Abans de l’any 1974, Holanda només havia jugat la fase final d’un Mundial, el de França en el llunyà any 1938, però l’equip neerlandès, malgrat no guanyar el títol, va ser la gran sensació del campionat portat a terme a la llavors Alemanya Occidental, en una situació semblant a la realitzada pel combinat d’Hongria 20 anys abans a la Copa del Món de Suïssa, quan va marxar de terres helvètiques sense el títol a pesar de fer un excel•lent futbol.
A les ordres de Marinus Michels, aleshores també entrenador del FC Barcelona, equip amb el qual Johan Cruyff havia completat una meravellosa primera temporada, Holanda va comptar amb un extraordinari planter en què, a part de Cruyff, hi brillaven jugadors com Jongbloed, Suurbier, Rijsbergen, Krol, Jansen, Neeskens, Van Hanegem, Haan, Rep o Rensenbrink.
Després d’una primera fase de futbol espectacular, en què la selecció holandesa, anomenada la Taronja Mecànica, en un període en què es va estrenar el mític film d’Stanley Kubrick, va vèncer sense problemes Bulgària i la bicampiona mundial Uruguai, i va empatar davant Suècia en un partit ja instranscendent per a la classificació, durant la segona fase, també en format de lligueta, l’equip neerlandès va superar Alemanya Oriental, va desarborar Argentina sota una intensa pluja i va aconseguir una excel•lent victòria contra la tricampiona Brasil, partit en què Cruyff va fer el millor gol del campionat.
Després del fantàstic futbol mostrat al llarg del torneig, Holanda sortia com a favorita a la final de l’estadi Olímpic de Munic contra l’equip amfitrió, que havia tingut molts problemes per superar Polònia, la gran revelació del certamen. Tanmateix, varis factors van contribuir a la derrota neerlandesa enfront el conjunt alemany, entrenat per Helmut Schön i format per futbolistes com Maier, Beckenbauer, Breitner, Höness o Müller. En primer lloc, sembla que els jugadors holandesos no van preparar de la millor manera la final, després d’una nit bastant esbojarrada; en segon lloc, el tradicional ofici d’aquella magnífica Alemanya i, en tercer lloc, el fet que Cruyff no va tenir la seva millor tarda en el matx jugat a la capital bavaresa.
El partit, però, va començar molt bé per a la Taronja Mecànica, quan al primer minut del xoc, Cruyff se’n va anar del ferri marcatge de Vogts, en una de les poques vegades que ho va aconseguir en aquella final, i va ser objecte de penal, que va transformar Neeskens. No obstant, Alemanya va remuntar amb gols de Breitner, igualment en llançament des dels 11 metres, i, evidentment, del torpede Müller. Malgrat la derrota, Cruyff va ser elegit el millor jugador del Mundial i va obtenir la seva tercera Pilota d’Or aquell any 1974.
Cruyff només disputaria un altre gran campionat amb Holanda, l’Eurocopa de 1976 celebrada a l’antiga Iugoslàvia, en què el combinat Oranje va acabar tercer. Malgrat participar en la fase de classificació, va renunciar a jugar el Mundial d’Argentina, l’any 1978, en el qual els neerlandesos va tornar a ser sotscampions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario