La setmana passada, després de set temporades al club, les mateixes en les quals Joan Laporta ha estat president de l’entitat, Rafael Márquez va anunciar la seva marxa del FC Barcelona. El seu destí, segurament, es troba en els Red Bull de Nova York, on es retrobaria amb Thierry Henry.
El jugador mexicà va arribar al Camp Nou, procedent del Mònaco, l’estiu de l’any 2003 i va ser un dels primers fitxatges de la junta de Laporta, en una operació en la qual Sandro Rosell, nou president de la institució i llavors vicepresident esportiu, en va ser un home clau. No cal dir que totes les contractacions d’aquell any van ser clarament eclipsades per la del brasiler Ronaldinho.
La primera temporada de Márquez com a blaugrana no va ser gaire satisfactòria, doncs va ocupar força minuts la banqueta, però en canvi va ser un home molt important durant la segona campanya, en la qual es va aconseguir la primera de les Lligues amb Frank Rijkaard d’entrenador. Motivat per les greus lesions de Thiago Motta i José Edmilson, el tècnic holandès va alinear el mexicà de migcentre, realitzant potser el seu millor exercici com a jugador del Barça. Malgrat tot, no tornaria a ocupar gairebé mai aquesta posició en el terreny de joc.
Durant la temporada 2005 - 2006, en la qual es van aconseguir els títols de la Supercopa d’Espanya, Lliga i Champions League, Márquez va formar amb el capità Carles Puyol un excel·lent, eficaç i segur tàndem en el centre de la defensa, però després del campionat continental aconseguit a París, s’iniciaria la crisi del defensa mexicà, de la qual només en va sortir puntualment durant la campanya 2008 - 2009, la primera amb Pep Guardiola, un dels seus grans valedors, com a entrenador.
Com va succeir amb altres futbolistes del club, especialment Ronaldinho i Deco, Márquez va entrar en una profunda crisi entre els anys 2006 i 2008, època en la qual va iniciar una relació sentimental amb l’actriu Jaydee Mitchel. Segons s’ha explicat vàries vegades, per poder reunir-se amb ella, que llavors residia a Madrid, el defensa va efectuar un gran número de viatges a través del pont aeri, fet que podria haver repercutit greument en la seva preparació física.
Quan semblava que el mexicà deixaria el club català l’estiu de l’any 2008, com els citats Ronaldinho i Deco, Guardiola, que mai va amagar la seva admiració pel central, va exigir la seva continuïtat una vegada es va fer càrrec de l’equip. En la triomfal temporada 2008 - 2009, la del triplet format per Lliga, Copa del Rei i Lliga de Campions, Márquez va començar formant parella a la defensa amb el mateix Puyol, però la irrupció de Gerard Piqué va motivar que Guardiola s’hagués de decidir per un dels dos veterans i l’home elegit per acompanyar el jove central va ser el mexicà. Tanmateix, una lesió, un dels seus grans maldecaps durant la seva trajectòria com a futbolista, en les semifinals de la Champions contra el Chelsea, el va apartar dels terrenys de joc fins el final de l’exercici.
L’última temporada de Márquez el Camp Nou ha estat, pel que fa al tema personal, molt negativa i no va tenir cap tipus de protagonisme en els quatre títols conquistats per l’equip, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i una nova Lliga. El central va mostrar un nivell físic lamentable i fins i tot Gabi Milito, malgrat passar-se un any i mig lesionat, li va passar per davant quant a les preferències de Guardiola. Malgrat tenir encara contracte, el mexicà abandona el Barça, però ho fa amb un brillant palmarès: quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Champions League, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs.
El jugador mexicà va arribar al Camp Nou, procedent del Mònaco, l’estiu de l’any 2003 i va ser un dels primers fitxatges de la junta de Laporta, en una operació en la qual Sandro Rosell, nou president de la institució i llavors vicepresident esportiu, en va ser un home clau. No cal dir que totes les contractacions d’aquell any van ser clarament eclipsades per la del brasiler Ronaldinho.
La primera temporada de Márquez com a blaugrana no va ser gaire satisfactòria, doncs va ocupar força minuts la banqueta, però en canvi va ser un home molt important durant la segona campanya, en la qual es va aconseguir la primera de les Lligues amb Frank Rijkaard d’entrenador. Motivat per les greus lesions de Thiago Motta i José Edmilson, el tècnic holandès va alinear el mexicà de migcentre, realitzant potser el seu millor exercici com a jugador del Barça. Malgrat tot, no tornaria a ocupar gairebé mai aquesta posició en el terreny de joc.
Durant la temporada 2005 - 2006, en la qual es van aconseguir els títols de la Supercopa d’Espanya, Lliga i Champions League, Márquez va formar amb el capità Carles Puyol un excel·lent, eficaç i segur tàndem en el centre de la defensa, però després del campionat continental aconseguit a París, s’iniciaria la crisi del defensa mexicà, de la qual només en va sortir puntualment durant la campanya 2008 - 2009, la primera amb Pep Guardiola, un dels seus grans valedors, com a entrenador.
Com va succeir amb altres futbolistes del club, especialment Ronaldinho i Deco, Márquez va entrar en una profunda crisi entre els anys 2006 i 2008, època en la qual va iniciar una relació sentimental amb l’actriu Jaydee Mitchel. Segons s’ha explicat vàries vegades, per poder reunir-se amb ella, que llavors residia a Madrid, el defensa va efectuar un gran número de viatges a través del pont aeri, fet que podria haver repercutit greument en la seva preparació física.
Quan semblava que el mexicà deixaria el club català l’estiu de l’any 2008, com els citats Ronaldinho i Deco, Guardiola, que mai va amagar la seva admiració pel central, va exigir la seva continuïtat una vegada es va fer càrrec de l’equip. En la triomfal temporada 2008 - 2009, la del triplet format per Lliga, Copa del Rei i Lliga de Campions, Márquez va començar formant parella a la defensa amb el mateix Puyol, però la irrupció de Gerard Piqué va motivar que Guardiola s’hagués de decidir per un dels dos veterans i l’home elegit per acompanyar el jove central va ser el mexicà. Tanmateix, una lesió, un dels seus grans maldecaps durant la seva trajectòria com a futbolista, en les semifinals de la Champions contra el Chelsea, el va apartar dels terrenys de joc fins el final de l’exercici.
L’última temporada de Márquez el Camp Nou ha estat, pel que fa al tema personal, molt negativa i no va tenir cap tipus de protagonisme en els quatre títols conquistats per l’equip, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i una nova Lliga. El central va mostrar un nivell físic lamentable i fins i tot Gabi Milito, malgrat passar-se un any i mig lesionat, li va passar per davant quant a les preferències de Guardiola. Malgrat tenir encara contracte, el mexicà abandona el Barça, però ho fa amb un brillant palmarès: quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Champions League, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario