Cada
vegada que hi ha una aturada dels torneigs de clubs per compromisos de
seleccions, acostumen a haver lesions de futbolistes, com per exemple al FC
Barcelona li ha succeït aquest any amb Dani Olmo, Lamine Yamal o Robert
Lewandowski, o algunes entitats, adduint problemes físics dels seus
futbolistes, no els cedeixen, tal com ha passat ara amb homes com els
madridistes Thibaut Courtois i Fede Valverde o el ja citat Yamal.
Aquest
és la tercera finestra de seleccions que té lloc des que va començar, mitjan el
mes d’agost, la temporada de clubs, el que em sembla una autèntica barbaritat i
bogeria. Al ja atapeït calendari, els darrers any s’han afegit una nova Lliga
de Campions, amb més partits, i, pel que fa al futbol d’estats, s’ha sumat la
controvertida i discutida Lliga de les Nacions.
Ja
fa molts anys, en aquest bloc, vaig comentar que, tal com succeeix en els
campionats internacionals de clubs, els torneigs de seleccions també haurien de
tenir una fase prèvia, on intervinguessin països modestos, pel que fa Europa,
com Andorra, Gibraltar, Liechtenstein,
Luxemburg, Malta o San Marino i així evitar duels totalment desiguals que
aquests equips disputen davant potències com Itàlia, Alemanya, França,
Anglaterra, Espanya, Països Baixos, Portugal o Bèlgica.
Una
altra solució seria dedicar un o dos mesos, per exemple juny i juliol, per
disputar, una vegada hagi finalitzat la temporada de clubs, integrament al
futbol de seleccions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario