POT ELIMINAR EL BARÇA AL PARÍS SAINT – GERMAIN ?

 

El sorteig de quarts de final de la Champions League va emparellar el París Saint – Germain amb el FC  Barcelona, eliminatòria que té com a indiscutible favorit l’equip francès, que actualment dirigeix un preparador exbarcelonista, Luis Enrique Martínez, i que té al meu parer el millor futbolista europeu i potser mundial de l’actualitat, Kylian Mbappé.

Per ser sincer, en aquests moments posaria un 70% de possibilitats per al conjunt gal i només un 30% per a l’esquadra catalana, però observo alguns brots verds per creure en la sorpresa:

La condició física ha millorat. Com s’ha encarregat de dir Robert Lewandowski, ara els entrenaments són més intensos i el nivell físic de l’equip ha evolucionat positivament. El que no entenc és l’excusa que abans no es podia fer perquè es jugaven dos partits per setmana, doncs els blocs que van entrenar al seu dia Pep Guardiola i Luis Enrique també ho feien i anaven com trons.

La recuperació d’homes importants. Marc Andre ter Stegen i Sergi Roberto han superat les seves lesions i Jules Koundé, Ilkay Gündogan i Robert Lewandowski han recuperat la seva millor versió.

La millora defensiva. Pel que fa als últims encontres, la rereguarda blaugrana recorda la de la campanya anterior, fet que va ser bàsic per conquistar el campionat de Lliga. Per explicar aquest progrés es parla de l’aparició estel·lar de Pau Cubarsí i la situació d’Andreas Christensen com a mig centre.

La Masia. Font inesgotable de talents: aquesta temporada han sorgit joves com Hèctor Fort, Marc Cassadó, Marc Guiu, el ja citat Cubarsí, Fermín López i Lamine Lamal, amb especial menció als tres últims.

L’anunci de Xavi Hernández. El tècnic de Terrassa va comentar, després del desastre contra el Vila-real a Montjuïc, que no seguiria la pròxima temporada. Aquest fet ha pogut restar pressió a l’entrenador i, de retruc, als seus jugadors.

La pressió del PSG. El bloc de París és el gran favorit de l’eliminatòria i, per tant, la pressió està del seu costat, sense oblidar que el títol de la Lliga de Campions continua sent la seva assignatura pendent.

La relació entre Luis Enrique i Mbappé. Durant la pretemporada hi va haver certa polèmica entre l’entrenador asturià i el davanter francès i, quan aquest últim va anunciar que no seguiria al Parc dels Prínceps més enllà del pròxim 30 de juny, les diferències es van eixamplar.

El PSG tenia abans més individualitats. Aquest aspecte, però, pot ser positiu per al conjunt francès, que ara és un bloc més compacte. Tanmateix, no podem oblidar que fins a fa poc actuaven al Parc dels Prínceps Leo Messi o Neymar da Silva.

 

A la foto, Lamine i Cubarsí.

EL BARÇA ALS QUARTS DE FINAL DE LA CHAMPIONS LEAGUE. ANEM A CANALETES ?

 

El FC Barcelona s’ha classificat per els quarts de final de la Lliga de Campions, èxit que no assolia des de la temporada del covid, la 2019 / 2020, quan per cert, després d’eliminar també el Nàpols a vuitens de final, va ser destrossat pel Bayern de Munic a Lisboa.

Durant la roda de premsa posterior al triomf davant el conjunt italià, un eufòric Xavi Hernández (foto) va presentar la classificació del seu equip com un gran èxit i fins i tot va llançar un dard contra el veterà, prestigiós i històric periodista esportiu del País Ramon Besa, que arran de la derrota a la fase de grups contra el Xakhtar Donetsk a Hamburg va qualificar el Barça com el “bufó d’Europa”.

És cert que a la temporada 2020 / 2021, el Barça no va superar els vuitens de final i que en les dues edicions anteriors del torneig el bloc blaugrana va ser eliminat a la fase de grups i va haver d’afrontar l’Europa League, on el recorregut tampoc va ser positiu. Tanmateix, a Xavi només li calia dir que els afeccionats anéssim a celebrar-ho a Canaletes.

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ESPANYA 1964

 

Títol sorprenent de la selecció espanyola, tot i que la fase final del torneig d’aquella Eurocopa es va organitzar a l’estat, quan en plena dictadura franquista el bloc preparat per Juan Villalonga va vèncer en la final l’adversari ideològic del règim: la Unió Soviètica. Espanya comptava amb una excel·lent generació de futbolistes, entre els quals hi destacaven José Ángel Iríbar, el capità Ferran Olivella, Luis Suárez, Amancio Amaro o el golejador Marcelino Pérez. Malgrat tot, el conjunt espanyol no va superar les fases de grups dels Mundials de 1962, a Xile, i 1966, a Anglaterra.

THIAGO MOTTA TRIOMFA COM A ENTRENADOR A BOLONYA

 

Si he de ser sincer, i amb el record dels seus anys de futbolista al primer equip del FC Barcelona, mai vaig pensar que l’italo-brasiler Thiago Motta, un producte de la Masia, podria ser un bon entrenador.

No obstant, Motta està realitzant una tasca excel·lent al Bolonya, un club amb història, però que als darrers anys ha tingut una trajectòria modesta, irregular i amb continus canvis de categoria.

Actualment, l’equip de la capital de l’Emília Romanya és la gran revelació de la Sèrie A italiana i està lluitant, no només per classificar-se per una competició europea en línies generals, sinó fins i tot per disputar la pròxima Lliga de Campions,

El Bolonya compta amb una plantilla on hi destaquen el porter polonès Lukasz Skorupski, Lorenzo de Silvestri, el suís Remo Freuler, el capità Lewis Ferguson, Riccardo Orsolini, el neerlandès Joshua Zirkzee i el belga Alexis Saelemaekers.

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: UNIÓ SOVIÈTICA 1960

 

La Unió Soviètica estava transcorrent per la millor època de la seva història, doncs l’any 1960 es va convertir en la primera campiona de l’Eurocopa, després de superar Iugoslàvia en la final de París; l’any 1962 va disputar els quarts de final del Mundial de Xile i l’any 1966 les semifinals de la Copa del Món d’Anglaterra, ronda en la qual va ser eliminada per Alemanya Occidental. Malgrat tot, de l’equip vencedor de l’Europeu només el record D’un home ha perdurat amb el pas del temps: el llegendari porter Lev Iaxin, l’Aranya negra.

LES MÚLTIPLES LESIONS AL BARÇA SÓN CASUALITAT ?

 

El FC Barcelona està patint un munt de lesions aquesta temporada i, en algun moment o altre de l’actual exercici, han caigut homes com Marc André ter Stegen, Ronald Araujo, Íñigo Martínez, Alejandro Balde, Sergi Roberto, Frenkie de Jong, Pablo Gavi, Pedri González (foto), Raphinha Dias, Joao Félix Sequeira o Ferran Torres.

Els casos de tres jugadors molt joves, d’una banda Balde i Gavi, aquest últim lesionat amb la selecció espanyola, i, d’altra banda, Pedri, són particularment preocupants, perquè el lateral de l’Hospitalet de Llobregat i el centrecampista andalús no podran tornar a jugar en aquesta campanya, mentre el migcampista canari arrastra continuades lesions musculars.

Aquestes freqüents lesions són fruit de la casualitat o de la mala sort ? Sincerament no ho crec. Els entrenaments ja no estan oberts a la premsa, però s’explica que els efectuats per Xavi Hernández i els seus col·laboradors no són precisament massa durs, tenint en compte també que la preparació física de l’equip no sembla la més adient i que de vegades sorprenen els dies de festa que atorga el tècnic de Terrassa al seus futbolistes.

Quan leo Messi va ascendir al primer equip barcelonista, les seves lesions físiques eren continuades i preocupants. Amb l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta del Camp Nou, se li va preparar una dieta especial a l’astre argentí, que mai més va tornar a tenir problemes importants amb les baixes. S’ha cercat aquesta la solució per a Pedri ?

JO APOSTARIA PER DE ZERBI

 

Des que Xavi Hernández va anunciar la seva dimissió en diferit s’ha obert un extensíssim ventall d’hipotètics substituts, encara que en aquest moment són dos els entrenadors que semblen més ben situats: l’alemany Hansi Flick, que es troba lliure després d’haver estat cessat a la selecció germànica, i l’italià Roberto de Zerbi (foto), actual preparador del Brighton.

Flick era el gran favorit del president Joan Laporta quan va guanyar les últimes eleccions del club i es tracta d’un home que, a part d’haver realitzat una sensacional temporada 2019 / 2020, en la qual va assolir el triplet amb el Bayern de Munic, equip que llavors va humiliar el FC Barcelona a Lisboa per 8 a 2, als quarts de final de la Champions League del Covid, aportaria experiència i probablement un rendiment immediat.

No obstant, i tenint en compte que el tarannà dels dos entrenadors és molt diferent, l’opció de Flick em recorda una mica la que va tenir lloc l’estiu de 2008 amb José Mourinho, que era el preferit d’alguns vicepresidents de Laporta, com Marc Ingla i Ferran Soriano, i també d’una important part de l’entorn barcelonista.

Llavors, després de superar per molt poc una moció de censura, Laporta i el director tècnic Txiki Begiristáin van elegir un jove i inexpert Pep Guardiola per substituir Frank Rijkaard i es va iniciar la millor època en la història del Barça. Tot i que no és un home que hagi tingut cap experiència a l’entitat blaugrana, De Zerbi seria una opció que recordaria la de fa 13 anys i mig.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA D’ALEMANYA (7): SUÏSSA

 

Seleccionador: Murat Yakin.

Capità: Granit Xhaka (Bayer Leverkusen).

Estrella: Manuel Akanji (Manchester City).

