lunes, 8 de noviembre de 2021

HA ARRIBAT DEFINITIVAMENT L’HORA DE XAVI HERNÁNDEZ


 





El FC Barcelona es troba en la pitjor crisi econòmica de la seva història moderna i en una de les més greus pel que fa a la faceta esportiva, potser només comparable, quant a l’actual segle XXI, a la que va tenir lloc durant la presidència de Joan Gaspart, entre els anys 2000 i 2003.

Pel que respecta a la decadència estrictament futbolística podem trobar vàries causes, però una molt important i potser la principal ha estat el fet d’anar deixant enrere la filosofia de joc que va instaurar Johan Cruyff i va fer evolucionar Pep Guardiola.

Tot i que durant el període amb Luis Enrique Martínez d’entrenador ja es van poder observar renúncies a l’ADN Barça, encara que el tècnic asturià es va veure molt condicionat pel trident atacant format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva, l’allunyament es va fer molt evident en l’època d’Ernesto Valverde i, sobretot, en la recentment protagonitzada per Ronald Koeman. Entre el preparador extremeny i el tècnic neerlandès, hi va tenir lloc la curta experiència de Quique Setién, qui potser no va poder establir els seus mètodes, radicalment cruyffistes, per l’oposició de la plantilla.

Sense cap mena de dubte, Xavi Hernández és una garantia perquè el Barça torni a utilitzar el sistema que tants anys d’èxits i triomfs va protagonitzar, potser amb algunes variacions, tal com va fer al seu dia Guardiola, i podrem tornar a observar aspectes com el joc de posició, la possessió de l’esfèric, pujar la pilota controlada des del darrere, la preponderància del centre del camp, unes línies actuant molt juntes, dos extrems que obrin el camp o una pressió asfixiant al davant, característiques que necessiten algunes d’elles una preparació física adient, que segurament el tècnic de Terrassa proporcionarà amb nous mètodes d’entrenament.

Altres facetes que podria millorar i solucionar l’arribada de Xavi seria aixecar la moral d’una plantilla deprimida i amb manca de confiança, potser asseure a la banqueta alguna vaca sagrada, i penso sobretot en Gerard Piqué, la consolidació de joves com Serginho Dest, Alejandro Balde, Nico González, Pedri Gonzalez, Pablo Gavi, Yusuf Demir i Ansu Fati, la rehabilitació d’homes com Ricky Puig i Àlex Collado o la definitiva recuperació d’Ousmane Dembélé.


No hay comentarios: