Dades del campió
Entrenadors: Quique Sánchez Flores i Ronald Koeman (foto).
Estrella: Villa.
Altres jugadors bàsics: Albiol, Marchena i Silva.
Onze tipus: Hildebrand, Miguel, Helguera, Albiol, Moretti, Baraja, Marchena, Joaquín, Silva, Mata i Villa.
Equips amb qui s’enfronta des de quarts de final: Atlético Madrid, FC Barcelona i CD Getafe.
El millor: concentració total en el torneig.
El pitjor: una campanya caòtica.
Dades generals del torneig
Final: València CF – CD Getafe, 3-1.
Gols: Mata, Alexis, Morientes – Granero.
Seu: Vicente Calderón (Madrid).
Semifinalistes: FC Barcelona i Racing Santander.
Equip revelació: Racing Santander.
Onze del torneig: Hildebrand (València), Miguel (València), Belenguer (Getafe), Albiol (València), Moretti (València), De la Red (Getafe), Marchena (València), Iniesta (Barcelona), Silva (València), Munitis (Racing) i Villa (València).
En una de les temporades més lamentables del València, en línies generals, dels últims temps, l’equip que ja ha deixat d’entrenar el criticat i qüestionat Ronald Koeman, ha assolit la Copa del Rei, la setena en la història de l’entitat. Seguidament exposo els molts problemes que ha passat la institució valenciana, i continua passant, els darrers mesos, que fan difícil de creure que el club hagi guanyat un títol oficial que, a més, el permetrà jugar a Europa en el pròxim exercici.
La destitució de Quique. Quique Sánchez Flores va tenir una etapa a Mestalla prou bona si tenim en compte els resultats, però molts factors se li van girar en contra: el record que va deixar l’actual entrenador del Liverpool Rafa Benítez, qui li va donar dues Lligues i una copa de la UEFA a la institució; un joc defensiu i tàctic que no va agradar a la sempre exigent afecció valencianista o els seus continus problemes amb el secretari tècnic Amedeo Carboni. Una vegada han transcorregut uns quants mesos després del seu cessament, no hi ha cap dubte que el seu comiat va ser precipitat.
L’arribada de Koeman. És estrany que després de tenir entrenadors com Claudio Ranieri, en dues etapes diferents, Héctor Cúper i els citats Benítez i Quique, la directiva valencianista es decidís per un home de filosofia tan diferent com Koeman, que ha rebut, malgrat la trajectòria a la Copa del Rei, un munt de crítiques de la premsa i continuades protestes de l’afecció
L’eliminació a la Champions. Malgrat quedar integrat en un grup bastant assequible, el València no va superar la fase de grups de l’actual Lliga de Campions i ni tan sols va aconseguir la consolació de passar a disputar la Copa de la UEFA.
Futbolistes apartats. Fer fora de la plantilla qualsevol futbolista és una mesura polèmica i delicada, però si quan els jugadors exclosos són autèntics mites de la història recent del València, com són els casos del capità David Albelda, el veterà porter Santi Cañizares i el mitja punta Miguel Ángel Angulo, la situació es converteix en insostenible.
La dimissió de Soler. Juan Bautista Soler ja feia temps que era el màxim accionista del club quan va decidir substituir en la presidència el triomfant Jaime Ortí. La seva etapa com a màxim mandatari valencianista ha estat un autèntic desastre, fet que el va obligar a dimitir fa algunes setmanes.
El fantasma de 1986. Va ser en aquell any quan el València va descendir a segona divisió i ara alguns temen que pugui succeir el mateix. A manca de cinc jornades per al final del campionat, el club de Mestalla, que està realitzant un torneig penós i lamentable, es troba a només dos punts dels llocs que porten a la categoria inferior.
Entrenadors: Quique Sánchez Flores i Ronald Koeman (foto).
Estrella: Villa.
Altres jugadors bàsics: Albiol, Marchena i Silva.
Onze tipus: Hildebrand, Miguel, Helguera, Albiol, Moretti, Baraja, Marchena, Joaquín, Silva, Mata i Villa.
Equips amb qui s’enfronta des de quarts de final: Atlético Madrid, FC Barcelona i CD Getafe.
El millor: concentració total en el torneig.
El pitjor: una campanya caòtica.
Dades generals del torneig
Final: València CF – CD Getafe, 3-1.
Gols: Mata, Alexis, Morientes – Granero.
Seu: Vicente Calderón (Madrid).
Semifinalistes: FC Barcelona i Racing Santander.
Equip revelació: Racing Santander.
Onze del torneig: Hildebrand (València), Miguel (València), Belenguer (Getafe), Albiol (València), Moretti (València), De la Red (Getafe), Marchena (València), Iniesta (Barcelona), Silva (València), Munitis (Racing) i Villa (València).
En una de les temporades més lamentables del València, en línies generals, dels últims temps, l’equip que ja ha deixat d’entrenar el criticat i qüestionat Ronald Koeman, ha assolit la Copa del Rei, la setena en la història de l’entitat. Seguidament exposo els molts problemes que ha passat la institució valenciana, i continua passant, els darrers mesos, que fan difícil de creure que el club hagi guanyat un títol oficial que, a més, el permetrà jugar a Europa en el pròxim exercici.
La destitució de Quique. Quique Sánchez Flores va tenir una etapa a Mestalla prou bona si tenim en compte els resultats, però molts factors se li van girar en contra: el record que va deixar l’actual entrenador del Liverpool Rafa Benítez, qui li va donar dues Lligues i una copa de la UEFA a la institució; un joc defensiu i tàctic que no va agradar a la sempre exigent afecció valencianista o els seus continus problemes amb el secretari tècnic Amedeo Carboni. Una vegada han transcorregut uns quants mesos després del seu cessament, no hi ha cap dubte que el seu comiat va ser precipitat.
L’arribada de Koeman. És estrany que després de tenir entrenadors com Claudio Ranieri, en dues etapes diferents, Héctor Cúper i els citats Benítez i Quique, la directiva valencianista es decidís per un home de filosofia tan diferent com Koeman, que ha rebut, malgrat la trajectòria a la Copa del Rei, un munt de crítiques de la premsa i continuades protestes de l’afecció
L’eliminació a la Champions. Malgrat quedar integrat en un grup bastant assequible, el València no va superar la fase de grups de l’actual Lliga de Campions i ni tan sols va aconseguir la consolació de passar a disputar la Copa de la UEFA.
Futbolistes apartats. Fer fora de la plantilla qualsevol futbolista és una mesura polèmica i delicada, però si quan els jugadors exclosos són autèntics mites de la història recent del València, com són els casos del capità David Albelda, el veterà porter Santi Cañizares i el mitja punta Miguel Ángel Angulo, la situació es converteix en insostenible.
La dimissió de Soler. Juan Bautista Soler ja feia temps que era el màxim accionista del club quan va decidir substituir en la presidència el triomfant Jaime Ortí. La seva etapa com a màxim mandatari valencianista ha estat un autèntic desastre, fet que el va obligar a dimitir fa algunes setmanes.
El fantasma de 1986. Va ser en aquell any quan el València va descendir a segona divisió i ara alguns temen que pugui succeir el mateix. A manca de cinc jornades per al final del campionat, el club de Mestalla, que està realitzant un torneig penós i lamentable, es troba a només dos punts dels llocs que porten a la categoria inferior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario