És realment molt difícil i complicat comparar futbolistes que no han coincidit en la mateixa època, entre altres coses perquè el futbol ha realitzat molts canvis al llarg del temps, però penso, almenys pel que fa als darrers 40 anys, que Leo Messi és el millor jugador de la història del FC Barcelona.
Quedi clar que, per qüestions d’edat, no he pogut apreciar el joc de futbolistes històrics de l’entitat catalana com Josep Samitier, Laszlo Kubala, Estanislau Basora o Luis Suárez, però, posant com a punt de partida l’arribada de Johan Cruyff el 1973, l’argentí sembla el millor de tots.
Aquest és un petit repàs dels principals cracks que ha tingut la institució blaugrana des de la dècada dels 70:
Johan Cruyff
Estància: 1973-1978.
Títols: 1 Lliga (1974) i 1 Copa del Rei (1978).
Va fer una primera temporada sensacional i espectacular, clau i bàsica per aconseguir el primer títol de Lliga del club en 14 anys, però el seu rendiment va baixar molt a les altres quatre campanyes que va romandre al Camp Nou. Sens dubte, va se molt més fructífera la seva etapa com a entrenador, quan per exemple va assolir quatre Lligues consecutives o la primera Copa d’Europa de la història de la institució.
Bernd Schuster
Estància: 1980-1988
Títols: 1 Lliga (1985), 3 Copes del Rei (1981, 1983 i 1988), 2 Copes de la Lliga (1983 i 1986), 1 Supercopa d’Espanya (1983) i 1 Recopa (1982).
Continua sent el futbolista estranger que més temps ha estat (vuit anys) al Camp Nou, però la seva permanència al Barça va ser tremendament irregular, plena d’alts i baixos i de polèmiques i escàndols (fins i tot va estar una temporada sencera, la 1986/1987, apartat de l’equip). El millor va ser, sens dubte, el seu lideratge en el títol de Lliga de l’exercici 1984/1985.
Diego Armando Maradona
Estància: 1982-1984.
Títols: 1 Copa del Rei (1983), 1 Copa de la Lliga (1983) i 1 Supercopa d’Espanya (1983).
No va tenir massa sort l’astre argentí en els seus dos anys de barcelonista: a la primera temporada va sofrir una hepatitis i durant la segona va caure greument lesionat, arran d’una terrorífica entrada d’Andoni Goikoetxea. Malgrat tot, va deixar la seva marca en un bon número de partits. Va marxar al Nàpols després d’una polèmica final de la Copa del Rei contra l’Athletic Club.
Ronald Koeman
Estància: 1989-1995.
Títols: 4 Lligues (1991, 1992, 1993 i 1994), 1 Copa del Rei (1990), 3 Supercopes d’Espanya (1991, 1992 i 1994), 1 Copa d’Europa (1992) i 1 Supercopa d’Europa (1993).
Va passar fonamentalment a la història del club català pel gol que li va donar al Barça la seva primera Copa d’Europa, a l’estadi de Wembley l’any 1992. També s’han de valorar la regularitat, l’esperit de lideratge (es va posar moltes vegades l’equip a l’esquena en els moments difícils), els espectaculars llançaments de falta i les grans passades a 40 metres.
Michael Laudrup
Estància: 1989-1994.
Títols: 4 Lligues (1991, 1992, 1993 i 1994), 1 Copa del Rei (1990), 2 Supercopes d’Espanya (1991 i 1992), 1 Copa d’Europa (1992) i 1 Supercopa d’Europa (1993).
L’integrant més tècnic, fantasiós i elegant del Dream Team va acabar la seva brillant etapa blaugrana enfrontat a Johan Cruyff i fitxant, com havia fet Schuster abans i faria Luis Figo més tard, per l’etern rival, el Real Madrid. Les seves assistències a l’estil Magic Johnson i els seus u contra u van ser cèlebres, però tenia fama d’”amagar-se” en els grans partits.
Hristo Stoitxkov
Estància: 1990-1995 i 1996-1998.
Títols: 5 Lligues (1991, 1992, 1993, 1994 i 1998), 2 Copes del Rei (1997 i 1998), 4 Supercopes d’Espanya (1991, 1992, 1994 i 1996), 1 Copa d’Europa (1992), 1 Recopa (1997) i 2 Supercopes d’Europa (1993 i 1998).
Les seves primeres campanyes al Camp Nou, malgrat algunes polèmiques com trepitjar l’àrbitre Urízar Azpitarte, van ser esplèndides i extraordinàries, convertint-se amb el seu geni i la seva garra en un gran ídol per a l’afecció. Després es va enfrontar a Cruyff, va marxar al Parma, va tornar al Barça, es va canviar de “bàndol” i es va enemistar amb Josep Lluís Núñez. Tot un caràcter.
Romário da Souza
Estància: 1993-1994.
Títols: 1 Lliga (1994) i 1 Supercopa d’Espanya (1994).
La seva única temporada sencera a l’entitat catalana va ser espectacular i meravellosa, amb gols extraordinaris que van originar que l’actual director tècnic del Real Madrid, Jorge Valdano, el qualifiqués de jugador de “dibuixos animats”. No obstant, arran de guanyar el Mundial amb Brasil als Estats Units, va cometre actes d’indisciplina i marxaria en el mercat d’hivern 1994/1995.
Ronaldo da Lima
Estància: 1996-1997.
Títols: 1 Copa del Rei (1997), 1 Supercopa d’Espanya (1996) i 1 Recopa (1997).
Un cas molt semblant al del seu compatriota Romário: una experiència espectacular i extraordinària i uns gols que van passar a la història del club, com els que li va fer a Compostel·la, València o Deportivo, però tot plegat va durar molt poc i el brasiler només va romandre una campanya al Camp Nou. Arran d’unes fallides i rocambolesques negociacions, va marxar a l’Inter de Milà.
Rivaldo Vítor Borba
Estància: 1997-2002.
Títols: 2 Lligues (1998 i 1999), 1 Copa del Rei (1998) i 1 supercopa d’Europa (1998).
Va tenir una experiència similar a la dels seus compatriotes Romário i Ronaldo pel que fa a la seva espectacularitat i als seus grans gols, però Rivaldo va romandre força més temps al Camp Nou, concretament cinc anys. Curiosament va rendir més jugant a la banda, fet que no li agradava, que actuant més centrat. Ningú ha oblidat la seva inversemblant xilena contra el València, la qual va donar accés a la Lliga de Campions.
Ronaldinho de Assis
Estància: 2003-2008.
Títols: 2 Lligues (2005 i 2006), 2 Supercopes d’Espanya (2005 i 2006) i 1 Champions League (2006).
Quan va arribar al club, l’entitat blaugrana era una ruïna en tots els aspectes. Podria dir-se que el brasiler va aixecar la institució i va jugar tres temporades, les tres primeres com a jugador del Barça, fantàstiques, fins el punt de poder ser considerat el millor jugador de la història del club fins a fa ben poc. Tanmateix, els dos últims anys van ser per a oblidar, amb escàs compromís i poca professionalitat.
Samuel Eto’o
Estància: 2004-2009.
Títols: 3 Lligues (2005, 2006 i 2009), 1 Copa del Rei (2009), 2 Supecopes d’Espanya (2005 i 2006) i 2 Champions League (2006 i 2009).
L’home dels gols importants, el davanter camerunès ha estat l’únic capaç de marcar en dues finals diferents de la Copa d’Europa en la història de l’entitat blaugrana. Segons la meva opinió, es troba entre els cinc millors jugadors de sempre del club català, malgrat que moltes vegades el van perdre les polèmiques i la seva ben guanyada fama de bocamoll.
Leo Messi
Estància (primer equip): 2004-?.
Títols (fins el moment): 3 Lligues (2005, 2006 i 2009), 1 Copa del Rei (2009), 3 Supercopes d’Espanya (2005, 2006 i 2009), 2 Champions League (2006 i 2009), 1 Supercopa d’Europa (2009) i 1 Mundial de Clubs (2009).
Només té 22 anys i l’argentí ja compta amb 11 títols oficials, entre els quals destaquen tres Lligues i dues Champions League. Des de la marxa de Ronaldinho i Deco, s’ha convertit en un dels líders de l’equip i durant l’any 2009 va ser capaç de marcar a les finals de la Copa del Rei, la Lliga de Campions, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, sense oblidar els seus dos gols a l’històric 2 a 6 de Lliga al Santiago Bernabéu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario