Ara fa una dècada, es va viure una de les millors temporades
del futbol d’elit català, doncs el FC Barcelona va guanyar el campionat de
Lliga, el segon consecutiu, mentre el RCD Espanyol va assolir la Copa del Rei,
la segona en set anys.
Aleshores, el Barça tenia com a president Joan
Laporta, com a entrenador Frank Rijkaard i com a onze base el format per
Valdés, Oleguer, Puyol, Márquez, Van Bronkhorst, Xavi, Iniesta, Deco, Giuly,
Eto’o i Ronaldinho, mentre emergia un jove Messi.
Llavors l’Espanyol tenia com a màxim mandatari Daniel
Sánchez Llibre, com a tècnic Miguel Ángel Lotina i com a onze tipus l’integrat
per Kameni, Zabaleta, Lopo, el desaparegut Jarque, David Garcia, Costa, De la
Peña, Ito, Fredson, Luis García i Tamudo.
El bloc de Rijkaard, que tenia com a gran estrella el
brasiler Ronaldinho, va fer una campanya excel·lent, malgrat les greus lesions
de Xavi i Messi, doncs també va conquistar la Supercopa d’Espanya i la Lliga de
Campions, la segona Copa d’Europa del club, aconseguida a l’estadi de Saint Denis.
Pel contrari, el grup de Lotina, que comptava amb el
colomenc Tamudo com a futbolista més carismàtic, va realitzar un exercici molt
irregular, ja que un gol de Corominas en el descompte de l’última jornada va
salvar l’entitat blanc-i-blava del descens a segona divisió.
En l’inici de la següent temporada, hi va tenir lloc
l’única Supercopa d’Espanya disputada entre els dos principals clubs catalans
(a la foto una imatge de Tamudo i Puyol del xoc d’anada a Montjuïc), que va
guanyar sense massa dificultats el club blaugrana.
Tanmateix, mentre el Barça de Rijkaard es va enfonsar
amb clars signes d’aburgesament, apatia i autocomplaença, l’Espanyol, de la mà
del nou entrenador Ernesto Valverde, va arribar a la final de la Copa de la
UEFA, que va perdre als penals davant el Sevilla a Glasgow.
No hay comentarios:
Publicar un comentario