En aquests moments s’està disputant a Ghana una nova edició de la Copa d’Àfrica. En el certamen hi prenen part importants seleccions com el país amfitrió, el Marroc, Tunísia, el Senegal, el Camerun, Angola, Costa d’Ivori, Guinea o Egipte, vigent campiona del torneig. Igualment hi participen excel·lents futbolistes com Mickael Essien (Ghana), Samuel Eto’o (Camerun) o Didier Drogba (Costa d’Ivori), a la foto aquest últim.
Fa uns anys molts experts van apostar que el futbol africà es convertiria en el millor del món i que no trigaria en arribar un títol mundial d’alguna selecció del continent. No obstant, podríem afirmar que els equips africans s’han estancat en les últimes dues dècades.
El Marroc es va convertir en el primer participant africà en una Copa del Món, concretament a Mèxic 1970, i la seva presència va passar pràcticament desapercebuda. Quatre anys més tard, en el campionat celebrat a Alemanya, el Zaire va ser el primer representant de l’Àfrica Sub-Sahariana en disputar un campionat mundial i se’n va tornar a casa amb tres derrotes, una d’elles per un escandalós 9 a 0 contra Iugoslàvia.
A Argentina 1978 es va viure el primer triomf mundialista d’un conjunt africà, arran de la victòria de Tunísia davant Mèxic (3-1), encara que els nord-africans, que van igualar contra la vigent campiona Alemanya, no van poder superar la primera fase.
Un altre salt de qualitat es va produir el 1982 a Espanya, primer campionat en què van participar-hi dos equips d’Àfrica: Algèria i el Camerun. Els del Magrib van vèncer dos encontres, contra Alemanya i Xile, mentre que els Lleons Indomables van romandre imbatuts amb tres empats, un d’ells enfront la posterior campiona Itàlia. Malgrat tot, ni els uns ni els altres van accedir a la segona fase del torneig.
El Marroc va ser la primera selecció africana en assolir la segona fase d’un Mundial, fet que va aconseguir al certamen organitzat el 1986 a Mèxic. Els magribins van ser primers del seu grup, per davant de potents equips com Anglaterra, Polònia i Portugal, i en vuitens de final van caure contra Alemanya, però el quadro germànic no va obtenir el triomf fins el minut 88.
El moment àlgid del futbol africà el va protagonitzar el Camerun a Itàlia 1990: liderada pel veteraníssim Roger Milla, va vèncer la vigent campiona Argentina en el partit inaugural jugat a l’estadi de San Siro de Milà, va aconseguir el primer lloc del seu grup, va eliminar Colòmbia als vuitens de final, després d’una pròrroga, i només va cedir davant Anglaterra en quarts de final, arran d’una altra pròrroga. El rendiment dels camerunesos en terres italianes va marcar un abans i un després en la història del futbol d’Àfrica i la FIFA va decidir l’increment de seleccions del continent fins a cinc.
Tanmateix, el que semblava un punt de partida per situar Àfrica al cim del futbol mundial es va convertir en un llarg i preocupant estancament. Des de 1990, el més destacat ha estat el rendiment de la selecció del Senegal al torneig organitzat per Corea del Sud i el Japó el 2002, vencent en el partit inaugural de Seül la llavors campiona França i arribant als quarts de final, on va ser eliminada per la també sorprenent Turquia. Cal destacar també les classificacions de Nigèria i Ghana pels vuitens de final dels mundials d’Estats Units 1994 i Alemanya 2006 respectivament, però molt poca cosa més.
El 2010 la Copa del Món tindrà com a seu, per primer cop a la història, un país del continent africà, concretament Sudàfrica. Probablement llavors hi tingui lloc un altre punt d’inflexió.
El Marroc va ser la primera selecció africana en assolir la segona fase d’un Mundial, fet que va aconseguir al certamen organitzat el 1986 a Mèxic. Els magribins van ser primers del seu grup, per davant de potents equips com Anglaterra, Polònia i Portugal, i en vuitens de final van caure contra Alemanya, però el quadro germànic no va obtenir el triomf fins el minut 88.
El moment àlgid del futbol africà el va protagonitzar el Camerun a Itàlia 1990: liderada pel veteraníssim Roger Milla, va vèncer la vigent campiona Argentina en el partit inaugural jugat a l’estadi de San Siro de Milà, va aconseguir el primer lloc del seu grup, va eliminar Colòmbia als vuitens de final, després d’una pròrroga, i només va cedir davant Anglaterra en quarts de final, arran d’una altra pròrroga. El rendiment dels camerunesos en terres italianes va marcar un abans i un després en la història del futbol d’Àfrica i la FIFA va decidir l’increment de seleccions del continent fins a cinc.
Tanmateix, el que semblava un punt de partida per situar Àfrica al cim del futbol mundial es va convertir en un llarg i preocupant estancament. Des de 1990, el més destacat ha estat el rendiment de la selecció del Senegal al torneig organitzat per Corea del Sud i el Japó el 2002, vencent en el partit inaugural de Seül la llavors campiona França i arribant als quarts de final, on va ser eliminada per la també sorprenent Turquia. Cal destacar també les classificacions de Nigèria i Ghana pels vuitens de final dels mundials d’Estats Units 1994 i Alemanya 2006 respectivament, però molt poca cosa més.
El 2010 la Copa del Món tindrà com a seu, per primer cop a la història, un país del continent africà, concretament Sudàfrica. Probablement llavors hi tingui lloc un altre punt d’inflexió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario