Si, és veritat, Anglaterra compta amb una relació de
futbolistes que és una de les més brillants de la seva història i ha realitzat
una fase de classificació extraordinària, però jo confio poc, molt poc, en la
selecció anglesa, que només ha aconseguit un notable rendiment en Copes del Món
en dues ocasions: quan es va proclamar campiona el 1966 com a amfitriona i quan
va ser semifinalista a Itàlia 1990.
Realment, es fa estrany trobar alguna causa de la fluixa competivitat del conjunt anglès els últims anys en els grans campionats, tenint en
compte que ha tingut magnífics futbolistes com per exemple Steven Gerrard,
Frank Lampard, Paul Scholes, Wayne Rooney o el mediàtic David Beckham, tot i
que una d’elles, a part d’una fràgil mentalitat en els encontres importants,
podria ser la gran quantitat de jugadors estrangers que hi ha a la Premier
League.
El seleccionador Gareth Southgate pot convocar una
extraordinària sèrie de jugadors, alguns d’ells encara molt joves, entre els
quals es troben Hart (West Ham United), Walker (Manchester City), Smalling
(Manchester United), Cahill (Chelsea FC), Stones (Manchester City), Young
(Manchester United), Rose (Tottenham Hotspur), Dier (Tottenham Hotspur),
Henderson (Liverpool FC), Lingard (Manchester United), Delph (Manchester City),
Oxlade – Chamberlain (Liverpool FC), Lallana (Liverpool FC), Alli (Tottenham
Hotspur), Sterling (Manchester City), Kane (Tottenham Hotspur), Vardy
(Leicester City), Sturridge (Liverpool FC), Welbeck (Arsenal FC) i Rashford
(Manchester United).
A la foto, Kane.
No hay comentarios:
Publicar un comentario