Van haver de passar 36 anys, concretament el 1966, ara
es compleix mig segle, perquè Anglaterra, el país on es va inventar el futbol,
organitzés la Copa del Món.
La selecció anglesa, fins aleshores, no havia fet res
massa remarcable en els Mundials en què havia participat, però l’equip que
l’any 1966 dirigia Alf Ramsey comptava amb futbolistes de gran qualitat, com el
porter Gordon Banks, el carismàtic capità Bobby Moore o el centrecampista Bobby
Charlton, per a molts experts encara avui en dia el millor jugador anglès de la
història.
Malgrat tot, Anglaterra no va comptar amb una
trajectòria fàcil en el seu camí cap a la final, doncs va tenir molts problemes
en quarts de final contra Argentina, que va patir la polèmica expulsió
d’Antonio Rattin, i en semifinals davant la gran revelació del torneig, la
Portugal d’Eusebio, màxim anotador del certamen.
La final, que es va disputar al mític antic estadi de
Wembley, a Londres, la van jugar els amfitrions i Alemanya Occidental. Helmut
Haller va avançar els germànics, però Geoff Hurst, gran protagonista del partit
amb un hart trick, i Martin Peters van remuntar. Quan Anglaterra ja acariciava
el triomf, pràcticament en l’últim instant, aquella Alemanya que mai es rendia
va forçar la pròrroga mitjançant un gol de Wolfgang Weber.
En el temps extraordinari es va produir el fet més
polèmic de l’encontre (foto): Hurst va disparar des de fora de l’àrea, la
pilota va anar a parar al travesser de la porteria alemanya i més tard va botar
a la ratlla de gol, sense que mai s’hagi pogut verificar si realment l’esfèric
va entrar o no a la porta defensada per Hans Tilkowski. Pocs minuts més tard,
el mateix Hurst va situar el 4 a 2 definitiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario