Malgrat que el FC Barcelona porta ja 20 mesos de greu crisi esportiva, concretament des de la derrota el mes d’agost de 2006 a Mònaco, en partit de la Supercopa d’Europa contra el Sevilla, fa la sensació que Joan Laporta segueix confiant en Frank Rijkaard, i no només pel que resta de la vigent temporada, sinó que fins a la finalització del contracte de l’holandès, l’any 2009. Probablement, el president es trobi més sol que mai en aquesta idea.
No hi cap mena de dubte, segons el meu parer i el de la majoria de persones, que els màxims culpables de la crisi blaugrana són els futbolistes, en especial algunes “vaques sagrades” de la plantilla: Márquez, Deco i molt especialment Ronaldinho. No obstant, Rijkaard ha afegit a les seves carències habituals (estratègia, lectura de partits o canvis), les quals ja existien quan el club va aconseguir dos campionats de Lliga i la Champions League de París, una total incapacitat per imposar disciplina a uns jugadors acomodats i autocomplaents. A més, sembla que l’absència de seu anterior ajudant Henk ten Cate pesa moltíssim en el vestidor del Camp Nou.
Jo penso que l’esport es troba estructurat per una sèrie de cicles i el de Rijkaard al Barça, fins i tot guanyant l’actual Lliga de Campions, segurament ha arribat al seu final. En el cas que Laporta vulgui convertir l’actual entrenador en l’Alex Ferguson o l’Arséne Wenger de l’entitat catalana, el president hauria de recordar que el preparador del Manchester United no va obtenir el primer torneig de Lliga fins a la seva vuitena temporada a Old Trafford i que el tècnic de l’Arsenal ha tingut una trajectòria força irregular amb els Gunners. Laporta hauria de saber que al Barça la paciència té un límit i que ni l’escocès ni el francès haguessin resistit tant de temps al Camp Nou.
Tanmateix, veig oberta una petita, molt petita, escletxa perquè Rijkaard pugui continuar: renovar a fons la plantilla, amb una llista de baixes que hauria d’arribar pràcticament a la meitat dels futbolistes actuals (Márquez, Gudjonsen, Ronaldinho, Zambrotta, Edmílson, Silvinho, Giovanni, Ezquerro, Deco, Thuram, Oleguer i Pinto), contractar un segon entrenador amb caràcter i fitxar, tal com es va fer el 2003 i el 2004, els primers anys de Laporta i Rijkaard, jugadors joves, il·lusionats i amb fam de títols. Estarien disposats el president i el seu vice-president econòmic Ferran Soriano a efectuar una important despesa per aconseguir-ho ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario