Una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció és l’alt nivell d’exigència que té l’afecció del València CF, una institució que compta amb un important palmarès, però que, per exemple, es troba molt lluny de l’historial de grans clubs com Real Madrid o FC Barcelona.
El València fa vuit anys que no aconsegueix un títol oficial, des de la Copa del Rei assolida l’any 2007 en un convuls exercici amb Ronald Koeman d’entrenador, i 11 anys de la seva última temporada podríem considerar històrica, quan de la mà de Rafa Benítez, l’entitat valencianista va conquistar el campionat de Lliga i la Copa de la UEFA.
A més, el club valencià, fonamentalment per greus problemes econòmics, que, entre altres factors, li han impedit acabar el nou estadi, una de les obres del malbaratament que va caracteritzat la llarga etapa en què el Partit Popular va presidir la Generalitat valenciana, ha transitat els últims anys per una etapa molt fosca, que en alguna ocasió l’ha deixat fora fins i tot de la Lliga Europa.
Ara fa un any, l’entrenador portuguès Nuno Espírito Santo (foto) va arribar a Mestalla i, sense comptar amb cap experiència al futbol espanyol, va classificar el València per a la fase prèvia de la Lliga de Campions, la qual va superar el passat mes d’agost contra el Mònaco, un equip que la temporada anterior va arribar als quarts de final de la competició.
Malgrat tot, aquesta campanya l’afecció de Mestalla ja ha demanar la destitució de l’entrenador lusità. És cert que el València ja ha superat, en part, la crisi econòmica i també que ha començat la temporada de forma bastant decebedora, sobretot per la derrota a l’estadi valencianista en la primera jornada de la Champions League contra el Zenit de Sant Petersburg, però demanar el cessament d’Espírito Santo em sembla increïble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario