He de ser sincer: hi ha coses que fa fet Ronald Koeman
(foto), des que es va fer càrrec d’entrenador del FC Barcelona, que no m’han
agradat, com per exemple les seves crítiques als àrbitres, el VAR i els
horaris, mantenir massa setmanes un doble pivot al centre del camp
excessivament desprotegit, certa tendència a no saber canviar els partits quan
el resultat és negatiu o, encara que no deixa de ser un gest de sinceritat i
honestedat, comentar que la plantilla actual del club no arriba, per lògica,
per guanyar massa títols.
Tanmateix, en una de les pitjors crisis esportives i,
sens dubte, en la més greu conjuntura econòmica de la història moderna de la
institució catalana, amb una plantilla molt descompensada, a causa de l'horrible planificació de l’anterior junta directiva, i malgrat les lesions de
futbolistes importants com Sergi Roberto, Gerard Piqué, Felipe Coutinho i Ansu
Fati, sense oblidar l’estat de baixa forma de Samuel Umtiti o Clement Lenglet,
el Barça de Koeman és tercer al campionat de Lliga (seria segon si guanyés el
partit pendent) i està classificat per a les semifinals de la Copa del Rei i
els vuitens de final de la Champions League.
A més, Koeman, l’home que en l’època del Dream Team de
Johan Cruyff assumia les responsabilitats quan les coses anaven malament i que
va marcar el gol que va donar la primera Copa d’Europa a l’entitat
barcelonista, l’any 1992 a Wembley, tot i que algunes vegades més per
necessitat que no pas per convicció, ha donat força minuts a joves com Serginho
Dest, Óscar Mingueza, Ronald Araújo, Pedri González, Francisco Trincao i, abans
de lesionar-se, Ansu Fati, mentre ha recuperat futbolistes en crisi com Frenkie
de Jong, Ousmane Dembélé i Antoine Griezmann.
No hay comentarios:
Publicar un comentario