En les últimes rodes de premsa que ha efectuat Xavi
Hernández (foto), el nou entrenador del FC Barcelona, preocupat, sorprès i fins
i tot enutjat, ha comentat que hi ha futbolistes del seu planter que no entenen
el joc de posició i que l’entitat ha aparcat durant els seus sis anys
d’absència la filosofia que tants anys l’havia definit.
Molts poden ser els homes que han contribuït d’alguna
manera a què el Barça hagi perdut les seves essències: els presidents Sandro
Rosell, que volia acabar amb tot el que recordés a Johan Cruyff i Joan Laporta,
i Josep Maria Bartomeu, amb una planificació esportiva demencial; els
entrenadors Luis Enrique Martínez (encara que en aquest cas es va veure molt
condicionat pel trident ofensiu format per Messi, Suárez i Neymar), Ernesto
Valverde i Ronald Koeman (Quique Setién, senzillament, crec que no va poder
aplicar els seus mètodes); el director de futbol Víctor Segura, per a molts el
gran ideòleg en el canvi de rumb del club, i els mateixos jugadors, que potser
estaven ja cansats de les exigències que comportava assimilar l’ADN que fa més
de tres dècades va instaurar al Camp Nou Johan Cruyff i que va perfeccionar Pep
Guardiola.
Encara que hem de tenir en compte que han influït altres causes, com la gravíssima situació econòmica de l’entitat catalana, la
decadència d’una gran generació de futbolistes i l’escàs encert en alguns
fitxatges, aquest allunyament del Barça de factors com el protagonisme del
centre del camp, la possessió de la pilota, actuar amb les línies molt juntes,
el joc de posició o la pressió han portat al club a la pèssima situació dels
últims temps.
Tanmateix, hi ha esperança, el mateix Xavi i els joves
que estan triomfant els darrers mesos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario