Era l’estiu de l’any 2008 i el panorama al FC
Barcelona no era precisament el més idoni: el club havia realitzat dues
campanyes molt decebedores, Frank Rijkaard, que havia guanyat dues Lligues, dues
Supercopes d’Espanya i una Lliga de Campions, la segona Copa d’Europa en la
història de la institució catalana, havia deixat de ser l’entrenador i jugadors
com Ronaldinho, la gran estrella d’aquell bloc, i Deco havien entrat en una
profunda decadència.
Per si tot allò fos poc, el president Joan Laporta va
ser sotmès a una moció de censura presentada pel soci Oriol Giralt,
probablement assessorat i dirigit per Sandro Rosell, que l’advocat va poder
superar per molt poc marge, mentre observava com li dimitien carismàtics
vicepresidents com Ferran Soriano o Marc Ingla (de fet, ell mateix va estar a
punt de deixar-ho estar).
En aquell marc tan delicat, Laporta, acompanyat del
seu director tècnic Txiki Begiristáin, en lloc de fitxar el portuguès José
Mourinho, un entrenador experimentat i triomfant que era el preferit de molts
directius, es va decantar per contractar com a nou tècnic el jove i inexpert
Pep Guardiola (foto), que acabava d’ascendir el filial blaugrana a segona
divisió B.
Guardiola va decidir prescindir de Ronaldinho, Deco i
Eto’o, encara que el camerunès va continuar una temporada més; va atorgar al
lideratge a futbolistes fins llavors secundaris com Valdés, el capità Puyol,
Xavi, Iniesta i Messi, ja considerat un dels millors jugadors del món; va fitxar
homes com Alves i Keita, tots dos procedents del Sevilla; va donar confiança a
altres jugadors que havien arribat anteriorment, com Abidal i Henry; va
recuperar Piqué, que havia marxat com a juvenil al Manchester United, i va
ascendir del Barça B Busquets i Pedro.
Aquell Barça, que va tenir vigència entre els anys
2008 i 2012, i que va comptar també amb futbolistes com Mascherano o Villa, va
conquistar tres Lligues, dues Copes del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues
Lligues de Campions, dues Supercopes d’Europa i dos Mundials de Clubs, destacant
el triplet de la temporada 2008 / 2009 i el sextet de l’any 2009. Pel joc que
va oferir, atractiu, intens i ofensiu, per mi aquell Barça de Guardiola, que va
ser l’admiració del món sencer, ha estat el millor equip de la història del
futbol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario