Entrenador: Luis Carniglia.
Estrella: Alfredo Di Stefano.
Altres jugadors bàsics: Héctor Rial, Raymond Kopa (foto) i Francisco Gento.
Equips amb qui s’enfronta: Royal Anvers, Sevilla FC, Vasas Budapest i AC Milan.
El millor: el poder ofensiu
El Real Madrid campió de la tercera edició de la Copa d’Europa va fer 25 gols en set partits, és a dir una mitjana anotadora de més de tres anotacions per encontre. No és estrany si pensem que a l’esquadra blanca, en la qual l’argentí Carniglia va substituir José Villalonga a la banqueta, hi havia futbolistes de caire ofensiu de gran qualitat com el gran Di Stefano, Rial, el francès Kopa o Gento.
El pitjor: una final molt complicada
La trajectòria del Real Madrid durant la Copa d’Europa 1957/1958 va ser força còmoda fins a la final. Tal com li havia succeït al conjunt blanc a la primera edició del torneig, a París contra l’Stade de Reims, va anar mot a remolc del Milan en l’encontre disputat a Stuttgart, doncs els italians van tenir avantatges en el marcador de 0 a 1 i d’i a 2, però aquell Madrid era un grup que mai es rendia.
Estrella: Alfredo Di Stefano.
Altres jugadors bàsics: Héctor Rial, Raymond Kopa (foto) i Francisco Gento.
Equips amb qui s’enfronta: Royal Anvers, Sevilla FC, Vasas Budapest i AC Milan.
El millor: el poder ofensiu
El Real Madrid campió de la tercera edició de la Copa d’Europa va fer 25 gols en set partits, és a dir una mitjana anotadora de més de tres anotacions per encontre. No és estrany si pensem que a l’esquadra blanca, en la qual l’argentí Carniglia va substituir José Villalonga a la banqueta, hi havia futbolistes de caire ofensiu de gran qualitat com el gran Di Stefano, Rial, el francès Kopa o Gento.
El pitjor: una final molt complicada
La trajectòria del Real Madrid durant la Copa d’Europa 1957/1958 va ser força còmoda fins a la final. Tal com li havia succeït al conjunt blanc a la primera edició del torneig, a París contra l’Stade de Reims, va anar mot a remolc del Milan en l’encontre disputat a Stuttgart, doncs els italians van tenir avantatges en el marcador de 0 a 1 i d’i a 2, però aquell Madrid era un grup que mai es rendia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario