HA TORNAT NÚÑEZ ?

El passat dimarts 26 de juny, el popular periodista Josep Cuní li va realitzar una entrevista al president del FC Barcelona, Sandro Rosell (foto), en el canal de televisió privat 8TV.

A mi particularment no em van agradar algunes de les declaracions que va efectuar el màxim responsable de la institució catalana, com per exemple quan va intentar posar-se una mica dur amb la Federació Espanyola de Futbol, penso que sense massa convicció i aparentment sense molta credibilitat.

Tanmateix, els dos comentaris que menys em van satisfer, i fins i tot em van preocupar, van ser, en primer lloc, quan Rosell va dir que la temporada recentment finalitzada ha estat la millor de la història de l’entitat perquè per primer cop s’han aconseguit 17 títols oficials entre totes les seccions professionals. En segon lloc, quan va comentar orgullós que s’havia obtingut un gran superàvit econòmic.

Pel que fa als 17 títols, s’ha de tenir en compte que no és el mateix, ni molt menys, el futbol, esport en què no s’han guanyat ni la Lliga ni la Champions League, que les altres seccions professionals, i fins i tot hi ha diferències entre aquestes, doncs el bàsquet, per exemple, sembla bastant més important que l’Hockei sobre Patins. Per demostrar que el futbol pot moure més del 90% dels sentiments dels socis i afeccionats barcelonistes, només cal recordar que la mateixa setmana que el Barça va conquistar la seva primera Eurolliga de bàsquet, l’any 2003 al Palau Sant Jordi, el president Enric Reina, que feia unes setmanes havia substituït Joan Gaspart, va presentar la seva dimissió perquè el futbol era un autèntic desgavell.

Quant al tema del superàvit, a mi em va semblar el cas més greu perquè Rosell em va portar pel túnel del temps fins a la dècada dels anys 80, durant els tristos primers anys de la presidència de Josep Lluís Núñez, a qui cada cop sembla més apropar-se Sandro, malgrat que el 2003 va contribuir, com a vice-president de Joan Laporta, a acabar amb els seu llegat. Núñez, abans de posar-se en braços de Johan Cruyff l’any 1988, arran d’una terrible crisi social i esportiva, no va poder gaudir de massa èxits durant els 10 anys inicials del seu mandat, en què només es va assolir un campionat de Lliga, a més de 3 Copes del Rei, 2 Copes de la Lliga, una Supercopa d’Espanya i 2 Recopes. El constructor, per dissimular els fracassos que anava acumulant, com la derrota a la final de la Copa d’Europa de Sevilla el 1986, sempre presentava en les assemblees uns balanços econòmics espectaculars. Pensa fer Rosell el mateix ?

ELS TÍTOLS DEL PEP TEAM (4): SUPERCOPA D’ESPANYA 2009

Dels 14 títols que ha guanyat el FC Barcelona de la mà de Pep Guardiola, probablement el de la Supercopa d’Espanya del 2009 ha estat el més senzill de tots, doncs l’entitat catalana va superar l’Athletic Club de Bilbao per un total de 5 a 1.

Tanmateix, l’Athletic es va avançar en el partit d’anada, jugat a l’estadi de San Mamés, gràcies a un gol d’Óscar de Marcos, encara que les anotacions de Xavi Hernández i Pedro Rodríguez, que llavors va començar la seva excel•lent ratxa de gols en encontres decisius, van remuntar el matx.

En el xoc de tornada, disputat al Camp Nou, el Barça no va passar per massa dificultats, malgrat que l’Athletic va aguantar bastants minuts sense encaixar cap gol. Leo Messi va ser el gran protagonista del partit, arran de marcar els primers dos gols del seu equip, mentre Bojan Krkic (foto) va tancar el marcador.

EURO 2012: REPÀS ALS QUARTS DE FINAL

Portugal – Txèquia, 1-0.

Cristiano Ronaldo (foto) va tornar a donar la cara en un partit decisiu de Portugal (ja ho havia fet a la fase de grups contra Holanda) i va fer l’únic gol del matx, que va portar als lusitans, per tercera vegada en les últimes quatre edicions de l’Eurocopa, a les semifinals. Per la seva part, la selecció de Txèquia va demostrar que arribar als quarts de final era el seu sostre.

Alemanya – Grècia, 4-2.

Alemanya continua sent l’única selecció en haver guanyat la totalitat de xocs que ha disputat i es tracta del combinat que està mostrant fins el moment més confiança. Joachim Löw, en l’anomenat “partit del morbo” contra Grècia, fins i tot es va prendre el luxe de donar descans a jugadors tan importants com Lucas Podolski o Mario Gómez. Pel que fa a Grècia, més entusiasme que altra cosa en la campiona del 2004.

Espanya – França, 2-0.

Una cansada Espanya, això si, amb una mentalitat molt sòlida, la qual és fruit dels títols europeu i mundial conquistats els darrers anys, i amb un ferri control de l’esfèric, va acabar superant una França que crec que en cap moment es va creure que podia vèncer el conjunt de Vicente del Bosque, que va tenir en el madridista Xabi Alonso, el dia que complia 100 encontres internacionals, el gran heroi amb dos gols.

Itàlia – Anglaterra, 0-0 (penals: 4-2).

Una Itàlia escassament “italiana”, com ja en va donar mostres a la primera fase del torneig, especialment contra Espanya, i una Anglaterra profundament “italiana” (sembla que els pas de Fabio Capello per la selecció ha deixat empremta) van empatar sense gols. Els penals van fer justícia i li van donar el pas a les semifinals al combinat de Cesare Prandelli, que té en l’il•lustre Andrea Pirlo el seu gran líder.

ALTRES CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS (I 3)

Albània: KF Skanderbreu.
Andorra: FC Lusitans (foto).
Armènia: Ulysses Erevan.
Azerbaidjan: FC Neftçi.
Bielorússia: Bate Borisov.
Bòsnia i Hercegovina: FK Zeljeznicar.
Eslovènia: Maribor Branik.
Estònia: Flora Tallinn.
Finlàndia: HJK Hèlsinki.
Gal•les: The New Saints FC.
Geòrgia: FC Zestafoni.
Illes Fèroe: FK Torshavn.
Irlanda: Shamrock Rovers.
Irlanda del Nord: Linfield Belsfast.
Islàndia: KR Reikjavick.
Israel: Hapoel Kairat Shroma.
Kazakhstan: FK Tobol.
Letònia: Skonto Riga.
Lituània: FC Ekranas.
Luxemburg: US Dudelange.
Macedònia: Vardar Skopje.
Malta: La Valletta FC.
Moldàvia: Sheriff Tiraspol.
Montenegro: FK Podgorica.
San Marino: Tre Fiori FC.

EURO 2012: 10 CONCLUSIONS DESPRÉS DE LA FASE DE GRUPS

Estel•lar Andrés Iniesta (foto). El centrecampista del FC Barcelona, gran heroi espanyol del Mundial 2010, ha estat per a alguns experts el millor jugador de la fase de grups de la competició.

Un gran Mario Gómez. Tots sabíem que l’atacant alemany d’origen andalús era un gran golejador, però en aquesta Eurocopa està demostrant també que és un futbolista amb qualitats tècniques.

Cristiano Ronaldo respon. El polèmic davanter del Real Madrid va jugar força malament els dos primers partits de Portugal, disputats contra Alemanya i Dinamarca, però en el moment més important, en el xoc enfront Holanda, va ser la gran estrella lusitana amb dos gols. Ronaldo continua madurant en solidesa mental.

Una Espanya molt similar a la de Sud-àfrica. Espanya va fer en el passat Mundial, el qual va acabar conquistant, una fase de grups bastant fluixa, doncs va perdre el primer partit contra Suïssa, va guanyar sense convèncer el segon davant la modesta Hondures i va superar amb moltes dificultats, en el tercer matx, la Xile de Marcelo Bielsa. Per tant, no entenc l’ansietat de la premsa madrilenya.

Alemanya, pràctica i solvent. La selecció de Joachim Löw és l’única esquadra que ha assolit els nou punts en joc durant la primera fase del torneig. L’equip germànic ha mostrat un joc pràctic i eficaç, semblant al que exercia en l’estel•lar dècada dels 70, però encara ha de demostrar en els moments importants que també ha progressat en ofici, experiència i mentalitat.

Probable fi de cicle a Holanda. La selecció neerlandesa, vigent sots-campiona mundial, se’n va de l’Eurocopa després d’haver perdut els tres partits que ha disputat, mostrant a més una imatge força deficient. És possible que la generació formada per homes com Mark van Bommel, Rafael van der Vaart, Arjen Robben, Wesley Sneijder o Robin van Persie hagi de donar protagonisme a una altra generació.

Itàlia en el bon camí. No crec que Itàlia guanyi el torneig i fins i tot penso que pot tenir molts problemes contra Anglaterra en quarts de final, però el seleccionador Cesare Prandelli ha realitzat, després del sonor fracàs al passat Mundial, l’adient canvi generacional, això si, amb la permanència d’il•lustres veterans com Gianluigi Buffon o Andrea Pirlo. Contra Espanya, l’Azzurra va donar una molt bona imatge.

Una França tova. França té una de les seleccions de més classe del torneig i segurament és l’equip amb més dotació tècnica juntament amb el conjunt espanyol, però alguns dels seus futbolistes estel•lars, com poden ser els casos de Samir Nasri o Karim Benzema, possiblement necessitin més caràcter i maduresa per liderar el combinat dirigit pel mític Laurent Blanc.

Rússia sempre irregular. Va començar el torneig golejant Txèquia, va empatar més tard amb la co-amfitriona Polònia i finalment va perdre davant Grècia. Mentre l’equip del ja dimitit Dick Advocaat feia les maletes, paradoxalment el combinat de la República Txeca era primer de grup.

Mala època per als amfitrions. Fa quatre anys, Àustria i Suïssa van caure a la fase de grups de l’Eurocopa que van co-organitzar i ara ha succeït exactament el mateix amb Polònia, que a més no ha aconseguit cap victòria, i Ucraïna.

ALTRES CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS (2)

FC Salzburg (Àustria). L’equip de Salzburg, patrocinat per la multinacional Red Bull, i en què hi juga el davanter català Jonathan Soriano (foto), ha recuperat amb solvència el títol de la Lliga de l’estat centre-europeu.

Ludogorets Razgrad (Bulgària). Ni els històrics clubs de Sofia, CSKA i Levski Spartak, ni tampoc el Litex Lovetx, el sorprenent campió a Bulgària ha estat el desconegut conjunt del Ludogorets.

Dinamo Zagreb (Croàcia). Continua sense tenir rival al país balcànic l’equip de la capital croata. L’històric Hajduk Split haurà de seguir esperant.

FC Nordsjeslland (Dinamarca). sorpresa monumental al campionat danès amb el primer títol aconseguit pel Nordsjeslland, que ha acabat amb el clar domini els darrers anys del FC Copenhaguen.

FC Zilina (Eslovàquia). Després del triomf de l’històric Slovan Bratislava l’any passat, el Zilina ha recuperat el títol eslovac.

FC Debreceni (Hongria). Un any després que el Videoton li arrabassés el campionat, el Debreceni s’ha fet novament amb el campionat magiar.

Molde BK (Noruega): el gran dominador del futbol noruec els últims anys, el Rosenborg, ha cedit el torneig al sorprenent Molde.

Lech Poznan (Polònia). L’equip de Poznan ha estat capaç de superar els favorits Wisla Cracòvia, gran dominador els darrers temps de la Lliga polonesa, i Legia Varsòvia.

FC Cluj (Romania). Un any més tard del sorprenent títol de l’Otelul Ploesti, el Cluj ha recuperat el campionat romanès, superant també els històrics Dinamo i Steaua de Bucarest.

Partizan Belgrad (Sèrbia). Nou títol del conjunt de Belgrad, encara que aquesta vegada ho ha tingut més complicat davant els seus il•lustres conciutadans de l’Estrella Roja.

Helsingborgs IF (Suècia). La institució del sud de Suècia inscriu de nou el seu nom en el campionat escandinau, un dels més equilibrats del continent europeu.

FC Basilea (Suïssa). Extraordinària temporada la de l’equip blaugrana, en la qual, a més de renovar el títol nacional, ha arribat als vuitens de final de la Lliga de Campions després d’eliminar el Manchester United.

Slovan Liberec (Txèquia). L’entitat de Liberec s’ha fet amb el títol txec, arran de sorprendre els històrics Sparta i Slavia de Praga, així com el Viktoria Plzen, el campió de l’any anterior.

AEL Lymassol (Xipre). Després d’arribar als quarts de final de la Champions League, l’Apoel ha estat incapaç de reeditar el títol al seu país i li ha cedit el torneig a la institució de Lymassol.

ELS TÍTOLS DEL PEP TEAM (3): LLIGA DE CAMPIONS 2008/2009

El FC Barcelona es va convertir el maig de 2009 en la primera entitat de l’estat espanyol, i en la cinquena d’Europa, en aconseguir en una mateixa temporada el triplet format per Lliga, Copa i Copa d’Europa. Abans només ho havien fet Celtic de Glasgow, Ajax d’Amsterdam, PSV Eindhoven i Manchester United, i posteriorment, un any més tard concretament, l’Inter de Milà, i quatre temporades després, el Bayern de Munic. Per tant, excel•lents clubs com Real Madrid, Milan, Liverpool o Juventus mai han conquistat aquests tres títols en una mateixa campanya.

La trajectòria del Barça a la Champions 2008/2009, la qual va començar el mes d’agost, doncs l’equip va haver de disputar la prèvia, va ser excel•lent, amb l’única excepció de les semifinals, en què el Chelsea de Gus Hiddink li va posar les coses molt complicades al conjunt de Pep Guardiola.

Després d’una eliminatòria preliminar contra el Wisla de Cracòvia i una fase de grups, en què va coincidir amb l’Sporting Club de Portugal, Xakhtar Donetsk i Basilea, força senzilles, l’equip blaugrana es va enfrontar a l’Olympique de Lió, aleshores encara una de les millors esquadres del continent, en vuitens de final. En un mal partit, el Barça va empatar a un gol a l’estadi de Gerland, però la tornada al Camp Nou va ser una de les grans meravelles del Pep Team, en què els homes de Guardiola van vèncer per 5 a 2, en un matx que dominaven a la primera part per 4 a 0.

En quarts de final, el Barcelona es va enfrontar a un dels grans d’Europa: el Bayern de Munic, al qual mai havia superat fins aquell moment. És molt difícil comentar quin ha estat el millor encontre del Barça de Guardiola perquè hi ha hagut moltíssims, però la primera meitat del xoc contra l’esquadra bavaresa, en el partit d’anada portat a terme al Camp Nou, va ser un dels més espectaculars, en el qual el conjunt blaugrana va obtenir una avantatge de 4 a 0, resultat en què va acabar el xoc. A Munic, en un matx força tranquil a l’Allianz Arena, hi va haver empat a un gol.

Els problemes i les dificultats, com ja s’ha indicat, van arribar a les semifinals contra el Chelsea, equip que llavors dirigia l’holandès Hiddink, que per contrarestar el poder del Pep Team va renunciar als seus principis adquirits de la tradicional escola neerlandesa. Amb un joc molt defensiu, en el qual l’equip londinenc va evitar la pressió dels davanters barcelonistes amb llargs desplaçaments de pilota del porter Peter Cech, els anglesos van aconseguir un empat sense gols al Camp Nou. En l’enfrontament de tornada, a l’estadi d’Stamford Bridge, la tònica va ser la mateixa, amb la diferència que els blues van marcar un gol mitjançant el centrecampista ghanès Mickael Essien. Quan tot semblava dat i beneït, doncs a més el Barça jugava amb 10 homes per l’expulsió d’Eric Abidal, va arribar el gol d’Andrés Iniesta, que va classificar el club blaugrana per a la final pel valor doble del gol en camp contrari.

La final va tenir com a escenari l’estadi Olímpic de Roma i, malgrat que el Barça ho va passar força malament en els primers 10 minuts (un clàssic de l’entitat catalana a les finals de la Copa d’Europa), l’equip de Guardiola va ser molt superior al Manchester United, a qui va superar (2-0) gràcies a un gol de Samuel Eto’o (foto), en el seu darrer partit com a blaugrana, i una altre de Leo Messi. L’onze del tècnic de Santpedor al matx jugat a la capital italiana va ser el format per Víctor Valdés, Carles Puyol, Gerard Piqué, Touré Yayá, Silvinho Mendes, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Iniesta, Eto’o, Messi i Thierry Henry. En el segon temps van entrar Seydou Keita i un jove Pedro Rodríguez, mentre es van perdre la final Rafa Márquez, per lesió, i Dani Alves i Abidal, per sanció.

ALTRES CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS (1)

RSC Anderlecht

L’històric equip de Brussel•les, campió de 2 Recopes, 1 Copa de la UEFA i 2 Supercopes d’Europa, ha conquistat aquesta temporada la 31a Lliga belga de la seva història, aconseguint d’aquesta forma superar la gran decepció de l’any passat, quan després de ser el millor a la fase regular, va ser superat pel Racing Genk a la lligueta final.

Entrenador: Ariel Jacobs.
Jugador destacat: Milan Jovanovic.
Altres homes clau: Olivier Deschacht, Lucas Biglia i Kanu Dos Santos.

Celtic FC

Sense ànims de desmerèixer les virtuts de l’entitat catòlica de Glasgow, s’ha de reconèixer que bona part del títol de Lliga, el 43è de la seva història, ha estat propiciat per la duríssima sanció federativa que va rebre el seu gran adversari ciutadà i nacional, el Glasgow Rangers, que està patint uns problemes d’índole social i econòmic molt greus.

Entrenador Neil Lennon.
Jugador destacat: Giorgios Samaras.
Altres homes clau: Daniel Majstorovic, Scott Brown i Morten Rasmusen.

Olympiacòs FC

El conjunt del Pireu, de la mà de l’entrenador espanyol Valverde, que ha deixat la plaça vacant, ha conquistat un nou títol de la Lliga de Grècia, el 39è de la seva història i, el més important, el 14è de les darreres 16 temporades. A diferència d’altres anys, aquesta campanya l’esquadra blanc-i-vermella ha tingut molta feina per desfer-se del Panathinaicòs, el seu etern rival.

Entrenador: Ernesto Valverde.
Jugador destacat: David Fuster.
Altres homes clau: Olof Mellberg, Vassilis Torosidis i Ariel Ibagaza.

Zenit Sant Petersburg

El tècnic italià Spalletti, exentrenador del Roma, està fent història a Sant Petersburg, on li acaba de donar la 2a Lliga consecutiva al Zenit en un campionat jugat en dues fases, la segona d’elles aquesta primavera. Ha estat el 4t campionat de Lliga de la història de la institució, el 3r des de la desaparició de la Unió Soviètica. Cal destacar el retorn, pel que fa a la segona fase, de l’il•lustre Andrei Arxavin (foto).

Entrenador: Luciano Spalletti.
Jugador destacat: Bruno Alves.
Altres homes clau: Aleksandr Anyukov, Konstantin Zyryanov i Viktor Fayzulin.

Galatasaray SK

El mític Terim, l’home que l’any 2000 li va donar al mateix Galatasaray la Copa de la UEFA i la Supercopa d’Europa, i que 2 anys més tard va portar la selecció de Turquia al tercer lloc del Mundial de Corea i Japó, li ha tornat el campionat de la Lliga turca, el 18è en el palmarès, a l’històric club d’Istanbul, després de vèncer en l’última jornada a l’estadi del seu gran rival, el Fenerbahçe.

Entrenador: Fatih Terim.
Jugador destacat: Fernando Muslera.
Altres homes clau: Hakan Balta, Albert Riera i Johan Elmander.

Xakhtar Donetsk

El veterà i extravertit preparador romanès Lucescu, tota una institució a Donetsk, li acaba de donar al Xakhtar la 7a Lliga de la seva història, arran d’un altre enfrontament força igualat amb l’històric Dinamo de Kiev. Aquest nou campionat en el torneig de la regularitat compensa el pobríssim paper que aquesta temporada ha fet l’equip a la Lliga de Campions, on no ha superat la fase de grups.

Entrenador: Mircea Lucescu.
Jugador destacat: Darijo Srna.
Altres homes clau: Dmitro Txigrinsky, Willian Borges i Douglas Costa.

ELS TÍTOLS DEL PEP TEAM (2): LLIGA 2008/2009

Per començar aquest article em vull referir a una de les obres mestres d’aquest gran equip: el 2 a 6 aconseguit al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid, el 2 de maig de l’any 2009. L’equip blanc, que de la mà de Juande Ramos, substitut de Bernd Schuster, estava realitzant una segona volta espectacular, rebia el FC Barcelona amb només 4 punts de desavantatge, quan el conjunt de Pep Guardiola (foto) n’havia arribat a tenir 12. És a dir, si el Madrid obtenia la victòria, es situava només a un punt.

Malgrat que el bloc de Ramos es va avançar al marcador, el Barça va realitzar un autèntic festival i va deixar sentenciat el campionat de Lliga. Gonzalo Higuaín i Sergio Ramos van marcar per als locals, mentre Thierry Henry (2), Carles Puyol, Leo Messi (2) i Gerard Piqué van anotar per als visitants. Dues jornades més tard, l’entitat catalana conquistava el títol matemàticament.

Tanmateix, pel que fa l’inici de la competició, res feia presagiar que el Barcelona guanyaria la Lliga amb tanta claredat, doncs el grup de Guardiola va arribar al Molinón de Gijón, a la tercera jornada del campionat, en posició de descens, després de perdre a Sòria contra el Numància i de només empatar al Camp Nou davant el Racing. Però l’1 a 6 aconseguit contra l’Sporting va suposar el començament d’una brillant ratxa de resultats per a l’equip blaugrana, que no trigaria massa setmanes en obtenir el liderat de la classificació.

Durant l’excel•lent ratxa de resultats del bloc de Guardiola, que va obtenir 20 triomfs en 21 jornades (només hi va haver un empat contra el Getafe a l’estadi barcelonista), cal destacar l’anomenat “tourmalet”, en què el Pep Team va superar de manera consecutiva el Sevilla al Sánchez Pizjuán (0-3), el València (4-0) i el Real Madrid (2-0) al Camp Nou, i finalment el Vila-real al madrigal (1-2). Certament, des de la tercera jornada del campionat, només hi va haver un moment de dubte, quan a la segona volta el conjunt català va perdre dos partits seguits: contra l’Espanyol al Camp Nou (1-2) i l’Atlético de Madrid al Vicente Calderón (4-3).

L’onze tipus del torneig va estar format per: Víctor Valdés, Dani Alves, Piqué, Puyol, Eric Abidal, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Messi, Samuel Eto’o i Henry. Altres jugadors bàsics van ser Rafael Márquez, Seydou Keita i Bojan Krkic.

DE VEGADES JOSÉ MOURINHO TÉ RAÓ

Encara que el considero un dels millors entrenadors del món durant l’última dècada, no m’agraden, i aquest bloc n’és testimoni, els mètodes de José Mourinho, sobretot aquells que utilitza al marge del terreny de joc. No obstant, alguna vegada el tècnic portuguès té raó.

Després que el Chelsea, un dels seus exequips, conquistés a Munic la seva primera Lliga de Campions, Mourinho va indicar, més o menys, en clara referència a l’entorn del FC Barcelona, que alguns haurien de pensar que hi ha vàries formes de guanyar la Champions i totes elles igual de lícites.

Com a espectador, a mi no m’ha agradat el joc efectuat pel Chelsea a les semifinals i a la final de la Lliga de Campions, com tampoc em va fer gaudir el futbol que va realitzar l’Inter del mateix Mourinho quan fa dos anys va assolir el torneig, però, per obtenir els trofeus, ni un equip ni l’altre han incorregut en cap situació que no permeti el reglament.

A més a més, és absurd que els afeccionats del Barça pensem que tots els rivals li jugaran al club blaugrana de forma oberta i ofensiva, com si el conjunt barcelonista fos un col•lectiu de Globertroters futbolístics que fessin gires mundials per donar espectacle. És evident que no tots els entrenadors estan disposats a “suïcidar-se” com ho va fer Marcelo Bielsa a la darrera final de la Copa del Rei.

Estic segur que ni Pep Guardiola ni Tito Vilanova, així com tampoc els futbolistes del Barça, pensen que és il•lícit guanyar campionats de la manera com ho ha fet el Chelsea aquest any, però existeix en l’entorn barcelonista, sobretot pel que fa a alguns mitjans de comunicació i també a part de l’afecció, un pensament únic en què només té mèrit obtenir títols jugant com ho fa el Barça.

Comentat tot això, segueixo insistint que tant el Barça com la selecció espanyola han de seguir jugant de la manera que ho fan, perquè així, d’aquesta forma, han aconseguit la majoria dels seus triomfs importants.

EL MES DE MAIG POLIESPORTIU

3 (Waterpolo): el CN Sabadell perd la final de l’Eurocap davant el Savona.

4 (Ciclisme): quart triomf consecutiu de Roberto Heras (foto) a la duríssima Titan Desert,

5 (Ciclisme): comença a Dinamarca una nova edició del Giro d’Itàlia.

6 (Atletisme): Olmedo, en homes, i Pereira, en dones, vencen en la Milla de la Sagrada Família.

6 (Bàsquet): acaba la fase regular de la Lliga ACB amb el Barça Regal com a campió i el descens de l’històric Estudiantes.

6 (Golf). L’italià Molinari s’adjudica a Sevilla l’Open d’Espanya.

6 (Hockei Herba): El Club de Campo guanya la Lliga femenina.

6 (Hockei Patins). El Biesca de Gijón li guanya la final de la Lliga Europea al Girona.

6 (Motociclisme): Casey Stoner (Moto GP), Marc Márquez (Moto 2) i Sandro Cortese (Moto 3) guanyen en el GP de Portugal, portat a terme al circuit d’Estoril.

6 (Motociclisme): el britànic Tom Sykes venç en la segona cursa del GP d’Itàlia de Superbikes, celebrada a Monza. La primera carrera es suspèn per la pluja.

11 (Bàsquet): comença la Final Four de l’Eurolliga a Istanbul. CSKA de Moscou i Olympiacòs eliminen respectivament Panathinaicòs i un fluix Barça Regal.

12 (Handbol): el FC Barcelona perd només d’un gol contra l’Atlético de Madrid, en partit de la Lliga ASOBAL, i pràcticament s’assegura el títol.

13 (Atletisme): domini rus en la Copa del Món de Marxa.

13 (Automobilisme): el veneçolà Pastor Maldonado guanya a Montmeló el GP d’Espanya, el seu primer triomf en el Mundial de Fórmula 1.

13 (Automobilisme): Dani Sordo aconsegueix la victòria en el ral•li de Còrsega, que aquesta any no és puntuable pel campionat del món.

13 (Bàsquet): arran d’una espectacular remuntada, l’Olympiacòs venç el CSKA a la final de l’Eurolliga i s’endú el seu segon títol. El Barça acaba en tercera posició.

13 (Hockei Herba): el Club de Campo s’emporta la Lliga femenina.

13 (Hockei Patins): el Bassano es proclama campió de la Copa de la CERS.

13 (Motociclisme): Marco Melandri i Jonathan Rea guanyen el GP d’Europa de Superbikes, celebrat al circuit britànic de Donnington Park.

13 (Rugbi): l’Entrepinares de Valladolid guanya la Copa del Rei.

13 (Tennis): Roger Federer i Serena Williams assoleixen els Masters 1.000 de Madrid.

13 (Voleibol): el Balears conquista la Superlliga femenina.

13 (Waterpolo): l’Atlètic Barceloneta es fa de nou amb la Lliga.

14 (Ciclisme): Francico Ventoso guanya la novena etapa del Giro.

14 (Hockei Patins): el FC Barcelona recupera el títol de l’OK Lliga.

16 (Ciclisme): Joaquim Rodríguez venç l’etapa del Giro d’Itàlia i es col•loca líder de la prova.

19 (Ciclisme): Purito Rodríguez perd la maglia rosa del Giro.

20 (Ciclisme): Rodríguez torna a situar-se líder de la ronda italiana.

20 (Golf): el belga Colsaerts venç sorprenentment en el Mundial Match Play, jugat a Màlaga.

20 (Hockei Herba): el Club de Campo guanya també la Copa de la Reina.

20 (Motociclisme): Jorge Lorenzo (Moto GP), Thomas Lüthi (Moto 2) i Louis Rossi (Moto 3) guanyen el GP de França a Le Mans. Lorenzo es col•loca líder de la seva categoria i Pol Espargueró fa al mateix a Moto 2.

20 (Tennis): Maria Xarapova guanya el torneig de Roma per segon any consecutiu.

21 (Golf): l’espanyola Azahara Muñoz s’adjudica el Mundial Match Play als Estats Units.

21 (Tennis): Rafa Nadal venç Nowak Djokovic i es fa amb el seu sisè Masters 1.000 de Roma.

22 (Ciclisme): el basc Jon Izagirre venç en l’etapa del Giro.

23 (Ciclisme): segona victòria d’etapa de Joaquim Rodríguez al Giro.

22 (Natació): comencen a la localitat hongaresa de Debrecen els Europeus.

23 (Natació): Rafa Muñoz aconsegueix l’or en els 50 Lliure i Duanne da Rocha el bronze en els 50 Esquena al campionat d’Europa.

24 (Hockei Patins): dóna començament a la localitat italiana de Lodi la Final 8 de la Lliga Europea.

24 (Natació): Marina Garcia guanya el bronze en els 200 Braça, a Debrecen.

26 (Handbol): s’inicia a Colònia la Final 4 de la Lliga de Campions.

26 (Motociclisme): Toni Bou s’endú el triomf en la primera jornada del GP d’Austràlia de Trial.

26 (Natació): Or de Mercedes Peris, pel que fa als 50 Papallona, i or de Mireia Belmonte i bronze d’Erika Villaécija, quant a la prova dels 1.500 Lliure, en els Europeus de Debrecen.

26 (Natació): comencen els Europeus de Sincronitzada a Eindhoven. Or D’Espanya en la prova per esquadres i plata d’Andrea Fuentes en Solo.

26 (Tennis): Nicolás Almagro guanya l’ATP de Niça.

27 (Automobilisme): Mark Webber venç en el GP de Mònaco de Fórmula 1, al circuit urbà de Montecarlo, i Fernando Alonso recupera el liderat del Mundial.

27 (Automobilisme): Sebastien Loeb aconsegueix la victòria en el ral•li Acròpolis de Grècia.

27 (Ciclisme): acaba el Giro d’Itàlia amb el triomf final del canadenc Ryder Hesjedal, que avantatja en només 16 segons el català Joaquim Rodríguez.

27 (Handbol): el Kiel li guanya a l’Atlético de Madrid la final de la Champions League. El Flensburg es fa amb la Recopa i el Göttingen amb l’EHF.

27 (Hockei Patins): el Liceo supera el Barça a la Final de la Lliga Europea.

27 (Motociclisme): Bou guanya també en la segona jornada d’Austràlia.

27 (Natació): plata de Belmonte, pel que fa al campionat d’Europa, en els 400 Lliure.

27 (Natació): finalitzen els Europeus de Debrecen amb l’amfitriona Hongria com a líder del medaller, per davant d’Alemanya, Itàlia, França I Espanya.

27 (Natació): final del campionat continental de sincronitzada amb Or d’Espanya en la prova combinada i plata de Fuentes i Ona Carbonell en Duos.

27 (Tennis): comença a París el Grand Slam de Roland Garros.

28 (Motociclisme): Carles Checa i Marco Melandri guanyen les curses del GP d’Estats Units de Superbikes.

30 (Tennis): Roger Federer aconsegueix el rècord de victòries en grands slams.

EL MES DE MAIG FUTBOLÍSTIC

 



2 (Bilbao): el Real Madrid conquista matemàticament el títol de Lliga, quan encara resten dues jornades per al final del torneig.

5 (Arnhem): l’Ajax aconsegueix el seu 2n títol de Lliga d’Holanda consecutiu.

5 (Barcelona). En el partit de comiat de Pep Guardiola del Camp Nou, en què el Barça venç l’Espanyol (4-0), Leo Messi fa quatre gols i arriba als 50 en el campionat de Lliga.

5 (Londres): el Chelsea li guanya la final de l’FA Cup al Liverpool.

6 (Càller): el Juventus, després d’una veritable “travessa pel desert”, obté l’Scudetto.

6 (Porto): el Porto renova el títol de la Lliga de Portugal.

7 (Barcelona): el FC Barcelona és el gran protagonista en el lliurement dels premis de la Federació Internacional d’Estadística.

9 (Bucarest): amb un gran Radamel Falcao, l’Atlético de Madrid assoleix la seva segona Lliga Europa en tres anys, arran de superar clarament (3-0) l’Athletic Club de Bilbao.

12 (Berlín): el Borussia Dortmund aconsegueix el doblet arran de golejar el Bayern de Munic a la final de la Pokal.

13 (Doha): Raúl González fitxa per l’Al – Sadd de Quatar.

13 (Manchester): el Manchester City conquista de manera agònica la Premier League, 48 anys després del seu darrer títol.

13 (Milà / Torí): Alessandro Nesta, Gennaro Gattuso i Filippo Inzaghi juguen el seu últim matx amb el Milan, mentre Alessandro del Piero (foto) fa el mateix amb el Juventus.

13 (diferents ciutats): acaba el campionat de Lliga amb el ja conegut títol del Real Madrid, que arriba als 100 punts, nou rècord del campionat. Barcelona, València i Màlaga es classifiquen també per a la Lliga de Campions; Atlético de Madrid, Llevant i Athletic Club, com a finalista de la Copa del Rei, ocupen les places de la Lliga Europa; l’Espanyol finalitza en vuitena posició i Vila-real, Sporting i Racing descendeixen de categoria. Els blaugranes Víctor Valdés i Leo Messi, aquest amb 50 gols, es fan respectivament amb els trofeus Zamora i Pichichi.

14 (Màlaga): Ruud van Nistelroy anuncia la seva retirada.

14 (València): Mauricio Pellegrino substitueix Unai Emery a la banqueta de Mestalla.

15 (Antequera): el FC Barcelona Alusport li guanya al Pozo de Múrcia la final de la Copa del Rei.

19 (Munic): el Chelsea conquista als penals la seva primera Champions League, després de superar el Bayern de Munic. Didier Drogba és el gran heroi de la final.

20 (Auxerre): el Montpeller certifica la sorpresa i s’endú la Lliga de França.

20 (Múrcia): el Nàstic descendeix matemàticament a segona divisió B.

20 (Roma): el Nàpols guanya la Copa d’Itàlia i impedeix el doblet del Juventus.

25 (Madrid): el FC Barcelona obté la seva 26a Copa després de vèncer l’Athletic Club (3-0) al Vicente Calderón.

27 (Barcelona): el FC Barcelona guanya la primera Lliga femenina de la seva història.

27 (A Coruña): el Deportivo torna a primera divisió.

27 (El Prat de Llobregat): el Prat ascendeix a segona divisió B.

10 PREGUNTES SOBRE L’EUROCOPA

Guanyarà de nou Espanya el títol ?

Segons la meva opinió, i malgrat les baixes de Carles Puyol i David Villa, Espanya continua tenint la millor selecció d’Europa, amb grans individualitats com Iker Casillas, Gerard Piqué, Sergio Ramos, Sergio Busquets, Xabi Alonso, Xavi Hernández, David Silva, Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas o Fernando Torres. No obstant, la competència és molt dura i mai cap equip ha assolit dues Eurocopes consecutives o ha enllaçat el Mundial amb el títol continental.

Quin pot ser l’onze tipus espanyol ?

Casillas a la porteria; Álvaro Arbeloa, Piqué i Ramos en defensa; Busquets i Alonso en el doble pivot del centre del camp, i Xavi, Silva i Iniesta a les mitges puntes semblen fixos per a Vicente del Bosque (foto). Jordi Alba és el favorit per ocupar el lateral esquerre i Torres guanya punts per ser el davanter centre.

Es notaran a faltar molt les baixes de Puyol i Villa ?

Encara que això no significa que Espanya deixi d’estar entre les favorites, com ja he indicat, són dues baixes molt importants i crec que es poden notar força. Puyol aporta grans quantitats d’ofici, experiència, coratge i lideratge, mentre Villa ha estat el referent golejador de la selecció espanyola els últims anys, sobretot tenint en compte que va ser el màxim anotador de l’Eurocopa de 2008 i del Mundial de 2010, en aquest darrer cas empatat amb altres tres futbolistes.

Quin són els grans favorits ?

A més a més d’Espanya, Alemanya i Holanda semblen en aquests moments els equips que més opcions tenen de conquistar el títol a Kiev. França i Itàlia, després dels seus monumentals fracassos al Mundial de Sud-àfrica, són unes incògnites, mentre Anglaterra acostuma a fallar en aquests tipus d’esdeveniments.

Quins equips poden donar la sorpresa ?

Els dos combinats amfitrions, Polònia i Ucraïna; Portugal, liderada per Cristiano Ronaldo; Grècia, campiona en l’edició de fa vuit anys, i Txèquia, una selecció que acostuma a realitzar bones Eurocopes, sense oblidar Rússia, semifinalista fa quatre anys, i la Suècia d’Zlatan Ibrahimovic, semblen els equips més ben situats per donar la sorpresa. Croàcia, Dinamarca i Irlanda en farien prou superant la fase de grups.

Quines poden ser les grans estrelles del certamen?

Els alemanys Mesut Özil i Mario Gómez; els espanyols Xavi i Iniesta; els holandesos Wesley Sneijder i Arjen Robben; el francès Frank Ribéry, l’anglès Wayne Rooney, el portuguès Ronaldo i el suec Ibrahimovic són alguns dels futbolistes que aspiren a ser les figures de l’esdeveniment de Polònia i Ucraïna.

Serà Holanda la mateixa del Mundial de Sud-àfrica ?

És cert que Holanda és una de les seleccions més irregulars del món després d’haver jugat les finals mundialistes de 1974 i 1978, però els neerlandesos mantenen el mateix preparador, Bert Van Marwijk, i un equip molt semblant al del campionat del món de Sud-àfrica, en què van ser sots-campions. També han fet una gran fase de classificació per a l’Eurocopa. Sens dubte és un dels grans favorits del torneig.

Aconseguirà Alemanya el nivell mental adient ?

Alemanya ha fet dos bons campionats, tant a l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa, l’any 2008, com al Mundial de Sud-àfrica, l’any 2010, però en els dos casos li va mancar ofici i mentalitat per superar Espanya, a la final i les semifinals respectivament. Després de dues experiències tan importants, s’espera que el conjunt de Joachim Löw sigui més fort mentalment per adjudicar-se la que seria la seva quarta Eurocopa.

Sortiran Itàlia i França del sotrac ?

Itàlia i França van ser finalistes del Mundial d’Alemanya, celebrat el 2006, però quatre anys més tard, a Sud-àfrica, van ser incapaces de superar la fase de grups, donant, sobretot els francesos, una penosa imatge. Ara, amb seleccionadors nous (Cesare Prandelli i el mític Laurent Blanc) i el canvi generacional que estan experimentant, podrien reaccionar, però seria una sorpresa que guanyessin el títol.

Fallarà un altre cop Anglaterra ?

Personalment hi tinc una escassa confiança amb Anglaterra, una selecció que acostuma a fallar, tal com he dit més amunt, en les grans cites. A més, jugadors com John Terry i Steven Gerrard són ja força veterans, Frank Lampard s’ha lesionat i Fabio Capello ja fa temps que va presentar la seva dimissió.

ELS TÍTOLS DEL PEP TEAM (1): COPA DEL REI 2008/2009

Quan la UEFA va decidir, entre altres mesures, que quatre clubs de la Lliga espanyola tinguessin dret a disputar la Champions League, la Copa del Rei va tenir una important pèrdua d’interès per part dels equips grans, doncs semblava preferible aconseguir la quarta posició en el campionat de Lliga que no pas guanyar la Copa.

No va ser estrany, doncs, que clubs de segona fila, com Espanyol i Saragossa, en dues ocasions cada un, o Mallorca i Betis, amb una victòria cada esquadra, es proclamessin campions del torneig, mentre eren finalistes entitats com Atlético de Madrid, el mateix any en què va descendir a segona divisió, Celta, Recreativo, igualment en una temporada que va baixar de categoria, Osasuna o Getafe, aquest últim en dues ocasions. Mentrestant, FC Barcelona i Real Madrid van passar, respectivament, 10 i 18 anys sense conquistar la competició.

Tanmateix, amb Pep Guardiola va canviar la situació i el tècnic de Santpedor va deixar ben clar, des d’un començament, que anava a per la Copa del Rei, malgrat que va donar la titularitat a jugadors com José Antonio Pinto, suplent de Víctor Valdés a les altres competicions, i Bojan Krkic, que tenia poques oportunitats en Lliga i Champions.

Després d’una complicada eliminatòria de semifinals contra el Mallorca, en què Pinto va ser l’heroi arran d’aturar un penal, el Barça es va imposar a la final, disputada a l’estadi valencià de Mestalla, a l’Athletic Club de Bilbao (4-1). Gaizka Toquero va avançar l’equip basc, que entrenava Joaquín Caparrós, però el grup de Guardiola va remuntar clarament amb anotacions de Touré Yayá (foto), amb un gran xut des de fora de l’àrea, Leo Messi, Bojan i Xavi Hernández, en un magistral llançament de falta.

DUES DÈCADES DE LA PRIMERA LLIGA DE TENERIFE

Fa alguns dies parlava en aquest bloc dels 20 anys transcorreguts des de la primera Copa d’Europa assolida pel FC Barcelona, a l’antic estadi londinenc de Wembley, i per aquestes dates de celebren també les dues primeres dècades de la primera de les dues Lligues consecutives que el Barça va guanyar gràcies a dues victòries del Tenerife contra el Real Madrid.

El Dream Team, l’històric equip dirigit per Johan Cruyff, havia conquistat el campionat de Lliga la temporada 1990/1991, però va iniciar molt malament el torneig durant el següent exercici, la qual cosa feia pensar que el títol seria un èxit molt aïllat, com els aconseguits els anys 1974 i 1985. El Real Madrid, aleshores entrenat pel serbi Radomir Antic, va agafar un important avantatge de vuit punts, en una època en què els triomfs només en valien dos, i l’entorn ja donava pràcticament la Lliga per perduda.

Tanmateix, el Barça va millorar ostensiblement els seus resultats, mentre el Real Madrid va baixar una mica el seu nivell, fet que va provocar que el conjunt de Cruyff s’apropés a la classificació, fins el punt que el llavors president del Real Madrid, el ja desaparegut Ramón Mendoza, va destituir sorprenentment Antic, que havia obtingut l’honorífic títol de campió d’hivern, i el va substituir per l’holandès Leo Beenhacker, que havia abandonat el 1989 el Santiago Bernabéu després de guanyar tres Lligues, una Copa i una Supercopa amb l’equip de la Quinta del Buitre, la qual el 1992 es trobava en clara decadència.

Potser esgotat per la remuntada i l’esforç efectuat a la Copa d’Europa per part del grup de Cruyff, el Real Madrid es va tornar a marxar a la classificació i, llavors si, semblava que els blancs havien sentenciat el campionat. No obstant, el club blaugrana, després de conquistar el trofeu europeu, va entrar en un estat de confiança magnífic, mentre el conjunt de Beenhacker començava a notar massa la pressió. En resum, el Barça va tornar a remuntar i va arribar a l’última jornada a només un punt dels madrilenys, amb el goal – average particular igualat i el general favorable als catalans.

Allò que va succeir a la darrera jornada, en què el Real Madrid va jugar a l’Heliodoro Rodríguez contra el Tenerife i el Barça davant l’Athletic Club al Camp Nou, va ser una autèntica bogeria: el Madrid es va avançar molt aviat amb dos grans gols de Fernando Hierro i el romanès Gica Hagi, per la qual cosa el torneig semblava sentenciat per tercer cop durant la temporada, però pràcticament al mateix temps, Quique Estebaranz va retallar diferències per als canaris i Hristo Stoitxkov (foto) va avançar l’equip blaugrana. Ja en el segon temps, el davanter búlgar va tornar a marcar pel Barça i, minuts més tard, el central brasiler Ricardo Rocha es feia en pròpia porta el gol que suposava l’empat del Tenerife i que ja donava el títol a l’entitat barcelonista. Poc després de la igualada a Santa Cruz, Manolo Sanchís va cedir una perillosa i inexplicable pilota a Paco Buyo, l’esfèric va anar a parar al travesser i Pier Cherubino va rematar de cap i va marcar el tercer gol de l’esquadra insular. El FC Barcelona aconseguia enllaçar dos títols de Lliga per primer cop des de 1960.

ASPECTES A FAVOR I EN CONTRA DE TITO VILANOVA

A favor

Home bàsic en el Pep Team. Per demostrar aquest fet, només cal recordar el partit que el Barça va jugar contra el Vila-real al Madrigal i el qual va empatar sense gols. En un moment de desesperació, Pep Guardiola va trucar per mòbil a Tito Vilanova, que es trobava convalescent de la malaltia que va patir a finals de l’any passat, i va demanar-li consell al seu principal ajudant. Les converses entre tos dos a la banqueta han estat també força continuades.

Seguir amb el model. Vilanova, principal col•laborador de Guardiola els darrers quatre anys, assegura la continuïtat del model i la filosofia que tants èxits i títols han donat a la institució catalana.

La plantilla el coneix perfectament. Després de conviure al vestidor amb ell, els futbolistes el coneixen molt bé. Seria molt important, sobretot durant els inicis de la seva trajectòria com a principal entrenador, que els capitans de l’equip, Carles Puyol, Xavi Hernández, Víctor Valdés i Andrés Iniesta, col•laboressin estretament amb el tècnic empordanès.

En contra

L’experiència. Vilanova no ha entrenat mai un equip de primera divisió, encara que tampoc ho havia fet Guardiola abans de l’estiu de 2008.

Dubtes sobre la seva personalitat. Només conec Vilanova com a ajudant de Guardiola i, a primera vista, sembla un home tranquil i dialogant. Ignoro, però, si quan convé té un caràcter fort i una personalitat important.

Les comparacions. Guardiola ha deixat un llistó altíssim i, per tant, les comparacions entre Vilanova i el seu predecessor poden afegir encara més pressió al preparador de Bellcaire d’Empordà.