El president
del FC Barcelona ho ha fet dos estius seguits. En el de l’any 2024, Joan
Laporta va comentar que un dels objectius del club era Nico Williams i en
l’actual va tornar a assegurar, aquest cop sense dir el nom, que el Barça ho
intentaria de nou. Doble frustració.
Laporta
té una gran virtut que al mateix temps pot suposar un important defecte: compta
amb un optimisme extraordinari i això és bo perquè aquest bon rotllo és
contagiós, però quan les coses no surten bé, s’origina una frustració que els
socis i seguidors poden trigar a pair, com ja ha succeït en les anunciades
reobertures del Camp Nou que no han tingut lloc.
Després
del que va succeir l’any passat, jo personalment hagués descartat l’operació
Williams, entre d’altres coses perquè crec fermament en aquelles paraules que
un dia el mestre Johan Cruyff va deixar per a la posteritat i que venien a dir
més o menys que si un futbolista no està segur de venir al Barça, millor posar
punt i final en l’intent de contractar-lo.
Si
jo fos el president de la societat catalana, deixaria ben arreglada la situació
econòmica que viu el club, intentaria d’una vegada per totes arribar a la regla
1 : 1 i, a partir d’aquest moment, intentar operar amb normalitat. En cas que
un futbolista demani una clàusula sense trobar-se encara l’entitat en aquestes
condicions, s’hauria de passar pàgina i una vegada més confiar en la Masia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario