Any
i lloc de naixement: 1962 (Amsterdam, Holanda del Nord - Països Baixos).
Estància
al club: 2003 – 2008.
Títols:
2 Lligues, 2 Supercopes
d’Espanya i 1 Lliga de Campions.
Procedència:
Sparta Rotterdam.
Destí:
Galatasaray SK.
El
millor: la segona
Champions League del club.
El
pitjor: no saber
gestionar la posterior autocomplaença.
Durant la brillant etapa del Dream Team, Johan Cruyff va sorprendre gairebé tothom quan va situar a la banda homes com Gary Lineker, Julio Salinas o Hristo Stoitxkov, fet que va permetre ampliar el camp i que jugadors com José Mari Bakero, Txiki Begiristáin, Guillermo Amor o Michael Laudrup arribessin des de la segona línia i marquessin gols amb certa assiduïtat. Curiosament, quan el geni neerlandès va decidir actuar amb un davanter centre clàssic, en la persona de Romário da Souza, Laudrup van baixar considerablement el seu rendiment.
El principal deixeble de Cruyff, Pep Guardiola, que com a entrenador va marcar la millor època de la història del club català, va situar futbolistes com Samuel Eto’o o David Villa als extrems i Leo Messi com a fals nou, donant uns resultats espectaculars, permetent a l’astre argentí fer un munt de gols i fins i tot originar arribades d’homes com Xavi Hernández o Pedro Rodríguez i motivar la interacció de l’argentí, l’egarenc i Andrés Iniesta. En aquella etapa, els seleccionador espanyol Vicente del Bosque també va utilitzar un fals nou en la figura del català Cesc Fàbregas, llavors integrant de la plantilla de l’Arsenal.
Els últims anys el FC Barcelona ha comptat amb un davanter centre tradicional, clàssic i estàtic, un futbolista eminentment d’Àrea, com és el veterà atacant polonès Robert Lewandowski. Tant Xavi Hernández com ara Hansi Flick han actuat normalment amb l’ex davanter del Bayern de Múnic com a titular, però l’entrenador alemany ha provat en alguna ocasió jugar amb un fals nou, primer amb Dani Olmo i més tard amb Fermín López i Ferran Torres (foto). Mentre amb Lewandowski, que està realitzant un gran campanya i és líder del trofeu Pichichi, l’equip de vegades no ha pogut superar defenses numantines molt endarrerides, com la del Getafe, sense el concurs del polonès ha pogut moure la pilota a major velocitat, ha obert més espais i ha tret del seu lloc els centrals contraris.
Per tant, sempre estic a favor d’actuar amb un fals nou.
Any
i lloc de naixement: 1926
(Barcelona, Barcelonès – Catalunya).
Any
i lloc de defunció: 2012
(las Palmas de Gran Canaria, Canàries – Espanya).
Demarcació:
davanter.
Estància
al club: 1946 – 1958.
Títols:
4 Lligues, 4 Copes, 3
Copes Eva Duarte, 2 Copes Llatines i 1 Copa de Fires.
Procedència:
CE Manresa.
Destí:
retirada.
El
millor: un dels millor
jugadors de la dècada dels 50 a nivell mundial.
El
pitjor: potser una mica
enfosquit per mites com Antoni Ramallets o Laszlo Kubala.
Any
i lloc de naixement: 1980
(Terrassa, Vallès Occidental – Catalunya).
Demarcació:
centrecampista.
Estància
al club: 1998 – 2015.
Títols:
9 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes
d’Espanya, 4 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de clubs.
Procedència:
pedrera.
Destí:
Al Sadd FC.
El
millor: potser el
millor jugador català de la història.
El
pitjor: li va costar
molt convertir-se en un líder.
Soc
conscient que alguns arbitratges no han estat massa favorables al FC Barcelona
des d’octubre ençà i podem destacar accions com el gol anul·lat a Robert
Lewandowski a Anoeta, l’expulsió de Hansi Flick al Benito Villamarín, que li va
comportar dos partits de sanció al tècnic alemany, o el penal no assenyalat a
Jules Koundé a Getafe, on l’àrbitre segurament va ser massa permissiu amb el
joc brut i subterrani del conjunt madrileny.
Tanmateix,
el bloc de Flick ha aconseguit en els darrers vuit encontres de Lliga només sis
punts dels 24 possibles, amb una única victòria a Son Moix davant el Mallorca,
empats al Villamarín i Coliseum contra el Betis i Getafe respectivament i
quatre derrotes, la primera a Sant Sebastià i les tres següents a Montjuïc,
enfront els modestíssims Las Palmas i Leganés, dos equips que per lògica
lluitaran per no descendir, i l’Atlético de Madrid, en un matx en què els
blaugranes van donar una bona imatge pel que fa al joc desplegat. Si la Lliga
hagués començat a Anoeta, el Barça estaria ara en zona de descens.
Per
cert, durant la seva primera etapa com a president, Joan Laporta no es queixava
tant públicament dels àrbitres.
A
la foto, Dani Olmo.
Si he de ser sincer, hi ha moltes coses de Joan Laporta que no m’han agradat els últims mesos, com comentar que el FC Barcelona volia intentar el fitxatge de Nico Williams, malgrat no haver diners per fer-ho; que es tornaria al Camp Nou a principis d’any, quan ja semblava clar que no s’aconseguirien els permisos municipals tan aviat, o sobretot esperar al darrer dia de l’any 2024 per obtenir la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor.
Tanmateix, i malgrat tot, segueixo tenint confiança en el president per diverses raons: està a punt d’estrenar el nou Camp Nou, esperem que aquesta temporada; ha signat amb Nike un contracte extraordinari, malgrat la figura d’un intermediari i a qui s’haurà de compensar de forma notable; el club ha arribat, tot i que bastant tard, a la regla 1 – 1; penso que ha encertat plenament amb el fitxatge de Hansi Flick com a entrenador, malgrat un estrany enfonsament al campionat de Lliga; ha continuat apostant pel futbol femení i, francament, penso que cap dels hipotètics candidats que actualment es troben en l’oposició, entre ells Víctor Font, realitzarien una bona tasca.
L’estiu de 1973, el mateix en què va arribar Johan Cruyff al club, el davanter peruà Hugo Cholo Sotil va fitxar pel FC Barcelona i va ser un dels homes clau, juntament amb Carles Rexach, Marcial Pina, Juan Manuel Asensi o el mateix astre neerlandès, perquè l’equip entrenat per Marinus Michels assolís el primer campionat de Lliga de la societat en 14 anys.
Tanmateix, la següent temporada, l’entitat catalana va contractar Johan Neeskens amb l’esperança que Sotil rebés la nacionalitat espanyola, però, al no obtenir-la, l’atacant peruà es va quedar una campanya sense disputar cap encontre oficial, tornant a l’activitat durant el següent exercici, quan ja no va brillar de la mateixa manera en què ho havia fet anteriorment.
El passat dilluns 30 de desembre, Sotil, que va abandonar el Camp Nou l’estiu de 1976 per tornar al seu país, va trobar la mort, poques setmanes més tard que assistís als actes d’obertura dels 125è aniversari de l’entitat barcelonista al Gran teatre del Liceu. Per sempre quedaran records com el fet de marcar el cinquè i definitiu gol en la històrica victòria al Santiago Bernabéu o la seva frase al Molinón de Gijón arran de conquistar el títol de lliga: “mamasita campeonamos!”.
Any i lloc de naixement: 1964 (Frederiksberg, Hovedstaden - Dinamarca).
Demarcació: davanter.
Estància al club: 1989 – 1994.
Títols: 4 Lligues, 1 Copa, 3 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa i 1 Supercopa d’Europa.
Procedència: Juventus FC.
Destí: Real Madrid.
El millor: una classe espectacular.
El pitjor: mentalitat una mica fràgil.