Altres futbolistes bàsics: Yann Sommer (Inter Milà), Remo Freuler (Bolonya FC) i Xherdan Shaquiri (Chicago Fire).

Títols: cap.

Eurocopa 2021: quarts de final.

Actual campió de Lliga: Young Boys Berna.

Actual Campió de Copa: Young Boys Berna.

A favor: sens dubte, la millor època de la història del combinat helvètic.

En contra: el seu sostre podrien ser uns quarts de final.

ELS 10 GRANS ARTÍFEXS DE LA GRAN LLIGA DEL GIRONA

 

Si bé és cert que el Girona FC no es troba en el seu millor moment de la temporada, l’exercici que està portant a terme l’entitat catalana és espectacular. Els següents són els 10 grans protagonistes de la fita:

Daley Blind. El veterà defensa neerlandès, que ha triomfat en grans clubs com l’Ajax i el Manchester United, està sent un dels pilars del bloc de Michel en el campionat de Lliga, aportant tècnica, classe i experiència.

Quique Cárcel (foto). El director tècnic del Girona està demostrant ser un dels millors especialistes espanyols en el seu càrrec. Té un gran olfacte alhora de realitzar fitxatges o aconseguir cessions.

Artem Dovbik. El davanter ucraïnès està sent un dels puntals de l’equip català i es troba lluitant per assolir el trofeu Pichichi com a màxim anotador del torneig.

Aleix Garcia. Tenia la complicada missió de substituir el també centrecampista d’Ulldecona Oriol Romeu, fitxat pel FC Barcelona, i està realitzant una campanya espectacular com a mig centre, fins el punt que s’ha convertit en el primer futbolista del Girona en debutar amb la selecció absoluta espanyola.

Èric Garcia. El central de Martorell s’està reivindicant al Girona després de la cessió del Barça, on va tenir una etapa bastant irregular. S’haurà d’observar si el nou inquilí de la banqueta del Camp Nou està interessat o no en el seu retorn.

Miguel Gutiérrez. Lateral esquerrà format al Real Madrid, el seu gran rendiment a Montilivi pot motivar el seu retorn a l’entitat blanca.

Delfí Geli. El president de l’entitat gironina, exfutbolista del mateix club de Montilivi, el Barça, l’Albacete i l’Atlético, porta ja força anys dirigint de forma magistral la institució blanc-i-vermella.

Michel Sánchez. Un dels entrenadors de moda al futbol espanyol, el preparador vallecà aposta per un futbol de toc, de control, ofensiu i de posició. Va sonar com a substitut de Xavi Hernández a la banqueta del Camp Nou, però sembla que el madrileny continuarà a Montilivi.

Savinho Moreira. Futbolista que pertany al Manchester City Group, tenint en compte la sensacional temporada que està realitzant, podria recalar en el pròxim exercici a l’estadi Al Etihad.

Christian Stuani. L’atacant uruguaià, actual capità i millor futbolista de la història de la institució catalana, ha acceptat, donada la seva veterania, ser un suplent de luxe, si bé és veritat que continua sent molt important com a revulsiu.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA D’ALEMANYA (6): BÈLGICA

 

Seleccionador: Domenico Tedesco.

Capità: Kevin de Bruyne (Manchester City).

Estrella: Kevin de Bruyne (Manchester City).

Altres futbolistes bàsics: Thibaut Courtois (Real Madrid), Youri Tielemans (Aston Villa) i Romelu Lukaku (AS Roma).

Títols: cap.

Eurocopa 2021: quarts de final.

Actual campió de Lliga: Royal Antwerp.

Actual Campió de Copa: Royal Antwerp.

A favor: una regularitat extraordinària durant l’última dècada.

En contra: el canvi generacional serà complicat.

LA CRISI DEL FUTBOL ANDALÚS

 

Quan ja ens trobem a finals del mes de febrer, tres clubs andalusos, Cadis, Granada i Almeria (foto), que encara no ha guanyat cap matx en tot el campionat, ocupen les darreres tres posicions de la taula classificatòria de primera divisió, estan pràcticament condemnats a baixar els dos últims.

Mentrestant el Sevilla, que ja porta tres entrenadors en l’actual campanya, està realitzant la pitjor temporada dels darrers anys, quan ha transitat per la millor època de la seva història, per exemple amb la consecució de sis Europa League, i Només el Betis de Manuel Pellegrini, sisè en zona europea, està fent un bon execrcici.

A més, aquesta temporada el futbol andalús no compta amb cap representant a segona divisió i dos històrics, el degà del futbol espanyol, el Recreativo de Huelva, i el Màlaga, que només fa 11 anys va disputar uns quarts de final de la Champions League, actuen a la Primera Federació.

L’autonomia meridional espanyola és la que més equips ha tingut a primera divisió, concretament 10: Almeria, Betis, Cadis, Còrdova, Granada, Jaén, Màlaga, Recreativo, Sevilla i Xerez. Raó que encara fa més sorprenent el mal moment que viu el futbol a Andalusia.