El passat 28 d’octubre es van complir 35 anys del debut oficial de Johan Cruyff com a jugador del FC Barcelona, en una matx en què el club blaugrana va derrotar (4-0) un dur Granada, marcant l’holandès dos dels gols del partit.
Després de finalitzar la temporada 1972/1973, la Federació Espanyola va decidir reobrir les fronteres del futbol estatal i Agustí Montal, llavors president del Barça, es va marcar com a gran objectiu fitxar el que aleshores era el millor futbolista del món i el qual havia guanyat tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax. No va ser una contractació gens fàcil perquè el conjunt neerlandès, com era lògic, no es volia desfer de la seva estrella, però finalment Cruyff es va convertir en flamant nou jugador blaugrana.
Problemes de caràcter burocràtic van provocar que Cruyff no pogués debutar a la Lliga fins a la setena jornada, moment en què el Barça era penúltim a la classificació. Amb aquell primer partit del davanter holandès, el club va iniciar una espectacular ratxa de resultats, es va situar líder abans de finalitzar la primera volta i va romandre 26 partits sense perdre, fins el 2011, rècord en la història de l’entitat. Cal destacar especialment dos encontres durant el període en què el Barça no va conèixer la derrota: l’històric 0 a 5 contra el Real Madrid al Santiago Bernabéu i el 2 a 4 davant l’Sporting de Gijón al Molinón, dia en què es va aconseguir de forma matemàtica el campionat, a manca encara de cinc jornades per al final i després de 14 anys sense obtenir cap títol de Lliga.
Aquella primera temporada de Cruyff com a membre de la plantilla barcelonista va ser excepcional i, posteriorment, penso que només les tres primeres campanyes al club català de Ronaldinho i l'excel·lent trajectòria de Leo Messi s’hi poden comparar. Tanmateix, els següents quatre anys de l’holandès al Camp Nou van ser força més fluixos i el Barça només assoliria un altre títol, la Copa del Rei de 1978. Sense cap mena de dubte, l’historial de Cruyff com a entrenador blaugrana seria molt més positiu.
Després de finalitzar la temporada 1972/1973, la Federació Espanyola va decidir reobrir les fronteres del futbol estatal i Agustí Montal, llavors president del Barça, es va marcar com a gran objectiu fitxar el que aleshores era el millor futbolista del món i el qual havia guanyat tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax. No va ser una contractació gens fàcil perquè el conjunt neerlandès, com era lògic, no es volia desfer de la seva estrella, però finalment Cruyff es va convertir en flamant nou jugador blaugrana.
Problemes de caràcter burocràtic van provocar que Cruyff no pogués debutar a la Lliga fins a la setena jornada, moment en què el Barça era penúltim a la classificació. Amb aquell primer partit del davanter holandès, el club va iniciar una espectacular ratxa de resultats, es va situar líder abans de finalitzar la primera volta i va romandre 26 partits sense perdre, fins el 2011, rècord en la història de l’entitat. Cal destacar especialment dos encontres durant el període en què el Barça no va conèixer la derrota: l’històric 0 a 5 contra el Real Madrid al Santiago Bernabéu i el 2 a 4 davant l’Sporting de Gijón al Molinón, dia en què es va aconseguir de forma matemàtica el campionat, a manca encara de cinc jornades per al final i després de 14 anys sense obtenir cap títol de Lliga.
Aquella primera temporada de Cruyff com a membre de la plantilla barcelonista va ser excepcional i, posteriorment, penso que només les tres primeres campanyes al club català de Ronaldinho i l'excel·lent trajectòria de Leo Messi s’hi poden comparar. Tanmateix, els següents quatre anys de l’holandès al Camp Nou van ser força més fluixos i el Barça només assoliria un altre títol, la Copa del Rei de 1978. Sense cap mena de dubte, l’historial de Cruyff com a entrenador blaugrana seria molt més positiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario