Durant les últimes setmanes, encara que d’una forma molt tímida (res a veure amb la “teoria del villarato” exposada des de la premsa esportiva madrilenya), representants del FC Barcelona com Xavi Hernández, Víctor Valdés o el mateix president Sandro Rosell (foto) han expressat cert enuig pels arbitratges que últimament està patint el club català.
Fa molt de temps que segueixo el món del futbol i quan des de la institució blaugrana s’han queixat dels àrbitres, la situació no ha millorat, més aviat el contrari. Recordo ara el victimisme del Barça durant les etapes presidencials d’Agustí Montal, Josep Lluís Núñez, pel que fa a la seva primera època, i Joan Gaspart, i la veritat és que la imatge de l’entitat catalana era penosa i acomplexada, més o menys com la que està donant el Real Madrid els últims anys.
Quan Johan Cruyff va arribar a la banqueta del Camp Nou, l’any 1988, va tenir clares dues coses: no parlar del Real Madrid i no culpar els àrbitres de les derrotes, encara que l’holandès va tenir molts problemes amb el col·legiat asturià Manuel Díaz Vega. Aquest sistema el van adoptar anys més tard Frank Rijkaard i Pep Guardiola. No cal dir que els resultats han acompanyat.
És cert que sembla que el Real Madrid està tenint “millors” arbitratges aquesta temporada que el Barça, però no crec que sigui una bona idea queixar-se, almenys públicament. El president Rosell sap que pot parlar allà on faci falta de forma discreta, sense que res surti reflectit en els mitjans de comunicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario