Set anys després del seu últim
títol de Lliga, l’Atlético de Madrid ha conquistat el campionat, en què,
malgrat una segona volta no massa convincent, ha estat, sens dubte, l’equip més
regular del torneig, en el qual ha realitzat una primera part de competició amb
números de rècord.
El tècnic argentí Diego Cholo
Simeone continua fent història a l’entitat madrilenya i, amb el permís del
llegendari Luis Aragonés, molts els consideren el millor entrenador de la
història del club, doncs compta ja amb un palmarès espectacular, format per
dues Lligues, una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, dues Europa League i
dues Supercopes d’Europa, sense oblidar que sota el seu comandament els
blanc-i-vermells han disputat dues finals de la Champions League. Tanmateix, a causa del seu tradicional conservadorisme, en ocasions tinc dubtes de si Simeone
és el preparador idoni d’una plantilla d’enorme qualitat tècnica.
En el flamant campió de Lliga han
destacat futbolistes com Oblak, un dels millors porters del món; Savic, el
capità Koke, Carrasco, Llorente, amb una temporada completíssima de
l’exmadridista, i el davanter uruguaià Luis Suárez, amb una campanya decisiva
de l’exatacant del FC Barcelona.
Entrenador: Simeone.
Capità: Koke.
Estrella: Suárez.
Jugador més destacat de la
temporada: Llorente (foto).
Màxim anotador: Suárez.
Revelació: Hermoso.
Altres futbolistes significatius:
Oblak, Savic i Carrasco.
Onze tipus: Oblak, Trippier,
Savic, Giménez, Felipe, Hermoso, Llorente, Koke, Carrasco, Correa i Suárez.
Altres homes importants: Vrsaljko,
Lodi, Torreira, Herrera, Kondogbia, Saúl, Vitolo, Dembélé i Joao Félix.
El millor: Simeone és ja un autèntic mite de la institució
blanc-i-vermella.
El pitjor: l’excés de conservadorisme de l’entrenador argentí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario