El FC Barcelona, malgrat no obtenir cap títol, havia
acabat la temporada 2003 / 2004 amb molt bones sensacions i aquestes van
continuar en el següent exercici, en què l’equip de Frank Rijkaard va realitzar
un campionat de Lliga molt regular, tot i que el tècnic neerlandès pràcticament
només va utilitzar 12 homes, un onze tipus força evident i un joveníssim Andrés
Iniesta que acostumava cada matx a sortir des de la banqueta, doncs la plantilla
va patir quatre gravíssimes lesions, concretament les de Thiago Motta, Gabri
Garcia, José Edmilson i Henrik Larsson, actualment el principal ajudant de
Ronald Koeman a la banqueta del Camp Nou.
Amb un Ronaldinho de Assis estel·lar, en aquella època
el brasiler era indiscutiblement el millor futbolista del món, i les
aportacions bàsiques d'homes com Víctor Valdés, el capità Carles Puyol,
Rafa Márquez, Xavi Hernández, el mateix Iniesta i dos fitxatges realitzats
l’estiu de 2004, Anderson Deco i Samuel Eto’o, sense oblidar les primeres
aparicions d’un quasi adolescent Leo Messi, el Barça va recuperar el títol de
Lliga, campionat que no assolia des de l’any 1999. Això si, una plantilla tan
curta va motivar que el bloc de Rijkaard no pogués superar els vuitens de final
de la Lliga de Campions contra el Chelsea de José Mourinho.
Tanmateix, en aquella època, les diferències entre el
president Joan Laporta i el vicepresident esportiu Sandro Rosell eren ja
insostenibles i el segon, una vegada finalitzada la temporada, va dimitir del
seu càrrec, juntament amb els seus directius afins, entre els quals es trobaven
Josep Maria Bartomeu i Toni Freixa, i es va convertir en la principal oposició
de l’advocat barceloní.
A la foto, Laporta i Rosell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario