Molta gent opina que la gran temporada 2008/2009 realitzada pel FC Barcelona, en què es va aconseguir la històrica triple corona formada per Copa del Rei, Lliga i Champions League, és un mèrit personal de l’entrenador Pep Guardiola. És a dir, en altres paraules, s’han conquistat els tres títols malgrat la junta directiva i la secretaria tècnica.
Jo no sóc, ni molt menys, tan radical, però vist el que està succeint des del final de la triomfant campanya fins avui, període coincident amb les vacances del tècnic de Santpedor, potser hi ha una mica de raó en la referida opinió.
Un president que no calla
Si Joan Laporta havia tingut alguna virtut en els seus primers anys de president és que parlava poc, no entrava en polèmiques i no criticava res del que feia el Real Madrid, mantenint fins i tot molt bones relacions amb Florentino Pérez, en la seva primera etapa com a màxim mandatari blanc, i sobretot amb Ramón Calderón. Tot això va començar a canviar el 2008 en el famós discurs de la trobada de penyes de l’Hospitalet de Llobregat.
Amb Guardiola de preparador, Laporta va tornar a tancar la boca i a dedicar-se a les tasques específiques del seu càrrec, però una vegada l’entrenador se’n va anar de vacances, el president s’ha caracteritzat de nou per parlar massa, criticant durament els fitxatges de Pérez, en el seu retorn a la llotja del Santiago Bernabéu; oferint la renovació a Samuel Eto’o (foto), malgrat que el tècnic no el vol, i comentant per la televisió que, si per ell fos, no fitxaria absolutament ningú.
Una directiva dividida
La pròxima primavera hi haurà eleccions i Laporta no s’hi pot presentar. En aquests moments no existeix una alternativa continuista unitària per enfrontar-se, molt probablement, a grans adversaris com els exdirectius Sandro Rosell i Ferran Soriano. El president i uns pocs dirigents desitgen que el candidat sigui Xavier Sala i Martín, mentre que la majoria de components de la junta prefereixen Jaume Ferrer.
Un secretari tècnic amb molts problemes
Mai he sigut un gran defensor, tal com s’ha pogut apreciar en aquest bloc, del treball de Txiki Begiristáin, encara que ha tingut importants encerts com el fitxatge de Touré Yaya, el retorn de Gerard Piqué o la decisió de jugar-se-la amb Guardiola per ocupar la banqueta del Camp Nou per substituir Frank Rijkaard. Quan fa, més o menys, un mes i mig que va finalitzar la temporada, el secretari tècnic ha estat incapaç de fitxar cap jugador o de portar a terme les baixes o cessions de Martín Cáceres, Eidur Gudjonsen, Alexander Hleb o el citat Eto’o.
Per tant, torna ja Pep !!!
Jo no sóc, ni molt menys, tan radical, però vist el que està succeint des del final de la triomfant campanya fins avui, període coincident amb les vacances del tècnic de Santpedor, potser hi ha una mica de raó en la referida opinió.
Un president que no calla
Si Joan Laporta havia tingut alguna virtut en els seus primers anys de president és que parlava poc, no entrava en polèmiques i no criticava res del que feia el Real Madrid, mantenint fins i tot molt bones relacions amb Florentino Pérez, en la seva primera etapa com a màxim mandatari blanc, i sobretot amb Ramón Calderón. Tot això va començar a canviar el 2008 en el famós discurs de la trobada de penyes de l’Hospitalet de Llobregat.
Amb Guardiola de preparador, Laporta va tornar a tancar la boca i a dedicar-se a les tasques específiques del seu càrrec, però una vegada l’entrenador se’n va anar de vacances, el president s’ha caracteritzat de nou per parlar massa, criticant durament els fitxatges de Pérez, en el seu retorn a la llotja del Santiago Bernabéu; oferint la renovació a Samuel Eto’o (foto), malgrat que el tècnic no el vol, i comentant per la televisió que, si per ell fos, no fitxaria absolutament ningú.
Una directiva dividida
La pròxima primavera hi haurà eleccions i Laporta no s’hi pot presentar. En aquests moments no existeix una alternativa continuista unitària per enfrontar-se, molt probablement, a grans adversaris com els exdirectius Sandro Rosell i Ferran Soriano. El president i uns pocs dirigents desitgen que el candidat sigui Xavier Sala i Martín, mentre que la majoria de components de la junta prefereixen Jaume Ferrer.
Un secretari tècnic amb molts problemes
Mai he sigut un gran defensor, tal com s’ha pogut apreciar en aquest bloc, del treball de Txiki Begiristáin, encara que ha tingut importants encerts com el fitxatge de Touré Yaya, el retorn de Gerard Piqué o la decisió de jugar-se-la amb Guardiola per ocupar la banqueta del Camp Nou per substituir Frank Rijkaard. Quan fa, més o menys, un mes i mig que va finalitzar la temporada, el secretari tècnic ha estat incapaç de fitxar cap jugador o de portar a terme les baixes o cessions de Martín Cáceres, Eidur Gudjonsen, Alexander Hleb o el citat Eto’o.
Per tant, torna ja Pep !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario