Després de la dolorosa derrota en la final de la Copa
d’Europa de 1986, a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla contra l’Steaua de
Bucarest, el FC Barcelona va entrar en una gravíssima crisi esportiva, la qual
es va allargar fins a l’arribada a la banqueta del Camp Nou, dos anys més tard,
de Johan Cruyff.
La temporada 1987 / 1988 va ser, en línies generals,
pèssima per al club català, fins el punt que si no hagués guanyat la Copa del
Rei, després d’una inesperada victòria davant la Real Sociedad a l’estadi
Santiago Bernabéu de Madrid, el club blaugrana s’hauria quedat fora de les
competicions europees, fet que mai ha succeït.
Des de feia ja alguns anys, els futbolistes de
l’entitat tenien molts problemes amb el president Josep Lluís Núñez, derivats
dels contractes d’imatge, i els membres de la plantilla, potser esperonats
perquè acabaven de conquistar la Copa i perquè coneixien que el constructor es
trobava en unes circumstàncies molt incòmodes, amb freqüents mocadorades al
Camp Nou i una sòlida oposició a la seva gestió, van portar a terme l’anomenat
Motí de l’Hesperia.
Pràcticament tota la plantilla del Barça, acompanyada
de l’entrenador Luis Aragonés, es va
reunir en aquell establiment que es trobava ubicat al barri de les Tres Torres
i va llegir un manifest en què demanava al soci la destitució de Núñez.
Tanmateix, al contrari de què esperaven els jugadors,
el motí va suposar la salvació d’un Núñez molt fràgil, doncs la majoria de
socis i seguidors es van situar al costat del president, que de seguida va
fitxar Johan Cruyff com a nou tècnic i tots dos van començar a construir el
mític Dream Team.
A la foto, Víctor Muñoz i, en primer pla, José Ramón
Alexanko durant el manifest.
No hay comentarios:
Publicar un comentario