T’agradin o no el seu caràcter, la seva personalitat,
els seus qüestionables mètodes, un futbol moltes vegades poc brillant, certa
tendència a un tarannà pretensiós o el munt d’excuses que argumenta quan les
coses no li surten bé, crec que ningú pot negar que el portuguès José Mourinho
és un dels millors entrenadors del món aquest segle XXI.
Mourinho va assolir amb el modestíssim Porto la
Champions League, després va fer transitar el Chelsea per la millor època de la
seva història, més tard li va donar a l’Inter de Milà la seva primera Copa
d’Europa en 35 anys i posteriorment, malgrat romandre a l’ombra del FC
Barcelona de Pep Guardiola, va lluitar amb dignitat contra aquell extraordinari
equip, potser el millor de la història, i fins i tot li va arrabassar alguns
títols.
Tanmateix, des de la seva marxa del Santiago Bernabéu,
en què va sortir una mica per la porta del darrera, sense poder jugar mai la
final de la Lliga de Campions i enfrontat a un mite com Iker Casillas, al
preparador lusità no li han anat bé les coses, excepte la primera temporada del
seu retorn al Chelsea, quan va conquistar la seva tercera Premier League amb el
club d’Stamford Bridge.
Ara fa més o menys un any va ser destituït per Roman
Abramòvitx al club londinenc i, després de molts rumors sobre un possible
retorn al Real Madrid, que finalment va optar per Zinedine Zidane per
substituir Rafael Benítez, va ser contractat pel Manchester United amb certa
sorpresa, doncs semblava que el tarannà de Mourinho no concordava amb la
filosofia imperant a Old Trafford.
La temporada no ha fet res més que començar, però el
Manchester United ha perdut tres partits consecutius, dos de la Premier League,
a Old Trafford en el derbi contra el Manchester City de Guardiola i al terreny
del modest Watford, i un de la Lliga Europa, a Rotterdam davant el ressorgit
Feyenoord de Giovanni van Bronkhorst, líder de l’Eredivisie.
Diferents causes poden tenir-hi lloc en aquest sotrac pel qual està passant Mourinho, però en destacaria les següents: certes tàctiques que poden estar ja obsoletes, el fet que els futbolistes ja han deixat de creure’s les seves incessants queixes o el baixíssim estat de forma pel que han passat alguns dels jugadors clau que ha tingut sota les seves ordres els últims anys: Fàbregas, Hazard i Costa, l’any anterior amb el Chelsea, i Fellaini, Pogba, que aquest passat estiu s’ha convertit en el fitxatge més car de la història, i Rooney, aquesta temporada amb el Manchester United.
No hay comentarios:
Publicar un comentario