Ara
fa dos anys, el Girona FC, en la seva quarta temporada en la màxima categoria,
estava sorprenent propis i estranys amb un inici del campionat de Lliga
espectacular, en què fins i tot va ostentar el lideratge de la competició.
Aquella campanya va finalitzar amb el tercer lloc al torneig, només per darrere
de Real Madrid i FC Barcelona, i va assolir una històrica classificació per a
la Lliga de Campions.
Aleshores
Michel Sánchez era l’entrenador de moda a Espanya i es rumorejava que el Barça
anava darrere seu per substituir Xavi Hernández, mentre Gazzaniga es convertia
en un dels millors porters de la Lliga, Danny Blind vivia una segona joventut, Artem Dovbik es feia amb el trofeu Pichichi i jugadors com Yan Couto, Miguel
Gutiérrez, Aleix Garcia o Yangel Herrera donaven un rendiment extraordinari.
Tanmateix,
la campanya anterior, sobretot durant la seva segona meitat, el Girona va
començar una important davallada que fins i tot va fer retornar els fantasmes
d’un possible descens. Tres van ser les causes principals del daltabaix: el
cansament provocat per disputar una competició tan dura com la Champions
League, la marxa de futbolistes com Couto, Garcia i Dovbik i la no resposta
dels nous fitxatges.
El
passat estiu van causar baixa altres homes clau com Gutiérrez i Herrera,
l’entitat catalana, davant l’enuig de Michel, no va fitxar de manera contundent
fins a la darrera setmana de mercat i les relacions entre l’entrenador
madrileny, la directiva encapçalada per Delfí Geli (foto) i el director tècnic
Quique Cárcel no son ara per ara massa cordials.
Les
primeres protestes de l’afecció de Montilivi, el passat dissabte en la derrota
davant el Llevant, han anat dirigides a la junta, però tots sabem que la baula
més feble sempre és la del tècnic. Quan podrà aguantar Michel ? El que ha fet
el vallecà a Girona és espectacular i històric, tot i que l’equip haurà re
reaccionar aviat per evitar un trist cessament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario