semedo, Piqué, Umtiti, Alba, Rakitic, Busquets, Iniesta, Messi, Suárez i Dembelé.

Principals altes: Semedo (Benfica SL), Vermaelen (AS Roma), Paulinho (Guangzhou Evergrande), Deulofeu (Everton FC) i Dembelé (Borussia Dortmund).

Principals baixes: Mathieu (Sporting Portugal) i Neymar (París Saint – Germain).

A favor: la marxa de Neymar, molt important, pot acabar reequilibrant l’equip.

En contra: el caos que es viu, tant en la junta directiva com en la direcció tècnica.

Posició temporada 2016 / 2017: 2n.

Atlético Madrid

Entrenador: Diego Simeone.

Estrella: Griezmann.

Possible onze tipus: Oblak, Juanfran, Giménez, Godín, Filipe Luis, Saúl, Gabi, Koke, Carrasco, Griezmann i Gameiro.

Principals altes: -.

Principals baixes: -.

A favor: retenir Griezmann.

En contra: no poder fitxar fins el gener.

Posició temporada 2016 / 2017: 3r.

A la foto, Dembelé. 

LES MEDALLES DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA A BARCELONA 1992: OR DE TIR AMB ARC PER EQUIPS

El Tir amb Arc va ser, abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, una disciplina que va donar escassos èxits a l’esport espanyol i així ha continuat després de l’esdeveniment organitzat fa 25 anys a la capital catalana.

Tanmateix, la gran sorpresa de l’esport espanyol a les Olimpíades de Barcelona, fins i tot superior a les aconseguides per l’equip femení d’Hockei Herba i els atletes Antonio Peñalver i Javier García Chico, va ser el títol del trio espanyol de Tir amb Arc, format per l’extremeny Juan Carlos Holgado, nascut a Alemanya, i els asturians Alfonso Menéndez i Antonio Vázquez. 

Espanya va superar Finlàndia, medalla de plata, i el Regne Unit, medalla de bronze.

LLIGUES EUROPEES: FRANÇA

El París Saint – Germain compta amb una plantilla espectacular, sobretot pel que fa al seu trident ofensiu format per Mbappé, Cavani i Neymar, però, malgrat ser l’inqüestionable favorit, no ho tindrà fàcil davant el Mònaco, vigent campió, a pesar de traspassar l’entitat del principat molts jugadors aquest estiu. En un segon pla, força distanciats, es troben Niça, Lió, Marsella i el Saint – Etienne d’Òscar Garcia.

AS Mònaco

Entrenador: Leonardo Jardim.

Estrella: Falcao.

Possible onze tipus: Subasic, Sidibé, Glik, Jemerson, Fabinho, Tielemans, Moutinho, Lemar, Ghezzal, Falcao i Jovetic.

Principals altes: Benaglio (VFB Wolfsburg), Kongolo (Feyenoord Rotterdam), Tielemans (RSC Anderlecht), Diakhaby (Stade Rennes), Ghezzal (Olympique Lió), Keita (SSC Lazio) i Jovetic (Inter Milà).

Principals baixes: Mendy (Manchester City), Bakayoko (Chelsea FC), Silva (Manchester City), Dirar (Galatasaray SK), Germain (Olympique Marsella) i Mbappé (París Saint – Germain).

A favor: per molts experts, l’equip que millor futbol va oferir a Europa la passada temporada.

En contra: el munt de vendes.

Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

París Saint – Germain

Entrenador: Unai Emery.

Estrella: Neymar.

Possible onze tipus: Areola, Alves, Marquinhos, Silva, Kurzawa, Verratti, Rabiot, Motta, Mbappé, Cavani i Neymar.

Principals altes: Alves (Juventus FC), Yuri (Real Sociedad), Mbappé (AS Mònaco) i Neymar (FC Barcelona).

Principals baixes: Maxwell (retirat), Krychowiak (West Bromwich Albion) i Matuidi (Juventus FC).

A favor: el nivell ofensiu.

En contra: els cromos no sempre guanyen títols.

Posició temporada 2016 / 2017: 2n.

A la foto, Neymar.

L’ESTIU DEL BARÇA: EL JOC DELS DISBARATS

S’obre el mercat d’estiu amb Robert Fernández com a màxim responsable de la direcció tècnica i tres grans objectius: Hèctor Bellerín, Marco Verratti i Ousmane Dembelé.

Gerard Deulofeu torna a la institució blaugrana després de les cessions a Sevilla, Everton, dues vegades, i Milan.

El president Josep Maria Bartomeu, en plena obertura del mercat de fitxatges, situa Pep Segura com a principal executiu de la direcció tècnica, deixant Robert en un segon pla.

El Barça descarta la contractació de Bellerín, doncs no es vol pagar el que demana l’Arsenal per un jugador que va marxar de la Masia, i s’opta per Nelson Semedo, el pla B.

Malgrat els esforços de Verratti i el seu representant per fitxar pel club barcelonista, Nasser al Khelaifi, president del París Saint – Germain (PSG), no cedeix i el centrecampista italià canvia de mànager i roman a l’equip francès.   

Una vegada perduda la possibilitat de fitxar Verratti, un home de característiques molt semblants a les de l’enyorat Xavi Hernández, el Barça deixa de cercar un interior dret i posa el focus en Paulinho Bezerra, un migcampista físic, i Philippe Coutinho, un interior esquerre.

Apareixen els primers rumors sobre la marxa de Neymar da Silva al PSG.

El vicepresident esportiu Jordi Mestre assegura que l’atacant brasiler continuarà el Camp Nou en un 200%.

Gerard Piqué realitza un twit, en el qual adhereix una foto seva amb Neymar, amb un text en què diu: “Se queda !”.

Dies més tard, Piqué comenta que el twit era un desig i no una afirmació.

El PSG paga la clàusula de rescissió de Neymar.

Posteriorment, Piqué assegura que els futbolistes ja coneixien la decisió del davanter brasiler des de la boda de Leo Messi, que va tenir lloc a finals de juny.

Pel contrari, cap directiu en sabia res i la junta no s’assegura un recanvi abans que el conjunt francès pagui la clàusula.

Amb 222 milions d’euros a la caixa, els diferents clubs esperen el Barça amb un clara inflació pel que fa als futbolistes pretesos per la direcció tècnica blaugrana, en aquest cas el Borussia de Dortmund, pel que respecta a Dembelé, i el Liverpool, quant a Coutinho.

Paulinho és presentat com a nou integrant de la plantilla barcelonista després de pagar-se un alt preu, malgrat que el brasiler portava tres anys disputant la Lliga xinesa.

Bartomeu notifica la renovació de Messi.

Seguidament, es descobreix que l’astre argentí encara no ha signat cap contracte de continuïtat i que sembla que no vol atorgar-li la foto de l’acord al president.

Ernesto Valverde no compta amb Marlon Santos i demana la contractació d’un central, concretament la d’Íñigo Martínez, que compta amb una clàusula de rescissió relativament assequible.

El defensa basc continua a la Real Sociedad i es rumoreja que no arriba al Camp Nou per la disconformitat de Javier Mascherano, íntim amic de Messi.

La direcció tècnica, potser condicionada per Bartomeu, espantat després del parcial de 5 a 1 favorable al Real Madrid a la Supercopa d’Espanya, reactiva la recerca d’un interior dret i l’elegit és Jean – Michel Seri.

Barça, Niça i Seri arriben a un total acord, però, a última hora, els tècnics desestimen el fitxatge del centrecampista ivorià, segurament perquè Valverde no el volia.

Després de la contundent derrota a la Supercopa, Segura comenta que tant Coutinho com Dembelé estan molt a prop de fitxar.

Dembelé, expedientat pel Dortmund per indisciplina, es converteix en el fitxatge més car de la història del FC Barcelona i en el segon en línies generals, només per darrere del de Neymar pel PSG.

A una setmana de tancar-se el mercat estival, Robert assegura que arribarà un nou jugador (Coutinho) i probablement un altre (Ángel di María).

Finalment, el club no fa cap altra incorporació.

El club català és incapaç de trobar una sortida per als transferibles André Gomes i Arda Turan, malgrat que per al portuguès presumptament arriben a l’oficina bones ofertes,

Roda de premsa d’Albert Soler, director executiu, i Robert sense cap autocrítica i donant la culpa dels fracassos a la inflació.

Per difícil que sigui de creure, encara no ha dimitit ningú.

A la foto, Soler i Robert en roda de premsa.

LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA

El Juventus, que ha guanyat les últimes 6 edicions de l’Scudetto, torna a sortir com a gran favorit, però l’entitat de Torí comptarà amb la competència del regular Roma, que ha fitxat l’exsevillista Monchi com a director tècnic; el Nàpols, potser el bloc italià que millor futbol ofereix, i el Milan, que, de la mà del nou propietari xinès, sembla que es pot apuntar a la lluita pel títol, en la qual difícilment entrarà l’Inter de Milà.

Juventus FC

Entrenador: Massimiliano Allegri.

Estrella: Dybala.

Possible onze tipus: Buffon, Lichsteiner, Barzagli, Chiellini, Álex Sandro, Pjanic, Khedira, Cuadrado, Dybala, Mandzukic i Higüaín.

Principals altes: De Sciglio (AC Milan), Höwedes (FC Schalke), Matuidi (París Saint – Germain), Bernardeschi (Fiorentina AC) i Costa (Bayern Munic).

Principals baixes: Alves (París Saint – Germain), Bonucci (AC Milan), Rincón (AC Torino) i Lemina (Southampton FC).

A favor: mantenir Dybala a Torí.

En contra: un clima enrarit des de la derrota a la final de la Lliga de Campions contra el Real Madrid.

Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

AS Roma

Entrenador: Eusebio di Francesco.

Estrella: Nainggolan.

Possible onze tipus: Lobont, Karsdorp, Moreno, Fazio, Kolarov, Perotti, De Rossi, Strootman, Nainggolan, El Sharaawy i Dzeko.

Principals altes: Karsdorp (Feyenoord Rotterdam), Moreno (PSV Eindhoven), Kolarov (Manchester City), Gonalons (Olympique Lió), Defrel (US Sassuolo) i Schick (UC Sampdoria).

Principals baixes: Rüdiger (Chelsea FC), Totti (retirat) i Salah (Liverpool FC).

A favor: el fet que hagi fitxat Monchi Rodríguez, potser l’únic director tècnic amb caràcter d’estrella.

En contra: li manca pujar l’últim esglaó, el més complicat.

Posició temporada 2016 / 2017: 2n.

SSC Nàpols

Entrenador: Maurizio Sarri.

Estrella: Hamsik.

Possible onze tipus: Reina, Hysaj, Albiol, Koulibaly, Maggio, Giaccherini, Hamsik, Zielinski, Insigne, Mertens i Milik.

Principals altes: Maksimovic (AC Torino).

Principals baixes: -.

A favor: un joc ofensiu i atractiu.

En contra: a penes s’ha reforçat aquest estiu.

Posició temporada 2016 / 2017: 3r.

AC Milan

Entrenador: Vincenzo Montella.

Estrella: Bonucci.

Possible onze tipus: Donnaruma, Conti, Musacchio, Bonucci, Rodríguez, Bonaventura, Biglia, Montolivo, Kalinic, Silva i Suso.

Principals altes: Conti (Atalanta Bergamo), Musacchio (Vila-real CF), Bonucci (Juventus FC), Rodríguez (VFL Wolfsburg), Biglia (SSC Lazio), Çalhanoglu (Bayer Leverkusen), Kessié (Atalanta Bergamo), Kalinic (Fiorentina AC) i Silva (FC Porto).

Principals baixes: De Sciglio (Juventus FC), Deulofeu (FC Barcelona), Niang (AC Torino) i Bacca (Vila-real CF).

A favor: els fitxatges, amb el del central Bonucci al capdavant.

En contra: força anys allunyat de l’elit italiana i europea.

Posició temporada 2016 / 2017: 6è.

Inter Milà

Entrenador: Stefano Pioli.

Estrella: Icardi.

Possible onze tipus: Handanovic, Cancelo, Miranda, Ranocchia, Di Ambrosio, Valero, Perisic, Brozovic, Candreva, Icardi i Éder.

Principals altes: Cancelo (València CF), Valero (Fiorentina AC) i Vecino (Fiorentina AC).

Principals baixes: Kondogbia (València CF) i Banega (Sevilla FC).

A favor: la consistència del centre del camp.

En contra: un club que no aixeca el cap des del triplet de l’any 2010.

Posició temporada 2016 / 2017: 7è.

A la foto, Bonucci. 

GRANS ESPORTISTES DE LA HISTÒRIA: NICK FALDO

Esport: Golf.

País: Anglaterra.

Dècada estel·lar: 90.

Principals triomfs: 3 Open Britànic i 3 Masters d’Augusta.

El millor: un decenni dels 90 estel·lar.

El pitjor: potser la història no l’ha deixat a l’altura d’altres mites.

El jugador anglès Nick Faldo va ser segurament, juntament amb l’espanyol Severiano Ballesteros, el millor especialista del Golf durant els últims dos decennis del segle XX, quan per exemple va guanyar 6 majors, 3 cops el Masters d’Augusta i 3 vegades més el British Open. Tanmateix, malgrat ser un dels mites d’aquest esport, Faldo no és recordat com altres llegendes com Jack Niklaus, Tom Watson o el més recent Tiger Woods.

LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA

El Bayern de Munic, que ha assolit les últimes 5 edicions de la Bundesliga, continua sent l’únic favorit per aconseguir endur-se el títol. El seu màxim rival serà el Borussia de Dortmund, que porta unes temporades molt irregulars, mentre les grans revelacions de la campanya passada, el Red Bull Leipzig, segon classificat, i el Hoffenheim, és una incògnita si seran capaços de repetir un exercici tan esplèndid.

Bayern Munic

Entrenador: Carlo Ancelotti.

Estrella: Lewandowski.

Possible onze tipus. Neuer, Süle, Hummels, Martínez, Alaba, James, Thiago, Vidal, Robben, Lewandowski i Müller.

Principals altes: Süle (TSG Hoffenheim), Rudy (TSG Hoffenheim), Tolisso (Olympique Lió), James (Real Madrid) i Gnabry (Werder Bremen).

Principals baixes: Lahm (retirat), Batstuber (VFB Stuttgart), Alonso (retirat), Renato (Swansea City) i Costa (Juventus FC). 

A favor: una plantilla molt superior a la dels rivals.

En contra: les retirades de Lahm i Alonso.

Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

Borussia Dortmund

Entrenador: Peter Dost.

Estrella: Aubameyang.

Possible onze tipus. Bürki, Piszczek, Bartra, Subotic, Guerreiro, Pulisic, Sahin, Castro, Iarmolenko, Aubameyang i Reus.

Principals altes: Toljan (TSG Hoffenheim), Dahoud (Borussia Mönchenglabdach), Philipp (SC Friburg) i Iarmolenko (Dinamo Kiev).

Principals baixes: Ginter (Borussia Mönchenglabdach), Binder (Bayer Leverkusen), Mor (RC Celta) i Dembelé (FC Barcelona).  

A favor: retenir el gabonès Aubameyang.

En contra: el traspàs de Dembelé al Barça.

Posició temporada 2016 / 2017: 3r.

A la foto, James Rodríguez.

LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA

Chelsea, actual campió; Manchester City i Manchester United són els principals favorits per conquistar la Premier League, a la qual també opten, en un esglaó més baix, Tottenham Hotspur, Liverpool i Arsenal, que per primer cop en molts anys no disputarà la Champions League. Altres clubs a tenir en compte són el Leicester City, el sorprenent vencedor de l’any 2016, i l’Everton de Ronald Koeman.

Chelsea FC

Entrenador: Antonio Conte.

Estrella: Hazard.

Possible onze tipus: Courtois, Azpilicueta, David Luiz, Cahill, Alonso, Kanté, Fàbregas, Hazard, Willian, Pedro i Morata.

Principals altes: Rüdiger (AS Roma), Drinkwater (Leicester City), Bakayoko (AS Mònaco) i Morata (Real Madrid).

Principals baixes: Terry (Aston Villa) i Matic (Manchester United).

A favor: un equip molt compensat.

En contra: el cas Diego costa.

Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

Tottenham Hotspur

Entrenador: Mauricio Pochettino.

Estrella: Kane.

Possible onze tipus: Lloris, Rose, Anderweireld, Vertonghen, Sánchez, Wanyama, Dier, Alli, Eriksen, Kane i Llorente.

Principals altes: Aurier (País Saint – Germain), Sánchez (AFC Ajax) i Llorente (Swansea City).

Principals baixes: Walker (Manchester City).

A favor: segon classificat les dues últimes temporades.

En contra: més de mig segle sense guanyar el campionat.

Posició temporada 2016 / 2017: 2n.

Manchester City

Entrenador: Pep Guardiola.

Estrella: Agüero.

Possible onze tipus: Ederson, Walker, Stones, Otamendi, Mendy, De Bruyne, Fernandinho, Bernardo Silva, Agüero, Gabriel Jesus i David Silva.

Principals altes: Ederson (Benfica SL), Walker (Tottenham Hotspur), Danilo (Real Madrid), Mendy (AS Mònaco) i Bernardo Silva (AS Mònaco).

Principals baixes: Hart (West Han United), Zabaleta (West Ham United), Clichy (Basaksehir FK), Sagna (sense equip), Kolarov (AS Roma), Fernando (Galatasaray SK),  Navas (Sevilla FC), Nolito (Sevilla FC) i Iheanacho (Leicester City).

A favor: malgrat la no arribada d’Alexis Sánchez, l’entitat d’el Etihad s’ha reforçat força.

En contra: la pressió per a Guardiola serà màxima.

Posició temporada 2016 / 2017: 3r.

Liverpool FC

Entrenador: Jürgen Klopp.

Estrella: Coutinho.

Possible onze tipus. Mignolet, Clyne, Lovren, Matip, Moreno, Milner, Oxlade – Chamberlain, Lallana, Coutinho, Firmino i Mané.  

Principals altes: Oxlade – Chamberlain (Arsenal FC) i Salah (AS Roma).

Principals baixes: Leiva (SSC Lazio).

A favor: tornar a la Lliga de Campions.

En contra: la reacció de Coutinho, arran del seu frustrat fitxatge pel Barça, és una incògnita.

Posició temporada 2016 / 2017: 4t.

Arsenal FC

Entrenador: Arséne Wenger.

Estrella: Sánchez.

Possible onze tipus: Cech, Bellerín, Mustafi, Koscielny, Monreal, Ramsey, Wilshere, Xhaka, Özil, Sánchez i Giroud.

Principals altes: Kolasinac (FC Schalke) i Lacazette (Olympique Lió).

Principals baixes: Oxlade – Chamberlain (Liverpool FC) i Pérez (Deportivo Coruña).

A favor: la permanència de Sánchez.

En contra: malgrat les 3 Cups guanyades els darrers 4 anys, és un equip en clara decadència.

Posició temporada 2016 / 2017: 5è.

Manchester United

Entrenador: José Mourinho.

Estrella: Pogba.

Possible onze tipus: De Gea, Valencia, Bailly, Blind, Darmian, Herrera, Fellaini, Pogba, Mkhitarian, Rashford i Lukaku.

Principals altes: Lindelöf (Benfica SL), Matic (Chelsea FC) i Lukaku (Everton FC).

Principals baixes:  Rooney (Everton FC) i Januzaj (Real Sociedad).

A favor: després d’un any de transició, Mourinho sembla haver fet seu el conjunt d’Old Trafford.

En contra: un bloc molt més físic que no pas tècnic.

Posició temporada 2016 / 2017: 6è.

A la foto, Álvaro Morata.