
Si repassem el que ha succeït al futbol europeu el darrer quart de segle, crec que estaríem tots d’acord en què el Milan ha estat el millor club del continent. En aquest lapse de temps, els llombards, entre d’altres molts títols, han aconseguit guanyar cinc vegades la Copa d’Europa o Lliga de Campions, mentre han disputat tres cops més la final d’aquest torneig.
Tanmateix, des de fa ja algun temps, l’esquadra italiana està immersa en una important crisi i, per exemple, no va jugar la Champions League la temporada passada, mentre que ha iniciat l’actual exercici en un alarmant estat de forma. Els motius poden ser els que s’adjunten a continuació.
Un ocupat i trasbalsat Silvio Berlusconi (foto). El magnat italià pot tenir molts defectes, però sens dubte ha estat un extraordinari president per al Milan, al qual va agafar, mitjan la dècada dels 80, en un moment força delicat i en pocs anys el va convertir en el millor equip del món. No obstant, últimament sembla molt ocupat amb els seus assumptes polítics, doncs és el primer ministre de la República Italiana, i força trasbalsat per diferents escàndols. Hi ha rumors sobre la possible venda del club.
Crisi econòmica. El Milan no ha estat immune a la crisi econòmica mundial i això li ha impedit fitxar l’últim estiu jugadors com Luis Fabiano o Dzeko, futbolistes que tres o quatre anys enrere haguessin contractat sense problemes.
Molta veterania. Malgrat les recents retirades dels llegendaris Alessandro Costacurta i el gran capità Paolo Maldini, la plantilla milanista continua tenint una mitjana d’edat molt alta. Jugadors com Dida, Abbiati, Zambrotta, Nesta, Ambrosini, Gattuso, Seedorf o Inzaghi superen la trentena.
La retirada de Maldini i el traspàs de Kaká. Encara que el mític defensa ja no era vital sobre el terreny de joc, el seu carisma era molt important al vestidor de San Siro. Pel que fa a Kaká, l’astre brasiler, fitxat pel Real Madrid, era un home bàsic en el Milan dels darrers anys.
El calamitós estat de forma de Ronaldinho. Tothom recorda que, després de tres anys excepcionals, Ronaldinho va acabar la seva etapa al FC Barcelona de forma molt negativa, amb importants problemes d’indisciplina. Molta gent confiava en un canvi del brasiler quan va fitxar l’estiu de 2008 pel Milan, però el mitja punta continua sense reaccionar i actualment el seu estat de forma és força deficient.
El canvi a la banqueta. Després d’una etapa excel·lent, en què es van conquistar, per exemple, dues Champions League, Carlo Ancelotti va abandonar San Siro per fitxar pel Chelsea. Sens dubte ha estat una altra marxa molt important, a la qual s’ha d’unir l’arribada d’un tècnic sense experiència com el brasiler Leonardo. L’exjugador del València i el mateix Milan no ha arribat en el millor moment a l’entitat llombarda.
Tanmateix, des de fa ja algun temps, l’esquadra italiana està immersa en una important crisi i, per exemple, no va jugar la Champions League la temporada passada, mentre que ha iniciat l’actual exercici en un alarmant estat de forma. Els motius poden ser els que s’adjunten a continuació.
Un ocupat i trasbalsat Silvio Berlusconi (foto). El magnat italià pot tenir molts defectes, però sens dubte ha estat un extraordinari president per al Milan, al qual va agafar, mitjan la dècada dels 80, en un moment força delicat i en pocs anys el va convertir en el millor equip del món. No obstant, últimament sembla molt ocupat amb els seus assumptes polítics, doncs és el primer ministre de la República Italiana, i força trasbalsat per diferents escàndols. Hi ha rumors sobre la possible venda del club.
Crisi econòmica. El Milan no ha estat immune a la crisi econòmica mundial i això li ha impedit fitxar l’últim estiu jugadors com Luis Fabiano o Dzeko, futbolistes que tres o quatre anys enrere haguessin contractat sense problemes.
Molta veterania. Malgrat les recents retirades dels llegendaris Alessandro Costacurta i el gran capità Paolo Maldini, la plantilla milanista continua tenint una mitjana d’edat molt alta. Jugadors com Dida, Abbiati, Zambrotta, Nesta, Ambrosini, Gattuso, Seedorf o Inzaghi superen la trentena.
La retirada de Maldini i el traspàs de Kaká. Encara que el mític defensa ja no era vital sobre el terreny de joc, el seu carisma era molt important al vestidor de San Siro. Pel que fa a Kaká, l’astre brasiler, fitxat pel Real Madrid, era un home bàsic en el Milan dels darrers anys.
El calamitós estat de forma de Ronaldinho. Tothom recorda que, després de tres anys excepcionals, Ronaldinho va acabar la seva etapa al FC Barcelona de forma molt negativa, amb importants problemes d’indisciplina. Molta gent confiava en un canvi del brasiler quan va fitxar l’estiu de 2008 pel Milan, però el mitja punta continua sense reaccionar i actualment el seu estat de forma és força deficient.
El canvi a la banqueta. Després d’una etapa excel·lent, en què es van conquistar, per exemple, dues Champions League, Carlo Ancelotti va abandonar San Siro per fitxar pel Chelsea. Sens dubte ha estat una altra marxa molt important, a la qual s’ha d’unir l’arribada d’un tècnic sense experiència com el brasiler Leonardo. L’exjugador del València i el mateix Milan no ha arribat en el millor moment a l’entitat llombarda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario