Sempre m’ha encantat la barreja entre nacionalisme o independentisme, en el cas que ens ocupa el català, i universalisme. És a dir aquell que respecta tot el que no és estrictament autònom i que no es creu superior als altres o que es troba tancat en si mateix, rebutjant sistemàticament allò que ve de fora, sobretot quan ho fa des de la resta del estat espanyol.
Joan Laporta, que havia format part del fugaç i desaparegut Partit per a la Independència (PI), fundat per Àngel Colom i Pilar Rahola, havia fet gala d’aquest nacionalisme o independentisme universal durant els seus primers anys com a president de FC Barcelona. Havia mesurat sempre bé les seves paraules i, per exemple, havia respectat en tot moment el Real Madrid, fins i tot en els moments més caòtics d’aquesta institució durant els temps de Ramón Calderón, amb qui va mantenir unes excel·lents relacions.
Des de fa ja un temps, Laporta, segurament el millor president en la història del FC Barcelona, ha realitzat un canvi substancial. Va criticar, el passat estiu, els fitxatges galàctics de Florentino Pérez, quan no ho havia fet mai durant la seva primera etapa de president del Real Madrid, i no ha cessat de realitzar polèmiques declaracions de caire polític, les darreres la passada setmana quan va comentar, més o menys, que les detencions de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta eren una provocació a Catalunya. Particularment, no se si aquestes dues persones - el treball dels quals, durant la seva època com a alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, em mereixen tot el respecte - poden barrejar-se amb el nom de Catalunya, que està molt per sobre de tots els seus habitants.
Casualitat o no, el canvi del president s’ha produït si fa no fa amb les entrades al club de Xavier Sala i Martín (foto), una eminència mundial en el sector econòmic, a la directiva– actualment exerceix com a tresorer – i l’exdirector de Televisió de Catalunya Jaume Oliver com a director general de l’entitat blaugrana. Tots dos personatges, els quals em mereixen igualment tots els respectes, no són “sants de la meva devoció” per les seves declaracions de vegades una mica radicals i d’altres un tant prepotents. Personalment, no m’estranyaria que fossin aquests dos homes els que hagin canviat el discurs de Laporta.
Joan Laporta, que havia format part del fugaç i desaparegut Partit per a la Independència (PI), fundat per Àngel Colom i Pilar Rahola, havia fet gala d’aquest nacionalisme o independentisme universal durant els seus primers anys com a president de FC Barcelona. Havia mesurat sempre bé les seves paraules i, per exemple, havia respectat en tot moment el Real Madrid, fins i tot en els moments més caòtics d’aquesta institució durant els temps de Ramón Calderón, amb qui va mantenir unes excel·lents relacions.
Des de fa ja un temps, Laporta, segurament el millor president en la història del FC Barcelona, ha realitzat un canvi substancial. Va criticar, el passat estiu, els fitxatges galàctics de Florentino Pérez, quan no ho havia fet mai durant la seva primera etapa de president del Real Madrid, i no ha cessat de realitzar polèmiques declaracions de caire polític, les darreres la passada setmana quan va comentar, més o menys, que les detencions de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta eren una provocació a Catalunya. Particularment, no se si aquestes dues persones - el treball dels quals, durant la seva època com a alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, em mereixen tot el respecte - poden barrejar-se amb el nom de Catalunya, que està molt per sobre de tots els seus habitants.
Casualitat o no, el canvi del president s’ha produït si fa no fa amb les entrades al club de Xavier Sala i Martín (foto), una eminència mundial en el sector econòmic, a la directiva– actualment exerceix com a tresorer – i l’exdirector de Televisió de Catalunya Jaume Oliver com a director general de l’entitat blaugrana. Tots dos personatges, els quals em mereixen igualment tots els respectes, no són “sants de la meva devoció” per les seves declaracions de vegades una mica radicals i d’altres un tant prepotents. Personalment, no m’estranyaria que fossin aquests dos homes els que hagin canviat el discurs de Laporta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario