lunes, 16 de noviembre de 2026

EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: COPA D’EUROPA 1961 / 1962

 







El millor:

- Segona Copa d’Europa del Benfica SL.

- L’aparició d’una perla anomenada Eusebio da Silva.

- Sisena final en set anys del Real Madrid.

El pitjor:

- Primera final perduda pel Real Madrid.

- El Benfica no ha tornat a guanyar des de llavors un torneig europeu.

- El FC Barcelona desapareixeria 14 anys de la competició.


EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: COPA D’EUROPA 1960 / 1961


 






El millor:

- El Benfica SL va acabar amb la ratxa del Real Madrid.

- Primera final del FC Barcelona en la seva segona participació al torneig.

- El club català va ser el primer en la història del campionat en superar el conjunt madridista.

El pitjor:

- Una derrota blaugrana que va iniciar una terrible crisi esportiva de l’entitat catalana.

- El cessament d’Helenio Herrera com a entrenador del Barça.

- Els pals de les porteries de Berna.


jueves, 12 de noviembre de 2026

LA TERRIBLE CRISI DEL MANCHESTER UNITED


 






No vaig ser un fan dels mètodes tàctics de l’entrenador escocès Alex Ferguson, doncs després d’arribat al Manchester United procedent de l’Aberdeen, amb qui va guanyar una Recopa contra el Real Madrid, va trigar un munt danys en aconseguir la seva primera Lliga anglesa i en les dues finals de la Lliga de Campions contra el FC Barcelona de Pep Guardiola, que van acabar amb triomf blaugrana, penso que no va encertar amb el dibuix, tor i que aquell Barça va ser un dels millors equips de la història.

Tanmateix, des que Sir Ferguson va deixar després de 26 anys la banqueta d’Old Trafford, la històrica entitat anglesa s’ha convertit en un desgavell i ara mateix ocupa llocs de descens a la Premier League.

Per Old Trafford han passat els entrenadors David Moyes, Louis van Gaal, José Mourinho, Ole Gunnar Solksjaer, Erik ten Hag i Ruben Amorim  i cap ha pogut tornar a l’elit el ManU, almenys de forma regular, tot i que pel tortuós camí l’equip ha guanyat alguns títols, concretament una Premier League, dues FA Cup, dues Supercopes angleses, dues Copes de la Lliga i una Europa League. No conquista la Premier des de 2013 i la Champions des de 2008.

Ferguson potser no era el millor entrenador del món en qüestions tàctiques, però sens dubte es tractacva d’un home amb un enorme carisma i comptava amb el respecte i l’adiració de tots els seus futbolistes, entre els quals podríem destacar mites com Éric Cantona, Ryan Giggs, David Beckham o Wayne Rooney.

Curiosament, quan el ManU es va convertir el 1968 en el primer club anglès en assolir la Copa d’Europa, pocs anys més tard va iniciar una travessa pel desert que fins i tot el va fer descendir de categoria. S’haurà d’esperar que ara no es repeteixi la història.

En l’actual United, dirigit fins fa poc pel seu ex futbolista Michael Carrick (foto), hi destaquen bons jugadors com Matthijs de Ligt, Harry Maguire, el capità Bruno Fernandes, Youri Tielemans, Marcus Rashford i Benjamin Sesko.


miércoles, 11 de noviembre de 2026

EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: COPA D’EUROPA 1959 / 1960






El millor:

- Una final del Real Madrid per emmarcar.

- El festival de Ferenc Puskas i Alfredo di Stefano.

- L’Eintracht de Frankfurt va ser el primer club no llatí en arribar a una final.

El pitjor:

- Els set gols rebuts per l’equip alemany.

- Els conjunts anglesos seguien sense brillar.

- Acabava aquí la ratxa madridista. 

EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: COPA D’EUROPA 1958 / 1959


 







El millor:

- El Real Madrid semblava invencible.

- Alfredo di Stefano ja tenia categoria de mite.

- Segona final de l’Stade Reims.

El pitjor:

- Segona derrota de l’equip francès.

- Luis Carniglia deixaria la banqueta del Santiago Bernabéu.

- Els representant de les Lligues anglesa, alemanya, italiana o neerlandesa. 


lunes, 9 de noviembre de 2026

EL CAS DE JESÚS DE MIGUEL


 





El passat 3 de novembre va trobar la mort el davanter del Tenerife Jesús de Miguel, després de rebre una duríssima entrada del porter de l’Andorra Jesús Onowo, que va tallar un contraatac de l’equip canari en els darrers minuts del matx.

El patiment, la tristesa i el dolor dels familiars i amics de De Miguel és terrible aquests dies, però segurament Onowo està passant també per un període molt amarg i de ben segur que necessitarà ajut psicològic per refer-se d’aquest tràngol.

L’entrada va ser molt dura i el porter del club del Principat hagués pogut placar l’adversari, raó per la qual Onowo es mereix una llarga sanció, fins i tot no seria descabellat perdre’s el que resta de temporada. Malgrat tot, però, ell no desitjava aquest fatal desenllaç i no crec que mereixi els ferotges atacs que ha rebut a les xarxes socials. 



EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: COPA D’EUROPA 1957 / 1958


 






El millor:

- Triple corona del Real Madrid.

- Futbolistes ofensius com Héctor Rial, Alfredo di Stefano, Raymond Kopa o Paco Gento.

- El Milan, primer club gran italià en jugar una final

El pitjor:

- Anglesos i alemanys seguien sense reaccionar.

- José Villalonga ja no era l’entrenador madridista.

- El FC Barcelona seguia sense participar al torneig.



jueves, 5 de noviembre de 2026

EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: COPA D’EUROPA 1956 / 1957


 






El millor:

- Segon campionat del Real Madrid.

- Alfredo di Stefano era llavors el millor futbolista del món.

- El Fiorentina es va avançar als grans italians en disputar una final

El pitjor:

- La Fiore va oposar poca resistència en la final del Santiago Bernabéu.

- La retirada de Miguel Muñoz.

- La majoria de clubs no llatins. 


miércoles, 4 de noviembre de 2026

EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: COPA D’EUROPA 1955 / 1956


 






El millor:

- Començava l’aventura europea plena d’èxits del Real Madrid.

- Aquell Madrid ja es caracteritzava per les remuntades.

- Una final entre blancs i Stade Reims força espectacular.

El pitjor:

- Un torneig encara poc transcendent i incert.

- S’iniciava la maledicció dels clubs francesos en finals, fins que es va trencar l’any 1992.

- Els representants d’Anglaterra o Alemanya van passar desapercebuts. 


AQUELLA AUTOCOMPLAENÇA


 





Fa 20 anys va començar l’anomenada autocomplaença dels futbolistes del FC Barcelona dirigits per Frank Rijkaard i liderats per Ronaldinho (foto).

Després d’una de les pitjors crisis esportives que es recorden de la història moderna de l’entitat catalana, la que va tenir Joan Gaspart com a president, l’any 2003 un jove Joan Laporta va guanyar les eleccions i, aconsellat per Johan Cruyff, va contractar Rijkaard com a nou entrenador. Seguidament, i gràcies a la influència del vicepresident Sandro Rosell, es va fitxar el crack brasiler Ronaldinho.

Amb l’estrella argentina com a gran protagonista, sense oblidar el concurs d’homes com Deco, Samuel Eto’o o els  jugadors procedents de la Masia Víctor Valdés, el capità Carles Puyol, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, aquell Barça va assolir dues Lligues, dues Supercopes d’Espanya i una Lliga de Campions, la segona Copa d’Europa del club català, aconseguida a l’estadi Saint Denis de París contra l’Arsenal.

Tanmateix, Ronaldinho, que ja va fer un Mundial d’Alemanya força decebedor, després de guanyar la Pilota d’Or, es va deixar anar, va preferir les festes nocturnes que no pas el futbol, es va perdre un munt d’entrenaments i pràcticament es va convertir en un ex futbolista.

La baixa forma del brasiler va repercutir profundament en el rendiment del grup de Rijkaard, que va ser golejat pel Sevilla FC a la Supercopa d’Europa, va perdre la Copa intercontinental contra l’Internacional de Porto Alegre, va ser eliminat de la Copa del Rei pel Getafe, malgrat un espectacular gol d’un joveníssim Leo Messi, va “regalar” la Lliga al Real Madrid de Fabio Capello i va caure enfront al Liverpool a la Lliga de Campions.

Les coses encara van anar pitjor l’exercici següent, quan el conjunt blaugrana va quedar lluny del Real Madrid de Bernd Schuster a la Lliga, va ser eliminat pel València a la Copa del Rei i on millor va funcionar l’equip va ser a la Champions League, eliminat en semifinals pel Manchester United en una igualada eliminatòria.

Després d’un estiu convuls, en què Laporta va salvar una moció de censura, el president i el director tècnic Txiki Begiristáin van optar per Pep Guardiola, aleshores entrenador del filial, per substituir Rijkaard, malgrat els rumors d’una possible arribada de José Mourinho.

El tècnic bagenc, que va decidir les baixes de Ronaldinho, l’avui director tècnic Deco i Eto’o, tot i que el camerunès va trigar un any en marxar, va liderar el millor Barça de la història, amb una base formada per homes de la Masia, com els ja citats Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta i Messi, la gran estrella d’aquell inoblidable equip, i també Gerard Piqué, Sergio Busquets i Pedro Rodríguez, sense desmerèixer les aportacions de jugadors com Dani Alves, Éric Abidal o David Villa. 


lunes, 2 de noviembre de 2026

EL MILLOR I EL PITJOR DELS GRANS ESDEVENIMENS ESPORTIUS: EUROCOPA 2024


 






El millor:

- Quarta corona per a Espanya, que va passar a liderar el palmarès del torneig.

- L’eclosió del joveníssim Lamine Yamal.

- Segona final consecutiva d’Anglaterra.

El pitjor:

- Segona final perduda seguida de la selecció anglesa. 

- Alemanya seguia segurament en la pitjor etapa de la seva història.

- La campiona Itàlia.


30 ANYS D’AQUELLA YEMÒRADA AMB BOBBY ROBSON


 







Quan només restaven dues jornades per el final de la campanya 1995 / 1996, Josep Lluís Núñez va decidir cessar Johan Cruyff, després de vuit anys a la banqueta del Camp Nou i de guanyar, entre altres títols, quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa en la història de la institució catalana.

Per substituir el neerlandès, que havia completat dues temporades molt decebedores, el president va contractar el veterà tècnic anglès Bobby Robson, que estava dirigint el FC Porto, del qual es va portar com a principal ajudant i traductor un jove i desconegut preparador anomenat José Mourinho.

El gran crack d’aquella temporada va ser un jove davanter brasiler de només 19 anys, Ronaldo, que va fer una campanya excepcional després d’arribar al Camp Nou procedent del PSV Eindhoven, com Romário tres anys abans. Malgrat que penso que l’estrella brasilera mai va poder repetir una campanya com aquella, el Barça de Robson, que si va conquistar la Copa del Rei, la Supercopa d’Espanya i la Recopa, no va poder assolir el campionat de Lliga, que va guanyar el Real Madrid de Fabio Capello.

No obstant, ni Robson ni Ronaldo, que fitxaria al final d’aquella campanya per l’Inter de Milà, van  ser els veritables protagonistes d’aquell exercici, sinó un entorn irrespirable que va arribar al club arran de la destitució de Cruyff, un entorn que literalment va maltractar l’entrenador britànic i que va provocar protestes de la graderia fins i tot en enfrontamenst en què el Barça havia golejat el contrari. Va ser llavors quan va aparèixer la plataforma opositora a Núñez l’Elefant Blau, que tenia com a portaveu un jove advocat anomenat Joan Laporta i que li va presentar una moció de censura.

Núñez va decidir substituir Robson per Louis van Gaal, amb el caràcter del qual la situació social encara s’agreujaria més i, tot i que el tècnic neerlandès va obtenir dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Europa, l’any 2000 van acabar dimitint el president i ell mateix.

A la foto, Robson i Ronaldo.