Una de les causes de l’actual divorci entre la junta i
la plantilla del FC Barcelona és el tipus de pretemporada que ha realitzat
l’equip d’Ernesto Valverde, amb dues gires intercontinentals, la primera al
Japó i la segona als Estats Units. En aquest cas, crec que els futbolistes
tenen raó quan asseguren que això està passant factura en aquest inici
d’exercici.
Soc conscient que el futbol ha canviat molt en els
darrers 30 anys i que aquelles pretemporades típiques, per exemple, dels anys
70 i 80 del segle passat, quan els equips es recloïen unes dues setmanes en un
recinte i, sobretot, realitzaven entrenaments de tipus físic, ja han passat a
la història, com també les concentracions a Holanda del Barça de Johan Cruyff,
quan disputava un munt de partits contra modestíssims conjunts neerlandesos.
Ja és freqüent, doncs, des de fa bastants anys, que
les principals entitats europees portin a terme gires per altres continents per
quadrar els seus pressupostos, però el que ha fet aquest any el Barça crec que
és una autèntica barbaritat, doncs, encara que els jugadors viatgin en primera
classe o bisiness, amb grans comoditats, no deixen de ser trasllats llargs,
esgotadors i pesats, que, quan a més es tracta de dos de seguits, la situació
ja pot considerar-se esperpèntica.
Per finalitzar aquest article, em faig les següents
preguntes: Quin tant per cent guanya la institució catalana en aquestes
esgotadores gires en relació als contractes de Leo Messi o Antoine Griezmann o
als fitxatges d’Ousmane Dembélé i Philippe Coutinho ? Menys d’un 5% ? Per tant,
val la pena ?
A la foto, una imatge del matx que va jugar el Barça
el passat estiu contra el Vissel Kobe japonès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario