El passat 8 d’octubre es van complir els primers 100 dies de Sandro Rosell com a màxim dirigent del FC Barcelona i, segons els nord-americans, a partir d’aquest temps es poden realitzar les primeres valoracions i crítiques d’una gestió.
El més positiu
La fi de l’histrionisme. Després de les contínues exposicions públiques del seu antecessor Joan Laporta, algunes d’elles força polèmiques, Rosell s’ha convertit en un president discret i escassament protagonista. Tanmateix, des de diferents sectors s’opina que hauria de donar més la cara davant els mitjans de comunicació.
Un Barça de tots. És inqüestionable que el Dream Team ha estat fonamental en la història recent de la institució catalana, però el club està a punt de fer 111 anys i han hagut igualment altres èpoques importants. La directiva encapçalada per Rosell ha donat càrrecs a representants de l’equip creat per Johan Cruyff, com Andoni Zubizarreta i Guillermo Amor, i també a homes d’altres períodes com Josep Fuster, Carles Rexach o Migueli. S’ha de significar també l’homenatge dedicat al gloriós conjunt de les Cinc Copes.
La trobada amb el president d’Extremadura. Desconec si el màxim mandatari extremeny Guillermo Fernández Vara, seguidor del Barça, va estar o no massa encertat amb unes declaracions, però la resposta que va rebre de Laporta va ser desproporcionada i histèrica. Un dels primers actes de Rosell com a president va ser visitar el dirigent a Mérida per pal·liar la situació.
El més negatiu
La presidència d’honor de Johan Cruyff
Ha estat el primer gran error de la directiva de Rosell. Malgrat que els estatuts dels club no estipulin el càrrec de president d’honor, els nous dirigents blaugrana van estar força desencertats en voler ratificar la decisió de Laporta a l’assemblea de compromissaris. Com era d’esperar, tenint en compte el seu orgull, Cruyff va presentar la seva renúncia i de res va servir que Rosell intentés més tard arreglar la situació.
El traspàs de Dmitro Txigrinsky
No es que pensi que el defensa ucraïnès fos un jugador primordial per al conjunt barcelonista, però era un home amb qui Pep Guardiola tenia molta confiança i, malgrat que l’entrenador va fer la impressió de comprendre la decisió de la directiva pels presumptes problemes econòmics de l’entitat, vendre el futbolista al seu antic club, el Xakhtar Donetsk, va ser segons el meu parer, un acte equivocat.
La “roba bruta” es renta a casa
No se qui té raó en les xifres econòmiques de la institució, si les declaracions optimistes de l’anterior directiva o les pessimistes de l’actual, encara que intueixo que la veritat es pot trobar en un terme mig. No obstant, crec que Rosell i els seus directius han parlat massa de portes enfora sobre aquest assumpte i han pogut donar “munició” a certa premsa madrilenya que mai ha simpatitzat excessivament amb Laporta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario