Des d’aquell dia, a principis de l’any 2014, és a dir, ara fa més o menys dos anys, que Víctor Valdés va anunciar que no renovaria el seu contracte amb el FC Barcelona, que finalitzava el 30 de juny del mateix any, el porter de Gavà ha tingut una adversitat rere l’altra: una gravíssima lesió, el no compliment per part del Mònaco d’un pacte verbal, romandre sis mesos sense club, la seva escassa participació amb el Manchester United i el seu segon enfrontament amb l’entrenador holandès Louis van Gaal.
Valdés és una d’aquestes persones anomenades estranyes que prefereixen anar a la seva bola i ja se sap que, en aquest món políticament correcte, algunes actituds no agraden i això és el que va succeir quan l’arquer català va decidir no acomiadar-se de l’afecció barcelonista al Camp Nou, com si va fer el gran capità Carles Puyol, que va optar per retirar-se per la mateixa època. Durant aquests últims temps, hi ha hagut la sensació que una part del sempre peculiar i difícil entorn blaugrana argumentava, cada cop que Valdés sumava un contratemps, que s’ho havia buscat.
Víctor, amb el permís d’altres homes llegendaris com Antoni Ramallets i Andoni Zubizarreta, ha estat molt probablement el millor porter de la història de la societat catalana, havent assolit 6 campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs i 3 Lligues de Campions, realitzant una actuació excel•lent en la primera final d’elles, disputada l’any 2006 a l’estadi de Saint – Denis contra l’Arsenal.
El passat cap de setmana, Víctor va comprometre’s amb el club belga de l’Standard de Lieja. Que tingui molta sort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario