Fa uns dies Johan Cruyff va escriure un article, a la contra del Periódico de Catalunya, en defensa de Frank Rijkaard i, en aquest cas, estic totalment d’acord amb l’entrenador del Dream Team.
Amb l’excel•lent ratxa de resultats que té actualment el Barça de Pep Guardiola, fa la impressió que el de Santpedor sigui un extraordinari tècnic, fet del qual no en dubto en absolut, i que en canvi Rijkaard fos un autèntic desastre.
No hem d’oblidar que Rijkaard va guanyar dos campionats de Lliga, dos més de la Supercopa d’Espanya i un de la Champions League, la segona Copa d’Europa de la història del club. A més a més, durant dos anys i mig el joc del Barça va ser força vistós i atractiu i durant la campanya 2005/2006, en la qual es va aconseguir el doblet Lliga / Champions, va batre el rècord de victòries consecutives de la història del club (18 partits) i va tenir un enorme ofici en estadis tan complicats com el Santiago Bernabéu (0-3), Stamford Bridge (1-2) o San Siro (0-1).
És cert que les dues últimes temporades del tècnic holandès al Camp Nou van ser força decebedores, però s’ha de tenir en compte que futbolistes molt importants com Deco i Ronaldinho, bàsics en els èxits comentats, van passar per un estat de forma lamentable, una cosa general en la totalitat de la plantilla, i la seva disciplina i compromís no van ser els més indicats per a jugadors professionals. Rijkaard tenia la seva forma de gestionar el vestidor, la qual va ser força positiva en les anteriors campanyes, i no podia, no volia i no sabia canviar la seva forma de treballar.
És possible que l’única crítica que se li pugui fer a l’expreparador blaugrana sigui no haver presentat la dimissió mitjan l’exercici passat, una vegada havia quedat clar que alguns futbolistes no estaven disposats a reaccionar.
Amb l’excel•lent ratxa de resultats que té actualment el Barça de Pep Guardiola, fa la impressió que el de Santpedor sigui un extraordinari tècnic, fet del qual no en dubto en absolut, i que en canvi Rijkaard fos un autèntic desastre.
No hem d’oblidar que Rijkaard va guanyar dos campionats de Lliga, dos més de la Supercopa d’Espanya i un de la Champions League, la segona Copa d’Europa de la història del club. A més a més, durant dos anys i mig el joc del Barça va ser força vistós i atractiu i durant la campanya 2005/2006, en la qual es va aconseguir el doblet Lliga / Champions, va batre el rècord de victòries consecutives de la història del club (18 partits) i va tenir un enorme ofici en estadis tan complicats com el Santiago Bernabéu (0-3), Stamford Bridge (1-2) o San Siro (0-1).
És cert que les dues últimes temporades del tècnic holandès al Camp Nou van ser força decebedores, però s’ha de tenir en compte que futbolistes molt importants com Deco i Ronaldinho, bàsics en els èxits comentats, van passar per un estat de forma lamentable, una cosa general en la totalitat de la plantilla, i la seva disciplina i compromís no van ser els més indicats per a jugadors professionals. Rijkaard tenia la seva forma de gestionar el vestidor, la qual va ser força positiva en les anteriors campanyes, i no podia, no volia i no sabia canviar la seva forma de treballar.
És possible que l’única crítica que se li pugui fer a l’expreparador blaugrana sigui no haver presentat la dimissió mitjan l’exercici passat, una vegada havia quedat clar que alguns futbolistes no estaven disposats a reaccionar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario