1. El Barça de Pep Guardiola és probablement el millor equip de la història. Reconec que és una afirmació que pot originar controvèrsia i que és molt complicada de demostrar, però sincerament aquest Barça de Guardiola és el conjunt més gran que hagi presenciat mai i penso que ja està molt per damunt, per exemple, del Dream Team de Johan Cruyff. A més, el partit de dilluns contra el Real Madrid m’ha semblat el millor de la brillant i espectacular trajectòria del tècnic de Santpedor com a entrenador blaugrana.
2. Leo Messi no només fa gols. Tenir el millor futbolista del món a les teves files i que a més sàpiga ser humil i posar-se a disposició del club quan aquest ho necessita no té preu. Messi no va fer cap dels cinc gols del Barça, però va donar dues extraordinàries assistències a David Villa i, amb la seva constant mobilitat, va treure de polleguera un home amb l’experiència i veterania de Ricardo Carvalho.
3. Xavi Hernández i Andrés Iniesta (foto) podrien compartir la Pilota d’Or. Una vegada més, Xavi, que va obrir el marcador, i Iniesta van demostrar que en aquest Barça poden arribar a ser tan importants com el mateix Messi. El clàssic realitzat per l’egarenc i el manxec va ser excel·lent i s’hauria de projectar a les escoles de futbol. Crec que no seria una mala idea que compartissin la pròxima Pilota d’Or.
4. Una plantilla que és una pinya. Aquest fet es va evidenciar tres vegades en el passat clàssic: l’abraçada de tots els jugadors del Barça en els prolegòmens de l’encontre, la defensa que van fer del seu tècnic els futbolistes barcelonistes, quan Guardiola va tenir problemes amb Ronaldo, i la celebració amb els companys de la banqueta quan Jeffren va fer el cinquè gol.
5. Una filosofia innegociable. He de reconèixer que a principis d’aquest bloc, durant els últims anys de Frank Rijkaard, vaig ser una mica crític amb la filosofia que va imposar a l’entitat catalana Johan Cruyff, i que en el seu moment han continuat Louis van Gaal, el mateix Rijkaard i Guardiola. Ara no tinc cap dubte que aquest pensament futbolístic, amb una gran importància dels jugadors de la Masia, és irrenunciable.
6. José Mourinho no és suficient. Florentino Pérez va fitxar, malgrat les reticències del director tècnic Jorge Valdano, el preparador portuguès com l’anti – Barça o l’anti – Guardiola, però a Mourinho, malgrat les seves dots de magnífic estrateg dins i fora del camp, li resta encara força feina per fer.
7. Cristiano Ronaldo té un problema. No discutiré l’enorme qualitat del jugador portuguès, doncs es tracta d'un dels millors futbolistes del món. No obstant, Ronaldo té grans dificultats en els partits considerats decisius, en general, i en els xocs contra el Barça, a qui encara no ha pogut marcar cap gol, en particular. A més, la seva imatge, quan va tenir l’afer amb Guardiola, va tornar a quedar una mica tacada.
8. Un Real Madrid acomplexat. El club blanc ha perdut els últims cinc clàssics amb uns números que no ofereixen cap dubte: 2 gols a favor i 16 en contra. Durant la majoria de minuts del partit del passat dilluns, fins i tot els inicials, el Madrid va semblar un grup acomplexat i amb poca confiança en les seves possibilitats.
9. La cartera no ho és tot. I això ho sap molt bé el Barça, que en altres èpoques va observar que fitxar els millors futbolistes del món no servia per guanyar títols. Florentino Pérez continua obstinat a utilitzar el talonari, mentre la històrica pedrera blanca passa per un dels períodes més tristos que es recorden.
10. Dependència de les individualitats. Ja he comentat que l’actual Real Madrid és un equip més conjuntat i equilibrat que el de les darreres temporades, però els blancs continuen depenent massa d’homes com Ronaldo, Özil i Di María, que van estar molt apagats al Camp Nou, i Higuaín, que no hi va jugar per molèsties físiques.
2. Leo Messi no només fa gols. Tenir el millor futbolista del món a les teves files i que a més sàpiga ser humil i posar-se a disposició del club quan aquest ho necessita no té preu. Messi no va fer cap dels cinc gols del Barça, però va donar dues extraordinàries assistències a David Villa i, amb la seva constant mobilitat, va treure de polleguera un home amb l’experiència i veterania de Ricardo Carvalho.
3. Xavi Hernández i Andrés Iniesta (foto) podrien compartir la Pilota d’Or. Una vegada més, Xavi, que va obrir el marcador, i Iniesta van demostrar que en aquest Barça poden arribar a ser tan importants com el mateix Messi. El clàssic realitzat per l’egarenc i el manxec va ser excel·lent i s’hauria de projectar a les escoles de futbol. Crec que no seria una mala idea que compartissin la pròxima Pilota d’Or.
4. Una plantilla que és una pinya. Aquest fet es va evidenciar tres vegades en el passat clàssic: l’abraçada de tots els jugadors del Barça en els prolegòmens de l’encontre, la defensa que van fer del seu tècnic els futbolistes barcelonistes, quan Guardiola va tenir problemes amb Ronaldo, i la celebració amb els companys de la banqueta quan Jeffren va fer el cinquè gol.
5. Una filosofia innegociable. He de reconèixer que a principis d’aquest bloc, durant els últims anys de Frank Rijkaard, vaig ser una mica crític amb la filosofia que va imposar a l’entitat catalana Johan Cruyff, i que en el seu moment han continuat Louis van Gaal, el mateix Rijkaard i Guardiola. Ara no tinc cap dubte que aquest pensament futbolístic, amb una gran importància dels jugadors de la Masia, és irrenunciable.
6. José Mourinho no és suficient. Florentino Pérez va fitxar, malgrat les reticències del director tècnic Jorge Valdano, el preparador portuguès com l’anti – Barça o l’anti – Guardiola, però a Mourinho, malgrat les seves dots de magnífic estrateg dins i fora del camp, li resta encara força feina per fer.
7. Cristiano Ronaldo té un problema. No discutiré l’enorme qualitat del jugador portuguès, doncs es tracta d'un dels millors futbolistes del món. No obstant, Ronaldo té grans dificultats en els partits considerats decisius, en general, i en els xocs contra el Barça, a qui encara no ha pogut marcar cap gol, en particular. A més, la seva imatge, quan va tenir l’afer amb Guardiola, va tornar a quedar una mica tacada.
8. Un Real Madrid acomplexat. El club blanc ha perdut els últims cinc clàssics amb uns números que no ofereixen cap dubte: 2 gols a favor i 16 en contra. Durant la majoria de minuts del partit del passat dilluns, fins i tot els inicials, el Madrid va semblar un grup acomplexat i amb poca confiança en les seves possibilitats.
9. La cartera no ho és tot. I això ho sap molt bé el Barça, que en altres èpoques va observar que fitxar els millors futbolistes del món no servia per guanyar títols. Florentino Pérez continua obstinat a utilitzar el talonari, mentre la històrica pedrera blanca passa per un dels períodes més tristos que es recorden.
10. Dependència de les individualitats. Ja he comentat que l’actual Real Madrid és un equip més conjuntat i equilibrat que el de les darreres temporades, però els blancs continuen depenent massa d’homes com Ronaldo, Özil i Di María, que van estar molt apagats al Camp Nou, i Higuaín, que no hi va jugar per molèsties físiques.
