miércoles, 27 de abril de 2011

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: DINAMO KIEV 1975




Entrenador: Valeri Lobanovski (foto).
Estrella: Oleg Blokhin.
Altres jugadors bàsics: Evgeni Rudakov, Viktor Kolotov i Vladimir Onistxenko.
Equips amb qui s’enfronta: CSKA Sofia, Eintracht Frankfurt, Bursaspor, PSV Eindhoven i Ferencvaros.

El millor: el millor joc del segon lustre dels 70 ?

El Dinamo de Kiev va ser el primer club de l’antiga Unió Soviètica (URSS) en assolir una competició europea i ho va fer de manera extraordinària i espectacular. En aquell període el conjunt ucraïnès, en què hi jugaven homes com Rudakov, Mikhaïl Fomenko, Kolotov, Onistxenko o un jove Blokhin, conformava també l’onze de la URSS i, a les ordres del mític Lobanovski, desplegava un magnífic futbol.

El pitjor: potser mancava ofici per obtenir la Copa d’Europa

Alguns dels millors equips que ha vist la història del futbol s’han quedat sense premi o sense tots els guardons que haguessin pogut aconseguir. Per exemple, l’Hongria dels 50 es va quedar sense Mundial i el mateix li va succeir a l’Holanda dels 70, sense oblidar que el Real Madrid de la Quinta del Buitre no va jugar mai una final de la Copa d’Europa, tal com li va passar al conjunt de Kiev.

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: MAGDEBURG 1974




Entrenador: Heinz Krügel.
Estrella: Jürgen Sparwaser (a la foto amb la indumentària de l’antiga RDA).
Altres jugadors bàsics: Manfred Zapf, Jürgen Pommerenke i Martin Hoffmann.
Equips amb qui s’enfronta: NAC Breda, Banik Ostrava, Beroe Stara Zagora, Sporting Club Portugal i Milan.

El millor: el primer i únic triomf de l’Alemanya comunista

Els anys 70 va ser l’època daurada de l’esport de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA). Mentre el país era capaç de lluitar en els medallers dels Jocs Olímpics amb els gegants de la Unió Soviètica i els Estats Units, superant clarament la veïna República Federal, el Magdeburg es va convertir en el primer i únic club de l’est germànic en conquistar un torneig internacional.

El pitjor: un bloc sense figures

La RDA va disputar el seu únic Mundial de la història el 1974 i es va proclamar campiona olímpica als Jocs Olímpics de Mont-real, l’any 1976, sense disposar de grans individualitats. El mateix es pot dir d’aquell Magdeburg que va assolir la Recopa, arran de superar el favorit Milan a la final, malgrat la presència de bons futbolistes com Sparwaser, Pommerenke o Hoffmann.

martes, 26 de abril de 2011

PER QUÈ EL BARÇA HA PERDUT LA FINAL DE LA COPA DEL REI CONTRA EL REAL MADRID ?





L’estrateg José Mourinho. El tècnic portuguès pot ser un provocador i fins i tot un maleducat, i també es pot comentar que els seus equips no realitzen un futbol massa espectacular. Tanmateix, ningú pot dubtar que és un magnífic entrenador i un excel·lent estrateg, el qual ha sabut jugar-li perfectament al Barça a la final de Copa.

La sequera de David Villa. No és normal que el màxim anotador de la història de la selecció espanyola i de l’Eurocopa de 2008 i del Mundial de 2010, en aquest últim cas compartit amb altres futbolistes, hagi estat 11 partits oficials sense marcar.

Cristiano Ronaldo ha perdut els complexes. Moltes vegades s’ha comentat, i hi estic d’acord, que l’estrella portuguesa tenia problemes de mentalitat tant en els partits decisius, en general, com els que l’enfrontava al Barcelona, a qui no havia fet mai cap gol abans del partit de Lliga del dia 16, en particular. El lusità ha marcat en els dos últims xocs contra els catalans i sembla haver perdut l’ansietat que tenia cada cop que hi jugava.

La manca de profunditat del Barça. Ja fa algunes setmanes, i fins i tot mesos, que el club blaugrana ha perdut profunditat i eficàcia davant de porta. A la final de Copa, el conjunt de Pep Guardiola va tenir només tres ocasions molt clares (dues en la mateixa jugada), totes molt ben rebutjades per Iker Casillas.

La posició de Leo Messi. És cert que quan l’argentí actua a prop de Xavi Hernández i Andrés Iniesta, entre tots tres poden fer autèntics estralls en el rival, però crec que Messi va jugar massa endarrerit la final de Mestalla.

Les pèrdues de pilota al mig del camp. Com tothom sap, el Barça és un equip que basa gran part del seu joc en la posessió de l'esfèric i poques vegades perden pilot delicades, o bé a la defensa o bé al centre del camp. No obstant, sobre tot a la primera part del temps reglamentari, els catalans van estar bastant imprecisos en la passada, propiciant ràpids contraatacs del Madrid. No s’ha d’oblidar tampoc que el gol de Ronaldo va arribar precisament en una contra arran d’una pèrdua blaugrana al mig del camp.

La motivació. No cometré l’error de pensar o comentar que els homes de Guardiola no van sortir prou motivats a Mestalla, però no hi ha dubte que les urgències eren pel Madrid, que no aconseguia un títol gran des de la Lliga de l’any 2008, que sabia que té l’actual campionat de la regularitat pràcticament perdut i que era conscient que superar el Barça a les semifinals de la Lliga de Campions, a dos xocs, és més complicat que fer-ho a partit únic.

L’entorn barcelonista. Històricament parlant, el sempre difícil entorn blaugrana ha sigut pessimista i fins i tot catastrofista, però, una vegada es va conèixer que els dos grans del futbol espanyol serien els finalistes de la Copa del Rei, vaig poder observar un excés d’optimisme en l’ambient barcelonista. No és estrany si pensem que el Barça li havia guanyat els darrers cinc encontres al Madrid, amb 16 gols a favor i només dos en contra.

Les faltes del Madrid. No és que la majoria d’elles fossin massa dures, però el conjunt de Mourinho va fer faltes bastant continuades, mitjançant homes com Álvaro Arbeloa, Pepe o Xabi Alonso, trencant el ritme de l’equip català.

Els dos murs madridistes. Deixant davant els tres futbolistes de més talent de l’equip – Mesut Özil, Ronaldo i Ángel di María – Mourinho va situar una primera barrera amb Sami Khedira, Pepe i Alonso i una segona formada pel quartet defensiu integrat per Arbeloa, Sergio Ramos, Ricardo Carvalho i Marcelo. Aquest tipus de sistema li ha acostumat a donar moltes dificultats al Barça de Guardiola.

lunes, 25 de abril de 2011

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: MILAN 1973





Entrenador: Nereo Rocco.
Estrella: Gianni Rivera.
Altres jugadors bàsics: Angelo Anquilletti, Romeo Benetti i Alberto Bigon.
Equips amb qui s’enfronta: Red Boys, Legia Varsòvia, Spartak Moscou, Sparta Praga i Leeds United.

El millor: primer club en guanyar dos trofeus

Van haver de celebrar-se 13 edicions de la Recopa perquè el torneig comptés amb un campió repetit: el Milan. L’equip llombard, en aquell període ja doble campió de la Copa d’Europa, havia aconseguit el primer títol l’any 1968 i va fer-se de nou amb el trofeu el 1973, arran de superar el conjunt anglès del Leeds United, que disputaria dos anys més tard la final de la C-1.

El pitjor: el catenaccio

Després d’eliminar el modestíssim club luxemburguès del Red Boys en primera ronda, el Milan només va ser capaç, des de vuitens de final a la final, de marcar set gols en igual número de partits, per la qual cosa aquell equip, que continuava amb Rocco a la banqueta i amb Rivera com a estrella, no era massa brillant ni espectacular, utilitzant el clàssic catenaccio italià.

jueves, 21 de abril de 2011

CHAMPIONS LEAGUE: LES SEMIFINALS (SCHALKE 04 – MANCHESTER UNITED)





- Schalke 04

La porteria

L’indiscutible titular és l’internacional Manuel Neuer. Per a qualsevol imprevist hi ha Mathias Schober.

La defensa

El quartet titular de l’equip entrenat per Ralf Rangnick, substitut fa unes setmanes de Felix Magath, pot ser el format per Hans Sarpei, Benediht Höwedes, l’exmadridista Cristoph Metzelder i el grec Kyriakos Papadopoulos. Altres jugadors importants de la línia defensiva del club alemany són l’espanyol Sergio Escudero, el francès Nocolas Plestan i el japonès Astuto Uchida.

El mig del camp

El conjunt de Gelserkirchen podria jugar amb un doble pivot integrat per Alexander Baumjohann i Joel Matip. Rangnick compta també a la medul·lar amb futbolistes com el xinès Hao Junmin, l’iranià Ali Karimi, Lukas Schmitz o Julian Draxler, sense oblidar l’exjugador de l’Atlético de Madrid José Manuel Jurado, que el més lògic és que actuï com a mitja punta.

Els llocs ofensius

El Schalke 04 pot presentar com a titulars a quatre homes que veuen porteria amb certa assiduïtat: el peruà Jefferson Farfán podria entrar per la dreta, el ja citat Jurado per l’esquerra, mentre Raúl González, mite del madridisme que està realitzant una primera temporada a Alemanya sensacional, i el brasiler Edu es situarien com a jugadors més avançats. Els alemanys compten també amb el golejador holandès i també exmadridista Klaas – Jan Huntelaar.

- Manchester United

La porteria

El veteraníssim Edwin van der Sar continua sent inamovible com a porter titular d’Alex Ferguson. El suplent és el polonès Tomasz Kuszczak.

La defensa

La normalment considerada línia més feble del United pot presentar en l’onze inicial el quartet integrat per John O’Shea, Rio Ferdinand, el serbi Nemanja Vidic i el francès Patrice Evra. Com a principals recanvis es troben Wes Brown i els brasilers Fábio i Rafael.

El mig del camp

Els anglesos compten amb un dels centres del camp més potents, complets i equilibrats del món. Els titulars podrien ser l’anglès Michael Carrick, l’escocès Darren Fletcher, el portuguès Nani, que de fet actua com a mitja punta, i el coreà Park Ji Sung. Ferguson compta també amb Owen Hargreaves, un home a qui no han respectat massa bé les lesions, el brasiler Anderson, el colombià Luis Antonio Valencia, el francès Gabriel Obertan i els llegendaris Paul Scholes i Ryan Giggs.

Els llocs ofensius

Wayne Rooney, que està passant pel millor moment de la temporada després d’uns inicis molt decebedors, i el mexicà Javier Chicharito Hernández, la gran revelació del club anglès en l’exercici vigent, es postulen com a titulars. El búlgar Dimitar Berbatov, que ha fet una important suma de gols aquesta campanya, i el veterà Michael Owen en són els principals recanvis.

Percentatge del Schalke 04: 35 %.
Percentatge del Manchester United: 65 %.

martes, 19 de abril de 2011

CHAMPIONS LEAGUE: LES SEMIFINALS (REAL MADRID – FC BARCELONA)






Real Madrid

- La porteria

El que molts consideren el millor porter del món, Iker Casillas, també capità de l’equip, és l’indiscutible titular del conjunt blanc. Per qualsevol emergència es troben l’experimentat meta polonès Jercy Dudek i el jove Alberto Adán.

- La defensa

Amb l’arribada de José Mourinho al Santiago Bernabéu, la defensa madridista ha guanyat força en seguretat. El quartet titular acostuma a ser el format per Sergio Ramos, Pepe, Ricardo Carvalho, que no podrà jugar l’anada per acumulació de targetes, i Marcelo. És possible que Alvaro Arbeloa substitueixi Pepe o Marcelo, en aquest últim cas per aturar millor els perillosos atacants barcelonistes. Altres homes de la línia defensiva són Raúl Albiol, que podria suplir Carvalho en el primer matx, i Ezequiel Garay, que està comptant amb molt poques oportunitats aquesta temporada.

- El mig del camp

Mourinho acostuma a jugar amb un doble pivot al centre del camp, normalment format per Samir Khedira i Xabi Alonso, un dels homes claus del planter blanc. És probable que aquest doble pivot es converteixi en triple contra el Barcelona, amb la incorporació de Lass Diarra o el mateixos Pepe i Marcelo. Altres centrecampistes del club són Esteban Granero, Fernando Gago i Pedro León, encara que els dos últims a penes compten amb oportunitats.

- Els llocs ofensius

El Real Madrid té un nivell ofensiu espectacular, sense cap mena de dubte un dels millors del món. Normalment Mourinho ha alineat Ángel di María, Mesut Özil i Cristiano Ronaldo, la gran estrella de la plantilla madridista, com a mitges puntes, i el recuperat Karim Benzema com a jugador més avançat. Per si aquests noms no diguessin prou coses, el tècnic portuguès pot comptar també amb Kaká, que sembla definitivament haver deixat enrere les lesions, el jove Sergio Canales, que compta molt poc per a l’entrenador, Gonzalo Higüaín, que acaba de recuperar-se d’una greu lesió, i Emmanuel Adebayor, fitxat al mercat d’hivern. Si Mourinho decidís jugar amb tres homes al mig del camp, Ronaldo podria actuar com a fals davanter centre.

FC Barcelona

- La porteria

Víctor Valdés, l’indiscutible porter titular del Barça des de l’any 2003, està realitzant una de les millors campanyes que se li recorden al primer equip barcelonista. No obstant, José Manuel Pinto ja ha demostrat que pot substituir el de Gavà si hi té lloc qualsevol problema.

- La defensa

Sense cap mena de dubte, és la línia en què Pep Guardiola té més mals de cap. El tècnic català té la baixa d’Eric Abidal per malaltia, mentre que el capità Carles Puyol ha estat més de tres mesos sense jugar. A més, el veterà Gabi Milito es troba en un estat de forma molt baix, fins el punt que el de Santpedor, que també té a la seva disposició el jove Andreu Fontàs, confia més amb els migcampistes Sergio Busquets i Javier Mascherano per actuar al centre de la defensa. En el lloc de lateral dret és indiscutible l’incansable Dani Alves i per a la demarcació de lateral esquerre sembla ara tenir més possibilitats Adriano que no pas Maxwell.

- El mig del camp

El trio format per als campions mundials Xavi Hernández, Sergio Busquets i Andrés Iniesta integren potser el millor centre del camp del món. És possible, en cas que Puyol necessiti descans, que aquest bloc es trenqui pel fet que el de Badia del Vallès hagi d’endarrerir la seva posició per jugar al centre de la defensa, però sembla que Guardiola podria preferir per aquesta demarcació Mascherano, que igualment ha demostrat està totalment preparat per actuar al costat de Xavi i Iniesta. Altres homes importants al mig camp blaugrana són Seydou keita, un futbolista molt valorat per l’entrenador, i el jove del filial Thiago Alcántara, que compta amb una qualitat extraordinària.

- Els llocs ofensius

El trident ofensiu estel·lar del FC Barcelona és el format per Leo Messi, considerat el millor futbolista del planeta; David Villa, que no es troba massa encertat de cara al gol en els últims xocs, i Pedro Rodríguez, que acaba de sortir d’una lesió. Guardiola, per a qualsevol imprevist, pot comptar amb el citat Iniesta, Ibrahim Affelay, contractat al mercat d’hivern, i Jeffren Suárez, però no amb Bojan Krkic, que es troba lesionat.

Percentatge del Real Madrid: 45%.
Percentatge del FC Barcelona: 55%.

lunes, 18 de abril de 2011

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: GLASGOW RANGERS 1972





Entrenador: William Waddell.
Estrella: Derek Johnstone (foto).
Altres jugadors bàsics: Sandy Jardine, Colin Stein i Willie Johnston.
Equips amb qui s’enfronta: Stade Rennais, Sporting Club Portugal, Torí, Bayern Munic i Dinamo Moscou.

El millor: a la tercera va anar la vençuda

L’equip protestant de la ciutat de Glasgow havia disputat la primera final de la història de la Recopa, el 1961, i també la de 1967, però les va perdre contra el Fiorentina i el Bayern de Munic respectivament. Cinc anys després de la segona de les derrotes, el Glasgow Rangers va obtenir per fi el triomf, al guanyar el Dinamo de Moscou a l’estadi Camp Nou de Barcelona.

El pitjor: els hooligans

Podríem afirmar que aquella final de la Recopa de l’any 1972, jugada a Barcelona, va ser la primera dels torneigs continentals en què hi va haver grans aldarulls. Malgrat haver conquistat el trofeu (un es pregunta que hagués succeït amb una derrota), els afeccionats escocesos van envair vàries vegades la gespa i van destrossar part de les graderies del Camp Nou.

domingo, 17 de abril de 2011

FINAL DE LA COPA DEL REI (VALÈNCIA): FC BARCELONA – REAL MADRID




- FC Barcelona

Estadi: Camp Nou.
President: Sandro Rosell.
Entrenador: Pep Guardiola.
Capità: Carles Puyol.
Estrella: Leo Messi.
11 tipus de la temporada: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Xavi, Busquets, Iniesta, Pedro, Messi i Villa.
Altres jugadors bàsics: Pinto, Adriano, Maxwell, Mascherano, Keita, Bojan i Jeffren.
Títols estatals: 20 Lligues, 25 Copes, 9 Supercopes i 2 Copes de la Lliga.
Títols internacionals: 3 Copes d’Europa, 4 Recopes, 3 Copes de Fires, 3 Supercopes, 2 Copes Llatines i 1 Mundial de Clubs.
A favor: els números dels enfrontaments Barça / Madrid són molt favorables a Guardiola, el rendiment en partits decisius i la classe de Messi, a qui se li dóna bastant bé el Real Madrid.
En contra: els problemes al centre de la defensa, temporada molt llarga amb una plantilla curta i un entorn una mica sobrat.

Percentatge: 55%.

- Real Madrid

Estadi: Santiago Bernabéu.
President: Florentino Pérez.
Entrenador: José Mourinho.
Capità: Iker Casillas.
Estrella: Cristiano Ronaldo.
11 tipus de la temporada: Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Alonso, Di María, Özil, Ronaldo i Benzema.
Altres jugadors bàsics: Dudek, Arbeloa, Albiol, Diarra, Granero, Kaká i Higuaín.
Títols estatals: 31 Lligues, 17 Copes, 8 Supercopes i 1 Copa de la Lliga.
Títols internacionals: 9 Copes d’Europa, 2 Copes de la UEFA, 1 Supercopa, 2 Copes Llatines i 3 Intercontinentals.
A favor: l’estratègia de Mourinho, la qualitat de Ronaldo i la motivació per guanyar un títol que es resisteix des de 1993.
En contra: els problemes del Madrid els últims anys per afrontar xocs a cara o creu, les dificultats de Ronaldo contra el Barça i l’enorme pressió per aconseguir títols.

Percentatge: 45%.

21 anys després d’haver disputat, també a València, per últim cop la final de la Copa del Rei, els dos clàssics del futbol espanyol, FC Barcelona i Real Madrid, es tornaran a trobar en una final del torneig, a l’estadi de Mestalla. En principi, el partit sembla molt igualat, però els darrers esdeveniments, tant pel que fa als títols com als enfrontaments directes, fan pensar que els catalans són favorits.

miércoles, 13 de abril de 2011

LOUIS VAN GAAL





Louis van Gaal va fer història amb l’Ajax durant el primer lustre dels anys 90, quan per exemple li va donar a l’entitat d’Amsterdam la 4a Copa d’Europa de la seva història a l’estadi Ernst Happel de Viena. Aquell Ajax era un equip molt jove, amb homes com Van der Sar, els bessons De Boer, Seedorf, Davids o Kluivert, encara que també hi formaven part els veterans Blind i Rijkaard.

L’any 1997, Van Gaal va fitxar pel FC Barcelona. Al Camp Nou es va trobar un planter força experimentat amb jugadors com Vítor Baia, Ferrer, Abelardo, Nadal, Sergi, Guardiola, Luis Enrique, Figo o Rivaldo. L’entrenador holandès se’n va sortir molt bé la primera temporada, en què va aconseguir el triplet format per Lliga, Copa del Rei i Supercopa d’Europa, però va tenir força problemes durant el segon exercici, quan un gol d’un joveníssim Xavi al Nuevo Zorrilla de Valladolid el va salvar d’una probable destitució. Es va explicar llavors que el president Josep Lluís Núñez es va reunir amb els capitans de l’equip i els hi va comentar que no tenia cap intenció de cessar Van Gaal. El cert és que els futbolistes van reaccionar i van guanyar de nou la Lliga, però el l’entrenador va dimitir una any més tard, poc després de fer-ho el mateix Núñez, el seu gran protector. Posteriorment, l’any 2002, Van Gaal tornaria al Barça, però l’experiència, en una entitat enfonsada durant la tètrica etapa de la presidència de Joan Gaspart, va ser molt curta.

Entre les dues etapes barcelonistes, Van Gaal va tenir la seva més gran decepció com a entrenador, quan va ser incapaç de classificar la selecció d’Holanda per al Mundial de l’any 2002, disputat a Corea del Sud i Japó. El tècnic es va trobar al combinat taronja molts dels futbolistes amb qui havia coincidit en el gran Ajax dels 90, però jugadors com Van de Sar, Reiziger, Bogarde, els De Boer, Seedorf, Davids, Kluivert o Overmars havien deixat ja de ser simples promeses i s’havien convertit en jugadors experts i, en algun cas, com el de Kluivert, també una mica indisciplinats.

Semblava que Van Gaal estava poc menys que acabat com a entrenador, però no era pas així. Seguidament es va fer càrrec de l’AZ d’Alkmaar, un club modest, amb una plantilla caracteritzada per la joventut i sense les urgències històriques d’altres societats. El preparador holandès va fer campió de Lliga l’AZ l’any 2009 i va trencar una hegemonia de títols dels tres grans holandesos, Ajax, PSV i Feyenoord, que durava des de 1982.

Després del gran èxit obtingut amb la institució d’Alkmaar, Van Gaal va tornar a un gran d’Europa, concretament el Bayern de Munic, amb un planter on hi formaven part futbolistes experts i veterans com Lahm, Demichelis, Van Bommel, Schweinsteiger, Robben, Ribéry i Toni. Els inicis de l’entrenador holandès a la capital de Baviera van ser molt delicats i va estar molt a prop de la destitució, en un moment en què a més s’havia enfrontat a Ribéry i Toni, marxant aquest darrer en el mercat d’hivern. Tanmateix, va succeir un fet molt semblant a aquell que havia viscut a Barcelona feia uns anys, quan va fer la sensació que els directius del Bayern van convèncer els principals jugadors del club que havien de adaptar-se a les idees del tècnic. Finalment, Van Gaal va donar a l’equip la Bundesliga i la Pokal i el va portar a la final de la Lliga de Campions.

No obstant, la segona temporada de Van Gaal a l’Allianz Arena ha estat un desastre: l’equip bavarès és el quart classificat a la Bundesliga, a 14 punts del líder Borussia de Dortmund i amb seriosos problemes d’accedir a la pròxima Champions, i va ser eliminat tant de la Pokal com de la Lliga de Campions, quan no va ser capaç de superar els vuitens de final. En resum, sembla bastant demostrat que Van Gaal té molt d’èxit amb plantilles joves i inexpertes i molts problemes amb conjunts que compten amb homes veterans i rodats.

martes, 12 de abril de 2011

10 PREGUNTES SOBRE EL CLÀSSIC DE LA LLIGA





El pròxim dissabte 16 d’abril es disputa el primer dels probables quatre clàssics que jugaran Real Madrid i FC Barcelona les pròximes setmanes. Els catalans arriben al partit de Lliga amb 8 punts d’avantatge al seu favor, per la qual cosa molts pensen que és el menys important dels quatre xocs que poden arribar a disputar els dos grans del futbol espanyol, que el dia 20 d’abril es veuran les cares a València, a la final de la Copa del Rei. Sobre el matx de dissabte es poden fer 10 preguntes, les quals intentaré respondre.

Posarà José Mourinho el seu onze tipus ?

Amb la Lliga molt complicada i la Copa del Rei a només 4 dies, és possible que l’entrenador portuguès atorgui descans a homes que porten molts partits jugats, com poden ser els casos de Sami Khedira, Ángel di María o Mesut Özil, però el tècnic lusità sap l’important que és no tornar a perdre un clàssic (el Madrid ha estat superat en els últims 5) i segurament alinearà un equip força important.

Situarà Pep Guardiola el seu onze de gala ?

El Barça té la Lliga molt a prop i la final copera es disputa pocs dies després. No obstant, el tècnic de Santpedor, que li ha guanyat tots els partits al Madrid com a entrenador blaugrana, sap l’important que és per a l’entorn barcelonista superar l’etern rival. Per aquesta raó, Guardiola pot donar descans a dos o tres titulars, però segurament farà jugar un onze molt competitiu.

Té ara més possibilitats el Madrid de trencar la mala ratxa contra el Barça ?

Des de que Guardiola és preparador del Barça, madrilenys i catalans han jugat 5 partits i tots ells els ha guanyat l’entitat blaugrana, amb un números espectaculars: 16 gols a favor i només 2 en contra. Per aquells que creuen que les estadístiques estan per trencar-se, el Madrid hauria d’estar a prop de la victòria, però penso personalment que els barcelonistes juguen molt més còmodes i amb millor mentalitat els clàssics que no pas l’equip blanc.

Pot optar a la Lliga el Real Madrid en cas de triomf ?

Les matemàtiques ho permetrien perfectament, doncs els blancs estarien a 5 punts del conjunt blaugrana quan encara se n’haurien de disputar 18. Tanmateix, el Barça ha perdut només 9 punts dels 62 que fins ara s’han portat a terme i seria molt difícil que en perdés 6 de 18, tenint en compte igualment que seria complicat que el Madrid no en perdés cap.

Li guanyarà aquesta vegada la partida Mourinho a Guardiola ?

En el partit de la primera volta jugat al Camp Nou, en què el Barcelona va guanyar per un contundent 5 a 0, el català li va donar un autèntic repàs tàctic al portuguès, que segurament va estar més encertat a les semifinals de la Champions 2009/2010, quan el lusità dirigia l’Inter. Penso que Mourinho no serà tan agosarat com en el partit del passat 29 de novembre, però tampoc crec que jugui de forma tan defensiva com ho va fer amb el conjunt llombard l’any passat.

Jugaran Cristiano Ronaldo i Leo Messi ?

Tant el portuguès com l’argentí, probablement els dos millors futbolistes del planeta, volen jugar-ho absolutament tot i fins i tot s’enutgen si no són alineats. Segurament tant l’un com l’altre seran titulars als Santiago Bernabéu.

Serà decisiu el resultat de dissabte cara a la final de la Copa del Rei ?

Penso que es tracta de dos encontres molt diferents i que poc o gairebé res hi tindran a veure, encara que una victòria madridista podria donar confiança als jugadors blancs i creure’s que superar el Barcelona està perfectament al seu abast.

Dirà Guardiola que té ja la Lliga al sac en cas de triomf ?

Estic totalment segur que l’entrenador català comentarà que encara resta campionat i que el títol no està guanyat, malgrat que el club blaugrana portarà, en cas de victòria, 11 punts d’avantatge més el goal – average a manca de només 18 punts per finalitzar el torneig.

Caldejarà el partit Mourinho durant la roda de premsa prèvia al matx ?

No crec que el preparador portuguès caldegi el partit de Lliga, encara que tinc dubtes si ho farà a la final de la Copa del Rei o en una hipotètica semifinal de la Lliga de Campions. Fins i tot, com va succeir la setmana passada, és possible que la roda de premsa la realitzi el segon entrenador Aitor Karanka.

Reaccionarà malament l’afecció madridista en el cas que el Barça aconsegueixi el seu tercer triomf consecutiu al Bernabéu ?

En aquest cas els seguidors blancs s’endurien una nova decepció, però amb la final de la Copa del Rei a només 4 dies i la possible semifinal de la Champions a l’horitzó, penso que el públic no escridassarà els seus futbolistes.

lunes, 11 de abril de 2011

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: CHELSEA 1971






Entrenador: Dave Sexton.
Estrella: Ron Harris (foto).
Altres jugadors bàsics: Peter Bonetti, John Dempsey i Peter Osgood.
Equips amb qui s’enfronta: Aris Salònica, CSKA Sofia, Club Bruges, Manchester City i Real Madrid.

El millor: vèncer a la final l’hexacampió de la Copa d’Europa

M’imagino aquella època, l’any 1971, quan el Chelsea, debutant en una final continental, i el Real Madrid, sis cops campió de la Copa d’Europa, van arribar a la final de la Recopa: gairebé ningú devia jugar-se una lliura o una pesseta a favor del conjunt londinenc, però els anglesos van donar la sorpresa i van superar els espanyols després de disputar-se un partit de desempat.

El pitjor: era un altre Chelsea

Ara estem acostumats a veure com el Chelsea conquista la Premier League o arriba lluny a la Champions League, com quan va jugar la final de l’any 2008. Pel contrari, durant l’època que va guanyar la Recopa, el club anglès era una entitat de segona fila que, fins llavors, només havia assolit una Lliga anglesa. El Chelsea va ser la tercera institució de Londres i la quarta d’Anglaterra en guanyar el torneig.

domingo, 10 de abril de 2011

ELS CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS: ZENIT SANT PETERSBURG





Aquest article sobre l’últim campió de la Lliga de Rússia arriba bastant tard, doncs el torneig, que porta ja algunes jornades d'una nova edició, va finalitzar el mes de novembre de l’any 2010.

De la mà de l’entrenador holandès Dick Advocaat, el Zenit va tenir una etapa històrica, doncs els de Sant Petersburg van conquistar el campionat de Lliga i també la Copa de la UEFA, la qual van assolir a l’estadi City of Manchester contra el Glasgow Rangers. No obstant, el sorprenent Rubin Kazan els hi va arrabassar el títols dels anys 2008 i 2009.

L’any 2009, el Zenit va contractar com a tècnic l’italià Luciano Spalletti (foto), que havia portat una trajectòria força positiva al Roma. Amb el nou preparador, l’equip de la bella ciutat bàltica va redreçar el rumb i va recuperar el títol de Lliga de forma molt clara, superant conjunts com el citat Rubin Kazan, CSKA de Moscou o Spartak de Moscou.

Spalletti ha comptat amb futbolistes com el brasiler Meira, el serbi Lazovic o els internacionals russos Anyukov, Bukharov, Zyryanov, Fayzulin, Semak, Xirokov o l’exsevillista Kerzhakov, els sis primers campions de la UEFA el 2008.

miércoles, 6 de abril de 2011

GRANS EQUIPS DE LA HISTÒRIA: EL REAL MADRID YE – YE





Malgrat la dictadura franquista, el pop-rock d’origen anglosaxó va tenir una certa repercussió a l’estat espanyol mitjan de la dècada dels anys 60, pel que fa a la versió més suau, comercial i inofensiva del gènere musical. Per aquesta raó, el Real Madrid que va conquistar el 1966 la seva sisena Copa d’Europa, a les ordres de Miguel Muñoz, va rebre l’hortera nom de Madrid Ye – Ye.

Feia ja sis anys que l’entitat espanyola havia aconseguit la seva cinquena corona continental a l’estadi Hampden Park de Glasgow, quan l’equip ja entrenat per Muñoz s’havia imposat de manera contundent a l’Eintracht de Frankfurt. Posteriorment, el Real Madrid va caure a les finals de 1962, davant el Benfica, i 1964, enfront l’Inter de Milà.

Curiosament, el lustre en què els blancs van ser incapaços de guanyar cap Copa d’Europa, pel contrari es van adjudicar cinc campionats de Lliga consecutius, marca igualada pel Madrid de la Quinta del Buitre als anys 80 i que continua constituint un rècord en la història del torneig. Una altra contradicció és que la institució madridista no va fer-se amb la Lliga, que va ser per a l’Atlético de Madrid, quan van aconseguir la seva sisena Copa d’Europa.

A diferència del que va succeir al decenni dels 50, quan al Santiago Bernabéu van jugar futbolistes com l’uruguaià Santamaría, el francès Kopa, l’hongarès Puskas i els argentins Rial i Di Estéfano, el Madrid de 1966 només comptava amb jugadors espanyols, entre els quals hi destacaven Betancourt, Sanchís Sr., Zoco, Pirri, Velázquez, Amancio (foto) o Gento, present també a les primeres cinc Copes d’Europa guanyades per l’entitat. El conjunt de Muñoz es va imposar a la final, disputada a l’estadi Heysel de Brussel·les, al sorprenent Partizan de Belgrad.

Entrenador: Miguel Muñoz.
Un onze: Araquistáin, Pachín, De Felipe, Zoco, Sanchís, Serena, Pirri, Velázquez, Amancio, Grosso i Gento.
El més positiu: 6 Copes d'Europa en 11 anys, la sisena també per a Paco Gento i la qualitat de futbolistes com Velázquez i Amancio.
El més negatiu: moltes dificultats davant un rival bastant assequible, una plantilla sensiblement inferior a la de la dècada dels 50 i, després de 5 títols consecutius, aquell any l'equip de Muñoz no va guanyar la Lliga. 
 

martes, 5 de abril de 2011

ELS CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS: PORTO





L’estiu de l’any 2009, el Porto va perdre dues de les seves grans estrelles: els argentins Lucho González i Lisandro López, els quals van marxar a França per integrar-se, respectivament, a les plantilles del Marsella i el Lió. Els dragons van rebre un cop força dur i ho van acabar pagant en el campionat de la Superlliga de la temporada 2009/2010, quan els blanc-i-blaus van ser tercers per darrere del campió Benfica i el sorprenent Braga.

Abans d’iniciar-se el torneig de l’exercici 2010/2011 hi havia força dubtes sobre el desenvolupament de la competició: es desconeixia si el Benfica seria capaç d’iniciar una hegemonia, fet que l’històric club de Lisboa no aconsegueix des de fa una gran quantitat d’anys; hi havia l’interrogant si el Braga, sobretot arran d’eliminar el Sevilla a la prèvia de la Lliga de Campions, seria una alternativa al títol i finalment hi tenia lloc la incògnita de si el Porto redreçaria el rumb després d’una temporada per oblidar.

Els dubtes expressats es van esvair des de l’inici del campionat i molt aviat es va evidenciar que el Porto, dirigit per André Villas Boas, no tindria massa complicacions per endur-se el títol, el 25è de la seva història. Els dragons s’han passejat literalment enfront un Benfica molt irregular, un Braga que ha despertat massa tard i un Sporting Club que continua en hores molt baixes. Els blanc-i-blaus s’han proclamat matemàticament campions quan encara resten cinc jornades per finalitzar el torneig.

A l’equip de Villas Boas hi destaquen el porter brasiler Helton, capità de l’esquadra, l’argentí Otamendi, el portuguès Moutinho, l’uruguaià Fucile, els colombians Guarín i Falcao i el golejador brasiler Hulk (foto), una de les grans referències del campió lusità.

lunes, 4 de abril de 2011

EL MES DE MARÇ POLISPORTIU





3 (Bàsquet): acaba el top 16 de l’Eurolliga amb les classificacions de Caja Laboral Baskonia, Regal FC Barcelona, que s’enfrontarà al Panathinaicòs en quarts de final, Real Madrid i Power Electronics València. En canvi, l’Unicaja de Màlaga queda eliminat.


4 (Atletisme). S’inauguren els Europeus sota Sostre al pavelló de París Bercy.


4 (Ciclisme): Alberto Contador s’Adjudica la Volta a Múrcia.


4 (Tennis): comença una nova edició de la Copa Davis, en què hi destaca l’eliminatòria entre Bèlgica i Espanya.


5 (Atletisme): Nuria Fernández, atleta involucrada en el cas de dopatge Llebrer com a testimoni, obté la medalla de plata en 1.500 m a París.


6 (Atletisme): Manuel Olmedo, or en 1.500 m; Ruth Beitia, plata en Salt d’Altura, i Kevin López, bronze en 800 m, completen el medaller de la delegació espanyola als Europeus Indoor, els quals es clausuren amb un nou rècord del món de Teddy Tamgho, en Triple Salt, i Rússia com a país amb més metalls.


6 (Tennis): Espanya venç sense problemes Bèlgica en la primera eliminatòria de la Copa Davis.


13 (Automobilisme): se suspèn, debut a les revoltes socials al país àrab, el Gran Premi de Bahrein, que havia d’obrir el Mundial de Fórmula 1.


13 (Hoquei Gel): El Jaca li guanya la Lliga al Barça.


13 (Motociclisme): Toni Bou (foto) conquista el seu cinquè Mundial Indoor de Trial i iguala al capdamunt del palmarès el mític Doug Lampkin.


13 (Rugbi): l’INEFC de Barcelona es fa amb la primera Lliga femenina de la història.


16 (Ciclisme): Cadel Evans guanya la Tirrè – Adriàtic.


19 (Ciclisme): l’australià Matthew Goss s’endú la clàssica Milà – San Remo.


19 (Rugbi): Anglaterra, malgrat no poder aconseguir el Gran Slam, obté el títol del Sis Nacions.


20 (Atletisme): els africans són els grans protagonistes del Mundials de Cross, celebrats a la localitat andalusa de Punta Umbría. Dels vuit títols disputats, entre les categories júnior i sènior, els kenyans en guanyen sis i els etíops dos.


20 (Automobilisme): Dani Clos s’emporta la cursa de GP 2 celebrada al circuit d’Imola.


20 (Esquí). Finalitza la Copa del Món d’Esquí Alpí amb els títols del croat Ivica Kostelic i l’alemanya Maria Riesch.


20 (Motociclisme): acaba a Milà el Mundial Indoor de Trial amb el ja conegut títol de Toni Bou.


20 (Motociclisme): s’inicia el Mundial de Velocitat al circuit quatarí de Losail, amb les victòries de Nico Terol, en 125 cc, Stefan Bradl, en Moto – 2, i Casey Stoner, en Moto GP.


20 (Tennis): la danesa Caroline Wosniacki s’adjudica el torneig d’Indian Wells al superar a la final la francesa Marion Bartoli.


20 (Waterpolo): el CN Sabadell es classifica per a la Final Four de la Lliga de Campions femenina, la qual se celebrarà a la ciutat del Vallès Occidental.


21 (Ciclisme). Comença a Lloret de Mar la Volta a Catalunya, que compleix 100 anys de vigència.


21 (Tennis): Nowak Djokovic li guanya a Rafa Nadal la final del Masters Series d’Indian Wells.


27 (Automobilisme): comença el Mundial de Fórmula 1 a Austràlia amb triomf de Sebastian Vettel, el vigent campió.


27 (Ciclisme): Alberto Contador aconsegueix la victòria final a la Volta del centenari.


27 (Hockei Gel): el Jaca també li guanya la final de la Copa del Rei al FC Barcelona.


27 (Hockei Herba): el Club de Campo es fa amb la seva quarta Copa de la Reina consecutiva.


27 (Motociclisme): Carles Checa venç en una de les curses del GP de la Gran Bretanya de Superbikes i continua de líder del campionat del món.


31 (Bàsquet): el Regal Barcelona, vigent campió del torneig, és eliminat pel Panathinaicòs als quarts de final de l’Eurolliga i queda fora de la Final Four del Palau Sant Jordi. Maccabi i Montepaschi Siena superen respectivament Caja Laboral Baskonia i Olympiacòs.

EL MES DE MARÇ FUTBOLÍSTIC





8 (Barcelona): el Barça remunta el resultat de l’Emirates Stadium i elimina l’Arsenal en els vuitens de final de la Champions League.

8 (Donetsk): per primer cop a la seva història, el Xakhtar Donetsk es classifica per als quarts de final de la Lliga de Campions, arran de vèncer clarament un decebedor Roma.

9 (Gelserkirchen): el València cau als vuitens de la Lliga de Campions davant el Schalke 04.

9 (Londres): el Milan, set vegades campió de la Copa d’Europa, és eliminat als vuitens de la Champions pel Tottenham Hotspur.

12 (Manchester): el Manchester United deixa fora l’Arsenal als quarts de final de la Cup i els londinencs culminen una setmana per oblidar.

13 (Sevilla): després de l’empat al Sánchez Pizjuán, el Barça iguala el rècord d’imbatibilitat en Lliga de la història del club, amb 26 partits sense perdre.

15 (Barcelona): se li localitza un tumor al fetge, en la seva fase inicial, a Eric Abidal (foto).

15 (Istanbul): Bernd Schuster dimiteix com a entrenador del Besiktas.

15 (Manchester): el Manchester United supera el vuitens de la Lliga de Campions després d’eliminar l’Olympique de Marsella.

15 (Munic): en una apassionant eliminatòria, l’Inter aconsegueix deixar fora el Bayern en els vuitens de final de la Champions.

16 (Londres): el Chelsea es desfà del Copenhaguen als vuitens de la Champions.

16 (Madrid): el Real Madrid supera els vuitens de final de la Lliga de Campions, fet que no aconseguia des de l’any 2004. Els blancs guanyen sense problemes l’Olympique de Lió, el seu botxí l’any passat.

17 (Barcelona): Luis Enrique anuncia la seva marxa del Barça B al final de la temporada.

17 (Liverpool): nova decepció del Liverpool, que cau als vuitens de l’Europa League contra l’Sporting de Braga.

17 (Vila-real): el Vila-real elimina el Bayer Leverkusen i es classifica per als quarts de final de l’Europa League.

19 (Barcelona): el Barça, amb 27 encontres consecutius de Lliga sense conèixer la derrota, supera la marca de l’entitat i iguala la del Real Madrid. Ara només hi han el 32 xocs de la Real Sociedad, establerts la temporada 1979/1980, per davant.

20 (Alacant): l’Hèrcules, nou cuer de primera divisió, destitueix Esteban Vigo.

20 (El Pireu): l’Olympiacòs, equip entrenat per Ernesto Valverde, es proclama campió de la Lliga de Grècia.

21 (Alacant): l’exjugador del Deportivo i el València, Miroslav Djukic, nou entrenador de l’Hèrcules,

23 (Barcelona): Dani Alves renova per fi el seu contracte amb el Barcelona.

25 (Granada): Xavi Hernández arriba als 100 partits d’internacional i David Villa es converteix en el màxim anotador de la història de la selecció espanyola després de la victòria d’Espanya contra Txèquia, en matx de classificació per a l’Eurocopa.

28 (Kaunas): Espanya venç Lituània en un estadi en pèssimes condicions, en xoc de la fase prèvia de l’Eurocopa.