Fa uns dies, Xavi
Hernández li va comunicar a Gerard Piqué que la pròxima temporada no serà un
futbolista insubstituïble i va comentar-li que es concentri al 100% en el futbol.
Estic totalment d’acord amb la postura de l’entrenador del FC Barcelona i penso
que aquesta exigència al central català s’hagués hagut de fer ja fa molt de
temps, segurament des de l’etapa d’Ernesto Valverde.
Els últims anys, Piqué
ha tingut una intensíssima activitat amb la seva empresa Kosmos, que per
exemple va produir el documental “La decisión”, en el qual Antoine Griezmann
explicava que no fitxava pel Barça (per cert, Gerard va dir que el veuria
prenent-se unes crispetes); porta alguns anys organitzant la Copa Davies a Madrid,
certamen en què en alguna ocasió se’l va veure ja de matinada a la Caja Mágica
de la capital espanyola quan havia d’entrenar el següent matí amb el seu club;
va assistir durant una gira als Estats Units a una festa de Rakuten, malgrat
que Valverde no li va donar permís; és el president de l’Andorra, una entitat
que aquesta temporada ha estat un rival directe del filial blaugrana; ha estat
protagonista de varis espais de televisió i de diferents xarxes socials i, no
fa gaire, es van fer públiques unes polèmiques i controvertides converses amb
el president de la Federació Espanyola Luis Rubiales.
Algú podrà argumentar,
i amb raó, que Piqué ha tingut generalment un bon rendiment i que, sense anar
més lluny aquesta passada temporada, ha estat amb Ronald Araujo el millor
central del bloc barcelonista, però també és cert que el defensa de la Bonanova
de vegades ha obligat a actuar als seus companys de línia molt
enrere, ocasionant la distància amb el mig del camp i provocant espais als
contraris, i ha tingut lesions molt greus, potser derivades de la seva
intensa vida privada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario