El FC Barcelona va aconseguir la temporada 2005/2006 tres títols: la Supercopa d’Espanya, el campionat de Lliga, el segon consecutiu, i la Champions League, la segona Copa d’Europa en la història de l’entitat catalana. En el següent exercici, l’equip que dirigia Frank Rijkaard, el qual tenia com a futbolistes més destacats homes com Ronaldinho, Deco o Samuel Eto’o, va entrar en l’autocomplaença, la indisciplina i la manca de compromís. Un conjunt que hagués pogut marcar una gran època, fins i tot superior a la que va traçar el Dream Team de Johan Cruyff, es va desfer.
L’any 2009, el club blaugrana, entrenat per Pep Guardiola, va assolir sis títols: Copa del Rei, campionat de Lliga, Champions League, en la que va ser la tercera Copa d’Europa de la institució barcelonista, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs, trofeu que va guanyar per primer cop en la història. Ara, després d’uns partits no massa convincents, alguns, encara no massa nombrosos, veuen un paral·lelisme entre els dos equips, el de Rijkaard i el de Guardiola.
Tanmateix, penso que una situació no té res a veure amb l’altra i em baso en les següents conclusions:
- Tema de l’actitud. Malgrat que alguns van observar manca d’actitud dels jugadors del Barça en la primera part del matx d’Stuttgart, corresponent a l’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, jo no ho vaig veure així. Crec que els futbolistes blaugrana van estar molt desencertats, i potser, ja al segon temps, no van tenir massa ambició per guanyar arran d’igualar el partit, però no hi vaig entreveure ni manca d’actitud, ni autocomplaença ni tampoc desídia.
- Tema de la disciplina. Els actes d’indisciplina d’alguns jugadors del Barça de Rijkaard van ser molt clars. Només cal recordar l’important número d’entrenaments que es perdia Ronaldinho o les declaracions explosives que Eto’o va realitzar en un acte a Vilafranca del Penedès. És evident que això no té lloc en l’actualitat.
- Guardiola no és Rijkaard. Segons el meu parer, i a diferència d’altres persones, l’holandès va ser un magnífic entrenador en els seus primers tres anys com a tècnic al Camp Nou, els que van coincidir amb Henk ten Cate com a principal ajudant. No obstant, no era un home massa partidari d’imposar durs mètodes disciplinaris. No tinc cap dubte que, si arribés el cas, Guardiola els aplicaria de forma instantània.
- Canvi de rol d’alguns jugadors. El 2007, jugadors de la pedrera, normalment els més implicats i compromesos, com Víctor Valdés, Carles Puyol, malgrat ostentar ja la capitania, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Leo Messi, no tenien un paper específic tan important com el d’ara. A més, han arribat altres jugadors del planter amb caràcter com Gerard Piqué o Sergio Busquets. Si la reacció depèn d’aquests homes, la meva confiança en la millora de joc i resultats és total.
- L’any passat ja va succeir una cosa semblant. Més o menys per aquestes dates, el Barça de Guardiola ja ho va passar força malament la temporada passada. Curiosament llavors també es va perdre, pel que fa a la Lliga, al Vicente Calderón i, en un mal encontre, es va empatar a Lió en el xoc d’anada dels vuitens de final de la Champions.
- Ja es coneix la experiència. Directius, tècnics i futbolistes coneixen perfectament, almenys la gran majoria d’ells, allò que va passar fa ara tres anys. Per tant, saben que s’ha de fer, o no fer, perquè la història no es repeteixi.
L’any 2009, el club blaugrana, entrenat per Pep Guardiola, va assolir sis títols: Copa del Rei, campionat de Lliga, Champions League, en la que va ser la tercera Copa d’Europa de la institució barcelonista, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs, trofeu que va guanyar per primer cop en la història. Ara, després d’uns partits no massa convincents, alguns, encara no massa nombrosos, veuen un paral·lelisme entre els dos equips, el de Rijkaard i el de Guardiola.
Tanmateix, penso que una situació no té res a veure amb l’altra i em baso en les següents conclusions:
- Tema de l’actitud. Malgrat que alguns van observar manca d’actitud dels jugadors del Barça en la primera part del matx d’Stuttgart, corresponent a l’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, jo no ho vaig veure així. Crec que els futbolistes blaugrana van estar molt desencertats, i potser, ja al segon temps, no van tenir massa ambició per guanyar arran d’igualar el partit, però no hi vaig entreveure ni manca d’actitud, ni autocomplaença ni tampoc desídia.
- Tema de la disciplina. Els actes d’indisciplina d’alguns jugadors del Barça de Rijkaard van ser molt clars. Només cal recordar l’important número d’entrenaments que es perdia Ronaldinho o les declaracions explosives que Eto’o va realitzar en un acte a Vilafranca del Penedès. És evident que això no té lloc en l’actualitat.
- Guardiola no és Rijkaard. Segons el meu parer, i a diferència d’altres persones, l’holandès va ser un magnífic entrenador en els seus primers tres anys com a tècnic al Camp Nou, els que van coincidir amb Henk ten Cate com a principal ajudant. No obstant, no era un home massa partidari d’imposar durs mètodes disciplinaris. No tinc cap dubte que, si arribés el cas, Guardiola els aplicaria de forma instantània.
- Canvi de rol d’alguns jugadors. El 2007, jugadors de la pedrera, normalment els més implicats i compromesos, com Víctor Valdés, Carles Puyol, malgrat ostentar ja la capitania, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Leo Messi, no tenien un paper específic tan important com el d’ara. A més, han arribat altres jugadors del planter amb caràcter com Gerard Piqué o Sergio Busquets. Si la reacció depèn d’aquests homes, la meva confiança en la millora de joc i resultats és total.
- L’any passat ja va succeir una cosa semblant. Més o menys per aquestes dates, el Barça de Guardiola ja ho va passar força malament la temporada passada. Curiosament llavors també es va perdre, pel que fa a la Lliga, al Vicente Calderón i, en un mal encontre, es va empatar a Lió en el xoc d’anada dels vuitens de final de la Champions.
- Ja es coneix la experiència. Directius, tècnics i futbolistes coneixen perfectament, almenys la gran majoria d’ells, allò que va passar fa ara tres anys. Per tant, saben que s’ha de fer, o no fer, perquè la història no es repeteixi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario