GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: FRANK RIJKAARD

País: Holanda.
Any de naixement: 1962.
Lloc de naixement: Amsterdam.
Demarcació: centrecampista.
Clubs: AFC Ajax, Real Saragossa, AC Milan i de nou Ajax.
Eurocopes disputades: Alemanya Federal 1988 i Suècia 1992.
Mundials disputats: Itàlia 1990 i Estats Units 1994.
Títols de clubs: 5 Lligues Holandeses, 2 Lligues Italianes, 2 Copes Holandeses, 2 Supercopes Italianes, 3 Copes d’Europa, 1 Recopa, 3 Supercopes d’Europa i 2 Intercontinentals.
Títols de seleccions: 1 Eurocopa.

El millor: l’etapa amb el Milan

Juntament amb els seus compatriotes Ruud Gullit i Marco van Basten, Frank Rijkaard va fitxar pel Milan d’Arrigo Sacchi a finals dels 80. Amb l’equip italià, on també va coincidir amb homes com Franco Baresi, Paolo Maldini o Roberto Donadoni, va guanyar, entre altres títols, 2 Lligues d’Italià i 2 Copes d’Europa. Posteriorment, en el seu retorn a Amsterdam, conquistaria la seva tercera Copa d’Europa amb l’Ajax.

El pitjor: la seva primera sortida de l’Ajax

Un Rijkaard encara jove i inexpert va cometre un gran error en la seva primera etapa amb l’Ajax d’Amsterdam. En un període en què el mític Johan Cruyff exercia d’entrenador en el club holandès, el centrecampista es va enfrontar fortament amb ell i va acabar apartat del conjunt ajacied, fins el punt de no disputar la final de la Recopa de 1986. Mitjan la dècada dels 90, tornaria a l’entitat neerlandesa i la situació seria molt diferent.

IGUAL QUE EL DREAM TEAM

Aviat farà 16 anys, el Barça de Johan Cruyff, l’equip conegut amb el sobrenom de Dream Team, va tenir una mala ratxa de resultats que va culminar amb un fort correctiu a la Romareda, en un partit de Lliga en què el Saragossa va vèncer el conjunt blaugrana per 6 a 3. Després d’aquell xoc, la premsa va començar a parlar de crisi i de final de cicle.

En la següent jornada del campionat, l’equip de Cruyff va derrotar per un contundent 8 a 0 l’Osasuna al Camp Nou i seguidament va aconseguir 28 dels últims 30 punts possibles, va conquistar, per quart any consecutiu, el trofeu i va arribar a la final de la Champions League, encara que la va perdre de forma lamentable davant el Milan.

Fa uns dies, el Barça de Pep Guardiola, l’equip del triplet, el grup del pentacampionat, va empatar, en un mal partit de Lliga a Mestalla, i va caure sorprenentment al Camp Nou contra el Rubin Kazan, en encontre de la Lliga de Campions. De manera increïble i al·lucinant, els diaris de Madrid ja parlaven d’un possible canvi de cicle en l’entitat catalana.

La resposta de l’anomenat Pep Team ha estat derrotar per un espectacular 6 a 1, en un magnífic enfrontament al Camp Nou, el Saragossa, cosa que li permet agafar una petita diferència com a líder de la classificació del campionat de Lliga.

A més del bon joc, els títols i el compromís, hi ha un altre aspecte que uneix el Dream Team i el Pep Team: l’orgull.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: BRASIL

Dades generals

Continent: Amèrica del Sud.
Tipus de govern: república.
President: Inácio Lula da Silva.
Capital: Brasília.
Altres ciutats importants: Sao Paulo, Rio de Janeiro i Belo Horizonte.
Llengua: portuguès.
Moneda: real.
Fronterer amb: Argentina, Bolívia, Colòmbia, Guyana Francesa, Guyana, Paraguai, Perú, Surinam, Uruguai i Veneçuela.

Dades esportives

Seleccionador: Dunga.
Uniforme: samarreta groga i pantalons blaus.
Títols: 8 Copes Amèrica, 5 Mundials i 3 Copes de les Confederacions.
Estrella: Kaká (Real Madrid), a la foto.
Altres futbolistes bàsics: Júlio César (Internazionale FC), Robinho (Manchester City) i Luis Fabiano (Sevilla FC).
Futbolista més internacional de la història: Cafú.
Futbolista màxim anotador de la història: Pelé.
Millor seleccionador de la història: Mário Zagallo.
Millors futbolistes de la història: Garrincha, Pelé, Jairzinho, Rivelino, Cafú i Ronaldo.

A favor: la qualitat

Sempre s’ha comentat que la selecció del Brasil podria presentar fins a tres onzes diferents en un campionat del món i fer un bon paper amb tots ells. La Canarinha compta amb una sèrie de jugadors extraordinaris, entre els quals podem anomenar els ja significats Kaká, Júlio César, Robinho i Luis Fabiano, sense oblidar-nos de Maicon (Internazionale FC), Lúcio (Internazionale FC), Felipe Melo (Juventus FC) o el jove Pato (AC Milan).

En contra: la pressió

Sense cap mena de dubte, el Brasil és el país que viu amb més passió, intensitat i fervor el món del futbol i això provoca que les expectatives amb la Seleçao, a l’hora d’afrontar un mundial, siguin molt altes. Aquest fet motiva una enorme pressió a l’equip, que sempre surt com a principal favorit o, almenys, entre els tres o quatre grans aspirants al títol.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: REAL MADRID 1956

Entrenador: José Villalonga.
Estrella: Alfredo di Stefano (foto).
Altres jugadors bàsics: Marquitos Alonso, Héctor Rial i Francisco Gento.
Equips amb qui s’enfronta: Servette Ginebra, Partizan Belgrad, AC Milan i Stade Reims.

El millor: s’iniciava una llegenda

El 1956, a l’estadi del Parc dels Prínceps de París, el Real Madrid va aconseguir la primera de les cinc primeres Copes d’Europa que conquistaria de manera consecutiva, convertint-se en un dels millors equips de la història del futbol. Stade de Reims, en dues ocasions, Fiorentina, Milan i Eintracht de Frankfurt van ser superats successivament pel club espanyol. L’hispano-argenti Di Stefano era la gran estrella del conjunt blanc

El pitjor: sortir adormits a la final

El conjunt dirigit per Villalonga va sortir al Parc dels Prínceps una mica desconcertat i amb escassa concentració, doncs es va trobar amb dos gols del seu rival, l’Stade de Reims. No obstant, el bloc espanyol va reaccionar a temps i, malgrat que també va anar per darrere al marcador després d’haver igualat el partit, va acabar guanyant la final. Sens dubte, aquella esquadra tenia un gran poder de superació.

PERQUÈ EL MESSI DEL BARÇA NO APAREIX AMB L’ARGENTINA ?

Leo Messi està demostrant des de fa temps amb el FC Barcelona que és un dels millors futbolistes del planeta i, fins i tot, el més gran de la història. Tanmateix, quan juga amb la selecció argentina, no ofereix ni de bon tros el mateix rendiment. Quines poden ser les raons ?

- La filosofia barcelonista. Messi va arribar al Barça quan només tenia 13 anys i des de llavors ha seguit la particular filosofia de joc que s’utilitza al club català, la qual coneix de memòria des de fa molt de temps. El combinat sud-americà actua tàcticament d’una manera molt diferent.

- Els companys. Al seu club, Messi es troba acompanyat de jugadors com Xavi Hernández o Andrés Iniesta, que li donen passades extraordinàries i amb els quals s’entén a la perfecció. Aquest tipus de futbolistes no existeixen a la selecció argentina.

- La pressió. Des de que Diego Armando Maradona va ser expulsat per dopatge del Mundial de 1994, disputat als Estats Units, Argentina busca desesperadament el seu substitut. Messi ha estat l’últim elegit per a tal tasca i això li provoca una enorme pressió.

- Maradona com a tècnic. L’actual seleccionador albiceleste ha estat un dels millors futbolistes de la història, però com a entrenador, almenys en aquesta etapa actual com a preparador argentí, està mostrant escàs encert.

- Capacitat de lideratge. Messi, pràcticament des del dia que va debutar en el primer equip del Barça, ha ofert un gran rendiment, però li va costar temps convertir-se en un dels inqüestionables líders de la plantilla, cosa que va assolir quan van abandonar el Camp Nou Ronaldinho i Deco. Ara mateix no s’erigeix en el líder de l’Argentina, però té temps per aconseguir-ho.

Joventut. Quan Maradona va disputar el Mundial d’Espanya, el 1982, comptava amb 21 anys i el seu rendiment va ser força decebedor. Quatre anys més tard, a Mèxic, acompanyat d’un equip sense grans noms, va aconseguir portar l’albiceleste al títol. Messi té ara 22 anys i és possible que li manqui encara una mica d’experiència.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: ESPANYA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: monarquia parlamentària.
Rei: Joan Carles I.
President del govern: José Luis Rodríguez Zapatero.
Capital: Madrid.
Altres ciutats importants: Barcelona, València i Sevilla.

Idiomes: castellà, català, basc i gallec.

Moneda: euro.

Fronterer amb: Andorra, França i Portugal.

Dades esportives

Seleccionador: Vicente del Bosque.
Uniforme: samarreta vermella i pantalons blaus.
Títols: 2 Eurocopes i 1 Jocs Olímpics.
Estrella: Xavi Hernández (FC Barcelona).
Altres futbolistes bàsics: Iker Casillas (Real Madrid), Andrés Iniesta (FC Barcelona), a la foto, i Fernando Torres (Liverpool FC).

Futbolista més internacional de la història: Andoni Zubizarreta.

Futbolista màxim anotador de la història: Raúl González.
Millor seleccionador de la història: Luis Aragonés.
Millors futbolistes de la història: Ricardo Zamora, Estanislau Basora, Luis Suárez, Emilio Butragueño, Andoni Zubizarreta i Raúl González.

A favor: el millor equip de la història

Espanya havia tingut bons equips durant les dècades dels 20, 30, 50 i 60 del segle passat, però penso que la generació actual, la mateixa que es va proclamar campiona d’Europa l’any 2008, és la millor de la història, amb jugadors com els citats Casillas, Xavi, Iniesta i Torres, a més de Marcos Senna (Vila-real CF), Cesc Fàbregas (Arsenal FC), David Silva (València CF) o David Villa (València CF).

En contra: la seva història en els mundials

La trajectòria de la selecció espanyola pels mundials no és precisament positiva. Només en una ocasió, en el certamen organitzat pel Brasil el 1950, l’equip estatal ha aconseguit estar entre els quatre millors. De totes formes, per la seva qualitat tècnica i el seu nivell mental, sembla que el bloc que ara dirigeix Del Bosque està plenament capacitat per estar entre els millors a Sudàfrica.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: ITÀLIA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: república.
President: Giorgio Napolitano.
Primer Ministre: Silvio Berlusconi.
Capital: Roma.
Altres ciutats importants: Milà, Nàpols i Torí.
Idioma: italià.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Àustria, Eslovènia, França, San Marino, Suïssa i Vaticà.

Dades esportives

Seleccionador: Marcello Lippi (foto).
Uniforme: samarreta blava i pantalons blancs.
Títols: 4 Mundials i 1 Eurocopa.
Estrella: Gianluigi Buffon (Juventus FC).
Altres futbolistes bàsics: Andrea Pirlo (AC Milan), Gennaro Gattuso (AC Milan) i Mauro Camoranesi (Juventus FC).
Futbolista més internacional de la història: Fabio Cannavaro.
Futbolista màxim anotador de la història: Gigi Riva.
Millor seleccionador de la història: Vittorio Pozzo.
Millors futbolistes de la història: Giusseppe Meazza, Sandro Mazzola, Gianni Rivera, Gigi Riva, Franco Baresi i Paolo Maldini.

A favor: el retorn de Lippi

Lippi va decidir abandonar l’Squadra Azzurra després de conquistar el Mundial de 2006. El seu substitut, Roberto Donadoni, no va tenir massa fortuna i, arran de la discreta Eurocopa de 2008, va abandonar la selecció. La Federació Italiana va considerar llavors que la millor solució era el retorn de l’extècnic del Juventus, encara que aquest va fracassar el passat estiu en la Copa de les Confederacions.

En contra: no hi ha relleu generacional

Si ens fixem en alguns dels homes més importants en l’equip de Lippi, hi trobem els ja mencionats Buffon, Pirlo, Gattuso i Camoranesi, a més de Gianluca Zambrotta (AC Milan) o Fabio Grosso (Internazionale FC), els quals ja formaven la base de l’equip que es va proclamar campió del món fa tres anys i mig a Munic. Itàlia no acaba de fer el canvi generacional i això sempre és problemàtic.

GRANS PARTITS DE LA HISTÒRIA: FC BARCELONA – ATLÉTICO MADRID, 5-4 (1997)

Durant els últims temps, els partits disputats entre catalans i madrilenys han tingut la característica del gran numero de gols anotats, però aquest matx analitzat, de la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei 1996/1997, ha estat el més espectacular i emocionant de tots ells.

En l’encontre d’anada, jugat al Vicente Calderón, els dos equips havien igualat a dos gols, per tant el Barça sortia amb avantatge al Camp Nou. No obstant, el primer temps del segon partit va mostrar una enorme superioritat blanc-i-vermella i un gran protagonisme pel que fa al centrecampista serbi Pantic, que va aconseguir tres gols. Amb 0 a 3 es va arribar al descans i l’eliminatòria semblava pràcticament sentenciada a favor del conjunt que dirigia un altre serbi, Radomir Antic.

Tanmateix, el segon temps va ser força diferent. Ronaldo, que estava realitzant la millor temporada de la seva vida, va retallar diferències amb dos gols. Més tard, una vegada més Pantic, aprofitant un error de Vítor Baia, va fer el 2 a 4 i tot semblava de nou perdut per als jugadors barcelonistes, però Luis Figo i una altra vegada Ronaldo, que va anotar un hat-trick, van empatar el matx, encara que els madrilenys seguien per davant pel valor doble dels gols en camp contrari.

Transcorrien els darrers minuts del xoc, el Barça estava avocat a l’atac i l’Atlético es defensava com podia. Els jugadors que entrenava el ja desaparegut Bobby Robson van provocar un còrner i el seu llançament va acabar amb gol de Pizzi (foto), el qual va classificar el club català per a les semifinals. L’equip blaugrana guanyaria mesos més tard el torneig arran de superar el Betis al Santiago Bernabéu.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: JOHAN CRUYFF

País: Holanda.
Any de naixement: 1947.
Lloc de naixement: Amsterdam.
Clubs: AFC Ajax i FC Barcelona.
Títols de clubs: 1 Copa Holandesa, 4 Lligues Espanyoles, 1 Copa Espanyola, 3 Supercopes Espanyoles, 1 Copa d’Europa, 2 Recopes i 1 Supercopa d’Europa.

El millor: el Dream Team

Johan Cruyff, que havia estat cinc anys futbolista de l’entitat, va convertir-se en entrenador del FC Barcelona el 1988, en un dels períodes més complicats que es recorden de la institució blaugrana. En pocs anys, l’holandès va construir l’anomenat Dream Team que, entre altres torneigs, va aconseguir guanyar quatre campionats de Lliga, tots ells de manera consecutiva, i el primer títol de la Copa d’Europa en la història del club català.

El pitjor: la seva polèmica sortida del Camp Nou

Després de vuit anys a la banqueta del Camp Nou, dels quals els dos últims no van ser massa positius, el president Josep Lluís Núñez va decidir la destitució de l’entrenador holandès quan encara mancaven dues jornades per al final de la Lliga 1995/1996. El cessament, i sobretot la forma com es va produir, va provocar una enorme polèmica i va contaminar, com poques vegades havia succeït, el sempre complicat entorn barcelonista.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: MARIO ALBERTO KEMPES

País: Argentina.
Any de naixement: 1954.
Lloc de naixement: Bell Ville.
Demarcació: davanter.
Clubs: Instituto Córdoba, Rosario Central, Valencia CF, River Plate, de nou València, CD Hèrcules, Àustria Viena, FC Sankt Pölten, FC Kremser, de nou Rosario Central, Fernández Vial i Pelita Jaya.
Mundials disputats: Alemanya Occidental 1974, Argentina 1978 i Espanya 1982.
Títols personals: 1 premi a millor jugador sud-americà i màxim golejador del Mundial 1978.
Títols de clubs: 1 Lliga Argentina, 1 Copa Espanyola, 1 Recopa i 1 Supercopa d’Europa.
Títols de seleccions: 1 Mundial

El millor: el Mundial de 1978

Després de guanyar el seu segon trofeu Pichichi amb el València, Kempes va ser un dels 22 homes elegits per César Luis Menotti per afrontar el Mundial de 1978, disputat a l’Argentina. El davanter no va començar massa bé el torneig, però va acabar com a màxim anotador del certamen amb 6 gols, dos d’ells a la final contra Holanda, i es va proclamar campió del món amb el combinat albiceleste.

El pitjor: un final errant i modest

Arran de finalitzar la seva segona etapa amb el València, entitat amb la qual va aconseguir els seus millors èxits a nivell de clubs, Kempes va iniciar una època errant que el va portar per força conjunts modestos de diferents estats, com Hèrcules, Sankt Pölten, Kremser, l’equip de la segona divisió xilena Fernández Vial i Pelita Jaya, esquadra pertanyent a l’exòtica i bastant desconeguda lliga de Malàisia.

QUÉ LI PASSA AL MILAN ?

Si repassem el que ha succeït al futbol europeu el darrer quart de segle, crec que estaríem tots d’acord en què el Milan ha estat el millor club del continent. En aquest lapse de temps, els llombards, entre d’altres molts títols, han aconseguit guanyar cinc vegades la Copa d’Europa o Lliga de Campions, mentre han disputat tres cops més la final d’aquest torneig.

Tanmateix, des de fa ja algun temps, l’esquadra italiana està immersa en una important crisi i, per exemple, no va jugar la Champions League la temporada passada, mentre que ha iniciat l’actual exercici en un alarmant estat de forma. Els motius poden ser els que s’adjunten a continuació.

Un ocupat i trasbalsat Silvio Berlusconi (foto). El magnat italià pot tenir molts defectes, però sens dubte ha estat un extraordinari president per al Milan, al qual va agafar, mitjan la dècada dels 80, en un moment força delicat i en pocs anys el va convertir en el millor equip del món. No obstant, últimament sembla molt ocupat amb els seus assumptes polítics, doncs és el primer ministre de la República Italiana, i força trasbalsat per diferents escàndols. Hi ha rumors sobre la possible venda del club.

Crisi econòmica. El Milan no ha estat immune a la crisi econòmica mundial i això li ha impedit fitxar l’últim estiu jugadors com Luis Fabiano o Dzeko, futbolistes que tres o quatre anys enrere haguessin contractat sense problemes.

Molta veterania. Malgrat les recents retirades dels llegendaris Alessandro Costacurta i el gran capità Paolo Maldini, la plantilla milanista continua tenint una mitjana d’edat molt alta. Jugadors com Dida, Abbiati, Zambrotta, Nesta, Ambrosini, Gattuso, Seedorf o Inzaghi superen la trentena.

La retirada de Maldini i el traspàs de Kaká. Encara que el mític defensa ja no era vital sobre el terreny de joc, el seu carisma era molt important al vestidor de San Siro. Pel que fa a Kaká, l’astre brasiler, fitxat pel Real Madrid, era un home bàsic en el Milan dels darrers anys.

El calamitós estat de forma de Ronaldinho. Tothom recorda que, després de tres anys excepcionals, Ronaldinho va acabar la seva etapa al FC Barcelona de forma molt negativa, amb importants problemes d’indisciplina. Molta gent confiava en un canvi del brasiler quan va fitxar l’estiu de 2008 pel Milan, però el mitja punta continua sense reaccionar i actualment el seu estat de forma és força deficient.

El canvi a la banqueta. Després d’una etapa excel·lent, en què es van conquistar, per exemple, dues Champions League, Carlo Ancelotti va abandonar San Siro per fitxar pel Chelsea. Sens dubte ha estat una altra marxa molt important, a la qual s’ha d’unir l’arribada d’un tècnic sense experiència com el brasiler Leonardo. L’exjugador del València i el mateix Milan no ha arribat en el millor moment a l’entitat llombarda.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: MIGUEL MUÑOZ

País: Espanya.
Any de naixement: 1922.
Lloc de naixement: Madrid.
Clubs: Real Madrid, Espanya, CD Granada, CD Hèrcules, UD Las Palmas, Sevilla FC i de nou Espanya.
Mundial disputats: Mèxic 1986.
Eurocopes disputades: França 1984 i Alemanya Occidental 1988.
Títols de clubs: 9 Lligues Espanyoles, 2 Copes Espanyoles, 2 Copes d’Europa i 1 Intercontinental.

El Millor: la seva etapa al Real Madrid

Després de ser-ne jugador, Miguel Muñoz va entrenar durant 14 temporades el Real Madrid, amb el qual va guanyar, per exemple, 9 Lligues i 2 Copes d’Europa, la cinquena i la sisena en la història de l’entitat blanca. El tècnic madrileny va tenir sota les seves ordres mítics futbolistes com Alfredo Di Stefano, Paco Gento, Ferenc Puskas o Amacio Amaro, entre molts d’altres.

El pitjor: la sortida de la selecció

Muñoz havia tingut una curta etapa amb la selecció espanyola a finals dels 60, sense abandonar la seva feina al Real Madrid, i el 1982, després del fracàs al Mundial d’Espanya, es va fer càrrec de nou del combinat estatal, amb qui va arribar a la final de l’Eurocopa de 1984 i va deixar un grat record en el Mundial de 1986. No obstant, la seva sortida va tenir lloc arran d’una decebedora Eurocopa el 1988.