El pròxim dimecres 28 d’abril, el Barça de Pep Guardiola tindrà una de les missions més difícils que mai s’hagi trobat, potser la més complicada de totes elles, com és el fet d’haver de remuntar un 3 a 1 davant un conjunt veterà, expert, competitiu i compacte com és l’Inter de Milà de José Mourinho. Per aconseguir-ho, sembla obligatori realitzar el següent:
- Ser fidel al sistema. Segons la meva percepció, el Barça que hem presenciat després de la gran victòria al Santiago Bernabéu, pel que fa als partits a Cornellà – el Prat i Giusseppe Meazza, no ha estat massa fidel el seu estil i a la seva filosofia, amb un joc aparentment més contingut i poruc del que és habitual en l’equip català.
- No perdre tantes pilotes al mig del camp. El Barça és un bloc que basa molt el seu joc en la possessió de la pilota, en el control exhaustiu de l’esfèrica. Tant en el partit contra l’Espanyol com en el matx enfront l’Inter, els de Guardiola han perdut un munt de pilotes, sobretot al centre del camp, i a penes van poder efectuar els característics rondos.
- Impedir el contraatacs de l’Inter. L’equip de Mourinho, tal com va demostrar a San Siro, és una esquadra perillosíssima a la contra i, per tant, seria important per evitar-ho no perdre tantes pilotes com al matx d’anada, vigilar estretament l’exmadridista Wesley Sneijder i impossibilitar tant com es pugui l’arribada de l’esfèric als puntes Samuel Eto’o, Diego Milito i Goran Pandev.
- No caure en les “guerres” de Mourinho. El tècnic portuguès semblava últimament molt més tranquil que durant els seus anys com a entrenador del Chelsea. No obstant, arran de finalitzar el partit de Milà, el preparador lusità ja va donar mostres de les seves particulars formes de “caldejar” l’ambient i seria un error entrar en qualsevol tipus de disputes amb ell.
- Controlar Diego Milito. El germà gran de Gabi Milito va ser un autèntic malson per a la defensa del Barça al Giusseppe Meazza i seria bo al Camp Nou marcar-lo amb més precisió i seguretat, sense oblidar els altres dos davanters del conjunt llombard: l’exblaugrana Eto’o, que segurament arribarà molt motivat a Barcelona, i el macedoni Pandev. La sanció de Carles Puyol pot originar un intens duel entre els germans Milito.
- Deixar-se d’invents. Últimament Guardiola està sorprenent en la situació d’alguns futbolistes en el camp: Dani Alves d’extrem dret, Maxwelll d’interior o extrem esquerre o Gerard Piqué, en els moments crítics de San Siro, com a davanter centre, mentre Thierry Henry i Bojan Krkic s’ho miraven amb resignació des de la banqueta. Seria oportú que cada futbolista actués a la demarcació on més còmode es trobi.
- Comptar amb els cracks. Amb Zlatan Ibrahimovic en baixa forma i Andrés Iniesta lesionat, els inqüestionables cracks del Barça són en l’actualitat Xavi Hernández i Leo Messi, el millor futbolista del món. A Milà, ni el de Terrassa ni sobretot l’argentí van estar massa afortunats. Al Camp Nou sembla indispensable que tots dos estiguin força actius i encertats.
- Comptar amb tots els futbolistes. És evident que Henry, sobretot arran dels seus inadmissibles minuts a l’Emirates Stadium de Londres, ha fet “mèrits” sobrats per no tenir la confiança del tècnic, però la seva presència a l’encontre de tornada al Camp Nou podria ser important, donades l'experiència, qualitat i poder anotador del francès, ja que no se li pot haver oblidat definitivament fer gols.
- Solucionar el tema d’Zlatan Ibrahimovic. L’internacional suec, exjugador de l’Inter, malgrat un començament de temporada molt esperançador, està portant una primera campanya al Camp Nou força irregular i bastant decebedora. No sembla còmode amb el sistema que utilitza el Barça i no acaba d’entendre’s amb Messi. Solucionar aquest problema seria molt important.
- Omplir el Camp Nou. L’estadi barcelonista, tradicionalment, és un dels més silenciosos i ensopits que conec. Més d’una vegada he criticat en aquest bloc l’actitud de l’afecció blaugrana per diferents motius. No obstant, en les grans ocasions, els seguidors barcelonistes es transformen radicalment i, amb tota seguretat, no fallaran en l’importantíssim partit contra els italians.
- Ser fidel al sistema. Segons la meva percepció, el Barça que hem presenciat després de la gran victòria al Santiago Bernabéu, pel que fa als partits a Cornellà – el Prat i Giusseppe Meazza, no ha estat massa fidel el seu estil i a la seva filosofia, amb un joc aparentment més contingut i poruc del que és habitual en l’equip català.
- No perdre tantes pilotes al mig del camp. El Barça és un bloc que basa molt el seu joc en la possessió de la pilota, en el control exhaustiu de l’esfèrica. Tant en el partit contra l’Espanyol com en el matx enfront l’Inter, els de Guardiola han perdut un munt de pilotes, sobretot al centre del camp, i a penes van poder efectuar els característics rondos.
- Impedir el contraatacs de l’Inter. L’equip de Mourinho, tal com va demostrar a San Siro, és una esquadra perillosíssima a la contra i, per tant, seria important per evitar-ho no perdre tantes pilotes com al matx d’anada, vigilar estretament l’exmadridista Wesley Sneijder i impossibilitar tant com es pugui l’arribada de l’esfèric als puntes Samuel Eto’o, Diego Milito i Goran Pandev.
- No caure en les “guerres” de Mourinho. El tècnic portuguès semblava últimament molt més tranquil que durant els seus anys com a entrenador del Chelsea. No obstant, arran de finalitzar el partit de Milà, el preparador lusità ja va donar mostres de les seves particulars formes de “caldejar” l’ambient i seria un error entrar en qualsevol tipus de disputes amb ell.
- Controlar Diego Milito. El germà gran de Gabi Milito va ser un autèntic malson per a la defensa del Barça al Giusseppe Meazza i seria bo al Camp Nou marcar-lo amb més precisió i seguretat, sense oblidar els altres dos davanters del conjunt llombard: l’exblaugrana Eto’o, que segurament arribarà molt motivat a Barcelona, i el macedoni Pandev. La sanció de Carles Puyol pot originar un intens duel entre els germans Milito.
- Deixar-se d’invents. Últimament Guardiola està sorprenent en la situació d’alguns futbolistes en el camp: Dani Alves d’extrem dret, Maxwelll d’interior o extrem esquerre o Gerard Piqué, en els moments crítics de San Siro, com a davanter centre, mentre Thierry Henry i Bojan Krkic s’ho miraven amb resignació des de la banqueta. Seria oportú que cada futbolista actués a la demarcació on més còmode es trobi.
- Comptar amb els cracks. Amb Zlatan Ibrahimovic en baixa forma i Andrés Iniesta lesionat, els inqüestionables cracks del Barça són en l’actualitat Xavi Hernández i Leo Messi, el millor futbolista del món. A Milà, ni el de Terrassa ni sobretot l’argentí van estar massa afortunats. Al Camp Nou sembla indispensable que tots dos estiguin força actius i encertats.
- Comptar amb tots els futbolistes. És evident que Henry, sobretot arran dels seus inadmissibles minuts a l’Emirates Stadium de Londres, ha fet “mèrits” sobrats per no tenir la confiança del tècnic, però la seva presència a l’encontre de tornada al Camp Nou podria ser important, donades l'experiència, qualitat i poder anotador del francès, ja que no se li pot haver oblidat definitivament fer gols.
- Solucionar el tema d’Zlatan Ibrahimovic. L’internacional suec, exjugador de l’Inter, malgrat un començament de temporada molt esperançador, està portant una primera campanya al Camp Nou força irregular i bastant decebedora. No sembla còmode amb el sistema que utilitza el Barça i no acaba d’entendre’s amb Messi. Solucionar aquest problema seria molt important.
- Omplir el Camp Nou. L’estadi barcelonista, tradicionalment, és un dels més silenciosos i ensopits que conec. Més d’una vegada he criticat en aquest bloc l’actitud de l’afecció blaugrana per diferents motius. No obstant, en les grans ocasions, els seguidors barcelonistes es transformen radicalment i, amb tota seguretat, no fallaran en l’importantíssim partit contra els italians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario