El passat 11 de juliol
es van complir quatre dècades de la final del Mundial d’Espanya, en què Itàlia
va vèncer per 3 a 1 Alemanya Occidental a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid.
El certamen, que es va
inaugurar el 13 de juny a l’estadi Camp Nou de Barcelona, va reunir estrelles
com l’italià Rossi, l’alemany Rummenigge, el polonès Boniek, el francès
Platini, el brasiler Zico o l’argentí Maradona, tot i que aquest últim, a
diferència del que succeiria quatre anys més tard a Mèxic, no va estar massa
encertat en la seva primera participació en una Copa del Món.
Entre els principals
esdeveniments del Mundial de 1982 cal significar l’enorme fracàs d’Espanya, el
despertar del futbol africà, el polèmic encontre entre Alemanya i Àustria, el
terrible marcatge de Gentile a Maradona, la sorprenent eliminació d’una vistosa
i espectacular Brasil davant Itàlia a l’antic estadi de Sarrià, el renaixement
polonès o la meravellosa semifinal que van disputar Alemanya i una molt atractiva França.
Pel que fa a la
campiona Itàlia, el conjunt mediterrani va tenir una trajectòria molt estranya,
doncs va empatar els tres partits de la primera fase i va estar molt a prop de
caure eliminada, però posteriorment va superar Argentina i Brasil en la segona
fase, va vèncer Polònia en semifinals i es va imposar a Alemanya a la final.
A les ordres d’Enzo
Bearzot, l’Squadra Azzurra va tenir com a onze bàsic el format per Zoff,
Gentile, Collovati, Scirea, Cabrini, Tardelli, Oriali, Antognoni, Conti, Rossi
i Graziani.
No hay comentarios:
Publicar un comentario