ELS CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS: LILLA OSC

 

Pel que fa a les principals Lligues europees, Espanya, Anglaterra, Alemanya, Itàlia i França, podríem afirmar que s’han complert els pronòstics a la Premier League i la Bundesliga, amb els títols del Manchester City i el Bayern de Munic; hi hagut sorpreses a Laliga i la Sèrie A, amb els campionats guanyats per l’Atlético de Madrid i l’Inter de Milà, i ha saltat la gran bomba a la Ligue 1, amb la consecució del torneig per part del Lilla.

Quan es va iniciar l’edició recentment finalitzada de la Lliga francesa, només havia un favorit, indiscutiblement el París Saint – Germain, possiblement el club més ric del món, i, per si fallava l’entitat de la capital del país, es contemplava la possibilitat de triomf final al campionat d’històrics com l’Olympique de Marsella, l’Olympique de Lió o el Mònaco, però, malgrat un bon torneig la campanya 2019 / 2020, fins que la competició es va aturar a causa del covid, molt poca gent pensava en un dels representants de la industrial ciutat del nord de l’estat.

De l’equip dirigit per Cristophe Galtier cal significar el porter Maignan, el capità Fonte, el portuguès Sanches, el golejador canadenc David i, molt especialment, tres internacionals turcs: el lateral Çelik, l’interior Yazici i l’atacant Yilmaz.     

Entrenador: Galtier.

Capità: Fonte.

Estrella: Yilmaz (foto).

Jugador més destacat de la temporada: Yilmaz.

Màxim anotador: Yilmaz.

Revelació: David.

Altres futbolistes significatius: Çelik, Sanches i Yazici.

Onze tipus: Maignan, Çelik, Botman, Fonte, Mandava, Sanches, Soumaré, Bamba, Yazici, David i Yilmaz.

Altres homes importants: Bradaric, Djalo, Pied, André, Xeka, Ikoné, Araújo i Weah.

El millor: la connexió turca.

El pitjor: la dificultat la pròxima temporada d’alternar Ligue 1 i Champions League.

CAMPIÓ DE LLIGA: ATLÉTICO MADRID

 

Set anys després del seu últim títol de Lliga, l’Atlético de Madrid ha conquistat el campionat, en què, malgrat una segona volta no massa convincent, ha estat, sens dubte, l’equip més regular del torneig, en el qual ha realitzat una primera part de competició amb números de rècord.

El tècnic argentí Diego Cholo Simeone continua fent història a l’entitat madrilenya i, amb el permís del llegendari Luis Aragonés, molts els consideren el millor entrenador de la història del club, doncs compta ja amb un palmarès espectacular, format per dues Lligues, una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, dues Europa League i dues Supercopes d’Europa, sense oblidar que sota el seu comandament els blanc-i-vermells han disputat dues finals de la Champions League. Tanmateix, a causa del seu tradicional conservadorisme, en ocasions tinc dubtes de si Simeone és el preparador idoni d’una plantilla d’enorme qualitat tècnica.

En el flamant campió de Lliga han destacat futbolistes com Oblak, un dels millors porters del món; Savic, el capità Koke, Carrasco, Llorente, amb una temporada completíssima de l’exmadridista, i el davanter uruguaià Luis Suárez, amb una campanya decisiva de l’exatacant del FC Barcelona.

Entrenador: Simeone.

Capità: Koke.

Estrella: Suárez.

Jugador més destacat de la temporada: Llorente (foto).

Màxim anotador: Suárez.

Revelació: Hermoso.

Altres futbolistes significatius: Oblak, Savic i Carrasco.

Onze tipus: Oblak, Trippier, Savic, Giménez, Felipe, Hermoso, Llorente, Koke, Carrasco, Correa i Suárez.

Altres homes importants: Vrsaljko, Lodi, Torreira, Herrera, Kondogbia, Saúl, Vitolo, Dembélé i Joao Félix.

El millor: Simeone és ja un autèntic mite de la institució blanc-i-vermella.

El pitjor: l’excés de conservadorisme de l’entrenador argentí.

LA NECESSITAT DE CANVIAR EL CALENDARI FUTBOLÍSTIC: EL CAMPIONAT DE LLIGA

 

En cas de fundar-se una Superlliga Europea o de sumar més partits en l’actual Lliga de Campions, és evident que s’haurien de portar a terme canvis als campionats de Lliga estatals i, entre els quals, l’espanyol.

Una primera opció constituiria en rebaixar la màxima categoria del futbol espanyol de 20 a 18 clubs o fins i tot a només 16, que permetria la disputa de quatre o vuit jornades menys.

Una segona opció, i en aquest cas sempre i quan es disputés la Superlliga o la Champions League comptés amb una fase de grups molt més extensa, com es va dir en un altre article d’aquest bloc, amb 11 jornades, els quatre representants de la Lliga espanyola a la principal competició continental podrien incorporar-se al torneig estatal en una segona fase, en què hi podrien participar també, posem per cas, els vuit millors d’una primera etapa del campionat.

A la foto, jugadors de l’Atlético de Madrid, recent campió de Lliga.

ELS PRINCIPALS ERRORS DE RONALD KOEMAN

 

Molt probablement, Ronald Koeman, una de les grans llegendes de la història del FC Barcelona, deixarà de ser entrenador del FC Barcelona després d’una temporada, tenint en compte d’on es venia, amb molts encerts, en què ha assolit la Copa del Rei, ha lluitat per la Lliga, ha motivat de nou Leo Messi i ha donat oportunitats a un munt de joves valors, però en la qual ha comés també importants errors.

No ser un seguidor estricte de l’ADN Barça. Tot i ser entrenat sis anys per Johan Cruyff, com observen alguns analistes, Koeman és potser més seguidor dels mètodes de Louis van Gaal que no pas dels que va utilitzar el tècnic del Dream Team.

Mala lectura dels partits. Koeman, que ha estat superat tàcticament per un important número d’entrenadors, ha reaccionat moltes vegades erròniament quan la deriva dels encontres eren negativa, efectuant molts cops els canvis aparentment massa tard.

Excés de conservadorisme. Recordem quan Cruyff i el seu deixeble Pep Guardiola sempre cercaven el segon gol després de fer el primer i el tercer seguidament a marcar el segon, i així successivament. Pel contrari, hem pogut observar en Ronald l’acumulació de defenses per mantenir i conservar un resultat, sense oblidar l’ús en el darrer terç de temporada d’un dibuix 5 - 3 - 2.

Absència de rotacions. L’entrenador holandès ha comptat de manera fixa amb futbolistes com Marc – Andre ter Stegen, Jordi Alba, Sergio Busquets, Frenkie de Jong, Pedri González i Leo Messi i ha realitzat molt poques rotacions, fet que han provocat que el nivell físic al final de campanya hagi estat pèssim, ben reflectit en el cas del jove centrecampista canari.

No comptar amb alguns futbolistes que haguessin pogut ser molt útils. Malgrat una temporada molt carregada d’enfrontaments i al fet que alguns jugadors hagin arribat exhausts al final de l’exercici, Koeman ha comptat molt poc amb homes com Junior Firpo, Miralem Pjanic, Ricky Puig o Matheus Pereira.

No realitzar una neteja profunda al vestidor. Tot i que és cert que arran de l’arribada de Ronald a la banqueta del Camp Nou van causar baixa del club Ivan Rakitic, Arturo Vidal i Luis Suárez, també és veritat que la renovació hagués pogut ser més extensa i la sensació és que veterans com Gerard Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets han continuat sent massa protagonistes i jugant molts minuts, sent particularment significatiu el cas del central català, que ha patit dues lesions molt greus.

Queixes i laments. Koeman ha protestat moltes vegades contra els àrbitres i el VAR i, en alguna ocasió, fins i tot dels horaris. És conegut des de fa molt de temps que el victimisme mai li ha funcionat a la institució catalana.

 

BARÇA: LA RENOVACIÓ DEL VESTIDOR NO S’HAURIA D’AJORNAR MÉS I HAURIA D’AFECTAR LES VAQUES SAGRADES

 

Moltes vegades penso que el FC Barcelona hauria de començar una nova etapa sense els seus quatre capitans, Leo Messi, Sergio Busquets, Gerard Piqué i Sergi Roberto, a més d’un altre futbolista veterà com Jordi Alba. Aquests jugadors, sobretot els tres primers, compten amb un palmarès impressionant i han donat un rendiment excepcional al club, però també és cert que han estat els que han sortit, amb alguna excepció, juntament amb el porter Marc – Andre ter Stegen, a les fotos de París, Torí, Roma, Liverpool o Lisboa, entre altres sonores derrotes a Europa.

Pensant més fredament, és indiscutible que Messi, el millor futbolista de la història de la institució catalana, segurament hauria de continuar al Camp Nou, per tot el que ha donat al club i perquè, no ens enganyem, la seva presència segueix sent imprescindible, i és possible que Busquets podria també romandre al vestidor, però amb un recanvi clar, acceptant un rol secundari i, per tant, disputant molts menys minuts dels que ha actuat durant les últimes temporades, però sincerament penso que Roberto, Alba i Piqué, més pendent els darrers anys dels seus negocis que de la pràctica del futbol, si haurien d’abandonar l’entitat blaugrana el pròxim estiu.

En l’apartat de baixes igualment penso que hi haurien de figurar Neto Murata, Junior Firpo, Samuel Umtiti, Clement Lenglet, Miralem Pjanic, Matheus Pereira, Philippe Coutinho, Antoine Griezmann, Martin Braithwaite i potser Ousmane Dembélé, perquè estant tenint un pas pel Camp Nou decebedor o també perquè en alguns casos, i penso concretament en els de Coutinho, Griezmann i Dembélé, els tres fitxatges més cars de la història de la institució catalana, podrien aportar beneficis econòmics importants i molt necessaris, tot i que és quasi impossible recuperar les enormes inversions que es van fer amb aquests futbolistes.

Per tant, l’equip 2020 / 2021, que encara no compta amb entrenador, podria estar confeccionat pels membres de l’actual plantilla Ter Stegen, Serginho Dest, Òscar Mingueza, Ronald Araujo, Frenkie de Jong, Ilaix Moriba, Pedri González, Ricky Puig, Ansu Fati i Messi, tenint en compte els interrogants de Busquets, Francisco Trincao, que podria anar cedit, o Dembélé, encara que crec que el francès hauria de ser traspassat; joves del filial com Iñaki Peña, Nico González, Àlex Collado o Konrad de la Fuente, i possibles fitxatges, dels quals alguns arribarien lliures, com Emerson Royal, Èric Garcia, José Luis Gayà, Memphis Depay, Alexander Isak  o Sergio Kun Agüero, tot i que no em satisfà l’arribada del davanter argentí simplement per satisfer el seu amic Leo.

A la foto, el quatre capitans del Barça.

BARÇA FEMENÍ: HEROÏNES PER SEMPRE

 

El passat diumenge, a l’estadi Gamla Ullevi de Göteborg, l’equip femení del FC Barcelona va fer història i va conquistar la seva primera Lliga de Campions arran d’un gran triomf contra el Chelsea, dos anys després de perdre la primera final davant l’Olympique de Lió a l’estadi Groupama de Budapest. El Barça és el primer club de l’estat espanyol en assolir el trofeu i la institució catalana la primera que aconsegueix guanyar tant la Copa d’Europa d’homes com la de dones.

Està sent una temporada històrica per al conjunt que entrena Lluís Cortés, que, a més de la Champions League, ha guanyat el campionat de Lliga, amb uns números espectaculars i havent vençut la totalitat dels partits que ha disputat, i la Copa de la Reina de l’exercici anterior, l’ajornada per la crisi del coronavirus (encara pot assolir la de la campanya actual), havent cedit només la Supercopa d’Espanya, arran d’una sorprenent eliminació en semifinals enfront un decadent Atlético de Madrid.

Els afeccionats del Barça ja ens hem acostumat a retenir els noms de jugadores com Sandra Paños, Marta Torrejón, Patri Guijarro, Mapi León, Andrea Pereira, Leila Ouahabi, Kheira Hamraoui, Mariona Caldentey, Aitana Bonmatí, Alexia Putellas, Lieke Martens, Caroline Graham Hansen, Jenni Hermoso o Asisat Oshoala, sense oblidar les veteranes Melanie Serrano i la capitana Vicky Losada.

A diferència del que està fent l’equip masculí els últims anys, Cortés és plenament fidel a la filosofia que Johan Cruyff va instaurar a l’entitat catalana i en la final de Göteborg vam poder observar un clàssic 4 - 3 - 3, una sola pivot defensiva al centre del camp, interiors de gran qualitat, extremes clares, unes futbolistes que pujaven la pilota controlada des del darrere, un predomini del centre del camp, el joc de posició, una altíssima possessió de l’esfèric, unes línies actuant molt juntes i una asfixiant pressió a les defenses contràries. Per fer encara més evident la paradoxa, les jugadores de Cortés van obtenir el títol europeu poques hores més tard que el grup de Ronald Koeman perdés matemàticament de forma lamentable el campionat de Lliga.

QUI ENTRENARÀ EL BARÇA LA PRÒXIMA TEMPORADA ?

 

Quan resta només una jornada per al final del campionat de Lliga, i el club ha perdut totes les opcions matemàtiques per ser campió, encara es desconeix qui serà l’entrenador del FC Barcelona la pròxima campanya, doncs en aquest moment encara hi ha l’interrogant si continuarà Ronald Koeman, possibilitat cada cop més difícil i complicada, o si serà substituït per un nou tècnic. En la llista de possibles futurs inquilins de la banqueta del Camp Nou es troben Xavi Hernández, Francesc Xavier Garcia Pimienta, Erik ten Hag i Hansi Flick.

Koeman

A favor: a part de ser un símbol de la institució, va agafar el club després del desastre de Lisboa i aquesta temporada ha aconseguit guanyar la Copa del Rei, ha lluitat pel campionat de Lliga pràcticament fins el final i ha apostat per joves com Mingueza, Araujo, Pedri i Moriba.

En contra: un important conservadorisme, llegir malament la deriva dels partits, no efectuar les rotacions necessàries i no ser un fervent seguidor de l’ADN Barça.

Xavi

A favor: és un altre mite del barcelonisme, seria una garantia per recuperar plenament la filosofia instaurada al Camp Nou per Johan Cruyff i perfeccionada per Pep Guardiola i, en cas de realitzar-se una enquesta, segurament seria amb molt d’avantatge el preferit de l’afecció barcelonista.

En contra: no té cap experiència com a tècnic al futbol d’elit europeu i el seu posicionament a les eleccions amb Víctor Font podria suposar un fre perquè Joan Laporta opti per ell.

Garcia Pimienta (foto)

A favor: coneix perfectament el Barça i els joves de la pedrera i és un seguidor incondicional del sistema.

En contra: sense experiència en l’elit i el dubte de si aconseguiria una comunicació idònia amb les vaques sagrades.

Ten Hag

A favor: un treball extraordinari amb l’Ajax d’Amsterdam, malgrat haver perdut un munt de futbolistes importants.

En contra: no coneix ni la institució catalana ni tampoc el seu complicat entorn.

Flick

A favor: una tasca fantàstica al Bayern de Munic, amb el qual ha conquistat tots els títols possibles.

En contra: a part de no conèixer el club blaugrana, en un principi semblava que s’havia compromès d’alguna manera amb la selecció alemanya.

ELS CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS: MANCHESTER CITY

 

Pep Guardiola va debutar com a entrenador en una màxima categoria l’any 2008 amb el FC Barcelona. Des de llavors, ha disputat quatre campionats espanyols, tres alemanys, amb el Bayern de Munic, i cinc anglesos, amb el Manchester City, i ha conquistat tres Lligues amb el Barça, tres títols de la Bundesliga amb els bavaresos i tres més de la Premier League amb el seu actual club. Realment impressionant, doncs només se li han escapat tres tornejos.

No van començar gens bé les coses per al City en aquesta Premier League, doncs el conjunt de Manchester, potser encara arrastrant l’enorme decepció que va suposar caure eliminat a Lisboa, als quarts de final de la Champions League, contra l’Olympique de Lió, després d’aconseguir teòricament el més difícil, deixar fora el Real Madrid als vuitens de final, es va mantenir vàries jornades més a prop de la zona mitjana baixa de la classificació que no pas dels primers llocs, però el grup de Guardiola va reaccionar de forma espectacular, amb una ratxa de resultats extraordinària de 20 victòries consecutives, i ha acabat guanyant el seu tercer campionat en quatre anys quan encara resten tres jornades per al final de la competició.

En el City, que disputarà la final de la Lliga de Campions a Istanbul contra el Chelsea i que també ha assolit la Copa de la Lliga, han destacat futbolistes com el central Dias, el jove Foden i, de manera molt especial, homes ja clàssics del club com els defenses Walker i Stones i els centrecampistes Gündogan i De Bruyne, podent ser considerat l’internacional belga l’estrella de l’equip anglès.

Entrenador: Guardiola.

Capità: Fernandinho.

Estrella: De Bruyne (foto).

Jugador més destacat de la temporada: De Bruyne.

Màxim anotador: Gündogan.

Revelació: Torres.

Altres tres futbolistes significatius: Walker, Stones i Foden.

Onze tipus: Ederson, Walker, Stones, Dias, Cancelo, De Bruyne, Rodri, Gündogan, Mahrez, Silva i Foden.

Altres homes importants: Laporte, Garcia, Aké, Zivtxenko, Mendy, Fernandinho, Sterling, Agüero, Torres i Jesús. 

El millor: Guardiola.

El pitjor: uns inicis preocupants.

L’ESPANYOL TORNA AL SEU LLOC NATURAL

 

Quan al final de la temporada 2018 / 2019 el RCD Espanyol es va classificar per a l’Europa League, semblava que l’entitat catalana entrava en una època daurada, però la marxa de l’entrenador que va aconseguir aquell èxit, el maresmenc Josep Francesc Ferrer Rubi, va suposar el començament d’una successió de desastres.

En una campanya horrible, en què el club blanc-i-blau va arribar a tenir fins a quatre entrenadors, David Gallego, Pablo Machín, Abelardo Fernández i el director tècnic Francisco Joaquín Pérez Rufete, l’Espanyol va descendir a segona divisió per cinquena vegada a la seva història.

Per tornar a la màxima categoria, la direcció tècnica va apostar per l’entrenador valencià Vicente Moreno (foto), que havia ascendit l’any 2019 el Real Mallorca a primera divisió, però que no va poder evitar el descens dels illencs la temporada passada.

Tot i alguns dubtes més o menys a meitat d’exercici, Moreno està realitzant una gran campanya amb l’Espanyol, que ha assolit l’ascens matemàtic quan encara resten quatre jornades per al final del campionat. En el conjunt català han destacat veterans com el porter Diego López, el capità David López o el mallorquí Sergi Darder, a part de les revelacions Nico Melamed i Javi Puado i els dos exjugadors del Rayo Vallecano Adrián Embarba i Raúl de Tomás, un home la qualitat del qual no podia romandre un any més a segona divisió.

 

ELS CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS: BAYERN MUNIC

 

El Bayern de Munic va aconseguir el passat dissabte el seu novè campionat de la Bundesliga de forma consecutiva, una marca que, pel que respecta a les grans Lligues europees, només havia assolit a Itàlia el Juventus, que aquest any no ha pogut conquistar el seu 10è títol seguit, doncs la Sèrie A ha anat aquest any a les vitrines de l’Inter de Milà.

A part dels mèrits que ha realitzat, evidentment, el bloc de Hansi Flick, el club bavarès també s’ha vist afavorit per la mala campanya del seu teòric màxim rival del torneig, el Borussia de Dortmund, que va acabar destituint el seu tècnic, el suís Lucien Fevre. A causa d’aquest fet, el Red Bull Leipzig ha acabat sent el principal adversari dels de Munic, que han fitxat precisament el seu entrenador, Julian Nagelsmann, de cara a la pròxima campanya, doncs Flick substituirà Joachim Löw com a seleccionador alemany.

En el Bayern, que aquest any ha estat eliminat pel París Saint – Germain als quarts de final de la Lliga de Campions, i per tant ha quedat lluny de reeditar el títol conquistat el passat estiu a Lisboa, han destacat els il·lustres veterans Neuer, Boateng, Alaba, Müller i una vegada més el golejador Lewandowski, autèntics mites de l’entitat bavaresa, a part dels més joves, però ja consagrats, Davies, Kimmich, Goretzka, Coman o Gnabry, sense oblidar Sané, fitxat procedent del Manchester City.

Entrenador: Flick.

Capità: Neuer.

Estrella: Lewandowski.

Jugador més destacat de la temporada: Lewandowski.

Màxim anotador: Lewandowski.

Revelació: Musiala.

Altres tres futbolistes significatius: Kimmich, Müller i Coman (foto).

Onze tipus: Neuer, Pavard, Boateng, Hernández, Davies, Kimmich, Alaba, Coman, Müller, Goretzka i Lewandowski.

Altres homes importants: Süle, Martínez, Roca, Tolisso, Sarr, Kouassi, Dantas, Gnabry, Costa, Sané, Musiala i Choupo – Moting.

El millor: la consideració de mites d'homes com Neuer, Boateng, Alaba, Martínez, Müller i Lewandoeski,.

El pitjor: la polèmica marxa de Flick.

REAL MADRID. FI D’UN CICLE ?

 

El Real Madrid ha estat eliminat a les semifinals de la Lliga de Campions pel Chelsea, en una eliminatòria en què, per joc, el conjunt anglès ha sigut molt superior a l’espanyol. Tot i que el bloc de Zinedine Zidane encara pot reeditar el títol de Lliga, sembla que ha acabat un cicle a la societat blanca.

Des que el tècnic francès es va fer càrrec de l’entitat madridista, mitjan la temporada 2015 / 2016, amb el parèntesi de part de la campanya 2018 / 2019, en què es van fer càrrec de l’equip Julen Lopetegui i Santiago Solari, el Real Madrid ha estat força irregular en les competicions espanyoles, doncs només ha pogut guanyar dues Lligues, però, en canvi, ha estat especular a Europa, amb la consecució de tres Champions League de forma consecutiva.

Després de tres anys sense poder adjudicar-se el trofeu preferit de la institució (els dos primers ni tan sols va poder superar la ronda de vuitens de final), el Real Madrid observa com molts dels seus futbolistes destacats els últims anys han superat ja la trentena, com són els casos del capità Sergio Ramos, Marcelo Vieira, Carlos Casemiro, Luka Modric (foto), Toni Kroos i Karim Benzema; molts dels joves no acaben de fer el salt definitiu, com en són exemple Fede Valverde, Marco Asensio, Vinicious Junior, Rodrygo Goes i Mariano Díaz; l’entitat no ha trobat encara un substitut que s’apropi al rendiment que va portar a terme Cristiano Ronaldo, sobretot pel pobre paper que està oferint Eden Hazard, amb un munt de problemes derivats de les lesions, i Zidane està pensant en tornar-ho a deixar estar, tal com va fer l’any 2018 després de conquistar la seva tercera Lliga de Campions.

ELS CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS: AFC AJAX

 

Si tenim en compte les últimes quatre dècades, les dues últimes del segle XX i les dues primeres de l’actual XXI, el club més regular dels Països Baixos ha estat el PSV Eindhoven, però els últims anys l’històric AFC Ajax ha pres de nou el comandament de l’Eredivisie, havent assolit els títols dels anys 2019 i 2021, amb la incògnita si l’hagués conquistat el 2020, quan es va decidir suspendre el campionat a causa del covid 19.

L’entrenador Erik Ten Hag és el gran artífex d’aquesta era gloriosa que està experimentat l’entitat d’Amsterdam, si tenim en compte que els últims anys el tècnic ha perdut extraordinaris futbolistes com De Ligt (Juventus), De Jong (Barça), Schöne (Heerenven), Van de Beek (United), Ziyech (Chelsea) o Huntelaar (Schalke). El conjunt ajacied ha realitzat una campanya nacional extraordinària, amb la consecució del doblet Lliga / Copa, tot i que no va tenir tanta fortuna a Europa, al ser eliminat a la fase de grups de la Lliga de Campions.

En el bloc de Ten Haag han destacat el porter Stekelenburg, que ha hagut de substituir el sancionat Onana; Tagliafico, Gravenberch, el capità Tadic i el fitxatge al mercat d’hivern Haller.

Entrenador: Ten Haag.

Capità: Tadic (foto).

Estrella: Tadic.

Jugador més destacat de la temporada: Tadic.

Màxim anotador: Tadic.

Revelació: Gravenberch.

Altres tres futbolistes significatius: Tagliafico, Neres i Haller.

Onze tipus: Stekelenburg, Rensch, Klaasen, Blind, Tagliafico, Gravenberch. Álvarez, Lisandro, Tadic, Haller i Neres.

Altres homes importants: Onana, Mazraoui, Schuurs, Maduro, Kudus, Antony, Brobbey, Idrissi, Labyad i Traoré.

El millor: la tasca de Ten Haag.

El pitjor: els continuats èxodes que al llarg de la seva història viu l’Ajax.

DUBTES SOBRE LA CONTINUÏTAT DE RONALD KOEMAN

Al contrari de l’actitud mostrada per aconseguir la continuïtat de Leo Messi al club, el president Joan Laporta no s’ha manifestat clarament sobre la permanència de Ronald Koeman a la banqueta del Camp Nou la pròxima temporada, fet que fa pensar que hi ha dubtes sobre si el neerlandès serà l’entrenador de l’entitat durant el pròxim exercici.

Tinc una gran estima per Koeman, entre d’altres raons per haver estat un dels puntals del meravellós Dream Team de Johan Cruyff i per haver marcat amb aquell equip el gol més important de la història de la institució catalana, el que va donar a l’antic estadi de Wembley la primera Copa d’Europa al club. Tanmateix, penso que el tècnic holandès potser no hauria de seguir exercint de preparador blaugrana, malgrat una tasca extraordinària, haver donat l’oportunitat a un munt de joves, guanyar la Copa del Rei i lluitar pel títol de Lliga.

Altrament, hi ha algunes coses de Koeman que no em semblen adients per entrenar el Barça: no tenir preferència per la tradicional filosofia de joc que el club ha desenvolupat normalment les últimes dècades, doncs és obvi que ell apostaria per un dibuix tàctic del 4 – 2 – 3 – 1; ser escassament intervencionista durant els transcursos dels partits, de vegades realitzant els canvis massa tard; un caràcter poruc que el fa acumular defenses quan el marcador és favorable, sense buscar un avantatge més ampli al marcador, tal com feien per exemple els que van ser respectivament el seu entrenador i company al Dream Team, Cruyff i Pep Guardiola; posar molts davanters quan les coses van malament, deixant desprotegit i fràgil el centre del camp, o un excés de victimisme amb les decisions arbitrals.

A la foto, Laporta i Koeman.

ELS CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS: INTER MILÀ

 

El Juventus havia conquistat els últims nou títols de la Sèrie A i quan va començar l’actual campionat tot feia pensar que la Vecchia Signora era de nou el principal candidat a guanyar el torneig, però el conjunt torinès, que va apostar pel seu exfutbolista i mite del futbol italià Andrea Pirlo, està realitzant una competició molt irregular, fins el punt que perilla la seva participació en la pròxima Champions League, i l’Inter de Milà s’ha n’ha aprofitat perfectament, tot i que també s’han de destacar els mèrits del club llombard, especialment pel que fa a una magnífica segona volta.

Quan el passat mes de novembre l’Inter quedava fora novament a la fase de grups de la Lliga de Campions, aquesta vegada fins i tot sense el consol de disputar l’Europa League al quedar per darrere de Real Madrid, Borussia Mönchenglabdach i Xakhtar Donetsk, la continuïtat de l’entrenador Antonio Conte es va posar en dubte, però el conjunt neroazzurro va reaccionar espectacularment i, després de superar el rival ciutadà, el renascut Milan, es va consolidar en el liderat i ha aconseguit clarament el campionat, quan encara resten jornades per al final del torneig, doncs el seu més immediat perseguidor, l’Atalanta, ja no el pot atrapar.

Del bloc de Conte, de qui es diu que no té la continuïtat assegurada al Giuseppe Meazza, cal significar jugadors com el porter i capità Handanovic, l’exmadridista Hakimi, Darmian, Perisic, Barella, Eriksen, que ha superat uns inicis molt grisos al club llombard, i l’estel·lar duo atacant format per Lautaro i Lukaku.

Entrenador: Conte.

Capità: Handanovic.

Estrella: Lukaku.

Jugador més destacat de la temporada: Lukaku.

Màxim anotador: Lukaku.

Revelació: Bastoni.

Altres tres futbolistes significatius: Hakimi, Darmián (foto) i Lautaro.

Onze tipus: Handanovic, Hakimi, De Vrij, Skriniar, Bastoni, Sensi, Perisic, Eriksen, Barella, Lautaro i Lukaku.

Altres homes importants: D’Ambrosio, Ranocchia, Young, Kolarov, Vecino, Brozovic, Vidal, Gagliardini i Alexis,

El millor: els davanters Lautaro i Lukaku.

El pitjor: el nou fracàs a la Champions League.

LES NECESSITATS DE PACTAR UN NOU CALENDARI FUTBOLÍSTIC (3): LA CONFERENCE CUP

 

La nova competició creada per la UEFA, que tindrà la primera edició el pròxim estiu, serà com un retorn de l’antiga Recopa, doncs la disputaran els diferents campions de Copa, sempre i quan no s’hagin abans guanyat el dret a disputar la Champions League o l’Europa League.

En el meu cas, sobre el funcionament que li ha atorgat la UEFA, realitzaria dos canvis: en primer lloc, sempre posaria com a representant, en el cas de les federacions amb millor coeficient, un club que hagi tingut un bon rendiment a la Copa, és a dir, en el cas que no fos el campió, llavors classificar el finalista, els semifinalistes o una de les esquadres que hagués arribat als quarts de final. En segon lloc, després de les fases d’eliminatòries, que com les de l’Europa League podrien començar als setzens de final, organitzar una final a quatre en una seu única.

Els quatre millors equips es podrien classificar per a la fase prèvia de l’Europa League.

ENYORANÇA DE LA RECOPA

 

Tinc una edat i com diria Joan Poquí, el periodista del diari esportiu barceloní El Mundo Deportivo, soc un d’aquells celebra Recopes que per exemple, molt eufòric, va anar a les Rambles arran del primer dels quatre títols aconseguits pel FC Barcelona, l’any 1979 a l’estadi Sankt Jakob Park de Basilea.

El torneig, vigent entre els anys 1960 i 1999, el disputaven els campions de Copa de queda estat i, en cas que fos el mateix que va conquistar la Lliga, el jugaven els finalistes. El Barça, com he dit en el paràgraf anterior, amb quatre títols, va ser l’entitat que més vegades va guanyar la Recopa, seguit amb dos per AC Milan, Dinamo Kiev, RSC Anderlecht i Chelsea FC. Altres esquadres de la Lliga espanyola que van obtenir el trofeu van ser l’Atlético Madrid, el València CF i el Real Saragossa, sense cap premi per al Real Madrid, que va perdre dues finals.

L’any 1999, amb la victòria de l’SCC Lazio, que es va imposar en la final al Real Mallorca, es va decidir tancar la Recopa, que havia tingut en una altra esquadra italiana, el Fiorentina AC, el primer vencedor. Des de llavors, els diferents campions de Copa, si no s’havien classificat per a la Champions League, han vingut disputant, primer, la Copa de la UEFA, i, més tard, l’actual Europa League.

Tanmateix, la UEFA ha decidit fundar la Conference Cup, que tindrà la seva primera edició el pròxim estiu, i, d’alguna manera, serà com un retorn de la Recopa, doncs entre els participants estaran els campions de Copa de cada federació estatal, si abans no han obtingut el passaport per jugar la Lliga de Campions o l’Europa League. Aquest fet, encara que sigui per nostàlgia, em motiva alegria i satisfacció.

A la foto, el capità Juan Manuel Asensi i l’austríac Hansi Krankl, tots dos amb la samarreta del rival Fortuna Düsseldorf, amb el trofeu que el Barça va conquistar a Basilea.

LES NECESSITATS DE PACTAR UN NOU CALENDARI FUTBOLÍSTIC (2): L’EUROPA LEAGUE

 

No realitzaria massa canvis en el segon torneig continental de clubs i, a diferència del que decretaria a la Champions League, no dividiria la competició en diferents categories.

Després de les fases prèvies i de grups, seguiria portant a terme les eliminatòries a partir dels setzens de final, amb dos únics canvis: organitzaria una final a quatre en seu única i els quatre clubs que hi arribessin disputarien la fase prèvia per accedir a la quarta categoria de la Champions League.

Per posar un exemple, els cinquens i sisens classificats de la principals Lligues europees, és a dir, Espanya, Anglaterra, Alemanya, Itàlia i França, tindrien el dret a formar part de la competició.

A la foto, jugadors del Sevilla FC, campió vigent del torneig.