Fa pocs dies publicava en aquest bloc un article en què defensava el nomenament de Johan Cruyff com a president d’honor del FC Barcelona, però també parlava d’alguns dels errors que ha comès l’holandès, segons la meva opinió, durant les seves dues etapes a l’entitat catalana, la primera com a futbolista i la segona com a entrenador. Una d’aquestes errades descrites era la d’haver acomiadat de mala manera Andoni Zubizarreta després de la derrota a la final de la Champions League, jugada a Atenes el 1994.
Cruyff mai va amagar, i així ho explicava en un dels seus llibres, que preferia porters espectaculars que salvaven gols increïbles, encara que de vegades també en rebien en accions teòricament senzilles, com podria ser el cas de Paco Buyo, que arquers sobris que rarament cometien errors, però que normalment tampoc feien aturades inversemblants, com era l’estil de Zubizarreta.
El tècnic holandès, durant la temporada 2003-2004, la de la quarta i darrera Lliga, va sorprendre tothom situant en més d’un partit el porter basc a la banqueta i posar de titular Carlos Busquets. Però no va ser fins el final d’aquella campanya, i després de la trista final d’Atenes, on Zubizarreta no va estar massa encertat, quan Cruyff el va acomiadar sense cap mena de tacte i delicadesa. Andoni va abandonar el Camp Nou, després de vuit temporades, amb un extraordinari palmarès, format per quatre Lligues, dues Copes del Rei, dues Supercopes d’Espanya, una Copa d’Europa, una Recopa i una Supercopa d’Europa.
Zubizarreta va fitxar pel València i va retirar-se després del Mundial de França el 1998, la quarta Copa del Món que va disputar. Mentrestant, el Barça va trigar pràcticament una dècada en trobar-ne un substitut estable en la persona de Víctor Valdés, l’actual porter titular de l’equip, malgrat passar pel club blaugrana homes de la categoria de Julen Lopetegui, Vítor Baia, Ruud Hesp, l’únic que va poder fer oblidar durant un temps el meta basc, o Pepe Reina.
16 anys després, Zubizarreta torna al Barça i ho fa com a director tècnic, un càrrec gens fàcil si observem els set complicats anys del seu predecessor, i company seu al Dream Team, Txiki Begiristáin.
Cruyff mai va amagar, i així ho explicava en un dels seus llibres, que preferia porters espectaculars que salvaven gols increïbles, encara que de vegades també en rebien en accions teòricament senzilles, com podria ser el cas de Paco Buyo, que arquers sobris que rarament cometien errors, però que normalment tampoc feien aturades inversemblants, com era l’estil de Zubizarreta.
El tècnic holandès, durant la temporada 2003-2004, la de la quarta i darrera Lliga, va sorprendre tothom situant en més d’un partit el porter basc a la banqueta i posar de titular Carlos Busquets. Però no va ser fins el final d’aquella campanya, i després de la trista final d’Atenes, on Zubizarreta no va estar massa encertat, quan Cruyff el va acomiadar sense cap mena de tacte i delicadesa. Andoni va abandonar el Camp Nou, després de vuit temporades, amb un extraordinari palmarès, format per quatre Lligues, dues Copes del Rei, dues Supercopes d’Espanya, una Copa d’Europa, una Recopa i una Supercopa d’Europa.
Zubizarreta va fitxar pel València i va retirar-se després del Mundial de França el 1998, la quarta Copa del Món que va disputar. Mentrestant, el Barça va trigar pràcticament una dècada en trobar-ne un substitut estable en la persona de Víctor Valdés, l’actual porter titular de l’equip, malgrat passar pel club blaugrana homes de la categoria de Julen Lopetegui, Vítor Baia, Ruud Hesp, l’únic que va poder fer oblidar durant un temps el meta basc, o Pepe Reina.
16 anys després, Zubizarreta torna al Barça i ho fa com a director tècnic, un càrrec gens fàcil si observem els set complicats anys del seu predecessor, i company seu al Dream Team, Txiki Begiristáin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario