Ja vaig escriure una vegada els problemes que té Messi per triomfar amb la selecció argentina. Mentre amb el FC Barcelona ha assolit 7 Lligues, 3 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 4 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs, el davanter de Rosario encara no ha guanyat cap títol amb el combinat albiceleste, amb el qual ha conquistat dos campionats en categories inferiors, el Mundial Sub 20 i els Jocs Olímpics de Pequín, reservat a futbolistes menors de 23 anys.
Les 10 raons perquè es produeixi aquest fet persistent, poden ser les següents:
El sistema de joc. Messi coneix perfectament l’estil de joc del Barça, amb el qual se sent identificat, amb puntuals modificacions que s’han portat a terme al llarg del temps, des de què va arribar a la Masia amb només 12 anys. Pel contrari, Argentina usa altres tipus de sistema en el seu futbol.
La confiança. Quan l’atacant argentí va arribar al primer equip del Barcelona, es va trobar Ronaldinho com a indiscutible líder del grup, mentre que, una vegada el brasiler va abandonar el Camp Nou, estava ja preparat per ser un dels homes clau del bloc blaugrana. La sensació és que amb Argentina no ha comptat amb un home de l’ascendència del mitja punta brasiler ni tampoc amb una transició necessària.
Companys amb pes al vestidor del Camp Nou. Quan Pep Guardiola va arribar a la banqueta del Barça, i va prendre la decisió de donar la baixa a Ronaldinho i Deco, no només va lliurar el lideratge a Messi, sinó també a altres homes com Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández o Andrés Iniesta, que van col•laborar amb l’estrella sud-americana en el compromís d’encapçalar la plantilla blaugrana. A la selecció del seu país, Messi ha estat designat líder indiscutible, fins el punt que el seu company de club Javier Mascherano li va cedir la capitania.
Les assistències dels migcampistes del Barça. Messi ha comptat al club català amb l’estimable col•laboració i les magnífiques assistències de jugadors tan emblemàtics com Xavi i Iniesta, mentre amb Argentina ha estat acompanyat de centrecampistes de diferents característiques.
L’ombra de Maradona. Messi, per exemple, com ja he indicat, ha guanyat 7 campionats de Lliga i 4 edicions de la Lliga de Campions, mentre Diego Armando Maradona només va aconseguir 3 Lligues, una d’elles a l’Argentina, i mai va poder conquistar la Copa d’Europa. No obstant, la sensació és que el jugador de Rosario no serà mai equiparat al mite fins que, com aquest, guanyi una Copa del Món.
Una enorme pressió. Pel fet explicat en l’anterior paràgraf, i també perquè Argentina no conquista un torneig des de la Copa Amèrica de 1993 i un Mundial des de 1986, Messi suporta una pressió quasi inaguantable cada vegada que es posa la samarreta albiceleste.
Sembla que Argentina no el sent del tot seu. Pel fet d’arribar a l’entitat barcelonista amb només 12 anys, fa la sensació que el país sud-americà sempre ha sentit Messi com un fenomen aliè.
La fragilitat mental d’Argentina. En l’actual equip argentí, sembla que només Mascherano compti amb una força mental sòlida, mentre que altres jugadors, especialment homes com Sergio Agüero i de forma molt significativa Gonzalo Higuaín, noten massa la pressió en els partits importants.
Lideratge en el terreny de joc, però potser no al vestidor. L’estrella argentina ha exercit força vegades de líder sobre el camp, sense anar més lluny, en el partit d’anada de les semifinals de la Champions League entre Barça i Bayern el passat mes d’abril, però és possible que no exerceixi com a tal al vestidor.
Enyorança dels tridents del Barça. Messi ha format part de tridents extraordinaris al conjunt català, primer amb Samuel Eto’o i Thierry Henry, més tard amb David Villa i Pedro Rodríguez i, actualment, amb Luis Suárez i Neymar. Argentina juga amb un dibuix tàctic que generalment compta només amb dos atacants, mentre que, quan segons les circumstàncies són tres els davanters, no existeix la fluïdesa necessària.
