BOBBY ROBSON

El passat 31 de juliol va morir Bobby Robson, un dels entrenadors britànics de més prestigi de tots els temps. El tècnic anglès va aconseguir convertir un modest com l’Ipswich Town en un dels millors equips d’Anglaterra i Europa, amb un títol de la Cup guanyat el 1978 i un de la Copa de la UEFA conquistat el 1981. Posteriorment va dirigir durant vuit anys la selecció nacional, a qui va portar a les semifinals del Mundial d’Itàlia, disputat l’any 1990. També va tenir experiències, normalment positives, en equips com PSV Eindhoven, Sporting Portugal, Porto i Newcastle United.

Tanmateix, en aquest article m’agradaria aprofundir en la seva estada al FC Barcelona, citant alguns dels episodis més importants en l’única campanya en què va exercir com a entrenador al Camp Nou.

Un entorn terrorífic. Robson va tenir la delicada i complicada missió de substituir un mite com Johan Cruyff, el creador del Dream Team, que havia estat destituït de forma polèmica, poc abans de l’arribada de l’anglès, per Josep Lluís Núñez. El president, íntim amic del britànic, va elegir Robson com a tècnic de transició abans del fitxatge d’un altre preparador holandès, Louis van Gaal. Bobby es va trobar a Barcelona un ambient terrible que només va poder suportar gràcies a la seva experiència i a la particular flema britànica que el caracteritzava.

El primer títol. El Barça, amb els brasilers Giovanni i Ronaldo d’estrelles, li va guanyar la Supercopa d’Espanya a l’Atlético de Madrid amb un futbol espectacular. Curiosament cap dels dos encontres es van jugar als estadis corresponents: el d’anada es va disputar al camp de la Peineta i el de tornada a l’Olímpic de Montjuïc.

El millor Ronaldo. Un dels millors futbolistes de la història, Ronaldo, va viure sens dubte la seva millor etapa en la que va ser, també en el cas del davanter brasiler, la seva única temporada al Camp Nou. Ningú ha oblidat mai gols (en va anotar 34 només a la Lliga) com els que va fer el carioca contra València i Deportivo, a l’estadi barcelonista, i molt especialment el que va aconseguir al terreny de joc de San Lázaro de Santiago de Compostel·la, que va provocar l’eufòria d’un home tan tranquil com Robson.

Un José Mourinho emergent. El portuguès va arribar al Camp Nou com a principal ajudant de Robson i també com a ocasional traductor del tècnic anglès. Va mostrar ja la seva qualitat tècnica quan Van Gaal va decidir ubicar-lo en el seu organigrama malgrat la marxa del veterà preparador britànic. No obstant, pocs podien esperar llavors que Mourinho es convertís en un dels millors entrenador del món.

L’adéu de José Mari Bakero. El centrecampista navarrès, un dels històrics del Dream Team, equip del qual en va ser l’últim capità, va deixar l’entitat blaugrana en un partit contra el Valladolid, on a més va fer un dels gols de la clara victòria barcelonista per 6 a 0.

Xiulets en un 8 a 0. Robson va decantar-se per un clàssic tàctic 4-4-2, i fins i tot per un 4-2-3-1, i el seu joc no va ser ni tan espectacular ni tampoc tan ofensiu, encara que si força més regular, que el del Dream Team de Cruyff. No obstant, podríem qualificar d’increïble que l’afecció blaugrana xiulés en una matx en què el Barça va derrotar el Logronyès per 8 a 0.

Pizzi "macanudo". El Barça es va enfrontar en els quarts de final de la Copa del Rei, després d’eliminar el Real Madrid de Fabio Capello en vuitens, a l’Atlético de Madrid. En el partit d’anada, jugat al Vicente Calderón, hi va haver empat a dos gols i en l’encontre de tornada, al Camp Nou, es va viure un xoc fantàstic: al descans els blanc-i-vermells dominaven per un clar 0-3 i l’eliminatòria semblava sentenciada, però el Barcelona va reaccionar en el segon temps i va acabar vencent per 5-4. El gol de la victòria el va aconseguir Juan Antonio Pizzi i mai s’han oblidat els crits de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio dient “Pizzi macanudo !”.

Maleït Hèrcules. El modestíssim conjunt alacantí li va guanyar el dos partits de Lliga al Barcelona, al Camp Nou (2-3) i al Rico Pérez (2-1). Aquells sis punts perduts van ser decisius perquè el Barça no guanyés el títol de Lliga, que va conquistar el Madrid només amb dos punts d’avantatge. Curiosament, els valencians van baixar de categoria i mai més han tornat a primera divisió.

El quart títol de la Recopa. Robson li va donar a l’entitat catalana la quarta Recopa després de vèncer el PSG, vigent campió del torneig, a l’estadi de Kuyp de Rotterdam, gràcies a un solitari gol de Ronaldo de penal.

La Copa del Rei al Santiago Bernabéu. En un matx molt igualat contra el Betis, que va acabar guanyant el Barça per 3-2 a la pròrroga, el club blaugrana va assolir el seu tercer títol de la temporada, malgrat que Ronaldo es trobava disputant la Copa Amèrica a Bolívia. Luis Figo va ser la gran estrella de la final, l’himne barcelonista va sonar al Bernabéu i el vicepresident Joan Gaspart va muntar un dels seus numerets.